26/3/12

"Les mullers s'han de sotmetre als marits"

Abdeslam Laaroussi
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 23-3-2012:

 "Dimecres, 21. Matí. Em pregunto per què l’assassí de Tolosa de Llenguadoc, nascut a França i de pares algerians, se’l qualifica a cada moment de “francès d’origen algerià”, i en canvi, per posar un cas, Zinedine Zidane és, senzillament, un “futbolista francès”.

Tarda. Rebem l’escrit d’acusació de la fiscalia contra l’imam de Terrassa. Ni que sigui per desmentir aquells que voldran usar el seu cas per desprestigiar tot l’islam i, de passada, tota la immigració, cal anar a fons contra aquells que, aprofitant-se del púlpit de la mesquita, qüestionen els drets més elementals, com de la igualtat entre home i dona, que sembla mentida que a hores d’ara encara n’haguem d’estar parlant. Jo no en sóc expert, però l’amic Xavier Rius-Sant, que ho és força més, escriu: “I pels que ara aprofitaran per dir que Islam i democràcia són incompatibles, el Marroc amb la Mudawana o llei de família de 2003, va prohibir aquest tipus de maltractaments i valoracions sobre la dona. L’Alcorà es pot –i s’ha– de reinterpretar”.

Vespre. Recupero un article del 27 de gener de mossèn Jordi Castellet a Osona.com. No parla de pegar a ningú, però no es queda curt en parlar de la dona. I hi cita la Bíblia: “Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet a Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits”. Ho reconec, ho he mig tret fora de context, com es fa tot sovint en citar l’Alcorà. L’article, però, no té pèrdua, i és de no fa ni dos mesos. L’imam de Terrassa, si és culpable com sembla, ha de tenir el seu càstig. Sobretot, però, no generalitzem. En tot cas, ajudem-los (a ells i, sobretot, a elles) a avançar en la igualtat."

La imatge d'Abdeslam Laaroussi que il·lustra el post l'he agafada d'aquí, i la de Jordi Castellet, d'aquí.

16/3/12

El músic que feia pisos socials

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 16-3-2012:

 "Dissabte, 10. Assemblea d’afectats pel radar. Entre la norantena d’assistents, majoria d’homes. A la taula, tres dones, les que s’han mogut fins aconseguir que vuit alcaldes anessin a Trànsit a negociar en nom seu, “que per això els vam votar i són els nostres representants legítims”, recorda una d’elles. Entre els alcaldes, cap alcaldessa, però. De la moguda del radar, a part de confirmar que el tòpic que el futur és de les dones és més cert del que molts deuen pensar, em quedo amb el paper que hi ha jugat Facebook. Tot va començar amb una carta a EL 9 NOU. I segurament el seguiment continuat que n’hem fet des d’aquí ha fet moure algun alcalde, però el grup d’afectats s’ha cohesionat realment a partir del Facebook, si més no els 268 que formen part del grup creat en aquesta xarxa social. Moltes hores es va molt ràpid a desprestigiar les xarxes socials, i Facebook en particular. Aquesta vegada, però, realment ha estat útil.

Dimecres, 14. La Diputació presenta la nova marca turística on inclou Osona: Paisatges de Barcelona. Finalment algú amb senderi s’ha adonat que la marca turística potent del país és Barcelona i que val més associar Osona a aquesta marca que a la del Montseny, el Ter o el Collsacabra. Sap greu, però és així.

Dijous, 15. Recupero l’acta del ple de Vic del 2 de juliol de 2007. Va de la discussió dels sous dels regidors i, concretament, del 90% de dedicació de Xavier Solà. L’aleshores regidor, segons recull l’acta, va dir això: “En el meu cas personal, la retribució no serà exclusiva perquè els caps de setmana em dedico a cantar professionalment i tinc ganes de mantenir-ho”. “A cantar professionalment per aquest país”, diu la crònica d’EL 9 NOU d’aquell ple. Doncs això, que el 10% que no dedicava Solà a l’Ajuntament el dedicava a... cantar per aquest país."

12/3/12

Ja és ben legal, tot això, regidor Ballana?

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 9-3-2012:

 "Dilluns, 5. Ple de Vic. S’aprova un conveni entre l’Ajuntament i Interior per “compartir un programari de gestió i suport als processos de les policies locals”. El regidor Joan Ballana tranquil·litza la concurrència: ja ho han fet altres ajuntaments. I tot és a fi de bé. La intenció de Ballana, si més no, segur que és bona. No n’hi ha prou amb això. Sort que la CUP s’havia llegit els papers. En l’annex 2 del conveni es preveu la creació d’un fitxer de dades com la ideologia, la religió, l’afilició sindical, les creences o l’origen racial. De col·lectius com, i copio textualment, “ciutadans, delinqüents, infractors, víctimes de robatoris, usuaris del servei”. L’origen de les dades? “Entrevistes, formularis, administracions públiques, transmissió electrònica, llistes de grups professionals, mitjans de comunicació, altres”. Vaja, un servei d’espionatge i recol·lecció de dades en tota regla. És realment necessari recopilar en diaris i/o llistes de grups professionals la ideologia, religió, afiliació sindical, creença o origen racial dels ciutadans? I ben legal, ho és?

Dimarts, 6. S’inaugura l’exposició de Sert a París. Em destaquen el paper que hi ha fet a l’hora de posar en valor a Vic com a “ciutat Sert” l’oficina de la Generalitat a París. Perquè després algú es cregui aquells que volen tancar aquestes ambaixades. Ambaixades de la promoció turística, dic jo. I això deu ser bo, no? Per Vic i per Catalunya.





Dimecres, 7. La UGT anuncia una nova demanda contra Josep Anglada. Per injúria i difamació contra els sindicats, als quals en el ple de Vic va qualificar de “corruptes i inútils”. La primera qualificació, a instància de l’alcalde, la va retirar al ple mateix. M’ensumo una nova absolució. És això el que realment vol la UGT? A més, no estarem confonent les veritables víctimes del discurs d’Anglada? Són realment, i abans que res, els sindicats?"

5/3/12

Als 123 mossos del Carnaval de Torelló

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 2-3-2012:

"En un temps de crisi i desmereixement de la funció pública de tant en tant va bé aturar-se a valorar la tasca d’alguns d’aquests servidors públics en esdeveniments massius com el Carnaval de Torelló. La setmana passada parlava del que jo mateix en deia l’altra cara del Carnaval. Doncs bé, la festa també té altres cares, més enllà dels milers de persones que hi van a divertir-se i a passar-s’ho bé, que per això es munta. Penso, per exemple, en els 123 mossos que es van desplegar a Torelló entre el Pullassu del dijous i la rua i festa posterior del dissabte. Una tasca gairebé invisible, desitjada i forçosament invisible, ja que és senyal que tot ha anat prou bé. M’expliquen l’operatiu muntat, amb mossos treballant a peu de carrer, però també a les entrades de Torelló, on ja van intentar que no entrés ni una ampolla de vidre. O a les estacions de tren de Vic, Manlleu i Torelló. Cada persona que baixava del tren passava per un control policial i tampoc els deixaven entrar a Torelló amb cap ampolla de vidre, llauna o objecte mínimament perillós. Alguns, en veure’ls i haver estat alertats per la megafonia a les estacions de Vic i Manlleu, ja van optar per deixar les ampolles dins el tren. Altres van preferir comprar ampolles d’aigua de plàstic, buidar-les i reomplir-les amb l’alcohol. Sempre que no fossin menors. I a la Policia Local s’hi va muntar el CECOR, el centre de comandament i coordinació, amb Mossos, Policia Local i Protecció Civil. Era la primera vegada que es muntava i tots en van sortir més que satisfets. La primera atenció per problemes d’alcoholèmia no va ser a les 8, com altres anys, sinó a les 9. Vam guanyar una hora, em comenta satisfeta la responsable de l’operatiu. Una hora, diu, per a ells és molt. Doncs per a la societat, també. El que deia, servidors públics."