27/6/12

"El capitalisme no és ètic", gran Teresa Forcades!

Vaig flipar amb l'entrevista d'ahir de Jaume Barberà a la monja Teresa Forcades, que va defensar amb tota naturalitat l'aplicabilitat de l'economia d'arrel marxista com a solució al desgavell actual. Vet-ho-aquí l'entrevista. Bon dia a tothom!

24/6/12

Evolució i revolució a l'hora de la veritat

Foto presa fa uns dies en una paret del carrer Gibaltar de Vic


Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 22-06-2012:

"Joan López em convida a superar la fixació en la teoria de l’evolució i la revolució de Balmes, i entrar en els aforismes sobre el mateix tema de Jorge Wagensberg. Em quedo amb aquest: “Canviar de resposta és evolució; canviar de pregunta és revolució”. Wagensberg afegeix que, en temps de crisi, “més que mai ens hem de fer preguntes noves”. A una escala diferent, alguns ciutadans també demanen més respostes als polítics i, ara per ara, a Vic, amic Joan, si les hi busquen, diria que els costarà molt de trobar-les.


Anem a la ràdio. Dilluns, a 'L’hora de la veritat' d’EL 9 FM, Xavier Vilamala, del PSC: “Sóc molt crític amb la classe política i tinc clar que s’han de fer reformes estructurals immediates; i no es faran, perquè no hi ha cap mena d’interès. Però encara sóc més crític amb la població, que està tragant amb totes les situacions i no fan més que queixar-se dels altres, però un moviment de base que aglutini, que comenci a crear noves fórmules tampoc existeix perquè tothom sempre espera que ho faci un altre”. És la situació descrita, encara dins l’àmbit de l’evolució, encara amb moltes –massa– preguntes per respondre?


Dimarts, a 'L’hora de la veritat', Georgina Rieradevall, de la CUP: “L’ADN del dret de casta, de jo sóc un polític i ja sé el que et convé a tu, jo l’he vist, i no m’ha agradat gens, a Vic, i l’he patit perquè quan he vist maneres de fer que jo he reprovat, m’han mirat malament. Parlo d’un tarannà, d’un clima, que tots hem de fer igual, que s’està per sobre del bé i del mal, i els altres són els pobres ciutadans que no saben el que volen, tics feudals i de despotisme il·lustrat que he vist a Vic. Hi ha qui ho porta a l’ADN i hi ha qui se li encomana, i nosaltres volem trencar amb aquest ADN”. Ara, ja, ens trobaríem davant el ciutadà indignat i aquell polític que li intenta oferir alguna resposta, trencant amb el conformisme i creant l’escenari per a la revolució que predica Wagensberg?"

Els podcast de 'L'hora de la veritat' es poden recuperar al servei d''EL 9 FM a la carta'.

15/6/12

Reacció, Evolució, Revolució

A mig ple de la setmana passada, quan vaig sortir a estirar les cames, en un
racó mig amagat de l'Ajuntament em vaig topar amb aquesta perla balmesiana

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 15-6-2012:

"Encara em volten pel cap les paraules del sempre prudent i assenyat Joan López a l’últim ple de Vic: “És fàcil imaginar que davant la reacció, la revolució és la solució. Jo prefereixo l’evolució”. I va atribuir la cita a Balmes. El filòsof i polític vigatà, ja proper a la seva mort, efectivament, va plantejar un seguit d’'advertiments' i va exposar la seva teoria de l’evolució davant la revolució. El pobre Balmes estava alarmat pel seguit de 'bullangues' que havien pres el carrer, especialment el 1844 a Barcelona, i en trobar-se, ja el 1848, en el que després s’ha conegut com “la primavera dels Pobles” o “l’any de les Revolucions”. L’onada revolucionària que va convulsar el continent i que va permetre acabar amb l’Europa de la Restauració va alarmar el sempre prudent i assenyat Balmes.

Balmes va ser visionari respecte al seu temps i va veure a venir la revolució industrial, i de rebot l’obrerisme. Vist amb la perspectiva del temps, però, l’aital revolució queda en poc més que evolució natural i espontània. Escriu Joan Fuster Sobrepere, en referir-se a Balmes i les seves reticències davant la nova societat industrialista: “La nova revolució no anava dirigida contra les velles classes privilegiades, la noblesa i el clergat, sinó contra els rics, la nova aristocràcia de l’or fundada en nom de la llibertat”. Deixarem per una altra estona, però, les similituds entre aquell 1848 i el 2012.

Tornem als afers domèstics. I és que López en plantejar el dilema entre evolució i revolució ho feia en el debat del reglament dels 'plens exprés' que limitarà dràsticament la participació de l’oposició. En el rerefons, però, hi ha la petició dels grups d’esquerra de més participació ciutadana en un hipotètic Reglament Orgànic Municipal (ROM); més la CUP que ICV m’insisteixen des del govern, tot i que els ecosocialistes també em reivindiquen la seva quota de mèrit. Tinc sobre la taula la proposta de participació ciutadana de la CUP i ICV en el no-nat ROM. I, sincerament, si això és una revolució... Per a algú que tingui més el cap al segle XIX que al XXI –i ara no parlo de López, deumenguardi– potser sí, però obrir l’Ajuntament als ciutadans, les entitats i els barris no és una revolució, hauria de ser una obligació. D’aquí al pròxim ple tenen 17 dies per parlar-ne. Se’n sortiran?"

Josep Anglada, Àngel Colom i els "nens moros"


Un amic m'envia un enllaç al bloc de Josep Anglada, on parla d'Àngel Colom i de la sectorial d'Immigració de Convergència, que presideix. En concret, em parla del paràgraf que reprodueixo a sota. Fa falta res més perquè definitivament el fiscal contra l'odi i la discriminació actuï altra vegada i, aquesta vegada sí, algun jutge actuï en conseqüència? Ara que és CiU l''agredit' farà el favor l'Ajuntament de Vic de denunciar el seu regidor davant els tribunals? No per res, si més no per dilucidar si aquest meu amic és un malpensat torracollons o bé algú està incorrent en algun delicte. El post sencer al bloc de l'Anglada es pot llegir aquí, i el paràgraf en qüestió és aquest (els subratllats en negreta són meus):

"Són moltes les declaracions, massa les mesures i constants els actes que confirmen aquesta actitud entreguista i suïcida de CiU, però si hi ha una frase que ens sembla especialment rebutjable és la famosa “necessitem 1.300.000 nens immigrants” pronunciada pel camaleònic, multitrànsfuga i presumpte corrupte, Àngel Colom, secretari d'Immigració de CDC i secretari general de la Fundació -finançada amb fons públics- “Nous Catalans” que serveix precisament per oficialitzar tot tipus de prebendes i subvencions als immigrants que ni són nous ni són catalans. Les declaracions de Colom ens semblen d'un contingut i un to malaltís, no sabem d'on surt la seva obsessió pels nens immigrants, però hi ha qui assenyala que va ser precisament en els seus anys de desterrament polític al Marroc, després del fracàs del PI, quan va començar aquesta relació d'admiració i necessitat cap als nens moros."

14/6/12

Volem pa amb oli, pa amb oli volem, i si no ens el donen ens el prendrem!

Vet-ho aquí la versió del 'Volem pa amb oli' adaptada al moment que s'ha cantat aquest migdia a l'acció ciutadana que s'ha fet a l'oficina de Bankia a Vic contra el rescat de la banca.

13/6/12

L'Ajuntament no és propietat dels polítics

Foto extreta d'aquesta web
“L’Ajuntament no és propietat dels polítics”. Així titulàvem l’editorial d’aquest dilluns a EL 9 NOU. Un editorial sobre participació ciutadana, sobre allò de què tants polítics se n’omplen la boca i que tan tímidament afronten quan manen, fins el punt de girar-s’hi de cul quan des de l’oposició legítimament se’n demana la seva implementació. Estic especialment satisfet de l’editorial d’aquest dilluns. Hi dèiem:

“El de la participació ciutadana en els ajuntaments és un tema que sol aparèixer constantment en el debat municipal. Hi ha polítics que creuen que deixar participar la ciutadania un cop cada quatre anys convocant-la a les urnes ja legitima els electes a representar-la i, per tant, tot el que aquests decideixin ja és en nom de la ciutadania. Altres, però, conceben la votació només com una part del que hauria de ser l’autèntica participació ciutadana en l’administració del bé comú. Ja no només deixant-los participar, moltes hores de forma més simbòlica que res més, en consells sectorials, sinó també decidint punts importants del dia a dia de la gestió municipal. Ja no diguem en presentar i defensar públicament una trista moció en un ple.

A Vic el debat entorn a la participació ciutadana ha tornat a encallar, per segon mandat consecutiu, la redacció d’un reglament que hauria de modernitzar el funcionament de l’Ajuntament. CiU, grup majoritari del govern, es tanca en banda a acceptar les peticions de part de l’oposició, especialment la CUP, d’obrir l’Ajuntament a la participació ciutadana. Malgrat tot, a l’últim ple es va voler presentar com un avanç important la cessió que es va haver de fer davant SI d’acceptar que un màxim de cinc veïns puguin presentar una pregunta al ple. Això sí, per escrit i amb dies d’antelació, sense que puguin intervenir al plenari. A hores d’ara, pocs ajuntaments queden, entre ells el de Vic, que no deixin participar gens els ciutadans als plens, ni que sigui com fan la majoria, un cop acabada la sessió.

Els polítics no són els propietaris de l’Ajuntament, només en tenen delegada pels ciutadans la seva gestió. I no s’hi val a dir que, igualment, la ciutadania no participa. Que ni va als plens, i que quan s’hi fan preguntes, moltes d’elles són o bé banals o bé interessades. L’Ajuntament també ha de fer un esforç per incentivar la participació, sent pedagògic i intentant obrir-la fins on bonament pugui, no pas limitant-la, com es pretén fer per exemple ara a l’Ajuntament de Vic amb un minireglament dels plens que l’equip de govern s’ha empescat de pressa i corrents.

En el desprestigi de la política i en la desafecció cap als governants de molta gent hi té força a veure que aquesta cada vegada se sent més aliena de la gestió del dia a dia municipal. Fer un esforç per obrir-la, més enllà de consells sectorials que ni són vinculants ni tampoc gaire representatius, hauria de ser un repte dels ajuntaments en aquests temps d’incertesa que sembla que ens vénen a sobre. I fer aquest esforç ni val gaire diners ni tan sols desgasta gaire políticament.”

La publicació de l’editorial s’esqueia en el mateix dia que al ple de Girona, governat per un alcalde de CiU, com el de Vic, company seu de fatigues a l’Associació de Municipis per la Independència, en Carles Puigdemont, debatia cinc mocions presentades pels grups municipals (n’hi havia sis, però una de la CUP es va retirar).

La gran novetat, però, és que per primera vegada, i arran de la recent aprovació del ROM (allà sí que han estat capaços de fer-ne un), defensava en el ple una moció una entitat de la ciutat, en concret l’Associació de Veïns del barri de Santa Eugènia de Ter, que demanava que el Club Sant Jordi es mantingui com a centre per a la gent gran. La moció, defensada pel portaveu de l’associació, Eduard Herrero, es va aprovar amb el vot dels quatre grups de l’oposició, PSC, PP, CUP i ICV, i l’abstenció de CiU. El ple el vaig seguir fins gairebé la una de la nit a través de la retransmissió per internet que es feia des de la web municipal. També via Twitter; entre els comptes que seguien el hashtag #plegirona n’hi havia un del propi Ajuntament, com no podia ser d’altra manera essent-ne l’alcalde un veteraníssim de la dita política 2.0 com en Carles Puigdemont.

I sí, el ple va durar fins a tres quarts de dues de la matinada, segons expliquen els tuitaires que s’hi van quedar fins tard. Em diran que no és hora de fer política. Segurament caldria buscar uns horaris més lògics, com començar el ple abans –ara ho fa a les vuit- o bé partir-lo en dos cada mes, en el benentès que això no representi una major despesa per a l’Ajuntament. El sentit comú s’ha de saber imposar a la burocràcia i a les normes encotillades, ni que siguin les que determinen les dietes dels regidors. I si no, què més que sis hores al mes per dedicar al plenari públic, en el sentit més literal de la paraula ‘públic’?

El nou Reglament Orgànic Municipal (ROM) aprovat per l’Ajuntament de Girona en data 16 d’abril de 2012, incorpora la possibilitat estrenada ahir al ple. Però és que no només Girona. Com dèiem en l’editorial, obrir l’Ajuntament als ciutadans no és ni tan sols gaire car. Deu ser per això que en èpoques de crisi galopant com l’actual que no es pot lluir totxo, alguns consistoris deuen haver optar per reforçar els fonaments de la qualitat democràtica de l’Ajuntament. Sense anar més lluny, el BOP del 21 de maig passat publicava el nou ROM de l’Ajuntament de Berga. L’article 182 diu textualment:

“Article 182.- Participació en el Ple.

Les entitats i associacions tenen dreta a formular precs i preguntes als òrgans municipals de govern per tal de que es debatin o es contestin respectivament en el Ple Municipal. Per tal de fer efectiva l’entrada del prec o la pregunta caldrà comunicar-ho, via instància al Registre Municipal, fins a 24 hores abans de la convocatòria de les informatives. 

En la Junta de portaveus es debatrà l’acceptació o no d’incloure’s en el Ple.

Serà prerrogativa de l'alcalde establir el temps de debat d'aquesta qüestió i posteriors torns de rèplica.
Les entitats i associacions tenen dret a presentar mocions al Ple Ordinari que afectin el seu àmbit de treball o la seva funció social estatutària.

Aquelles entitats que vulguin presentar una moció per debatre al ple municipal caldrà que ho comuniquin a través d’una instància al registre municipal, amb el contingut de la moció, fins a 24 hores abans de la convocatòria de la Comissió Informativa Municipal.

En la Junta de portaveus es debatrà l’acceptació o no d’incloure’s en el Ple.

La defensa anirà a càrrec de l'entitat, posteriorment es faran les corresponents deliberacions per part dels grups municipals i l'entitat tindrà un torn de rèplica abans de la votació de la proposta. Serà prerrogativa de l'alcalde establir el temps de debat d'aquesta qüestió i posteriors torns de rèplica.”

Però és que n’hi ha més, i encara en trobaríem algunes altres. Però per citar una ciutat d’unes dimensions similars a Vic, Vilafranca del Penedès, que també té ROM, hi regula així la participació de les entitats en els plens:

“Art. 98. Dret de fer arribar les seves opinions a l'Ajuntament

S'aplica a les entitats la regulació dels drets reconeguts a tots els ciutadans en el capítol 6è d'aquest mateix títol.

D'altra banda, les associacions de veïns i les altres entitats que estiguin inscrites en el registre municipal d'entitats ciutadanes, poden tenir dret a intervenir sobre algun punt de l'ordre del dia de les sessions del Ple municipal, en aquelles qüestions per les quals s'hagin interessat prèviament i que les afectin directament. Les intervencions que facin o les opinions que donin es relacionaran succintament en l'acta de la sessió, en els termes que preveu la llei pel que fa a les intervencions de membres electius de la corporació.

Per fer ús d'aquesta possibilitat, cal sol·licitar-ho per escrit dirigint-se a l'alcalde amb un mínim de vint-i-quatre hores d'antelació respecte a l'inici de la sessió, indicant també l'interès qualificat que es tingui respecte a l'assumpte i el nom del portaveu únic que, si escau, prendrà la paraula.

El representant de l'entitat pot exposar el parer del seu col·lectiu immediatament abans del debat del punt que origina la seva sol.licitud de paraula per un temps màxim de deu minuts. Si es demana per mitjà de la mà alçada, l'alcalde pot autoritzar una segona intervenció de dos minuts de durada perquè el representant pugui fer alguna precisió complementària.

La sol·licitud ha d’anar signada pel president o per un responsable qualificat de l'entitat interessada i correspon a l'alcalde, després de fer una consulta prèvia a la Junta de Portaveus, autoritzar o no la intervenció de l'entitat en la sessió plenària.”

Tan extraordinàriament revolucionari és tot això, com es va insinuar en l’últim ple de Vic, quan un peix gros de l’equip de govern va dir, tot citant Balmes, que ell davant la Reacció preferia l’Evolució davant la Revolució? Tan revolucionari és donar veu a les entitats i els ciutadans, tot regulant-ne aquestes intervencions? La CUP, el partit que més s’ha destacat en aquest mandat per reclamar la participació ciutadana, però també ICV-EUiA, que també va votar en contra del minireglament dels plens-exprés, no s’han pas caracteritzat per portar als plens propostes diguem-ne revolucionàries. Eren plenament assumibles. No entenc aquesta negativa a donar passos endavant en una qüestió com aquesta que, repeteixo, ni és cara ni tan sols desgasta políticament.

I no s’hi val a dir que eternitzarien els plens. Per això cobren! Per aguantar un ple que duri el que hagi de durar. Un cop al mes! Com a molt, dos! Si Girona, Berga i Vilafranca tenen un ROM que preveu la participació ciutadana en els plens, per què no a Vic. Però és que és més. Aquest hauria de ser un primer, primeríssim pas per incentivar la participació ciutadana en moltes altres qüestions de la vida diària municipal. Fent-ne, això sí, com dèiem a l’editorial, la pedagogia suficient entre els que n’han de ser els seus grans protagonistes, els ciutadans, anant primer als barris a escoltar-los i després incentivant la participació. Si no, acabarem matant també la participació ciutadana per inanició.

Ah, per cert, ahir també m'arribava, i avui m'ho confirmaven oficialment des de l'Ajuntament, que l'aprovació a l'últim ple del reglament dels plens-exprés quedarà invalidada i que es tornarà a passar pel pròxim ple. Al final s'ho han repensat i, davant el dubte de si era prou legal o no l'aprovació que van fer, han decidit tornar-hi. No és la primera ni possiblement l'última vegada que l'Ajuntament de Vic faci aquest numeret en aquest mandat. No hauria estat més fàcil admetre que la portaveu de la CUP, Georgina Rieradevall, tenia raó quan només començar a debatre el tema va demanar que es deixés per a un altre ple perquè s'incorria en una il·legalitat? I és que el dijous abans, quan es va convocar el ple, no hi havia en la documentació a disposició dels regidors el reglament en qüestió. I mira que un dels articles del mateix determina que, tal com marca la llei (art. 84 del ROF), quan es convoca el ple hi ha de ser tot. Doncs bé, consultats per EL 9 NOU, a nosaltres -i en conseqüència, també als ciutadans- ens van intentar vendre gat per llebre. Tampoc s'en van ensortir. Ara fa un petit pas enrere. Tant de bo fossin capaços d'aquí al ple de recapacitar i fer-ne uns quants endavant.

Un altre dia podem parlar de l’autèntica Revolució, la revolució pendent de la política, començant per la política local. I tranquils, no passa ni per cremar cotxes ni contenidors.

9/6/12

"Me libré de los tontos por ciento, del cuento del bisnes..."

I com que encara som primavera i ens hem llevat molt d'hora, i malgrat tot continuem sent feliços, us regalo aquest muntatge que corre pel Youtube sobre 'La canción más hermosa del mundo'.

Ara per ara em quedo en allò que diu en Sabina que "me libré de los tontos por ciento, del cuento del bisnes, dando clases en una academia de cantos de cisne".

I el final, el final també: "Nunca pude cantar de un tirón la canción de las babas del mar, del relámpago en vena, de las lágrimas para llorar cuando valga la pena, de la página encinta en el vientre de un bloc trotamundos, de la gota de tinta en el himno de los iracundos. Yo quería escribir la canción más hermosa del mundo". Jo també!!!

"Si haguessin aturat Hitler mentre encara deia “jo sóc demòcrata”, s’hauria estalviat molt patiment"

Pel seu interès, i perquè al diari en vaig haver d'esporgar una tercera part per motius d'espai, reprodueixo l'entrevista íntegra que li vaig fer per correu electrònic a en David Karvala, un dels portaveus d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme, amb motiu de la manifestació del dia 26 a Vic. Les preguntes, com m'agrada fer-les a mi, són ficant-me una mica en la pell de l'advocat del diable. Evidentment, no reflecteixen la meva opinió sobre alguns dels temes que es toquen en l'entrevista. I encara que en el bloc quedi estrany, el tractament a l'entrevistat és de vostè, ja que és la forma amb què sempre fem les entrevistes a EL 9 NOU. La versió de paper de l'entrevista va sortir publicada a EL 9 NOU del dilluns 4 de juny.

Unitat contra el feixisme i el racisme, diuen vostès. Racisme i feixisme és el mateix? Molta gent que és racista segurament no voldrien viure en un estat feixista.

Té tota la raó. El racisme té molts graus i contradiccions. Hi ha gent que té prejudicis contra les persones immigrades, però té bona relació amb un magrebí, un equatorià, etc: el veu com a un esser humà. El feixisme, en canvi, deliberadament treu la humanitat a l’altre. Al principi, “l’altre” és una minoria oprimida: jueus, musulmans, gitanos… Però un cop al poder els feixistes són l’enemic de la gran majoria de la societat.
Un racista no és ni de lluny automàticament un feixista. Per això, haurien de tenir molta cura de no donar espai als feixistes amb les seves idees racistes.

I Unitat? Sembla molt difícil d’aconseguir. Ja va veure la setmana passada a Vic, amb la manifestació contra el racisme.

Jo vaig veure molta unitat a la manifestació, a favor de la convivència i contra el racisme. Però també sé que hi faltava gent. Em fa la sensació que tots els partits van cometre algun que altre error durant les setmanes prèvies a la manifestació. Del que es tracta és d’anar corregint els errors i superar els malentesos.
Al Clot, per exemple, a la campanya d’UCFR Sant Martí contra el centre nazi, hi participen totes les diferents sensibilitats de l’esquerra àmplia; no hi ha motiu perquè no puguin col·laborar en UCFR Osona o Vic. Potser costarà feina, però estic segur que es pot fer.

Els que combatem el racisme moltes hores ens diuen ‘bonistes’, que ens passem de frenada i que acabem perpetuant una situació de privilegi dels immigrants.

Privilegi? Quin privilegi és tenir les feines pitjor pagades, amb les pitjors condicions laborals? Les persones immigrades paguem els mateixos impostos que la resta —quan aconseguim una feina amb contracte— però sovint no tenim els mateixos drets. I s’ha demostrat que la gent immigrada contribueix més a la seguretat social del que rep. Si moltes criatures de famílies immigrades reben beques menjador a l’escola és perquè són molt pobres. Si falten beques menjador és perquè s’han retallat, la culpa no la té la gent pobre, sigui quin sigui el color de la seva pell.

Racista és aquell que predica idees discriminatòries per motius ètnics o d’origen, o també aquell qui els vota?

Com he dit abans, hi ha graus de racisme. I no, no és igual qui organitza una estafa com qui es deixa enganyar. I no és igual qui difon les mentides racistes com qui les creu. I la gent vota als partits feixistes per diferents motius: el desencís amb els partits institucionals, un sentiment d’abandó, etc. Jo estic segur que el 95%, potser el 99%, de les persones que voten als partits feixistes per primera vegada no són feixistes. Hem de parlar amb ells, i demostrar-los que el feixisme no els portarà cap solució. I és urgent: com es va veure a l’Alemanya dels anys 30, si no fem aquesta feina, acaben adoctrinant els seus votants i al final aquests deixen d’escoltar raons.


Tenint en compte que molts partits, fins i tot alguns que es proclamen d’esquerres, tenen tics discriminatoris respecte la immigració, cal combatre’ls a tots per igual, o centrar els esforços en aquells amb un discurs clarament xenòfob com PxC?

Crec que s’ha de distingir clarament entre els partits institucionals, que haurien de saber millor i que s’haurien d’avergonyir per fer servir de discursos xenòfobs; i els partits autènticament feixistes. Respecte als primers, tenim gent dins d’UCFR de tots els partits progressistes. Ells hauran de fer els debats interns que facin falta per superar aquestes tendències xenòfobes. La feina d’UCFR va sobretot contra els grups feixistes. Si aconseguim desprestigiar totalment el seu discurs, això salpicarà als altres, en la mesura que diguin el mateix.

A Vic, per exemple, tenim a Josep Anglada, però vostè deu haver llegit també declaracions i proclames titllant Vila d’Abadal de racista i xenòfob. Posar-los tots al mateix sac no és contraproduent?

Sí, com dic, crec que s’ha de distingir el feixisme i el racisme, i els graus d’aquest. No penso ni per un moment que Vila d’Abadal sigui feixista. Però precisament per això s’ho hauria de pensar dues vegades (i més vegades si cal) abans de donar espai a una opció feixista i espanyolista com PxC. [A Vic, potser Anglada es relaciona amb la senyera, però la seva gent a l’extraradi de Barcelona inclou nazis espanyolistes en tota regla. I el propi Anglada s’ha relacionat a Madrid amb els falangistes, les mateixes forces que es van manifestar contra Catalunya i Euskadi amb motiu del partit de futbol.]

I en un estat democràtic, no tenen dret fins i tot aquests partits a expressar la seva opinió, per discriminatòria que sigui?

Jo defenso els drets democràtics, precisament per això s’ha d’aturar el feixisme. Ells traurien els drets a gairebé tothom. No ho podem permetre. Quan Hitler enviava milions de jueus, gitanos, gais, sindicalistes, progressistes en general… a les càmeres de gas, ja era tard. Si l’haguessin aturat mentre tenia poques forces, mentre encara deia “jo sóc demòcrata”, s’hauria estalviat moltíssim patiment. Llibertat per la gent vol dir no permetre que ningú elimini la democràcia o faci neteja ètnica.

Tornem a Unitat contra el feixisme i el racisme. Alguns que han viscut a França em comenten que les manifestacions que es van fer fa anys contra Le Pen van acabar amb el pare arribant a la segona volta de les presidencials i amb la filla amb un 20% dels vots a les últimes eleccions.

El problema a França és que fins ara ni l’esquerra ni els moviments socials han fet una campanya seriosa, unitària i sostinguda contra Le Pen. La idea dominant ha estat, “no parlem-ne per no donar-li publicitat”. I ja veiem els resultats.

No hi ha el perill, però, de victimitzar-los excessivament, de posar-los constantment a les primeres pàgines dels diaris?

El problema és quan els diaris tracten un partit feixista com si fos un partit més dins el joc democràtic, en lloc de identificar-los com a un enemic de la democràcia. Els mitjans no haurien d’actuar com a amplificadors dels discursos racistes, ni a la portada ni enlloc. Quan han de parlar dels feixistes, haurien de dir què són, no perpetuar la seva disfressa.

La unitat contra el feixisme i el racisme és possible sense la participació dels partits polítics, o si més, sense els que representen a la majoria de la població?

Aquesta qüestió és hipotètica. Des del principi, hi ha hagut gent de tots els partits progressistes a UCFR, i bastants d’aquests partits s’hi han adherit.

Quina seria, al seu entendre, la fórmula màgica per aconseguir aquesta unitat?

En el fons, és senzill. Des de les nostres diferents sensibilitats, moltíssima gent està en contra el feixisme. Doncs treballem plegats i plegades entorn a allò que compartim. Podem discrepar en altres qüestions i debatre-les el que faci falta —fins i tot els temes relacionats amb llei d’estrangeria, etc.— però hem de fer un front sòlid contra els feixistes.

És optimista respecte aconseguir la unitat i que el racisme i el feixisme desapareguin de l’escenari polític català, espanyol i europeu?

Amb la crisi, hi ha un camp abonat per al feixisme; per eliminar el perill del tot, calen respostes a la crisi. No hi haurà tant consens sobre com s’ha de fer això, i tampoc és feina d’UCFR. La nostra feina és apagar focs i aturar els piròmans xenòfobs. No és l’única cosa que s’ha de fer en aquest món, però no deixa de ser una tasca essencial i urgent.

I els immigrants que es resisteixen a integrar-se en la societat d’acollida? Tampoc ho posen fàcil...

La integració ve de la convivència i el respecte mutu. No es poden negar drets a una persona, i a la vegada exigir-li que actuï com si els tingués. I integrar-se a què? Catalunya és una societat cada cop més plural, com altres societats avançades. No hi ha un model fix del què és ser català.

Del poc o molt que coneix de Vic i Osona, creu que s’estan fent les coses ben fetes?

Com a tot arreu, segur que algunes coses s’estan fent bé, i altres no tant.

Per què creu que fins ara a Osona ha crescut com l’escuma el vot per partits discriminatoris i en canvi no ha quallat una entitat com Unitat contra el feixisme i el racisme?

L’augment del vot feixista aquí, crec que és en part mala sort; aquí teniu un personatge que ha copiat, amb cert èxit, l’estratègia de Le Pen. Sí critico l’opció d’alguns partits i moviments de copiar les estratègies fracassades dels moviments a França. Jo vaig viure molts anys a Gran Bretanya, i he vist com allà una estratègia de mobilització unitària ha desmuntat els feixistes una vegada rere una altra. Fins ara, no hi hagut una massa crítica prou gran a Vic, convençuda que aquí també es pot fer. Espero que aviat això canviï.

Les dues imatges que il·lustren el post són de la fotogaleria sobre la mani del dia 26 que l'Adrià Costa va publicar a osona.com i de la fotogaleria sobre la mani que en Marc Sañé va publicar a EL9NOU.CAT. Totes dues són de la intervenció final que hi va fer en David.

8/6/12

Ja sé que deuen ser imaginacions meves


Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 8-6-2012:

"Tant que deien que la manifestació contra el racisme del dia 26 havia de crispar l’ambient, i resulta que a Vic continua fent-se clar al matí i fosc al vespre. Sí que després dels debats –aquests sí, crispats, però com tots els debats, encara que les formes a vegades no siguin les més adequades, sempre són benvinguts– al ple de dilluns a Vic es va poder observar algun moviment de tropes. Casual, és clar; i tant! Moviments de tropes per part dels dos grups d’esquerres que no van donar suport a la manifestació i que, tot i que la militància va semblar convençuda de la decisió de cada partit, potser –és una altra hipòtesi, equivocada; segur, seguríssim– n’han parlat amb algun votant que no pensava exactament el mateix. I és que jo, que sí que vaig ser a la manifestació, en vaig sentir més d’un sorprès que ERC s’adigués a fer-se la foto un ple sí i l’altre també amb CiU i... PxC (ai!). I ICV no és que sentís crítiques a la seva no adhesió a la manifestació de part d’algun seu presumpte/hipotètic/suposat votant, és que en vaig sentir d’algun militant i tot. Sigui com sigui, dilluns ERC es va desmarcar fins a quatre vegades de la foto amb CiU i PxC. Fins al punt que un destacat militant d’aquesta última formació els convidava el mateix dilluns per Twitter a deixar el govern si tan malament s’hi sentien amb el festeig de CiU i PxC. He dit festeig? No, que per festejar han de ser dos, i aquí només és Anglada que tira els trastos a Vila d’Abadal, i no a la inversa. I tant que no! Ja ho va dir Vila d’Abadal en un xat amb els lectors d’El País que el bon rotllo entre CiU i PxC només el sap veure “cierta prensa local”. Mecatxis els periodistes! Doncs bé, el que deia d’ICV, que escoltant la militància o la veu de la consciència, dilluns els ecosocialistes van votar de la mà de l’esquerra alternativa de la CUP en tots, tots, tots els punts. Doncs això."

La imatge que il·lustra el post està extreta de la fotogaleria d'en Marc Sañé sobre la mani del dia 26 publicada a EL9NOU.CAT.

3/6/12

A El Corte Inglés ja no tenen ninots nazis entre les joguines

Ahir vam tornar a ser a El Corte Inglés. I vaig voler anar a comprovar si continuaven tenint ninots nazis -i de Franco i Mussolini fent la salutació feixista- entre les joguines. I no, els havien tret. De les dues grans vitrines de miniatures militars ja només n'hi ha una, i només hi ha soldats espanyols històrics. Més enllà que continua sent una joguina amb referències bèl·liques, no hi vaig saber trobar cap simbologia feixista.

No sé si ha tingut res a veure amb el canvi el post de denúncia que vaig fer fa unes setmanes, o la campanya que, basant-se en el post, va fer Unitat contra el Racisme i el Feixisme via Actuable, i a la qual van donar suport 198 persones enviant un text a El Corte Inglés demanant-los que retiressin els ninots de la secció de joguines. Sigui com sigui, és una bona notícia.

2/6/12

La manifestació va ser un èxit, sí


Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de l'1-6-2012:

"Malgrat tots els malgrats; malgrat el hooliganisme amb què alguns van mostrar els seus recels cap a la manifestació contra el racisme de dissabte a Vic; malgrat que alguns va semblar que ho plantegessin com un Barça-Madrid amb la portaveu de la CUP reconvertida en una mena de Mourinho de la política vigatana i qualsevol mitjà que s’atrevís a informar de la manifestació en la seva justa mesura en un Punto Pelota qualsevol i un servidor, per veure amb bons ulls la manifestació, en una mena de Tomás Roncero; malgrat dels malgrats, la manifestació va ser un èxit.

I ho va ser no perquè hi anessin 800, 1.000 o 50.000 persones, que realment van ser poc més d’un miler i, per a mi, massa poques, sinó per les expectatives que van generar els que s’hi oposaven amb la campanya que li van muntar en contra. La manifestació va trencar els dos axiomes amb què partia i que li havien atribuït els seus detractors: hi ha altes possibilitats que hi hagi incidents i això victimitzarà Anglada, amb la conseqüent influència a les urnes –“hi vindrà gent de fora amb ganes de juerga, i s’hi poden cremar contenidors i cotxes”, va arribar a dir un regidor de CiU–. L’axioma el primer a proclamar-lo havia estat el mateix alcalde. Doncs bé, la manifestació no és que fos pacífica, és que va ser cívica. Joves i més grans, famílies, amb nens o sense, van marxar durant poc més d’una hora perquè encara hi ha qui creu en la cohesió social i en el dret de manifestar-ho pacíficament de tant en tant. I l’altre gran axioma, que la CUP ho havia muntat –que sí, va ser idea seva, tampoc ho neguen–per fer-se veure davant Anglada i endur-se’n els rèdits electorals a partir d’una suposada teoria de la retroalimentació. I mira que em va costar trobar Georgina Rieradevall en una sola foto de les 170 de la mani que vam publicar els diaris digitals d’Osona."