30/7/12

"Sempre que passava per l'arbre tort em recordava que havia de ser fort"

Que grans els Bars!!! I com passa el temps!!! Que lluny -i que a prop!- queda el 1993!!! I quina força de veu, la Montse Llaràs!!! FOC AL COR!!!



Era una vegada un poble mort
De gent preocupada per no temptar la sort
On tot anava molt a poc a poc.
Sempre que passava per l'arbre tort
Em recordava que havia de ser fort.
"Molt fort" pensava cada cop.

I Entre mirades de cartró
Tornar un somriure de debò,
És com trencar-te el cor un cop de roc.

I és com si s'encengués un foc al mig del bosc
Però potser aquell dia, un dia com tants,
Quan tot m'avorria tu eres al davant,
Quan jo estava tocant a fons.

Com una tempesta va passar
I potser la lluna va donar un cop de mà
Fa temps, tant temps, però és cert

I entre mirades de cartró
Tornar un somriure de debò,
És com trencar-te el cor un cop de roc.

I és com si s'encengués un foc al mig del bosc
Al sol d'agost.

I entre mirades de cartró
Tornar un somriure de debò,
És com trencar-te el cor un cop de roc.

I és com si s'encengués un foc al mig del bosc
Al sol d'agost.

I entre mirades de cartró
Tornar un somriure de debò,
És com trencar-te el cor un cop de roc.

I és com si s'encengués un foc al mig del bosc
Al sol d'agost.

Foc al cor, foc al cor, foc al cor,
Foc dins del meu cor

Foc al cor, foc al cor, foc al cor,
Foc dins del teu cor.

“Gentuza” que només té “serrín en la cabeza”

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 27-7-12:

"Divendres, 20. Entrevista a Josep Anglada a Alerta Digital. El titular hi va: “La gentuza de la CUP y de ICV sólo tiene serrín en la cabeza”. Ja ho diu l’alcalde de Vic, que Anglada ha canviat i ja no gasta les maneres d’antany. En realitat Anglada es refereix a la polèmica que s’ha aixecat a Mataró amb l’ofici de les Santes d’aquest divendres. La portaveu de PxC a Mataró va anunciar que Josep Anglada l’acompanyaria en el seguici oficial. La CUP, primer, i després ICV van córrer a demanar que es declarés Anglada persona 'non grata' a Mataró. L’equip de govern de CiU no ho va acceptar, però al final s’ha limitat el seguici als regidors. Anglada, però, ha anunciat la presència de la plana major de PxC a Mataró. Altre cop PxC tira la primera pedra, uns reaccionen amb contundència, altres amb més ambigüitat i Anglada acaba presentant-se com la víctima. Mataró, dels tres escenaris possibles de reacció davant la política de la discriminació sistemàtica que practica PxC, passa just per la primera, per la de l’estat de xoc posterior a la seva irrupció al consistori. I de rebuig frontal. De fet, ja li han preparat unes cartolines grogues de benvinguda. La segona és la de l’assumpció de la 'desgràcia', adoptant una postura més o menys crítica. I la tercera, la de la normalització, on sembla que volen entrar, o ja han entrat, alguns grups del consistori vigatà. Integrant-lo a la normalitat el desactivarem, diuen. Doncs no, no va ben bé així!

Diumenge, 22. Presenten a Barcelona el manifest d’Unitat contra el Racisme i el Feixisme, la plataforma unitària que alerta precisament dels perills que representa el discurs de la discriminació de PxC. Un manifest que sorprenentment d’entre els regidors de Vic només firma Georgina Rieradevall (CUP). A Vic, és clar, el tema no ens afecta. Noooo! A l’acte, el diputat de SI Alfons López Tena carrega fort contra Anglada i l’endemà ja es lleva amb un anunci d’una querella contra seu. Les coses, ja ho dic, van així, Anglada sempre acaba presentant-se de víctima. Em pregunto com reaccionarà ara SI de Vic, sempre tan “transversal” i tirant pilotes fora en tot allò que fa referència a la lluita contra el discurs de la discriminació de PxC. A escala nacional el discurs de SI sembla clar, sense pal·liatius. A escala local canviarà, també?"

29/7/12

#osonagram 27-7-12

Vic, ciutat lliure de bicicletes.

Passejant per Vic. La lluna de punt
de la i de la memòria d'un passat.

28/7/12

#osonagram 26-7-12

Passejant per Vic. L'escut de la ciutat a l'entrada d'un comerç de compra i venda d'or de la plaça Major. L'Ajuntament potser hi ha entrat de soci capitalista a veure si treu el ventre de penes?

Lluna de Calldetenes

Calldetenes. Els frescos del barri


25/7/12

#osonagram 25-7-12

A falta de cartelleres, fins i tot l'Ajuntament de Vic ha d'anunciar els seus festivals en portals prohibits.


Tancat i barrat. Casa Ricart. Vic de nit.


L'Altre Vic de nit. Vespres de Ramadà.

20/7/12

"Tot era mentida al país dels farsants"



Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 20-7-2012:

"Dimarts, 10. L’amic Joan Ayats escriu a Twitter: “Un clàssic del Twitter la barcelonada estiuenca dels Comajoan... en dia calorós”. I és que com ja fa uns quants estius, optem per passar un o dos dies sencers en algunes de les múltiples altres Barcelones on el turista no arriba ni perdut. Una immersió recomanable per fer-se a la idea de en quin país vivim realment. Aquest any, va ser el torn del Besòs, el Bon Pastor, Can Zam i Montbau. En vaig anar deixant rastre a Twitter, Facebook i Instagram, aquesta eina on els fotògrafs frustrats ens autoenganyem i a base de filtres prefabricats ens surten fotos prou elegants. De les que hi vaig penjar aquest any la que va triomfar més, si hem de fer cas dels 'like' que va tenir, va ser la d’un bloc de pisos del Besòs amb roba estesa voleiant. “Roba estesa, el color de la vida”, la vaig titular. I em va venir al cap l’infaust ple de Vic de gener de 2004, on Josep Anglada va guanyar la seva primera moció, la que prohibia estendre roba als balcons. La prohibició s’ha mantingut i espero que es derogui en la que sembla pròxima revisió de l’ordenança de civisme. Els temps que corren no són per malgastar en assecadores –sobretot qui no pot– ni molt menys per debatre si és més estètica la bugada acolorida i voleiant o els barrots dels balcons. Jo em quedo amb el color, el color de la vida.

Dimecres, 18. En data tan assenyalada, encara abduït, fascinat i perplex per alguns gestos d’amistat, com aquell fumador que –segurament il·lús d’ell– s’imposa deixar de fumar, m’autoprogramo un descans de xarxes socials i m’imposo deixar en guaret el Twitter i el Facebook. No sense abans agrair, en el cas de Twitter, la paciència dels 2.453 seguidors que algun dia van optar per llegir alguna de les 7.427 piulades i repiulades que hi he abocat en aquests quatre anys i vuit dies. Als que ho han fet de bon grat, però especialment als que s’han servit d’una lupa amb mil augments per trobar-hi el que no hi he sabut ni volgut posar, els dedico aquella cançó que proclama que “tot era mentida en el país dels farsants fins que els esclatà la veritat a les mans”. I compte que el diccionari defineix 'farsant' com aquell “que fingeix coses que pretén de fer passar com a veres”. Ens veiem, si voleu, a Instagram, on continuarem retratant el color de la vida."

14/7/12

"No penseu mai que ho hagi perdut tot, que el poble sempre podrà inflar el velam"

'Vaixell de Grècia', en Llach sempre tan i tant vigent... Cada vers de la cançó sembla escrit els últims dies...



Si per les albes veieu passar un vaixell
besant les aigües del mar bressol dels déus,
feu-li senyal, que pugui veure on som
i navegar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,
no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port.

12/7/12

No és això, companys, no és això



Passen els anys, i les dècades!, i la cançó, desgraciadament, continua sent tan vigent com el primer dia. En fi... que avui m'ha donat per penjar-la. 


No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l'espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.

11/7/12

Fascinació i impunitat a la política vigatana

Joan Soler (jurat), Nil Puigivila (regidor), Pep Freixa (Tapís), Georgina Rieradevall (regidora) i Ramon Furriols (jurat), dimecres a l'entrega del premi Millorem Vic
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 8-7-2012:

"Dilluns, 2. Ple de Vic. Anglada va fort, molt fort, més que mai. En un moment del debat qualifica la CUP d’“antisistemes, antidemòcrates, violents i feixistes”, i arriba a instar la seva portaveu, Georgina Rieradevall, a marxar de Vic. L’alcalde que, quan en l’anterior mandat l’increpaven a ell, saltava i feia rectificar Anglada, ni es va immutar! Aquesta impunitat devia envalentonar Anglada, que l’endemà escrivia a Twitter, referint-se a l’expedient sancionador que l’Ajuntament ha obert a la CUP per penjar cartells de la manifestació contra el racisme en mobiliari urbà: “L’Ajuntament de Vic sancionarà a la rata de cloaca i exregidor de la CUP Quim Soler per penjar cartells al mobiliari urbà. Que se joda!”. I el dimecres es creava presumptament des de PxC un compte fals de Twitter del periodista de Moià Xavier Rius Sant, especialitzat en matèria d’immigració i crític amb la postura discriminatòria i racista del partit d’Anglada. Un compte fals amb connotacions homòfobes i clarament discriminatòries. A l’Ajuntament de Vic, és clar, sempre li quedarà el recurs d’intentar tancar l’escalada d’agressions verbals de la PxC amb un manifest unitari a favor de la llibertat d’expressió i convidar Josep Anglada a que l’encapçali.


Dimecres, 4. Continuo el cicle d’articles sobre la fascinació que ens desperta a alguns la nova forma de fer política de grups com la CUP de Vic. Dimecres van entregar 1.500 euros dels que cobren de l’Ajuntament els seus regidors al projecte guanyador del premi Millorem Vic, “Parelles per a la reinserció”, de l’Associació Tapís. Un potent projecte social que pot consultar-se a EL9NOU.CAT dels que en el nou context econòmic cada vegada seran més necessaris. Uns diners pagats als dos regidors entre tots els ciutadans ara retornen a la ciutadania. Doncs sí, fascinant."

1/7/12

En contra del periodisme neutral


Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 29-6-2012:

"Dissabte, 23. Primera lectura de platja de la temporada: l’anuari de Mèdia.cat, del grup de periodistes Ramon Barnils, presentat tres dies abans a Vic. En un acte on alguns vam conjurar-nos durant una estona per un periodisme independent i plural, però no neutral. La pretesa neutralitat el que ha acabat sent és un periodisme amable amb el poder, que té molts més ressorts per fer arribar els seus punts de vista que no pas les minories o, fins i tot, l’oposició. La pretesa equidistància ha convertit el periodisme polític i social en l’anomenat periodisme de declaracions. Justificar que el bon periodisme, com pretenia alliçonar-me fa uns dies un regidor vigatà, és aquell que diu l’opinió de l’un i de l’altre, sense entrar a valorar-les, equival a renunciar a una de les característiques bàsiques del periodisme, que és intentar explicar la realitat.

Diumenge, 24. Més sobre el tema en l’entrevista a 'El Punt Avui' a Jaume Barberà, director del 'Singulars' del Canal 33, programa que a força de fer periodisme plural, però també intencional, i en absolut neutral, ha aconseguit superar audiències de TV3 (recomanadíssim recuperar a internet si no la vau veure dimarts l’entrevista que li va fer a la monja Teresa Forcades). “En aquests moments el periodisme ha de ser intencional. I intencional no vol dir que no sigui plural”, diu Barberà. I afegeix: “Si el periodisme, que passa ara per ERO i sous miserables, no és intencional, la societat no ens necessitarà”. Xapó per en Barberà, pel seu programa i per la seva defensa del periodisme. I mentrestant, a 70 quilòmetres de TV3, també intentem donar veu als que altres els neguen, sota risc d’escoltar-nos que estem abduïts (o fascinats) per les forces del mal. No es perdin, per exemple, avui al '7 dies' d’EL 9 TV l’entrevista a Xavi Teis, un economista dels que costa trobar en els grans mitjans."