31/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 31-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

Les piulades de l'hora de la veritat - 30-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

29/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 29-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

"Volem que el poble tingui més a dir que un vot cada quatre anys"


Divendres publicava a EL 9 NOU la primera de les entrevistes als candidats osonencs a les eleccions del 25-N. Començàvem per Georgina Rieradevall, número 2 a la llista de la CUP, formació que s'estrena en aquestes eleccions. Com he fet en altres entrevistes publicades a EL 9 NOU, on per qüestions d'espai només hi quep un extracte, publico aquí l'entrevista íntegra a la Georgina. Els destacats en negreta són meus.

Per què la CUP, ara sí, al Parlament?

G. R. Perquè l’assemblea ho ha decidit, primer de tot, i ho ha fet davant el context de crisi, de descontentament per les retallades. El país viu uns moments molt delicats, és un moment de transformació social on el carrer demana canvis, ja. Nosaltres som la veu del carrer, som les classes populars, som els partidaris que el poder ha de tornar a ser del poble. Ens presentem recollint la veu dels indignats, de la gent que vol ser lliure, en definitiva, per recuperar les llibertats que han estat segrestades, tant pels mercats com per l’estat espanyol i francès.


Diuen que l’independentisme va dividit a les eleccions i que això es pagarà la nit electoral.

No va dividit. El nostre independentisme no té res a veure amb l’independentisme electoralista d’altres formacions, o l’independentisme que ha claudicat en la idea de Països Catalans que nosaltres hem defensat sempre des de la primera vegada que ens vam presentar a les eleccions locals el 1979. Nosaltres no renunciem a la independència dels Països Catalans i, per tant, el que ofereixen els altres són renúncies només de començar. Per tant, com més plurals siguin les opcions que hi hagi, la gent votarà més convençuda la que defensi més els seus ideals.

Què diferencia la CUP d’aquestes altres opcions?

Tot. Per començar, hauríem de dir què ens iguala. Nosaltres tenim tres eixos bàsics que cap d’ells compleixen en la seva totalitat. Nosaltres defensem l’alliberament nacional dels Països Catalans, com no ho fa cap dedls altres partits, però anem més enllà i defensem l’alliberament social; sense alliberament social no hi pot haver alliberament nacional. La llibertat s’aconsegueix tant quan pots escollir quin país vols tenir com el futur de la teva terra, que vol dir la justícia, la llibertat, la igualtat... D’això ERC se n’ha oblidat, ha fet un gir cap a la dreta. Només hem de veure les votacions que ha fet amb CiU, perquè Artur Mas no hagi de donar comptes al Parlament pel cas Palau, o votant a favor amb Mas per eliminar l’impost de successions, tantes altres coses que s’està acostant a la dreta. Per tant, els drets socials bàsics no els ha defensat ERC, tot i que ara vol donar aquesta imatge. I Jonqueras va parlar molt clar,que si ha de triar entre el país i esquerra, tria el país. Nosaltres el país l’entenem en la seva totalitat. És com dir: cama dreta o cama esquerra. Les dues! Per caminar cap a la independència hem d’estar alliberats socialment i alliberats nacionalment. No ens assemblem en res. I l’altra qüestió de fons, que crec que cap partit ho defensa, és la radicalitat democràtica. Nosaltres defensem que el poder popular ha de residir en el poble, i això ha estat segrestat. La gent que mana són gestors dels mercats i si els mercats diuen que s’han de fer retallades per engreixar més les elits econòmiques i polítiques -que en molts casos coincideixen-, encara que això vagi en detriment de la població, ho faran. Per nosaltres, la democràcia ha de residir en el poble, diem que el poble és qui ha de tenir les eines per decidir el seu futur, i això inclou el control exhaustiu, la transparència, que les grans lleis es puguin votar, que si un parlamentari, un delegat del poble que ha entrat per defensar els interessos de la població, no ho fa bé, hi hagi una iniciativa popular revocatòria que el poble pugui dir que aquest senyor se n’ha d’anar...

Això potser no, però altres coses sí que ho tenen, posem per cas, ERC o ICV.

No ens assemblem en res. Quan han governat mai, mai, mai han demostrat que creuen en la democràcia directa i real com nosaltres. Nosaltres no entenem la política com l’entenen ells, nosaltres l’entenem com un servei al bé comú i, per tant, no volem viure de la política ni creiem en les poltrones. Només cal veure els sous que hi ha ara, que ningú se’ls vol tocar, nosaltres portem una proposta de cobrar com a màxim dues vegades i mig el sou mínim interprofessional, i que no es pugui repetir legislatura.

Parleu d’independència, drets socials i de radicalitat democràtica. La independència sembla ben encaminada. Els drets socials i la radicalitat democràtica van de capa caiguada. Què proposeu per redreçar-los?

Un canvi de model. Fem una esmena general a la totalitat de tot. No pot ser que els mercats siguin els que manin, que mercats i grans interessos polítics vagin junts. Per tant, primer de tot s’ha de canviar el sistema. El capitalisme s’ha demostrat que no ha funcionat, que només funciona per a les grans fortunes. Nosaltres proposem una economia al servei de les persones. Per tant, canvi radical de model econòmic, cap a un model cooperatiu. Que els recursos energètics tornin a mans públiques, que la salut pública, educació, habitatge, tots els drets bàsics, tornin a mans públiques, que nacionalitzem la banca, que no paguem els deutes il·legítims que han contret els bancs i que ens endeuten com a país. Vol dir fiscalització de tots els responsables que han dut al malbaratament del país, que si cal s’asseguin als tribunals com han fet a Islàndia. Que cap bé estratègic sigui en mans privades. Defensar el model públic de qualitat, que no s’han de basar en beneficis i costos, com si fos una empresa, sinó un servei al ciutadà de qualitat, universal i gratuït. Amb una fiscalització progressiva on es gravin les grans fortunes, on tothom col·labori perquè hi hagi una vida millor i, per exemple, en les finances posar l’impost Tobin per gravar les transaccions financeres i evitar l’especulació.


Realment no demanareu cap crèdit per finançar la campanya i si entreu al Parlament renunciareu a part del sou?

No demanarem cap crèdit, hi estem en contra. No creiem en aquest model econòmic, per tant, amb l’esforç de tothom, i amb una campanya més austera i a base de bons d’ajut, intentarem arribar on poguem. La grandesa de la unitat popular i no haver de fer crèdits, és que som a tot arreu; no som la CUP, som als indignats, som a les assemblees pels drets socials, pel dret a l’habitatge, molts som afectats, vivim la realitat i, per tant, el boca-orella és la nostra manera de funcionar. El gran màrqueting potser ens portaria alguns vots, però el que volem és que la gent que voti CUP sigui la que realment cregui que la transformació social i l’alliberament nacional són possibles i, per tant, no demanem cap crèdit. I el sou, doncs, hi renunciarem, i com que els parlamentaris han de treballar per això i bé han de viure, han de cobrar un salari, però just i adequat al país. I si el mínim bàsic són 700-800, doncs el màxim seran uns 1.600 euros. I al cap dels quatre anys, els candidats canvien, ja que la CUP no és un projecte personalista, al contrari.


Quina garantia tenim els ciutadans que realment la CUP sereu diferents?

Perquè ho hem estat demostrant durant molts anys als municipis, treballant colze a colze fent xarxa ciutadana, treballant contra els desnonaments, en els ajuntaments per desmuntar les corruptel·les, contra els sous abusius, demanant transparència, els comptes, fer auditories, volem que el poble tingui més a dir que només un vot cada quatre anys. Això ho hem demostrat cada dia arreu de les viles i ciutats on estem representants. I a més, hem treballat colze a colze al carrer. La unitat que busquem és la unitat popular, la de fer xarxa, treballant diàriament amb totes les persones per una cohesió social veritable. Que a un mes de les eleccions ens demanin per què no som unitaris... la unitat no la fem als despatxos, la fem al carrer i la fem cada dia. Gràcies a la CUP, com a mínim s’ha posat en evidència que el sistema democràtic que hi ha actualment és de fireta, i que s’allunya del poble.

Però hi ha el perill que si entreu al Parlament els ciutadans us acabin veient com uns més de la partitocràcia.

És un perill. La gent que ens coneix sap que no és així, però a nivell nacional hi ha molts pobles on la CUP encara no ha arribat... De fet, d’aquí venia la reticència d’anar al Parlament o no, perquè nosaltres pensem que l’alliberament s’ha d’anar creant poble a poble. Però també és veritat que des del Parlament tens un altaveu per fer arribar tot allò que estàs fent i tot allò que faràs. Si tot allò que hem estat fent als pobles i ciutats, ho fem al Parlament, i som el gra al cul de la partitocràcia, la gent ens veurà diferents.


Entrareu, però? Quina previsió de resultat feu?

Ens presentem per entrar. La previsió és arribar a 4 o 5 diputats, és la nostra esperança, i creiem en la gent que està farta del sistema actual.

Qui creieu que us votarà?

Ens votarà tota la gent que està desencantada de la política de sempre, que creu en la democràcia real, en la radicalitat democràtica, que creu que la justícia i la solidaritat han d’estar per damunt dels mercats, ens votarà la gent indignada que ha sortit a les places a dir prou del segrest de la democràcia, la gent que està patint i vol un futur millor, i gent independentista que creu sincerament que el futur del país passa per l’alliberament nacional i social, no només per separar Catalunya d’Espanya i ja està. Potser costarà arribar a la gent, però tothom qui conegui el nostre projecte i formi part de les classes populars, és molt fàcil que ho faci, les necessitats són les mateixes, i som un d’ells.


I si no s’entra, després de tant rumiar-s’ho, serria un fracàs?

Ni molt menys. Quan tu lluites pel que creus i a favor d’uns drets i llibertats, i convençut que allò és el camí, no és un fracàs. És una possibilitat de creixement, de continuar lluitant, com fa 300 anys que ho fan els catalans.


Vau recollir 27.111 avals en quatre dies; a Osona, més de 1.000, i a Vic, més de 500. Devia ser un bon escalfament per la campanya que, dit sigui de passada, no tindreu gens de visibilitat a la tele pública per culpa dels nefastos blocs electorals.

Va ser una gran dosi d’adrenalina, una demostració que hi ha molta gent demòcrata, que no vol dir que ens votin, però que altres veus puguin accedir al Parlament, per ells és una bona notícia. La mala notícia és que s’exigeixin avals. I l’altra cosa és que la llei electoral que hi ha és nefasta i el que fa és precisament beneficiar els partits grans i evitar que els partits puguin entrar.


Te’n refies de l’independentisme d’Artur Mas i CiU?

No. No estic en el pensament de l’Artur Mas, però com ha anat l’evolució dels dos anys que ha estat al govern, és totalment estratègic. Qualsevol president que vegi que el poble surt al carrer per demanar independència, ha d’aprofitar-ho. I com sempre, s’embolica amb la senyera i evita parlar d’altres problemes. Han anul·lat el debat de les retallades, dels drets socials, com si l’única prioritat fos la independència. Per tant, a mi quan només parla d’independència, que per mi també és social, i només tens en compte el factor geogràfic, no me’n refio. A més, tot continuaria igual, només que seríem independents, però mantenint les mateixes estructures d’estat, retallades i seguint els dictats de la Unió Europea, que no és una unió poítica, sinó econòmica. D’una economia al servei dels rics i els grans poderosos i no de les classes populars. I després de la independència què? La gent que està desnonada ja no ho estarà? La que passa gana ja no en passarà? La que està a l’atur, ja tindrà feina?


Si hi ha independència, però, serà per a les quatre províncies. Deixarem penjats la resta de Països Catalans?

No, no, no... Mai, mai... El dret a l’autodeterminació és un dret recollit internacionalment. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics el va firmar les Nacions Unides. Al cap d’un any Espanya signava i ratificava el pacte, com França, i un any després, el 1978, Espanya feia una constitució on no es reconeixia aquest dret. El primer que contravé el dret internacional, que preval a la legislació interna, és Espanya. Per tant, nosaltres no reconeixem una constitució que vulnera drets universals, drets humans i la pròpia ratificació de normativa. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics deixa clar que els estats han de treballar perquè aquells drets es compleixin, i si el ratifiquen, haurien de treballar perquè això sigui possible. Aquí, en canvi, ens posen la por que ens enviaran els tancs, però la gent ja ha perdut la por. Per tant, el que queda clar és que nosaltres, com diu el Pacte, seguirem pel dret a l’autodeterminació de tots els pobles, i poble és considerat no aquell que està dintre un estat, sinó el que comparteix cultura, llengua i història. Per tant, tenim tot el dret legítim i reconegut internacionalment perquè els Països Catalans poguem decidir el nostre futur, i això és el que proposarem. Evidentment, si Catalunya esdevé independent, nosaltres no votarem pas que no, però continuarem demanant la independència dels Països Catalans. Si un sol català no pot ser lliure per decidir, en realitat no som un poble lliure.


La majoria absoluta de CiU també avalarà les retallades.

No... Sí... Bé... Quan parles amb la gent, quan et diuen que votarà CiU, et diuen que vota independència, i que després ja parlarem de com construir el país. Estan obviant que estàs validant a una persona que ha abanderat les retallades més bèsties des de la transició, que ha fet glòria que ell sí que sap fer les coses, que ho ha fet abans que el senyor Rajoy. I la gent no és que ho oblidi, sinó que es creu que sent un país independent, com ens ha volgut fer creure el senyor Mas, després tot seran vaques grasses i no hi haurà cap problema. Però el model és el mateix, les retallades seguiran i des d’Europa ens les imposaran. Per tant, és molt important no oblidar, com fan ERC i SI, que el discurs no ha de ser només d’independència, independència.


Però hi havia alternativa per a les retallades? Ja saps que Madrid ens roba, i no hi ha ni un duro.

Sí, Madrid ens roba; per això hem de ser independents perquè no ens continuï robant. Però evidentment que hi havia alternativa per a les retallades. Es podia haver fet una fiscalitat molt diferent, gravant les grans fortunes, perseguint l’evasió d’impostos... Tu tens un pressupost, tens una riquesa, i pots treure diners d’una banda o de l’altra. I resulta que aquí s’ha tret només de les classes populars. Per tant, sí que hi havia manera de no retallar. A més, moltes de les coses que s’han retallat ha estat per donar diners a bancs, empreses multinacionals que desnonen persones cada dia, i per tant, un deute privat que no hauríem d’haver pagat mai. És un deute il·legítim que no s’hauria d’haver pagat i no estaríem en aquesta situació.


Com valores aquest any i escaig de política municipal a Vic?

Molt dur. Hem treballat de valent per ser clars, transparents, perquè es visualitzi que una altra manera de fer política és possible, que estem perquè hi hagi un control, que la gent sàpiga com es gestiona la política de Vic, per obrir el comú a la gent, i no hi hagut manera. Ha estat un picar ferro constant, hem estat una oposició ferotge però no ferotge de rabiós, sinó denunciant les injustícies, i aquí quan toques alguna cosa, rasques una mica, aquest vel de la Laura a la ciutat dels sants, aquesta boira, t’intenta engolir i t’intenta fer callar. I a nosaltres ens han intentat fer callar moltes vegades, ens han volgut presentar com uns radicals que només ens queixem per queixar-nos, i realment ha estat molt dur, però crec que hem demostrat que fem una política seriosa, que estem treballant moltíssim per la transparència, per la radicalitat democràtica, perquè la gent pugui participar de la vida pública, i això té un preu, i l’únic que fa és fer-nos guanyar enemics dintre, però crec que a fora la gent ho està agraint. Molta gent a mi m’ha felicitat per la tasca que estem fent que no deixem que les vaques grasses s’engreixin encara més.


Adreça una última frase a l’elector, per convènce’l que confiï en tu i la CUP.

Nosaltres som l’alternativa necessària, no és que representem la veu del poble sinó que som la veu de la gent que està patint, formem part de les classes populars, de l’essència democràtica, creiem en la llibertat, en la solidaritat, en la justícia social, i el que volem simplement és que tots poguem decidir un futur millor, que no ens en el decideixin des dels mercats, des de Madrid ni des d’enlloc, que els catalans i catalanes poguem decidir i construir el nostre futur lliurement, i lliurement vol dir lliure de mercats, lliure socialment i lliure nacionalment.


Havia dit una sola frase, però bé... Acabem, ara sí, amb preguntes amb resposta molt, molt curta. Un referent en qui emmirallar-te.

En tinc diversos... El bisbe Casaldàliga


Què penses quan veus imatges del Parlament gairebé buit?

Que els que hi falten haurien d’anar a treballar a les mines. Sous desorbitats per passejar-se amb cotxes oficials mentre la gent passa gana. Indignant!


Et veus en un cotxe oficial?

No. El metro va molt bé.


Ets actriu i professora de teatre. S’ha de fer molta comèdia a la política?

No. És l’únic moment de la vida que crec que s’ha de ser seriós.


Una data -raonable- per la independència.

2014.

26/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 26-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

D'herbicides i 'cantamúsicos'

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 19-10-2012:

"Divendres, 12. Dedico el dia de la no-festa de la Hispanitat a repassar, entre altres informacions, les del ple de Mataró. S’hi va aprovar una moció d’ICV i la CUP segons la qual, “davant les noves evidències de la perillositat” de l’herbicida Glifosat, “ara cal aplicar el principi de precaució per prevenir danys i protegir la salut dels ciutadans”. El Glifosat és un herbicida legal, però per davant de tot l’Ajuntament de Mataró “té la responsabilitat i compromís de promoure i protegir la salut”, i per això deixarà d’aplicar-lo a jardins i parcs infantils. Ho fa perquè, segons la moció, “recentment hi ha evidències provades científicament d’alteracions greus en la salut de la població exposada a l’herbicida Glifosat”. A Vic el tema ja el va treure la CUP al ple de juliol, a proposta de l’entitat Som lo que Sembrem. Aquell dia, el regidor de Serveis, Antoni Serrat, sempre benintencionat, va definir així el Glifosat: “No és més que una sal amònica que s’utilitza per matar les males herbes”. I cap perill, cap ni un. Voldria pensar que Serrat té raó i que el principi de precaució aplicat per l’Ajuntament de Mataró en aquest cas és un excés de prudència. Però, i si ens ho tornéssim a mirar, Serrat?

Dilluns, 15. Emotiu homenatge unitari a Companys a Vic. Ara que ja tots els partits de tradició democràtica reconeixen la figura de Companys, a què esperem a fer-ho amb la de l’alcalde republicà de Vic Marià Serra i Badell? S’hi atreviran? No.

Dimecres, 17. Em topo enganxat en més d’un element del mobiliari urbà de Vic un llampant anunci de l’actuació d’El Mundo Mágico de Los Cantamúsicos el “domingo 21” a... l’Ateneu La Central de Vic! Hi cantaran “canciones de ayer, hoy y siempre”. Serà que el ministre Wert pensa començar a “espanyolitzar” els nens catalans pels de Vic? I a La Central, aquell pol de catalanitat!"

Les piulades de l'hora de la veritat - 25-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

24/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 24-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

23/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 23-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

22/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 22-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

20/10/12

#osonagram 20-10-2102

A mantenir el caliu i la flama encesa #éspossible Castanyada a casa els pares

Aquí SPOT. I entre tots podrem!!! #éspossible

Passejant per Vic. Boletada

Passejant per Vic. Mercat del Passeig

 Passejant per Vic. Carrer Sant Miquel

19/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 19-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

18/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 18-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

17/10/12

El que jo ja deia fa nou anys d''Egunkaria' i les tortures a Martxelo Otamendi


Ara que el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg ha tornat a condemnar Espanya per les tortures no investigades al periodista basc Martxelo Otamendi, em ve bé reproduir la intervenció que vaig fer l'11 de març de 2003 en la taula rodona de l'acte de solidaritat amb els companys d''Egunkaria' arran de la seva detenció -i tortura- i el tancament del diari. L'acte, organitzat per Vilaweb, es va fer al Museu de l'Art de la Pell de Vic. Aquesta va ser la meva intervenció:

"Abans que res, gràcies a Vilaweb per convidar-me a participar en aquesta xerrada-col.loqui de solidaritat amb Egunkaria. De fet, en aquests dies ja s'ha dit tot i més sobre el tancament del diari, i per part de persones que coneixen el cas de molt més a prop que no pas jo, com pot ser el seu director, Martxelo Otamendi.

De fet, a EL 9 NOU ja vam deixar clar amb un manifest el nostre posicionament inequívoc de solidaritat amb Egunkaria i els professionals que hi treballen al cap de poquíssimes hores de la seva detenció. 

En aquest dies que a EL 9 NOU estem de celebració dels 25 anys, alguns ens han fet adonar que mentre la premsa europea celebra el seu centenari i en molts casos el bicentenari, la premsa en català tot just estigui celebrant els 25 anys. Malgrat tot, hem aconseguit el període més llarg de premsa en català de tota la història. A Euskal Herria, de moment, ni això. L'Estat ha tancat Egunkaria, com ho va fer l'Estat franquista el 1971 amb el setmanari Presència. I no és pas una comparació en debades.

El periodista Narcís Jordi Aragó, que al 1971, quan la van tancar, dirigia Presència, ho recordava l'altre dia en un article al Punt. El Consell de Ministres franquista va decretar el tancament del setmanari, però el Tribunal Suprem en va revocar l'ordre i va poder tornar a obrir. Narcís Jordi Aragó escrivia: “Perquè tot i les enormes precarietats de l'ordenament legal franquista, devia existir una certa independència i separació de poders. Vam trobar en la instància judicial més alta un corrector de l'arbitrarietat del govern".
  
Ara, ni això. Poder judicial i poder executiu van agafats de la mà. Això és gravíssim. També a El Punt, l'escriptor Víctor Alexandre escrivia aquesta mateixa setmana: "És un dels més greus atemptats contra les llibertats produïdes a Europa en els darrers 60 anys".

El cas Egunkaria és gravíssim per tres aspectes fonamentals:

1) Pel que representa tancar un diari. Un diari no es tanca. En tot cas, si hi ha algú que hi escriu que és un delinqüent, sigui estafador, sigui violador, sigui terrorista, sigui el que sigui, s'ha de detenir, jutjar i, si s'escau, condemnar a aquesta persona, no tot el diari. Perquè condemnant el diari a la seva desaparició es condemna també tota la societat que fonamenta el seu sistema de llibertats, entre altres, en la llibertat de premsa.

2) Pel que representa d'atac a la llengua euskera. Suposo que tots ja sabeu que ara per ara Euskaldunon Egunkaria era l'única diari escrit exclusivament en euskera que hi havia al mercat, producte de l'esforç econòmic de multitud d'associacions i particulars que treballen per la pervivència de l'euskera. Atacant de mort Egunkaria, com voldrien fer amb l'exemplar sistema d'ikastoles, ataquen també de mort la llengua, i en definitivament, com deia abans, es va contra tota la societat basca. Fins i tot la d'aquells que, tot i sentint-se bascos, no la parlen, ja que un dels trets definitoris de la identitat d'Euskal Herria, com ho és el català dels Països Catalans, és la llengua.

3) Més greu encara que això, però, en el cas Egunkaria, és que, més que mai, s'evidencia com de feble és l'Estat de dret, la reconsagrada separació de poders a l'Estat espanyol. I evidenciar que a l'Estat espanyol es continua torturant. Molts ja ho sabíem. Ho sabíem de fa temps. Benvingut sigui el clamor actual de denúncia de les tortures patides perMartxelo Otamendi i els seus companys de l'Egunkaria. Si el fet d'haver-ho denunciat una persona pública com ell fa que les altres denúncies prenguin més credibilitat, benvingudes sigui. El cas és que jo ja donava credibilitat fa 10 anys a les tortures denunciades pels detinguts catalans de l'Operació Garzón del 92. A El 9 Nou, aquells dies previs als Jocs Olímpics, ja escrivíem en una editorial titulada "Els Jocs no ens poden fer perdre les llibertats" que "en un estat de dret no es pot permetre que els agents de l'autoritat no respectin els drets constitucionals, i la Constitució determina clarament en quines condicions es poden fer registres i la identificació de les persones a l'interior dels locals. No és lícit que, sempre que es vulgui, es pugui recórrer a la Llei Antiterrorista, que anul·la els drets dels ciutadans als qui s'aplica".. I al cap d'unes setmanes, el 28 d'agost del mateix 1992, arran de la desaparició de la pogramació de Catalunya Ràdio del programa 'L'orquestra' del recordat Jordi Vendrell, ja escrivíem en una altra editorial titulada 'L'orquestra', víctima de la pau olímpica': "Decisions com aquesta ens fan adonar de la paradoxa en què es mou el món de la comunicació. En teoria, la llibertat d'expressió està més garantida que mai. A la realitat, s'ofega perquè uns quants -que se senten més a prop del poder que del ciutadà- decideixen acotar-ne, cada vegada més, els límits".

Com s'atreveixen els partits espanyols, el del govern i el de l'oposició, a negar que es tortura a les comissaries espanyoles? Ara ho diu Martxelo Otamendi, però és que també ho diu Amnistia Internacional en el seu informe, o fins i tot el Relator de l'ONU sobre la tortura al món, Sir Nigel Rodley, en un informe devastador que documenta 77 casos de tortura a les comissaries i presons espanyoles en els últims quatre o cinc anys. Us el podeu baixar per Internet des de Vilaweb mateix. I és que potser Amedo i Domínguez van ser un miratge? Segur que a la Policia, com en tots els oficis, hi ha bons professionals –si en aquesta sala n'hi ha algun, que hi vulgui aportar el seu contrapunt, el convido a que ho faci–, però el cert és que també n'hi ha que continuen amb mètodes antidemocràtics, repressius, com si, efectivament, aquell ho hagués deixat tot "atado y bien atado". I l'Estat el que ha de fer és investigar-ho, on anar amb querelles contra les presumptes víctimes de tortures. Sortosament, el cas Egunkaria ha coincidit amb l'anunci que ara, al cap de 10 anys, el Tribunal d'Estrasburg investigarà les tortures denunciades pels catalans detinguts el 92.

I és que, ¿per què hem de dubtar que la mateixa policia que, davant les càmeres de televisió, no es va estar d'atonyinar a pagesos o a estudiants en ple campus de la Universitat, no ho faran en l'anonimat d'una caserna o una comissaria?

Acabaré llegint un paràgraf d'un emotiu article que escrivia fa uns dies l'admirat Vicent Partal a Vilaweb, referint-se a la detenció de l'exdirector d'Egunkaria, Pello Zubiria: “Conscient que la barbaritat comesa amb ell és tan gran que només la ceguesa infinita i l'odi irracional que el Partit Popular ha anat estenent com el pus més pudent pel conjunt de la societat pot fer creure que hi ha cap relació entre la realitat i el discurs oficial en aquest cas".

Manifest de l'Assemblea de Drets Socials d'Osona per evitar el vot racista el 25-N

Manifestació contra el racisme, el 26 de maig a Vic. Foto: Marc Sañé/EL9NOU.CAT

L'Assemblea de Drets Socials d'Osona ha fet públic un comunicat davant les eleccions del 25-N. Hi apel·len al sentit comú i els drets humans per evitar que es votin a formacions amb discurs xenòfob. Aquest és el text íntegre del manifest:

"OSONA CONTRA EL FEIXISME

Davant la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya, volem aprofitar l’ ocasió per emetre el següent manifest:

Des de l’Assemblea pels Drets Socials d’Osona volem expressar tot el nostre rebuig a tots aquells partits que fomenten la xenofòbia i la discriminació.

El malestar causat per les polítiques d’austeritat aplicades pel govern incrementa la tendència a buscar culpables de la situació que estem patint. Malauradament, el més fàcil és apuntar als sectors més vulnerables de la societat. 

La indignació generada per l’actual context de crisi és totalment legítima, però a qui cal dirigir-la? Als únics responsables, que són la banca i els governs que defensen els interessos de l’1% de la població i que estan acabant amb els drets i qualitat de vida de tots nosaltres – el 99%-  per intentar mantenir la seva privilegiada situació.

Lamentablement hem vist com a Grècia, França i també aquí hi ha hagut un increment de partits clarament xenòfobs que l’única solució que ofereixen per sortir d’aquesta crisi és instigar la discriminació, el racisme i l’odi. O sigui, la divisió dels que ara més que mai hem d’anar tots junts en defensa dels nostres drets.

Les noves formacions autoanomenades identitàries es presenten camuflades de partits demòcrates, però una vegada i una altra han demostrat amb el seu discurs de la discriminació un pòsit xenòfob i feixista que s’ha d’impedir que pugui tenir representació a les institucions democràtiques. Apel·lem al sentit comú i al respecte pels drets humans més elementals a l’hora de dipositar el vot.

És hora de dir que ja n’hi ha prou. Hem de construir una societat justa i cohesionada on tothom hi tingui cabuda. És l’hora que des del nostre país i la nostra comarca deixem clar el rebuig al racisme i el feixisme que només generen desigualtats i violència.

Des de l’Assemblea pels Drets Socials d’Osona us convidem a participar en la lluita contra el feixisme i el racisme ara i en el futur." 

Les piulades de l'hora de la veritat - 17-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

Les piulades de l'hora de la veritat - 16-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

16/10/12

#osonagram 15-10-2012

Els Sagals d'Osona a l'homenatge unitari a Companys a Vic #unitatpopular #republica

A l'acte unitari d'homenatge a Companys a Vic

15/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 15-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

14/10/12

Ravalejant 13-10-2012

 Ravalejant

 Ravalejant. Cintes de K7 i clicks de famobil reconvertits a moneder o clauer

Ravalejant

Elogi de Teresa Forcades, sense por

La conferència de Teresa Forcades al Callís: Foto Carles Sala/Fòrum de Debats

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de l'11-10-2012:

"Divendres, 5. Arribem mitja hora abans a la conferència de Teresa Forcades al Callís i ja queden pocs llocs lliures. El fenomen Forcades es fa difícil d’explicar. No n’hi ha prou amb el tòpic que és un “personatge mediàtic”. Joan Brugués, del Fòrum de Debats, va donar al final de l’acte algunes claus: la seva claredat i la seva valentia, en qüestions sempre importants, gens banals.


Un company de redacció m’apunta que en unes eleccions un tàndem Teresa Forcades-Pep Guardiola seria invencible, i li responc que no els veig junts. És més: que m’agradaria que algun dia es poguessin contrastar en unes eleccions l’estil Guardiola i l’estil Forcades. Jo, ja ho avanço, i perdoneu-me el sacrilegi d’optar abans per una monja que per un Déu, em quedo amb el missatge d’ella, clar, contundent i sense segones interpretacions possibles. Una dona que parla amb naturalitat de “comunisme” i que aposta per la “crítica marxista” del capitalisme!, avui que a la més mínima hem de recórrer als eufemismes. 


I que quan se li demana per la independència sabent que la resposta serà favorable, no dubta a començar dient que “el que segur que no vull és una Catalunya independent finançada per La Caixa”, o que ens alerta a no fer “els ulls grossos” el 25 de novembre davant un govern que ha fet tantes retallades. Que ho digui un polític d’un altre partit potser li treu legitimitat, a ulls de segons qui. A ella, no. I enmig de crides a la vaga general indefinida i a passar de l’explotació a la cooperació en les empreses, cita Jesucrist amb tota naturalitat: “No tingueu por!, ens deia ell”. Anima a no actuar a la lleugera, però tampoc amb por, davant el panorama desolador que tenim al davant. En fi, que el que jo animo és a recuperar el vídeo que corre per internet –al meu bloc hi és– i escoltar-la. I aprendre. Sense por".

12/10/12

#osonagram 12-10-2012

He deixat l'Arnau a l'institut i 
ara cap a la redacció a treballar que
queda molta feina per fer #resacelebrar

#osonagram 11-10-2012

 Estelada de foc

L'estelada de foc comença a cremar. Això serà lent

Esperant l'estelada de foc a Vic.
Ambient de tardor-estiu a plaça

11/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 11-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

Teresa Forcades, a Vic

Per qui vulgui recuperar la conferència de Teresa Forcades, divendres al Fòrum de Debats a Vic, deixo aquí els dos vídeos que s'hi van gravar. El primer és el de la conferència pròpiament dita:



I el segon, és el del col·loqui:



Divendres també va ser a EL 9 TV, on en Jordi Molet la va entrevistar al programa '7 Dies'. Deixo aquí també el vídeo de l'entrevista:



L'Òscar Guàrdia va escriure aquest post sobre la conferència de Teresa Forcades. Pel que fa a mi, demà en faig un apunt a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU. Durant el cap de setmana el penjaré aquí. També, si tinc temps, voldria fer-ne un post un pèl més aprofundit.

10/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 10-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

9/10/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 9-10-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

València, 9 d'Octubre



Sonen les dolçaines
en el carrer Sant Vicent,
més de quinze-mil persones
volen fer sentir la veu.
Les paraules cobren força,
hem fet nostra la ciutat,
ja s'enlairen les banderes
per damunt dels nostres caps.

Missatges d'esperança
en els càntics de la gent,
el futur és patrimoni
de qui creu en el present.
És tan fàcil contagiar-se
de l'eufòria dominant,
bastirem els nostres somnis
sense por a flaquejar.

És València, 9 d'Octubre,
no podran fer-nos callar,
cridarem amb tantes ganes
que l'asfalt tremolarà.

Caminem com sempre,
avançant contracorrent,
la revolta és quotidiana
i n'hi ha molta feina per fer.
Salvarem tots els obstacles,
és qüestió de voluntat:
construirem una utopia
amb les nostres pròpies mans

Redreçarem la història,
mamprendrem un nou camí,
girarem la vista enrere,
lluitarem contra l'oblit.
Aprendrem de les errades 
que hem comés en el passat,
escriurem en les façanes
que estem farts de claudicar.

-----------------------------------------

I més enllà de la lírica i del gran Pau Alabajos, no voldria estar-me de mostrar la meva agradable sorpresa pel comunicat d'ahir de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb motiu de la festivitat del 9 d'Octubre al País Valencià. Vet-ho-aquí el comunicat: 

"L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA DAVANT EL 9 D’OCTUBRE AL PAÍS VALENCIÀ

L’Assemblea Nacional Catalana, organització que defensa la Independència de la nació catalana en el seu conjunt i la democràcia en profunditat, s’adhereix a les mobilitzacions del 9 d’octubre al País Valencià, com a part d’una mateixa nació que lluita pel seu alliberament.

L’ANC s’adhereix al manifest del 9 d’octubre i saluda amb entusiasme els signes de renovació i de mobilització dels sectors populars favorables al dret de decidir i encaminats cap a un futur independent i lliure.

Visca la lluita del Poble Valencià
Visca la unitat i la solidaritat entre els Països Catalans

Assemblea Nacional Catalana
Octubre 2012"