30/11/12

Partitocràcia i 'omertà', presumptament


Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 30-11-2012:

"Amb les urnes encara en cos present esclata a Sabadell l’enèsim cas de corrupció. Tractant-se de presumptes delinqüents de coll blanc, sobretot no ens descuidem de repetir fins a la sacietat que són presumptes corruptes. Presumptament. Entitats veïnals, ICV, l’Entesa, la CUP... feia anys que clamaven en el desert sobre l’estil Bustos que coneixen prou bé companys de redacció d’EL 9 NOU que el van tastar en el seu moment.

Bustos, de fet, no és la malaltia, presumptament. És el símptoma. D’un sistema, d’una partitocràcia que gira i gira entorn del cercle viciós de dependre cada vegada més del finançament d’uns partits que s’han anat fent grans i que han anat criant poltrones. Fa falta diners per mantenir el partit, que a la seva vegada ha de mantenir la poltrona dels fidels i lleials a la cúpula, al 'capo' del partit. Presumptament.

I entretant llegeixo del periodista David Fernández –ara feliçment també elegit diputat– la història d’un mateix patró en el robatori d’ordinadors. Històries de nit, d’'omertà' i de silencis. Presumptament. El robatori de l’ordinador d’ICV de Sabadell el 2010, quan van començar a apuntar al cas que ara als farsants de torn els ha esclatat a les mans. Presumptament. El mateix que li va passar a l’exregidora de Barcelona Itziar González quan va començar a destapar altres coses que feien tanta o més pudor. Presumptament. O a Adigsa al cap de poc que Maragall etzibés a Mas –presumptament– allò del 3%. En seu parlamentària! En el país de les meravelles, la ciutat dels prodigis, recorda Fernández. I del robatori d’ordinadors que expliquen les coses tal com són. Presumptament.

Ah, i aquest divendres i dissabte, no us n’oblideu!, el Gran Recapte d’Aliments. Això no és presumpte, això és ben real. Una altra societat és possible. Som-hi?"

Les piulades de l'hora de la veritat - 30-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

29/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 29-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

Les piulades de l'hora de la veritat - 28-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

27/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 27-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

26/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 26-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

24/11/12

Ja no ens alimenten molles

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 23-11-2012:

"Vergonyosa, escandalosa, repugnant, oprobiosa, vil, infame i detestable la idea del Ministeri d’Economia d’oferir la nacionalitat espanyola als immigrants rics que comprin un pis per un mínim de 160.000 euros. A dos dies d’unes eleccions que milers i milers i milers de catalans no tindran dret a vot perquè no van tenir la sort de néixer en això que se’n diu Espanya. I immigrants rics –o nourics xinesos i russos que trauran profit de la ignomínia espanyola– compraran la nacionalitat i el dret de vot per 160.000 euros de res. I de passada trauran dels bancs –o d’aquest banc dolent que diuen que volen crear– part del llast que els va quedar quan els va esclatar la bombolla immobiliària als morros. Decididament, a part d’un banc dolent ens faria falta votar un govern dolent, que anés fent, que anés tenint idees, que les persones ja ens organitzarem la vida pel nostre compte. A casa i al carrer, que és on va començar a fer-se política i és on haurà de retornar.

Al carrer, on diumenge a Barcelona es manifestaran centenars de dones. I homes. A la manifestació del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, que la Junta Electoral ha prohibit perquè és dia d’eleccions i podria influir en el vot! La festa de la democràcia, en diuen! A quina llumenera se li ha acudit que democràcia i manifestació són dos conceptes antagònics? Que es manifestin, que desobeeixin! Al carrer. Després de votar, com demana l’Assemblea Nacional Catalana, una opció independentista. I jo afegeixo: per assolir la independència política d’Espanya, però també la independència econòmica dels mercats. I la independència energètica. I l’alimentària... Ho volem tot, perquè com deia l'Ovidi, “ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer, vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent”. Entre totes, tot!"

23/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 23-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

22/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 22-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

21/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 21-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

20/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 20-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

19/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 19-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

18/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 16-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

Les piulades de l'hora de la veritat - 15-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

13/11/12

El 14-N també és un dia de vaga de consum

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 9-11-2012:

"Dijous, 8. M’arriben els documents de l’Assemblea pels Drets Socials d’Osona sobre la vaga general de dimecres. Em fixo en el full que fa referència a la vaga de consum, interessat com estic últimament en els símptomes que assenyalen que, més enllà de la societat competitiva i egoista que hem anat forjant les últimes dècades, una altra societat més cooperativa i solidària és possible.

La vaga de consum va més enllà del concepte clàssic d’obrerisme clàssic i a la cultura de vaga general que aquells que la volen combatre il·lustren amb el clàssic piquet a les portes de l’empresa. Apel·la no només als assalariats, sinó també a estudiants, aturats, autònoms, empresaris i pensionistes. Com diu aquell, entre totes, tot. I algun dia guanyarem. La bona gent, la que dimecres posarà el seu granet de sorra no posant la rentadora ni el rentaplats perquè l’estadística de consum elèctric sigui més baixa que mai. La bona gent que potser no s’ha adherit mai a cap vaga però que s’estarà d’anar a comprar i que si ho fa l’endemà, ho farà en un comerç de proximitat o que incentivi el consum responsable, solidari o dels anomenats productes de quilòmetre  zero. La bona gent que de ben segur deixarà la targeta de crèdit a casa i que no en farà ús en tot dimecres. Ni cap altre servei bancari. La bona gent que s’assegurarà de posar benzina al cotxe dimarts perquè, ni que sigui simbòlicament, la gasolinera també pugui parar de rajar dimecres. La bona gent que s’estalviarà de fer ús de cap servei de l’administració i que si té una cita prèvia concertada intentarà anul·lar-la. El 14-N hauria de poder ser també un dia de vaga de consum. I més enllà de deixar de consumir béns i serveis durant 24 hores, reflexionar sobre les nostres formes de consum la resta de l’any. Una altra societat, sí, és possible."

El text del manifest de l'Assemblea pels Drets Socials d'Osona sobre la vaga de consum és aquest:

"La jornada de vaga general del 14-N també ha de ser un dia de vaga de consum al qual, a part de les treballadores i treballadors a compte d’altri, també permet adherir-s’hi a estudiants, aturats, treballadors autònoms, empresaris o pensionistes.

La vaga de consum consisteix en deixar de consumir béns i serveis, o fer-ho només en la mesura que sigui totalment imprescindible, al llarg de tota la jornada de vaga. L’èxit d’una jornada de vaga general no només es mesura pel nombre de persones que no han assistit a la feina, sinó també per altres ítems com la disminució del consum elèctric o de determinats serveis.

El 14-N ha de ser una vaga laboral i social, però també de consum per fer visible la nostra oposició a les polítiques econòmiques actuals.

Per fer una vaga de consum, per exemple, es poden dur a terme les següents accions:

●     No comprar res en tot el dia ni consumir en bars i restaurants.
●   Disminuir el màxim el consum elèctric, d’aigua, gas o telèfon, fent-ne ús només en allò que sigui  imprescindible. No posant la rentadora ni el rentaplats, per exemple.
●    No fer ús de la targeta de crèdit ni de cap altre servei bancari.
●   No repostar combustible als vehicles. Assegurar-se de fer-ho el dia abans, si fa falta. Primar els desplaçaments a peu o amb bicicleta.
●    No fer ús de cap servei de l’administració i si se’n tenia alguna, cancel·lar les cites per un altre dia, excepte en els casos de serveis sanitaris urgents.
●    No assistir a classes, tant de formació reglada com no reglada.

Més enllà de deixar de consumir béns i serveis durant 24 hores, també seria interessant fer amb motiu de la vaga de consum una reflexió entorn a les nostres formes de consumir la resta de l’any.

I des de l’Assemblea pels Drets Socials d’Osona us animem a comprar sempre preferentment en aquells comerços de proximitat o que incentivin el consum responsable, solidari o dels anomenats productes de proximitat o de km. 0. També en aquells comerços que el 14-N se solidaritzin amb els seus treballadors i segueixin la vaga general."

Les piulades de l'hora de la veritat - 13-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

"Vull una Catalunya lliure però no en mans de la Caixa, Abertis o Godó"

Foto: Jordi Puig / EL 9 NOU
Ja fa uns dies vaig entrevistar l'Arnau Martí, número 30 de la llista d'ICV-EUiA a les eleccions de diumenge. És el candidat osonenc. Com vaig fer amb l'entrevista amb la Georgina Rieradevall, publico ara aquí l'entrevista íntegra, ja que la que va sortir a EL 9 NOU era un extracte. Els destacats en negreta són meus.

A ICV sembla que totes les enquestes li ponen, però per quedar-se igualment a l’oposició, és clar...

El que podem capitalitzar en aquestes eleccions és precisament el lideratge a l’oposició. Avui qui ha confrontat amb les retallades del govern de CiU en educació, sanitat, serveis socials, aquests últims dos anys hem estat nosaltres. I ho hem fet tant al Parlament com al carrer; això sí que ho podem capitalitzar. Ara, és veritat que es fa difícil veure una majoria alternativa que pugui fer front a l’hegemonia de la dreta catalana.


És la primera vegada que podeu acostar-vos, ni que sigui tímidament, al vostre germà gran, el PSC.


El PSC pateix una desorientació global. Primer, perquè la socialdemocràcia a Europa segurament ha de reinventar-se i tornar als seus orígens. La societat el que penalitza de la socialdemocràcia és la seva connivència amb els poders econòmics responsables de la crisi financera, i que quan han estat governant no han aportat més solucions que les receptes de la dreta. Vull recordar el missatge que va donar en el seu moment Zapatero quan va dir que abaixar impostos és d’esquerres. Quan el model social que defensa la socialdemocràcia no s’acosta en res al que ha defensat històricament l’esquerra és quan la vinculació amb les seves bases electorals trontolla. I per tant és possible que ICV pugui capitalitzar també un grau de descontentament dels votants socialistes. 


És d’aquestes bases electorals del PSC d’on penseu anar a pouar bona part dels vots que guanyareu?


Nosaltres defensem un front d’esquerres al Parlament i volem que el PSC se sumi també a aquest front d’esquerres per intentar tenir una alternativa política al conjunt de retallades de CiU. I aquí hi són benvinguts tant la gent del PSC com altres persones independents o de l’esquerra nacionalista que consideren que cal que el país tingui un partit i una coalició de partits que pugui fer front a CiU.


Una Syriza catalana?


Alguns ho hem estat defensant, però no sé si per egoïsme, per manca de generositat o per manca de temps, no ha estat possible. Però l’esquerra necessita més pluralisme, menys dogmatisme, més generositat entre les forces, per poder plantejar una proposta atractiva per als votants de centre i centre-esquerra i que pugui canviar la majoria del Parlament.


Això de la generositat que m’has dit dos cops vol dir no aferrar-se tant a la poltrona per part dels dirigents de cada partit?


Segurament, però també que el problema de la democràcia actual és un excés de partitocràcia. Els partits acaben copant totes les quotes de poder de les institucions. I cal que la lògica d’aquesta democràcia no es basi única i exclusivament en els interessos partidistes de cada partit. Per això penso que també cal que aquesta nova Syriza catalana aposti per una regeneració orgànica, per una altra manera de fer política, segurament més austera, i per una manera de fer política entesa com un servei al ciutadà.


En unes eleccions plebiscitàries entorn a la qüestió sobiranista com es plantegen aquestes, on se situa ICV-EUiA?


Nosaltres hem tingut una posició clara. Apostem clarament pel dret a decidir. I a partir d’aquí emplacem a l’actual govern a que el proper mandat hi hagi un referèndum perquè la gent pugui decidir, un dret de qualsevol poble, poder decidir el seu futur lliurement. Però també li hem de recordar a la gent que la situació de crisi econòmica del país -avui parlem de més de 700.000 aturats, 13.000 a Osona, un 30% de persones pobres- fa indestriable que qualsevol procés d’emancipació nacional vagi lligat a un procés d’emancipació social. Per tant, no només cal decidir sobre la nostra relació amb la resta de l’Estat espanyol, sinó també sobre les polítiques actuals de retallades que estan dinamitant l’estat del benestar.


Però, a veure, en un referèndum ‘independència, sí-independència, no’, on se situarien ICV i Arnau Martí?


Jo personalment ho tinc molt clar, i no ho diré per una qüestió econòmica com alguns arguments. Jo sóc sobiranista i votaria que sí. És evident que en el meu partit hi ha persones que no creuen el mateix i creuen en un model federal, però en qualsevol cas independentistes i federalistes han d’anar junts per poder, primer de tot, exercir el dret a l’autodeterminació. A partir d’aquí, cadascú s’haurà de posicionar. Jo dins el meu partit defensaré aquesta postura favorable. Pallach deia que un ciutadà no pot ser lliure si no ho és el seu poble. Ara bé, tinc clar que vull una Catalunya lliure però no en mans de la Caixa, Abertis o Godó.


Tindrem referèndum o no la pròxima legislatura? Vosaltres vau firmar l’acord del Parlament que s’ho fixava com a repte

.
L’acord del Parlament deia “prioritàriament”...


Sí, però vosaltres el volíeu ja per la pròxima legislatura...


Sí, exigíem que fos en aquesta legislatura i en canvi CiU no va voler firmar que fos explícitament en aquesta legislatura. És obligat que avui preguntem a la gent què pensa sobre la relació entre Catalunya i Espanya. No entendria que no passés en el proper mandat. Però també hem de parlar d’altres coses. A mi el que em preocupa és aquesta cortina de fum que ha estès CiU per tapar els problemes que té el país, el fracàs en la seva gestió econòmica i els casos greus de corrupció que l’impliquen.


Però realment creus que la gent és tan mesella que votarà en clau nacional i s’oblidarà de les retallades del govern de CiU?


La gent és més intel·ligent del que alguns es pensen. Tot i la síndrome d’Estocolm que alguns independentistes tenen amb Artur Mas i CiU, la gent veu que en dos anys la situació del país s’ha deteriorat molt, que la crisi econòmica està afectant a moltes famílies, avui un de cada quatre nens els seus pares no li poden pagar unes ulleres noves, centenars de persones passaran l’hivern sense calefacció, avui 700 famílies viuen gràcies al Banc d’Aliments de Vic, hi haurà més retallades tant en sanitat com en educació... La gent és prou intel·ligent per entendre que no només ens juguem independència sí o no, ens juguem bàsicament el model social i econòmic del nostre país en els pròxims anys.


Eren evitables les retallades? I no em surtis amb allò de l’impost de successions, que si jo fos convergent et diria que donava per la xocolata del lloro.


Tres-cents milions d’euros servirien per eixugar les retallades a les escoles bressol...


I la resta?


La resta no nego que hi hagi d’haver retallades, però no només retallem, també redistribuïm. Per això nosaltres parlem de fiscalitat més justa, que gravi les grans fortunes i no tant persones com els autònoms, sobreexplotats fiscalment quan grans multinacionals del país paguen menys que ells. Avui toca fer una reflexió sobre el model fiscal que necessita Catalunya. Evidentment que no el podem fer sols, s’ha de fer a nivell europeu. 


En dos anys n’hi ha hagut prou perquè a ICV li passés el ‘jet lag’ d’haver format del tan denostat triparti?


En dos anys molta gent s’ha adonat que, si bé tots els governs tenen errors i encerts, si avui els pares es queixen de la puja de taxes a les escoles bressol és perquè hi va haver un govern que va creure en l’educació infantil i en la necessitat que hi haguessin escoles bressol a tots els municipis. O si avui hi ha barris que no poden acollir-se a una llei de barris, és perquè n’hi ha hagut que se n’han beneficiat, com a Manlleu o Vic, i que han millorat no només urbanísticament sinó també socialment després d’estar deixats de la mà de Déu durant molt temps. L’escola pública havia de tenir una sisena hora, com la tenia la concertada, per això ara molts pares es queixen de les retallades en educació. O en salut, amb l’augment de les llistes d’espera. En dos anys s’ha anat destruint l’estat del benestar.


Parles d’errors. Un dels errors d’ICV va ser acceptar la conselleria d’Interior i haver de repartir estopa entre la seva gent?


No crec que sigui un error, ans al contrari. Jo potser sóc més crític amb altres conselleries, i no només d’ICV. No es pot fer balanç d’una acció de govern per una actuació policial que, a més, una que va ser equivocada es va saldar amb la destitució del cap de la policia. Es van cometre errors, però si la conselleria d’Interior va generar tant de debat és perquè ICV va saber situar un model de seguretat pública diferent al que hi havia hagut durant 23 anys amb CiU. Temes com la transparència, les càmeres a les comissaries, el codi ètic de la policia, que molts altres partits hi estaven en contra, sobretot la dreta i el PSC, suposaven un canvi radical en el model de seguretat pública.


Quina previsió de resultat feu?


Hi ha enquestes que ens donen 14-15 diputats. Seria ideal. Aspirem al màxim.


I Osona, què? Tu deuràs ser el candidat d’ICV a Vic. Ja sé que ho ha de decidir l’assemblea, però et deus deu posar a disposició dels companys, com se sol dir...


L’elecció dels caps de llista, també als municipis, ha de canviar. Els processos de primàries han de ser més oberts. No seria just per part meva dir que em presento en una candidatura quan encara queden tres anys. L’assemblea ha de decidir sobiranament, però hem d’intentar obrir un procés no només al partit sinó al conjunt de la ciutadania.

Un referent en qui emmirallar-se.


La Neus Català. I totes les Neus Català, homes i dones, que van lluitar en moments molt complicats.


Què penses quan veus imatges del Parlament gairebé buit?


Conec el Parlament i sé que hi ha molts diputats que treballen, però també molts que no treballen. Fem una aposta clara per la transparència, perquè l’exercici d’un càrrec públic hagi de passar comptes, s’avaluï i que casos com el de l’alcalde de Vic no tornin a passar. Però és que no és només el cas de l’alcalde de Vic. Recentment ha sortit un informe sobre la feina que fan els diputats del Parlament i 35 diputats del grup majoritari estan al mateix nivell que l’alcalde de Vic a nivell de feina. Això ha de canviar i la gent ha de saber molt bé a què es destinen els diners públics.


A favor de suprimir tots els cotxes oficials?


A vegades en això dels cotxes oficials s’entra en un discurs una mica demagògic. El president de la Generalitat ha de poder anar en cotxe oficial, però per exemple, al Parlament, el nostre gurp no va amb cotxe oficial, tot i que li deixaven mantenir. 


Quin seria el sou just per a un diputat?


No sóc especialista, però crec que amb el sou mitjà de qualsevol tècnic mitjà n’hi hauria prou, al voltant dels 2.000 euros.


Corren mals temps per al ‘bicing’.


I pels amants de la bicicleta en general. No només perquè s’hagi apujat la taxa del ‘bicing’ a Barcelona, sinó perquè el model de mobilitat sostenible que durant un temps el govern de la Generalitat havia intentat imposar s’ha acabat. L’altre dia denunciàvem la reducció d’un 50% en partides per promoure la sostenibilitat. El medi ambient, que era una de les banderes de l’anterior govern, ha desaparegut.


Obama t’ha decebut, a tu, també?


Ha fet una mica el que ha pogut. La societat americana té poc a veure amb la realitat europea. M’ha decebut perquè no ha estat prou valent moltes vegades per enfrontar-se al poder econòmic i financer.

12/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 12-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

9/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 9-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

Les piulades de l'hora de la veritat - 8-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

8/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 7-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

Les piulades de l'hora de la veritat 6-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

Les piulades de l'hora de la veritat - 5-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

4/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 2-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

Una altra societat, sí, és possible

Un dels tallers de l'Aquí Spot a Vic el 20 d'octubre. Foto: Facebook Aquí Spot
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 26-10-2012:

"Dissabte, 20. La pluja respecta la presentació en societat a la plaça dels Màrtirs de Vic d’Aquí SPOT, una potent iniciativa de diverses entitats que combina la reutilització i el reciclatge, la intervenció social al carrer i la creativitat artística. De tan singular encara no és suficientment coneguda. Els que ens hi hem apropat, ni que sigui tímidament, donem fe que val la pena i, si més no, deixar constància del fet, perquè el nom vagi calant. Si veieu una rulot verda amb la inscripció Aquí SPOT aturat al barri, apropeu-vos-hi i deixeu-vos portar. Si aneu amb canalla petita, encara millor. I si teniu per casa roba vella o una bici atrotinada, més que millor.

La gent d’Aquí SPOT són dels que fan feina de formiga sense copar portades de diaris. Jo mateix no n’havia sabut res res fins al 4 de juliol, quan van ser finalistes del premi “Millorem Vic” de la CUP. Eren dies que em xiulaven les orelles fruit encara de la primavera política escalfadeta que havíem tingut a Vic. Que jo escrivia de farsants i fascinats i em responien amb una escopinada de ràbia. En fi... Que d’aleshores ençà opto per la part positiva d’aquesta societat que sí, és possible, n’estic convençut, algun dia sabrem canviar. D’aleshores ençà, m’he decantat pel missatge solidari dels Txarango, pel discurs revolucionari de la monja Forcades o per la lluita silenciosa però constant de Som lo que Sembrem. O iniciatives com la d’Aquí SPOT i similars, que ho han de fer possible. Com la de La Tavella, l’horta ecològica de Sant Tomàs que precisament aquest divendres al vespre es presenta a Manlleu. O la col·laboració d’Areté –que dóna feina a persones amb malaltia mental i dificultats d’inserció laboral– i els propietaris del Montseny per collir castanyes. Busqueu-los a la Fira de la Castanya de Viladrau. Hi tindran exposades les taules de cultiu, jardineres i galliners que fan a Areté amb fusta de castanyer. No us decebran."