31/12/12

#nopaguem

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 28-12-2012:

"El consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va aprovar el 20 de desembre les tarifes del transport públic a partir de l’1 de gener. Preus de metro i bus metropolità, però també del servei de Rodalies de Renfe. El mateix dia, vist l’increment de preus, s’impulsava des d’internet la campanya #nopaguem. No per fer un #novullpagar, com el del peatge de l’autopista, sinó per per rebel·lar-se contra el fet que es continuï repercutint en les classes populars l’encariment injustificat del transport públic, cada vegada més en mans de gestors privats. Tot plegat, afegit a una falta de pressió fiscal sobre el vehicle privat.

Tot això amb un increment de les tarifes a l’àrea de Barcelona que, tal com es cuidava de destacar l’ATM supera en pocs casos l’IPC. Però, i Rodalies de Renfe que, repeteixo, les tarifes ara les decideix l’ATM i no pas Madrid? Doncs l’increment del bitllet senzill per a una zona, la que cobreix Barcelona i el seu entorn més immediat, és del 0% –zero per cent!–, mentre que la de les sis zones, la que afecta a Osona, és del 5,56%. L’abonament mensual puja un 3,66%. Anar i tornar en un dia de Vic a Barcelona en tren valdrà 12,40 euros. En bus, el preu encara és més car. Desconec els preus de 2013, però el de 2012 és de 13,70 euros per anar i tornar en un dia. És lògic que, per poc que vagin més de dues persones per viatge, sigui més barat anar a Barcelona en cotxe que en transport públic?

El 1951, en ple franquisme, es va aconseguir anul·lar l’increment de tarifes del tramvia de Barcelona després de dues setmanes de boicot al servei. Els historiadors expliquen que a la indignació per les tarifes s’hi va afegir el profund malestar per les condicions de vida cada cop més precàries. Alguns pensaran que ha plogut molt des d’aleshores. Però vès que no retrocedim en el temps i faci falta un altre pols seriós, com el 1951. Seríem capaços? O els nourics no ho fem això?".

Sobre el mateix tema fa temps que hi ha obert un compte de Twitter d'una campanya que proposa repetir la vaga de tramvies de 1951. Es pot consultar en aquest enllaç.

La preciosa imatge que il·lustra el post l'he capturat d'aquest que va escriure la Núria Aupí al seu bloc sobre la vaga de tramvies de 1951.


Les piulades de l'hora de la veritat - 31-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

25/12/12

Nadales subversives


Aquest és el vídeo que vaig gravar en l'acció que vam fer fa uns dies a Vic una colla de l'Assemblea pels Drets Socials d'Osona. Vam anar a cantar nadales a l'interior d'oficines bancàries de Vic. Els vam cantar una versió adaptada per a l'ocasió d''El dimoni escuat'. El vídeo és del Banc Sabadell, però també vam entrar a Catalunya Caixa, la Caixa i Unnim.

La lletra de la nadala és la següent:

Nadala subversiva, en to de cabreig major, amb esperança ma non troppo

Allà al mig de la Plana, veureu un pageset, pobret, pobret (bis), 
contra vents i marea, treballa el seu hortet, pobret, pobret, treballa el seu hortet.

Dient que és per la crisi, un dimoni escuat, patrip-patrap (bis), 
voldria retallar-lo ben bé per la meitat, patrip-patrap, ben bé per la meitat.

Però aquesta santa crisi, d’on nassos ha sortit?, t’ho dic, t’ho dic? (bis) 
Dels bancs de Wall Estrit ide tots els seus amics, dels rics, dels rics, i tots els seus amics.

Els bancs la caguen grossa, correm tots a ajudar, oidà, oidà, (bis) 
que si no els ajudem, el món s’ensorrarà, oidà oidà, el món s’ensorrarà.

No sé si la brometa podrem pagar-la mai, carai, carai... (bis) 
Si ho demanem als rics, se’ns envan tots a Dubai, carai, carai, se’n van tots a Dubai.

Que ho paguin metges, mestres i humils treballadors, oi i tant, senyors! (bis), 
veuràs que, si algú es queixa, només són un o dos, oi i tant, senyors!, només són un o dos.

Però diuen que aquests dies Jesús retornarà, per’quí, per’ llà, (bis) 
potser, quan el nen creixi,això ens ho arreglarà, per’quí, per’llà, això ens ho arreglarà.

El pobre Sant Josep no té casa per al menut, petic-petuc (bis),
El banc l'ha desnonat i busca un aixopluc, petic-petuc, i busca un aixopluc!!!


   I aquest altre vídeo és el d'EL 9 TV de l'acció que una altra colla van fer la setmana passada a la plaça Major de Vic. Era contra totes les retallades, però sobretot les que afecten els treballadors públics. Entre altres coses, també van cantar una versió d''El desembre congelat' reconvertit en 'El desembre retallat'. La lletra és la següent:

El Desembre retallat

1. El Desembre retallat, SOL Adéu-siau la paga. DO RE SOL Tots ens hem quedat glaçats. Tot això qui ho para? DO RE SOL
Si el PP passa el corró, amb Convergència i Unió. No tenim diners, Per gastar al comerç. Què farem? Què faran? Sense paga extra? DO SOL Tots farem protesta. RE SOL

2. La Merkel primer causà, La nit tenebrosa. El deute cal rebaixar, Però els bancs van fent bossa.
Si convé cal rescatar, Tot aquell qui va estafar. Però els treballadors, Dels públics sectors. Pagaran. Pagarem. La seva factura, Això és una tortura.

3. Cal tenir-ho tots present, Això és una estafa. De crisi no en té ben res, però a tots ens esclafa.
No ho podem permetre més, que ens rebaixin tots els drets. Benestar Social, Convenis signats, Hospitals. Sanitat, I també l’Escola. Nois, això no mola!

4. Els brots verds no han florit, I doncs, què es pensaven? Si els obrers no han consumit, per què retallaven?
I amb l’IVA s’hi han ben cagat, al comerç no els hi ha agradat. Com afrontaran ara, aquest Nadal. Al final, Baixaran La seva persiana I tots morts de gana.

5. Cal sortir tots al carrer. Amb gran alegria. Farem sentir els nostres drets. Això és de Justícia!
I no ens faran pas callar. Pel futur hem de lluitar! Cridarem ben alt! Molts de cops, si cal. Volem ja! Tots cobrar. La paga que ens toca. I als bancs? Bancarota!

Aquí en aquest enllaç hi ha un munt més de nadales reivindicatives. De Gràcia, veig que diuen.

I finalment, per acabar de donar color a les festes, unes quantes fotos que he anat penjant a l'Instagram d'aquesta última acció i d'altres que s'han fet aquest mes de desembre a Vic. De moment, poc, però a Osona també anem ocupant espais públics per fer arribar missatges alternatius al discurs únic i de la por.

19-12-2012. Acció contra les retallades a la plaça Major de Vic
19-12-2012. Acció contra les retallades a la plaça Major de Vic
18-12-2012. Acte de la plataforma Aturem el Fracking
a l'espai ETC de Vic
17-12-2012. Presentació del nucli d'Osona del Grup de Periodistes Ramon Barnils amb l'Albano Dante i la Marta Sibina de 'Cafè amb llet'
14-12-2012. Acte sobre Palestina a
Can Costa i Font de Taradell amb la Laura Arau
10-12-2012. Acte contra la llei Wert a la plaça Major de Vic
10-12-2012. Acte contra la llei Wert a la plaça Major de Vic
10-12-2012. Acte contra la llei Wert a la plaça Major de Vic
8-12-2012. Final de l'acció contra el fracking
a la plaça de la Catedral de Vic


8-12-2012. Acció contra el fracking a Vic
8-12-2012. Acció contra el fracking a Vic


8-12-2012. Acció contra el fracking a Vic
7-12-2012. Cantada de nadales subversives a Unnim


7-12-2012. Cantada de nadales subversives a la Caixa.
Ho vam fer fora i dins de cada oficina
7-12-2012. Cantada de nadales subversives a Catalunya Caixa


5-12-2012. Acabem catant els Segados amb el puny alçat la cassolada contra la llei Wert davant la seu del PP a Vic
5-12-2012. Acompanyem afectats pels desnonaments
en un acció davant del jutjat. Al cartell d'anuncis del jutjat
ja no hi caben més ordres de desnonament


3-12-2012. Acció d'usuaris i professionals de Sant Tomàs a Vic contra les retallades al sector de l'atenció a la discapacitació
3-12-2012. Acció d'usuaris i professionals de Sant Tomàs a Vic contra les retallades al sector de la discapacitació
Els que a Osona han tingut un desembre molt actiu, però que no he pogut asssistir a cap dels seus actes, són els del Casal Popular Boira Baixa de Manlleu, que han celebrat el seu desè aniversari. Felicitats, altre cop!!!

24/12/12

I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts

La Georgina, dilluns passat, al Parlament. Foto: Xavier Bertral/ara.cat
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 21-12-2012:

"Dilluns al matí. Constitució del desè Parlament després del franquisme. Dues diputades i un diputat osonencs. Marta Rovira i Ramon Espadaler, seguint el guió. Rovira, amb Francesc Homs, durant la setmana, protagonistes d’un nou pacte dels vigatans que vés a saber on ens portarà. Georgina Rieradevall, incorregible, una de les tres potes del cavall de Troia al Parlament, cobrint la seva panxa de vuit mesos amb una samarreta verda de la PAH, i portant per primera vegada al Parlament, junt amb els seus dos companys, els noms de Manuel G. B., el veí de Burjassot que va voler suïcidar-se abans que ser desnonat, i els de Pedro Álvarez, Guillem Agulló, Idrissa Dallo, Ester Quintana, Blanca Serra i Andreu de Cabo. Més enllà del debat de les samarretes, em quedo amb els noms.

A la tarda-vespre, l’últim ple de la Georgina a Vic. Incorregible. Recita un text de comiat que no deixa indiferent a ningú. Als que no els agrada, i als que pensem que si diu el que diu és per algun motiu. Interessos, trampes, pressions, qui dia passa any empeny, xantatge, manca d’ètica, abús de poder, esquenadrets, voltors encorbatats i el “joc brut per neutralitzar l’oposició i intentar destrossar-me personalment”. En això últim és on l’entenc del tot. Els acaba donant les gràcies, però, per haver-la fet més forta i amb les conviccions més clares que mai.

Tanco el dia rellegint una de les nostres lectures preferides.
–Laura!; il·lusa, incorregible... –mormola.
La Laura, darrere la seva finestra del Parlament, contempla, amb angoixa, la llunyania del mar, temptadora, enganyosa.
Mossèn Joan, a Comarquinal, des de la seva finestra, mira com la boira li esfuma totes les llunyanies; i encara sembla que no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts. Fi.

Afortunadament, el Vic de la Laura no és exactament i en tot el Comarquinal que ha conegut la Georgina. Però encara ho és una mica massa, més dels que alguns esquenadrets voldrien fer-nos pensar. En fi... Aquells que pensin que en faig un gra massa, que es tranquil·litzin. Possiblement sigui l’últim article que escric sobre la Georgina a la ciutat dels sants. Sobre la Laura, potser encara no."

21/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 21-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

20/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 20-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:
I ja posats, Liliana, diria que ha arribat l'hora de canviar l'ou de l'avatar de Twitter per una foto o una imatge, no?

19/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 19-12-12

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

Les piulades de l'hora de la veritat - 18-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que vaig fer ahir a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Com ja vaig dir en el programa, em vaig esmerar en buscar piuladissa sobre el ple de Vic de la gent d'ERC i no en vaig trobar cap de significativa. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

16/12/12

"No hay revolución sin baile, ni baile sin revolución"

La Meritxell Gené interpretant una preciosíssima versió de
 l''Homenatge a Teresa' al concert de Gramanet a Ovidi
El 7 de desembre publicava aquest article a EL 9 NOU. Encara no l'havia transcrit al bloc. Vet-ho-aquit:

"Dissabte, 1. Amb en Cesk Freixas, aquest esqueix de cançó necessària del Penedès trasplantat a la Plana de Vic, al concert d’homenatge a l’Ovidi a Santa Coloma de Gramenet, Gramenet del Besós que en diuen alguns allà. Cultura popular, a preus populars. Més de dues hores que es van fer curtíssimes d’una vintena d’intèrprets, molts d’ells dignes representants d’aquest moviment que va emergint i que en diuen “la cançó necessària”. En Cesk, però també en Jordi Montañez, l’Andreu Valor o la Meritxell Gené. “Ells tenen la Caballé, però nosaltres tenim la Meritxell Gené”, que va dir aquell. Una Meritxell Gené que a Gramenet va brodar un inoblidable “Homenatge a Teresa”. Un concert farcit d’accents, ja no només del valencià dels que van pujar d’Alcoi per interpretar una sola peça d’homenatge al “president Ovidi”, que també diu aquell. També l’accent de Gramenet, o d’alguns que des de Gramenet, havent tingut com a “lengua vernacula”, que diria Wert, el castellà, ara abanderen el procés d’alliberament nacional i social i proclamen, a l’estil d’Estellés, que “assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble”, perquè “allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”. En dues setmanes de diferència he estat en dos actes a Gramenet, tots dos presidits per una estelada amb l’estel roig, i, creieu-me, els tòpics cauen al mateix ritme que s’enlairen els accents. Com el de la dona amb vel islàmic que, en un català impecable, ens va ajudar a trobar el camí de l’auditori. L’acte de dissabte de Gramenet a Ovidi, un devessall d’accents, un devessall de llengua, un devessall de cultura popular que intueix la unitat popular. I és que “no revolución sin baile, ni baile sin revolución”, ens deien uns de Chiapas que també van voler ser al concert. Un devessall de cançó necessària, un devessall d’immersió lingüística que desmenteix Wert. I és que, això sí ho deia Ovidi, “hi ha gent que no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català; és la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense".

11/12/12

Lleis injustes i votacions per oblidar

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU:

"El 9 de febrer de 2011 es produïa a Vic un dels anomenats desnonaments “mediàtics”, ja que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va avisar la premsa perquè en fes el seguiment. De la moguda que hi va haver per evitar el desnonament se’n va derivar la denúncia de 13 persones, que van ser jutjades l’11 de juliol d’aquell mateix any i posteriorment condemnades per desobediència a l’autoritat. A la mateixa hora del judici al ple de Vic la CUP –que tenia alguns membres seus entre els encausats– proposava una moció de suport. Es va tombar pels vots de CiU, ERC i PxC.

No hi ha res més objectiu i neutral que recórrer a l’acta del ple. Veiem què hi deia la portaveu de CiU: “La llei no satisfà a tothom, però cada vegada intenta ser més justa. D’altra banda, no creiem que les accions per impedir els desnonaments siguin la millor opció, perquè això comportaria una desprotecció dels propietaris, atès que no tindrien la seguretat de cobrar el lloguer”. I això el que deia el portaveu d’ERC: “Si en aquests moments algú considera que hi ha una irresponsabilitat o un excés policial en relació amb aquest temes, té evidentment la possibilitat de fer-ho; no obstant això, la posició, com a grup i des de l’Ajuntament, en aquests moments, és votar en contra de la moció, insistint que no és en relació amb els ideals o la noblesa dels plantejaments de les persones individualment enteses”.

Al cap de poc més d’un any, hi ha un consens més que generalitzat entorn a la injustícia dels desnonaments i que si la cosa no ha anat a més és per l’acció decidida i valenta de la PAH i els que els han donat suport. Pel camí, dues persones han perdut la vida a Granada i Barakaldo. Ben trist que haguem d’esperar a la tragèdia per veure que les lleis injustes s’han de canviar. I de pressa."

8/12/12

#aturemelfracking





Imatges de l'acció informativa que ha fet la gent de la plataforma "Aturem el Fracking" d'Osona. Vestits amb granotes blanques i màscares antigas han repartit fulls informatius sobre el projecte de la Generalitat i la multinacional Montero Energy Corporation de fer prospeccions de gas i hidrocarburs al subsòl de la Catalunya Central -amb 33 municipis d'Osona afectats- i, possiblement, posteriors extraccions a través del sistema conegut com a 'fracking', altament contaminant i prohibit en diversos països europeus. A l'acció d'avui hi han participat, entre altres, activistes del GDT, la CUP i ICV. Entre les cares conegudes, la del president d'ICV d'Osona, Arnau Martí, i la regidora de Vic i diputada electa de la CUP, Georgina Rieradevall.

Per a més informació sobre el fracking es poden consultar aquest enllaç o aquest altre.

7/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 7-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

5/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 5-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

4/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 4-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

3/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 3-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

1/12/12

Fruita i verdura podrida? 12.000 quilos!

La portada del reportatge de denúncia del 30 de març passat

La informació amb el final feliç de l'acció a l'edició del 2 de novembre
Avui, segon dia del Gran Recapte d'Aliments, recupero l'article de l'"A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 2 de novembre passat i que encara no havia publicat al bloc. Va de com de bé ha acabat la campanya de denúncia del malbaratament d'aliments que vam fer amb la gent de la CUP la primavera passada.

En aquest enllaç es pot trobar una selecció en PDF de totes les informacions i articles referits a la campanya i el posterior reportatge sobre el Banc d'Aliments de Vic que ja reflectia l'èxit de la mateixa. L'article de l'"A corre-cuita" del 2 de novembre era aquest:

"Encara hi ha certa classe periodística convençuda que allò del quart poder és real, que poden arribar a influir en l’esdevenir del seu barri, ciutat o país, o del món. El periodisme en general està tan tocat que els altres tres poders el tenen cada vegada més agafat per allà on els homes els fa tan mal si els donen un bon cop. Per tant, d’influir, molt molt poc i cada vegada menys. I de poder, ni primer, ni quart ni vuitanta-novè. Sí, però, que a vegades es dóna una suma de circumstàncies que permeten canviar una petita, molt minsa, part de la història. I els diaris hi podem ajudar. Com en la donació de menjar al Banc d’Aliments de Vic que abans els súpers llençaven a les escombraries.

Un servidor formava part, a principis d’any, d’un incipient grup de professionals que ens havíem reunit a Barcelona per posar fi, en la mesura del que poguéssim, al malbaratament de menjar per part dels súpers. Un reportatge de denúncia emès al '30 minuts' ens havia motivat. I tot d’una la CUP es presenta al ple de Vic demanant a l’equip de govern que mediés amb els súpers de la ciutat perquè deixessin de fer-ho. La moció, gens radical i amb tot el sentit comú del món, va ser tombada enmig d’observacions desafortunades com que només es llençava fruita i verdura podrida.

És a partir d’aquí que el periodisme i l’activisme polític, en aquest cas de la CUP, vam coincidir en la comprovació de si realment només es llençava fruita i verdura podrida. I no. Es llençaven quantitats ingents de menjar en bon estat. Per motius ben diversos, bàsicament de caire economicista. El reportatge va provocar la ira –i alguna enveja– de la majoria de la resta de grups polítics. I ara, al cap de poc més de mig any del reportatge –també mèrit de l’Ajuntament, que es va posar les piles en el tema, malgrat tombar per dos cops la moció de la CUP,– resulta que si aleshores els súpers (de fet, només el Bon Preu) donaven 400 quilos mensuals de menjar, ara en donen 12.000. Trenta vegades més!

Saber, com reconeixen des del Banc d’Aliments, que el reportatge va servir per donar una empenta al tema és d’aquelles petites i escasses satisfaccions que dóna l’exercici del periodisme. I suposo que per part dels activistes polítics, també. Com deia la setmana passada, una altra societat és possible".