6/2/13

Caça de bruixes - Obrint Pas



ELS OBRINT PAS TENEN UNA LLETRA PER A CADA MOMENT

Avui tampoc he despertat,
avui encara no he parlat,
lluny de València,
rumb clandestí,
t'he recordat a prop del mar.

Avui també has assassinat les veus,
avui també han bombardejat els cors,
avui també en nom de la llibertat
avui tot és soledat...

La caça de bruixes ha començat,
ballem tots la dansa dels condemnats.

Avui tampoc has descansat,
avui encara no has callat,
lluny de Nabulús,
rumb clandestí,
t'han disparat a prop del mar.

Avui també han encadenat les mans,
avui també han reconstruït els murs,
avui també en nom de la veritat
avui tot és soledat...

La caça de bruixes ha començat,
ballem tots la dansa dels condemnats.

Les piulades de l'hora de la veritat - 5-2-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

4/2/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 4-2-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

3/2/13

Democràcia versus Partitocràcia

Crespo, amb Artur Mas i Helena Raskosnik, en una vista a Lloret. Foto: El Punt Avui

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de l'1-2-2013:

"Conversa líquida al Twitter amb un alcalde i una periodista. La corrupció de primer plat, segon i postres. Carles Baronet, alcalde de Folgueroles, escrivia dimarts quan el cas Crespo encara ocupava portades i la llibreta de Bárcenas no l’havia tapat: “Pactes anticorrupció? Perdonin senyors del poder, un estat de dret no els necessita, però som un estat de dret?”. I jo que li contesto: “Un estat de dret ho era fins i tot el franquisme. El que no som és una democràcia, el govern del poble. Som una partitocràcia”. No se m’esverin: els 140 caràcters donen pel que donen i sí, podem anar a votar cada quatre anys i tenim més drets que en una dictadura. Això no vol dir que si anem a l’etimologia del mot 'democràcia', “el govern del poble”, pensi que tampoc és el que està passant. Del tot. I dimecres, després que dormís a la garjola el tinent d’alcalde de Lloret i regidor d’Urbanisme en l’època que Crespo anava a fer un tomb per Moscou a comprovar que els russos són russos i no pas panamenys, piulava a Twitter la Irene Ramentol, companya d’ofici i sobretot de vocació: “Coherència vs. Partidisme”. Ho feia acompanyant un titular de la crònica parlamentària a l’ara.cat: “Crespo, designat vicepresident de la comissió d’empresa amb l’únic vot en contra de la CUP”. I jo que li contesto, fins i tot prescindint de les sigles polítiques en joc: “Jo la contraposició la duria més enllà: Democràcia vs. Partitocràcia. Govern del poble vs. Govern dels partits (i del sistema)”. No s’esverin els dels partits. Els 140 caràcters són traïdors, a vegades. Sé que hi ha partits i partits i dins d’alguns d’ells, uns polítics i uns altres. Però també que hi ha projectes que estan més per la democràcia que per la partitocràcia. O dilluns, a Riudaura, el poblat gal de la Garrotxa que s’ha aixecat contra els romans que els volen modernitzar a base de fracking, vaig parlar estona amb l’alcaldessa Eulàlia Massana, d’ERC. Ni rastre de partitocràcia i molta democràcia".

Entre l'Alba Daurada i la Revolució Ciutadana



Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 25-1-2013:

"Divendres, 18. Surto entusiasmat de la xerrada que Luis Valenzuela, coordinador polític del consolat d’Equador a Barcelona, fa a Can Pau Raba. Hi esbossa alguns detalls del govern de la “Revolució Ciutadana” de Rafael Correa en aquell país de Llatinoamèrica. Han deixat de pagar el deute als monstres de les finances, que allà eren el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, i que aquí pren forma del monstre de tres caps de la troika comunitària (i els seus aliats locals a cada país). Han renacionalitzat les fonts d’energia, començant pel petroli, i han fet inversió social, que no cal confondre amb la despesa social que diuen que s’ha de retallar aquí. Ells, en sentir què passa i com passa al sud d’Europa, ja els sona tot, ja hi han passat i tenen la recepta. Però aquí ens fem els sords. I si ens els escoltem? Busqueu el '7 dies' d’EL 9 TV a EL9NOU.CAT i hi trobareu un aperitiu. Definitivament, un altre model de societat és possible.

Dissabte, 19. Amb Lefteris Banos, activista antifeixista grec, a l’ETC. Allà la troika ja hi ha fet de les seves i les receptes són ben diferents a les dels governs revolucionaris de Llatinoamèrica. Una de les receptes, molt amargues, passa per l’ascens ja no de l’extrema dreta xenòfoba i racista, com alguns voldrien –i no acaben de poder, afortunadament– aquí, sinó dels neonazis de l’Alba Daurada. Ens en fem creus, però Lefteris Banos diu que només fa cinc anys ni el més pessimista dels antifeixistes hauria pensat que avui un partit neonazi tindria un 7% dels vots i 21 diputats al Parlament, i amb perspectives de creixement. Com hi han arribat? Doncs amb la complicitat interessada –en alguns casos per aprovar un simple pressupost municipal– dels partits tradicionals amb Laos, un altre partit, aquest sí xenòfob i racista, però encara no neonazi. Això quan no li intentaven copiar les polítiques xenòfobes per robar-li algun vot. Saben allò de la còpia i l’original d’aquí? Allà també hi van passar. I així els està anant. Dilluns publiquem a EL 9 NOU l’entrevista a Lefteris Banos. És com per escoltar-se’l, també".

L'entrevista a Luis Valenzuela al '7 dies' d'EL 9 TV es pot recuperar en aquest enllaç, a partir del minut 24.

1/2/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 1-2-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: