30/4/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 30-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

29/4/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 29-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

26/4/13

Apadrinar una cabra i auditar el deute



Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU d'avui:

"El món el podem canviar. Amb petits grans projectes i amb d’altres de més ambiciosos ni que sigui a partir d’una modesta iniciativa local. Dues mostres d’aquesta setmana mateix. S’acaba el termini per col·laborar en el micromecenatge per apadrinar una cabra al Montseny. No és broma. És un projecte de La Tavella, la marca d’agricultura i ramaderia ecològica del centre especial Viver de Bell-lloc i al qual aquest 2012 es va afegir Sant Tomàs. Una alternativa laboral per a persones amb risc d’exclusió, més necessària que mai en aquests temps d’exclusió massiva. Ara fa un any ja van promoure la campanya “Apadrina una gallina”, que ha permès a la gent gaudir d’ous ecològics. I, sobretot, donar feina estable a dues persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental sever. Ara es tracta d’apadrinar entre tots un ramat de cabres que produiran llet per fer formatge, unes, i netejaran el sotabosc, les altres. Més informació i oportunitat d’aportar entre 10 i 500 euros al projecte “Una cabra en el Montseny” a www.goteo.org.

I d’aquest petit gran projecte, a un per canviar el món. És possible. Posant-hi un minso gra de sorra en el node local de la Plataforma Ciutadana per l’Auditoria del Deute que es vol constituir a Osona. Més detalls, dissabte a les 7 a l’acte que es farà a l’espai ETC de Vic. La Iolanda, la Sònia i en Daniel de la Plataforma Ciutadana de l’Auditoria del Deute parlaran d’aquest deute i intentaran respondre a diferents interrogants. Qui ha generat aquest deute? És legítim aquest deute? On ens condueix assumir-lo? Hi ha alternatives? El sofà de casa no ens salvarà de l’exclusió. Sí que ho pot fer tenir arguments per rebatre les polítiques d’austeritat aplicades pels governs obedients als dictats de la troika. Informar-se, primer, i mobilitzar-se, després. Amb les retallades aplicades fins al moment ni tan sols es retorna l’import dels interessos que el deute genera i per tant continua augmentant. El deute, doncs, es converteix en un carreró sense sortida. De sortida al carreró, però, n’hi ha. Igual que per a les persones, no diferents, sinó “amb capacitats diferents”, com en diuen a La Tavella, també n’hi ha per a la resta".

Les piulades de l'hora de la veritat - 26-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

25/4/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 25-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

Les piulades de l'hora de la veritat - 24-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que vaig fer dimarts a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

Les piulades de l'hora de la veritat - 23-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que vaig fer dimarts a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

25 d'abril, al so de 'La Muixeranga' i de 'Grândola, Vila Morena'


Per qui en vulgui saber més, aquí teniu les entrades a la Viquipèdia de la Revolució dels Clavells a Portugal i de què va representar el 'Grândola, Vila Morena', o del 25 d'Abril i la Batalla d'Almansa al País Valencià. Avui, més que mai, "Em cada esquina um amigo, em cada rosto igualdade" i, ben alt i clar, Som Països Catalans!!!

22/4/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 22-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

Ballana, medalla d'or, plata i bronze


Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 19-4-2013:

"Joan Ballana i Josep M. Vila d’Abadal han aconseguit convèncer Banesto que li faci un bon descompte en el deute que Gerard Estrella tenia amb ells després que, aprofitant-se de la vergonyant legislació hipotecària espanyola, li subhastessin el pis i malgrat tot li continués quedant un deute milionari. Felicitats! Ho van fer, se suposa, aprofitant una bona relació amb el banc, potser, o més aviat, fent servir les seves habilitats de persuasió –mediació ara en diuen alguns– per aconseguir solucions “imaginatives”, com en diu Ballana, que convencessin Estrella. La lluita persistent al llarg de 43 llarguíssims dies –entre ells, els més freds de l’hivern– sota els plàstics de l’acampada del Banesto, no, això no, no hi ha tingut res a veure. Ni la solidaritat de la població de Vic, de tantíssima gent anònima, i d’entitats diverses, que mai se’ls ha passat pel cap convocar una roda de premsa per llançar-se floretes mútuament com van fer aquest dijous Ballana i Vila d’Abadal, doncs tot això, no hi ha tingut res a veure, ni en la resistència dels activistes de la PAH, ni això en l’acord final, ni que sigui per esgotament de les dues parts. No, totes les medalles per a ells dos, ni un sol esment per a res ni ningú més. Per part dels dos polítics, ni per a la PAH d’Osona, que des de fa anys es reuneix un dissabte sí i un altre també en una immensa mostra de solidaritat entre anònims. I encara haver-se d’escoltar Ballana fent retrets als que polititzen els temes. Quina dèria últimament alguns polítics a demonitzar que les coses es vulguin “polititzar”! I doncs què fan ells, els polítics, que no sigui fer política? Ni que sigui en el bon sentit, per arreglar les coses. ¿O potser no polititza ell, en el mal sentit, quan es penja en solitari la medalla de l’oficina d’intermediació hipotecària, oblidant-se d’esmentar el paper clau que hi ha jugat ICV?".

17/4/13

La democràcia en mans de la burocràcia

El mural en record de Guillem Agulló del Casal Boira Baixa a Manlleu

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 12 d'abril de 2013:

"1 d’octubre de 2007. Ple de Vic. La CUP proposa posar el nom de Lluís Maria Xirinacs al carrer Virrei Avilés. Al final els convencen de dur el tema a la dita comissió de nomenclàtor. Han passat cinc anys i mig i el carrer Xirinacs continua esperant en algun calaix de l’aital comissió.

7 d’abril de 2008. Ple de Vic. Fa 15 anys de l’assassinat de Guillem Agulló a mans d’uns feixistes. La CUP proposa dedicar-li un carrer. Només hi voten a favor ells. ICV s’absté, i CiU, PSC, ERC i PxC hi voten en contra.

4 de juny de 2012. Ple de Vic. S’aprova per la via ràpida donar el nom d’un carrer a Joaquim Costa i Mas, prohom vigatà. Cap ni una referència a la comissió de nomenclàtor. La CUP fins i tot gosa proposar que li posin el nom de Xirinacs al carrer. Ni cas. Al final són els únics que voten en contra de donar el nom del carrer al prohom vigatà.

8 d’abril de 2013. Ple de Vic. Fa 20 anys de l’assassinat de Guillem Agulló. La CUP proposa dedicar-li un parc. Temen que si parlen de carrer enviïn el pobre Guillem a fer companyia a Xirinacs a la comissió de nomenclàtor. És igual, li envien igualment. Només ICV i SI donen suport a la moció de la CUP. El PSC s’absté. I CiU, PxC i ERC fan pinya entorn de la tesi que s’ha de passar el tema abans per la dita comissió de nomenclàtor. Una comissió que, com el Guadiana, apareix i desapareix a gust de qui té la paella pel mànec. CiU i ERC ni tan sols es plantegen abstenir-se pel que consideren que és error en les formes de la CUP, i deixar sol la PxC votant en contra. S’hi fan la foto, tan tranquils. No surten de la teoria que s’ha de seguir el protocol establert, no se sap ben bé ni on ni quan. Per una estona em sembla sentir el PP i el PSOE apel·lant a la legalitat –i a la Constitució!– quan se’ls plantegen reivindicacions sobiranistes. La CUP no cedeix. Guillem Agulló es mereixia un acord polític, que per això hi són, els polítics, per fer política. I ara era el moment. Qualsevol altra cosa és abonar la burocràcia que, després de la partitocràcia, és el pitjor enemic de la democràcia. La CUP va fer bé de no cedir, de no transigir. Ah!, però... la intransigent, la 'dolenta', no era la Georgina?".

El debat sobre Guillem Agulló al ple de Vic pot seguir-se íntegre en aquest vídeo:



Del 26-M al 6-A

Puny alçat al so de la Muixeranga en record de Guillem Agulló
En Nil i en Martí, obrers del calçot
Perilloses activistes d'UCFR a la calçotada antifeixista
El parlament d'en David Minoves. Els pitets, de 'Som Països Catalans'

Article publicat a EL 9 NOU del 8 d'abril de 2013 arran de la Jornada Antifeixista d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme d'Osona:

"Encara no fa un any, el 26 de maig, es va fer a Vic una manifestació per la convivència i la cohesió social i, per tant, contra el racisme i el feixisme. Alguns partits –de fet, tots menys la CUP– no s’hi van adherir perquè van al·legar que no era una convocatòria unitària, que la impulsava la CUP amb objectius electoralistes. No era ben bé així, però essent molt molt ample de mires, es pot arribar a acceptar algun petit fons de realitat. És igual. Sigui com sigui, dissabte hi havia convocada a Vic una jornada antifeixista, amb calçotada inclosa. L’organitzava Unitat contra el Feixisme i el Racisme d’Osona, una associació que a tot Catalunya agrupa més de 300 entitats, partits i sindicats. A Osona hi estan treballant junts des de fa mesos gent d’entitats, però també de la CUP, SI i ICV. Tots prescindint de les sigles. Només fa uns dies, i de forma tímida i forçats per les circumstàncies i aconsellats des de Barcelona, hi ha començat a treure el cap algú d’ERC. Hi han estat benvinguts. Per això sorprèn, i molt, moltíssim, els entrebancs que hi ha posat la Regidoria de Convivència i Seguretat, a través de la Guàrdia Urbana. Ara ja no poden acusar-los de no anar de forma unitària. I ara els criminalitzen tractant-los de delinqüents en potència! Això no té nom. O sí, però me l’estalvio. La història d’ERC no se’l mereix".

14/4/13

Trenta-tres polítics però... no fan política!

Mares de l'escola El Castell al ple del Consell. Al fons, polítics que no fan política

Recuperant articles publicats ja fa uns dies. Aquest, del 5 d'abril:

"Dimecres, 27. Ple al Consell. Es debat una moció sobre l’escola El Castell de Tona. La presenta la CUP i hi donen suport ICV i independents. És tot sentit comú. La mateixa que van aprovar a Tona. Només s’hi afegeix un petit retret –ai!– a Ensenyament per no fer cas de la resolució del Parlament, votada també per ERC i PSC, perquè s’escoltés la comunitat educativa d’El Castell. El tripartit de govern –CiU, ERC i PSC– opten per tombar la moció com la presentaven els grups de la seva esquerra. Davant la perplexitat de les mares presents al ple. Diuen, els del corró governamental, que allà no s’hi va a “fer política”, que la CUP vol “polititzar el Consell” (!!!) i que la consellera Liliana Vilanova s’hi ha presentat amb “una estratègia política”. Molt bé. Però què hi feien tants polítics (33!) allà ben escarxofats si no s’hi fa política? Diria que si el Consell d’Osona és el que és, és perquè algun dia algú hi va anar a fer política. Bona política, és clar.

Dimecres, 3. M’arriba el delirant informe policial que prohibeix fer una calçotada antifeixista a la Bassa dels Hermanos perquè... és massa a prop d’on viu Anglada! Una resolució que criminalitza els moviments socials –fins i tot hi rep la PAH, que passava per allà, però que com tothom sap, és ETA– i presenta Anglada com a víctima en potència. Sincerament, Joans, per fer-s’ho mirar.


I un últim record, ara que ja som tots –o gairebé tots– independentistes, per a Guillem Agulló, assassinat precisament pel feixisme per ser independentista. Dijous farà 20 anys. Al cap de 20 anys, repeteixo, ara que tots –o gairebé tots– ja som independentistes, però que a més volem ser –ara ja no sé si la majoria– independents, és bona hora per fer memòria d’aquest nostre passat recent i tan llunyà alhora. Dedicar-li un espai a cada poble i cada vila serà una bona manera de reconciliar-nos amb el passat, fer memòria de les nostres víctimes, i de passada combatre el feixisme. D’ahir i d’avui".

L''escrache' i el dret de coacció


Continua el rescat d'articles de fa uns dies. Aquest, del 28 de març:

"La idea no és meva. És d’en Guillem Martínez, articulista d’'El País', que divendres dedicava la columna a l’anomenat 'escrache', paraulota importada de l’espanyol de Buenos Aires. És coacció l’escrache?, es preguntava Martínez. La resposta: sí, absolutament. I d’aquí a una altra pregunta: la coacció ciutadana és un dret? Pel govern, no; per persones sensates i plenes d’humanitat com l’Ada Colau i tantes i tantes Ades Colaus que conformen aquesta onada verda de solidaritat, sí. Per mi, i per en Guillem Martínez, també. Davant la coacció financera –per dir-ho suaument–, algun dret els deu quedar a les víctimes, no? Perquè el dret a pujar en l’ascensor social que havia representat en l’últim segle l’anomenat estat del benestar està desapareixent de pressa de pressa. I no, com diu Martínez en la seva columna, l’'escrache' no és una manera de parlar amb els diputats. Bàsicament perquè hem arribat a un punt que la insensibilitat d’aquests polítics que sobreviuen blindats en la bombolla d’ivori que s’han anat modulant ells mateixos fa que ja ni tan sols parlin el mateix llenguatge que el poble. I deixin-me parlar de poble, encara que a alguns els soni a forçat. I ara no m’estic referint al poble dels de “la voluntat d’un poble”, que això és una altra història que tampoc tinc gens clar que acabi bé. No per voluntat del poble sinó dels de la voluntat, precisament per falta de voluntat. Sembla que m’hagi fet un embolic, però no. I tornant a l’'escrache' com a dret, com ho van ser en el seu dia drets ara ja reconeguts, ni que sigui a contracor d’alguns, dels de l’1% i els seus servidors, com poden ser el dret de vaga o de manifestació, Martínez acaba citant Pierre Rosanvallon quan parla d’un cinquè poder en aquesta societat en crisi crònica, el ciutadà al carrer. És clar que arribat el moment és possible que ja no quedi res del quart poder".

La foto que il·lustra l'escrit és d'EFE i ha estat capturada d'aquí, d'un intent d'escarni a casa del president del Congrés, Jesús Posada.

De la caritat i de la política mal entesa


I encara un altre article del mes de març. Aquest, del dia 22:

"Sento dir a EL 9 FM al company Xevi Bardolet que un responsable de Càritas a Osona li va explicar que aquests dies han tingut la donació d’una furgoneta de segona mà de la Fundació Casa Tarradellas. Som en un temps que ni que sigui un simple cotxe de servei de l’empresa pot tenir un segon ús. Tarradellas va decidir donar-ho a Càritas, sense publicitat, sense càmeres, perquè la caritat no es publicita. En això també es nota que Tarradellas té un bon assessor de comunicació.

Mentrestant apresso la lectura d’'És la política, idiotes!', el llibre de Quim Brugué que m’han convidat a presentar aquest divendres a La Tralla. Quan em van proposar fer-ne la presentació vaig assumir-ho com un repte. Era conscient que el llibre, tot i sent sobre política, era políticament incorrecte pels temps que corren. Temps de desprestigi de la política i sobretot dels polítics, Brugué ja comença dient que es planteja el repte de defensar la política com “una missió impossible”. Pel que fa a mi, assumia la lectura de l’obra com aquell que llegeix un llibre d’autoajuda, per veure si recuperava mínimament la fe en la política i en els polítics. Tant que ho havia defensat durant anys i cada vegada em queden menys arguments, si me’n queda cap. Hi ha excepcions, és clar, i els polítics locals, que Brugué també s’afanya a posar en valor a l’hora de reivindicar la figura del polític, ho són força tots. Amb tot, quan es desprestigia la política –i la política es desprestigia– no sé si és precisament en l’àmbit local. Em vénen al cap alcaldes i regidors de colors tan diferents com els que ara mateix governen, per posar un cas, a l’Esquirol, Seva, Calldetenes o Tavèrnoles, bons mereixedors de la meva confiança. En tots quatre municipis hi he vist maneres que apunten a noves formes de fer política. I tants d’altres que n’hi deuen haver i que jo desconec. En tots quatre, però, malgrat alguns d’ells militar en partits polítics, no hi he vist els tics de la partitocràcia, del partit per davant de tot, i tot per al partit. Aquest és el mal més gran del que s’han de guarir els polítics avui dia. No tant de l’exercici de la política en si, sinó de les formes com s’exerceix aquesta política".

Aclariment posterior a la publicació de l'article: em diuen de Càritas que la furgoneta que els va cedir Tarradellas no era de segona mà, sinó nou de trinca. Més motiu per a la meva tesi, doncs.

Tenir por de la por




Imatges diverses de la tancada i posterior acampada al Banesto de Vic

Continuo rescatant articles publicats pel març. Ara, aquest del 15-3-2013:

"Seguiment diari de la tancada i posterior acampada al Banesto de Vic. Fascinat pel coratge i el compromís de la gent de la PAH del Garraf. Em vénen al cap temors expressats alguna vegada des de l’equip de govern de Vic quan activistes de la ciutat han plantejat accions a favor dels drets socials. “Vindrà gent de fora!”, havien dit amb to apocalíptic. Doncs ja els tenen aquí, els de fora, instal·lats en ple carrer Verdaguer, i sembrant la simpatia de la població, que els ha ajudat com ha pogut, amb menjar, oferint-los dutxa o habitació per canviar-se, o, fins i tot, per posar un cas més anecdòtic, endolls per carregar el mòbil. La setmana també ha servit per veure com algun regidor que tres dies abans de la tancada s’havia omplert la boca d’elogis als moviments socials, a l’hora de la veritat, quan se t’instal·la la PAH a ple centre de Vic, passes de llarg dels activistes concentrats a fora el Banesto i te’n vas directament a fer-la petar amb els caps policials. No dic que no es pugui parlar amb la policia, però ni que sigui per pura educació o fins i tot solidaritat, parar-se a saludar els altres no hauria estat sobrer. Sigui com sigui, la tancada va durar el que va durar i els activistes van acabar sortint davant l’amenaça de la jutge de desallotjament forçós. I és que en els moviments socials s’ha anat instal·lant allò que “la por està canviant de bàndol”. I no, la por està més que instal·lada encara en el mateix bàndol de sempre, el que no té ni les armes ni el pes de la llei, o sigui d’alguns jutges que apliquen com mai aquella màxima que la justícia és cega. Però cega davant la injustícia. Em quedo amb el que deia Teresa Forcades dimecres a 'Público': “Hem de tenir més por a no fer res. La por que si no fem res, la situació actual ens empeny, ens aboca a la misèria, tant si obres la boca com si no. I sumar-se a la voluntat de canvi social, preparar-nos a fons per aquest canvi. Un canvi sòlid i favorable per als interessos de la majoria”. Una majoria que se sent cada cop més reflectida en missatges com el de la PAH, i no en el del politiquet de torn".

Guerra de sexes, noies contra nois

Continuo recuperant articles de fa uns dies. Aquest, publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 8 de març de 2013:

"Som en plena setmana de les dones, i que no se m’entengui malament la cosa. Fins i tot al Consell d’Alcaldes d’Osona s’han rebatejat com a Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona i estan ben cofois d’haver estat els primers a fer-ho. Tan fàcil com seria dir-ne Consell d’Alcaldesses. Tip com estic que els puretes de tot menys del que a ells els interessa transgredir critiquin aquells que, per pura voluntat de transgressió, també del llenguatge –o això és sagrat?– els ha donat per feminitzar alguns discursos. No confonguem feminitzar amb el ridícul nens i nenes, ciutadans i ciutadanes, i ara ja també alcaldes i alcaldesses. Al final, ni tanta transgressió és, ja que es tracta de feminitzar els mots que adjectiven el substantiu persones que, en català, és femení, no? Per tant, jo em quedo amb el Consell d’Alcaldesses, si volen, de les persones alcaldesses.

En tot cas, en plena eufòria feminista, m’amoïnaria més per la publicitat d’una discoteca de Vic que em fan arribar el jovent d’Arran Osona i que la CUP va dur al ple de dilluns (davant la impassibilitat més absoluta de l’equip de govern, sigui dit de passada). La tal discoteca, de nom Sunion, es proclama com a +14, o sigui que hi poden començar a anar la jovenalla de 14 anys. Doncs bé, per dissabte passat anunciaven una festa amb el suggestiu nom de “Guerra de sexes”. I afegien: “Noies vs Nois”. I no us perdeu els premis dels sortejos que servien de reclam. Els nois podien guanyar un iPad mini. No està malament. I les noies? Un any de perruqueria! I és que tothom sap que les noies això dels iPad no ho dominen gens, i els nois a la perruqueria no els veu el pèl. I mai millor dit. Em reconforta que el jovent polititzat de l’esquerra independentista també s’aturi en temes com aquests, que posin al mateix nivell l’alliberament nacional del social, però també la lluita feminista. I que combatin ja des de ben joves el consumisme que ens ha dut on som."

L'educació no és una despesa


Recuperant articles de ja fa uns dies. Aquest, publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de l'1 de març de 2013:

"Passo per la concentració d’estudiants a Vic convocada per Arran Osona. Se m’acosta una vella amiga i professora, activista dels temps heroics. “Mira, tot allò que nosaltres vam començar i encara estem així”, em comenta, i m’assenyala els estudiants concentrats sota el rellotge de l’Ajuntament. “Sí”, li responc, “però gràcies a la vostra lluita durant molts anys es va anar endavant, ara s’està tornant enrere”. Estem d’acord. El manifest el llegeixen en Quim i l’Arnau, sota l’atenta mirada dels Mossos que després els identificaran i els retrauran que no havien comunicat la concentració a l’autoritat (!!!). Aberració de llei aquesta que persegueix una colla d’estudiants que un dijous plujós decideixen sortir i concentrar-se encara no mitja hora sota les voltes per llegir un manifest en contra de la nova llei Wert, de la mercantilització de l’educació i de la retallada en un servei que no és vist com una inversió sinó com una despesa. I després critiquen que els joves no es mouen! Suposo, i espero, que la identificació i el retret quedaran aquí. Tornant al manifest, denuncia l’increment de taxes que han deixat gairebé totes les carreres per sobre dels 2.000 euros, o molt més, i que molts joves no podran anar a la universitat per no poder-s’ho pagar. I és que quin mèrit tenia fins ara ser ric i tenir patrimoni si qualsevol fill de mort de gana podia anar a la universitat? Ja a la redacció recupero el diari de dimarts: “Alemanya dóna per abolida la universitat de pagament”. Sembla un titular amb trampa, però no, la universitat pública alemanya deixarà de cobrar taxes. Fins ara ho feien la Baixa Saxònia i Baviera, on més d’1,3 milions de persones –un 15% del cens– ja havien firmat a favor d’un referèndum per eliminar les taxes. Un referèndum que hauria perdut el govern. Aquí, ni el referèndum podem forçar."

8/4/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 8-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

Les piulades de l'hora de la veritat - 5-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

4/4/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 4-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

3/4/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 3-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

2/4/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 2-4-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)