28/6/13

29-J, ara sí, tots, contra el racisme

Diputats i representants d'entitats i col·lectius que s'adhereixen a la mani de demà al Vendrell
Article publicat avui a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU:

"Aquest dissabte hi ha una manifestació contra el feixisme al Vendrell, ciutat que comparteix amb Vic el deshonor de tenir cinc regidors de PxC a l’Ajuntament. És una manifestació germana de la que ja es va fer l’any passat a Vic. Fins al punt que comparteixen logo, obra d’un dissenyador vigatà. Sí que hi ha, però, alguna diferència entre una i altra manifestació. Així com la de Vic ja la va convocar des d’un primer moment des d’una web un col·lectiu d’entitats, a la capital del Baix Penedès es va fer a partir d’una roda de premsa on una de les dues persones que va intervenir va ser Quim Arrufat, diputat de la CUP. El lema, a Vic, era més en positiu: “Per la cohesió social, aturem el racisme”. Al Vendrell es va més de cara a barraca: “Contra el feixisme”. I l’ambient allà s’ha anat caldejant els últims mesos amb denúncies i contradenúncies entre PxC i l’entorn de la CUP. I malgrat tot, allà a ningú –que hagi transcendit– se li ha ocorregut dir que darrere l’organització hi ha interessos electorals de la CUP ni de cap altre partit, o que la manifestació retroalimentaria els interessos de PxC, ni molt menys cap partit democràtic i progressista se n’ha desentès. Fins al punt que a la segona roda de premsa, fa pocs dies, hi tornava a haver Quim Arrufat, però ja l’acompanyaven els també diputats Oriol Amorós (ERC), Xavier Sabaté (PSC), Hortènsia Grau (ICV) i Lorena Vicioso (EUiA). Costa d’entendre una reacció tan diferent a Vic que al Vendrell. Com a mínim, trobo dues explicacions: que aquí els partits encara actuen massa per partidisme –no al que l’acusaven de practicar-lo, que 13 mesos després encara és hora que hagi de fer una valoració pública de l’èxit de la manifestació, sinó els altres–, o que ha passat un any i tots plegats tenim més clar el risc de fer l’orni davant de PxC. Deu ser això segon. Segur".

24/6/13

Un dia no podrem més, i llavors ho podrem tot

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de divendres:

"Dijous, 20, capvespre. Primera assemblea del Procés Constituent que promouen Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. S’hi presenten més de 150 persones. Inaudit, tot i que un company m’envia un missatge demanant-me quants eren a la primera assemblea a Osona de Solidaritat per la Independència. Suposo que ho diu perquè eren encara més. I ara no se sap ben bé on són. Alguns sí, a l’assemblea del Procés Constituent. Caldrà aprendre dels errors del passat per construir el futur en aquest present incert. També hi veig gent de l’entorn d’ICV, de la CUP, d’EUiA, de CCOO, de la USTEC, però sobretot, sobretot, sobretot, molta gent 'verge' que s’estrena (o es reestrena) en l’activisme, convençuts que el canvi és possible, que allò que el 99% ha de recuperar el govern de les coses ara en mans de l’1% no només és possible sinó necessari, i força urgent. Som tants que hem de baixar al pati del Casal Claret, dins ja no hi cabem. I continuem sent tants que ens hem d’aplegar en grups, petites assemblees que conformen l’assemblea. Al grup on vaig a parar ens presentem. Tots hi són a títol particular, però amb un objectiu comú. La política queda lluny tot i que en realitat s’està fent política. A la recerca de la democràcia, etimològicament, el govern del poble. Perduda en la nit de la partitocràcia, el desori de la burocràcia i la vergonya de la cadirocràcia. Cadascú arriba a l’assemblea amb la seva motxilla i la posa a disposició del procés. Entre encuriosits i engrescats. Perduts, també. L’assemblearisme no és fàcil, però és el camí per recuperar el fil de la història perduda. No sóc ingenu. No serà gens fàcil. I hi ha gent, força més de la que ens pensem, que com la formiga de la faula ja treballa pels objectius que ara pot semblar que acabi de descobrir el Procés Constituent. Només a Osona: l’Assemblea pels Drets Socials, la PAH, Unitat contra el Racisme, la plataforma per l’Auditoria del Deute... I més. Tothom, però, hi és benvingut, a sumar. Tothom. I com diu Estellés, un dia no podrem més, i llavors ho podrem tot."

21/6/13

Periodisme escombraria

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 14 de juny:

"Dissabte. Assemblea del Grup de Periodistes Ramon Barnils. El periodisme té futur. I el periodisme crític i compromès, també. De fet, periodisme crític hauria de ser un oxímoron. I no. No ho és. I cada vegada menys. O més, vés a saber! El cas és que polítics i savis continuen assenyalant el periodisme –segurament a vegades no pas faltats de raó– com una mercaderia més. “Ho feu per vendre diaris”, ens diuen a la més mínima. I sí, de moment, allò que es pretén bo es fa pagar. El que no hauria d’estar a la venda és el periodisme escombraria. I en canvi, molts potser n’acabarien pagant fins i tot més.

Vegeu, si no, tres històries que ens han arribat a la redacció aquesta setmana. Eludirem noms i pobles. Un que ha vingut tres cops. Vol que apuntem amb bala contra un centre de salut. El maltracten, diu. I cita una llarga llista de metges. Se sent traumatitzat des de fa anys per una infantesa marcada per les agressions de la mare contra el pare [sic]. Una altra: un que ha denunciat un/-a regidor/-a d’un ajuntament de per aquí. Diu que ha fet servir la seva doble condició d’advocat/-da i de responsable de la policia per dir-li a la seva dona, clienta seva, en procés de separació: tu provoca’l, que salti, i jo et faig venir la policia d’immediat. Misèries de la convivència i de la política que han anat a espetegar a una comissaria. I una última: una història de batalletes entre membres d’una família disputant-se l’herència de la mare. Documents firmats d’amagatotis, enganys a la mare i llibretes d’estalvi que van i vénen. Tres històries servides en safata al periodista de torn. Històries, us ho asseguro, amb tots els ingredients per excitar el morbo del més indiferent. Allò que diuen, fa vendre tants diaris. Escombraries que hem llençat al contenidor del rebuig. Per ètica. I pel periodisme."

Per cert, per si a algú li quedava algun dubte, l'advocat/-da del qual parlo a l'article NO és en Joan Ballana. Queda dit.

Estrabisme polític i impunitat

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 7 de juny:

"Dilluns. Un comunicat d’ERC de Vic anuncia que demanaran una revisió de l’ús dels locals dels grups municipals. Ho fan, diuen, arran d’una informació feta pública divendres per “un mitjà d’informació” (Parèntesi: quan es tracta de criticar, ho fan amb nom i cognoms; si no, és un “mitjà de comunicació”. Imagineu una notícia sobre ERC referint-nos-hi com “un partit polític”?). I fins ara no sabien –ni sospitaven– del mal ús que PxC fa de Casa Bojons, un edifici municipal ara seu de la discriminació i el racisme, germen del feixisme? Aquest mateix periodista i “mitjà de comunicació” n’havíem alertat, per citar l’últim cop, el 15 de febrer. O potser aleshores no interessava incomodar el que, de bon o mal grat, era el soci preferent del govern? Un soci que, per cert, per esvair els dubtes que tenen sobre si només es fa un ús municipal o nacional del local, ell mateix ha publicat notes de premsa de trobades en dissabte de representants de PxC de tot Catalunya no ja al despatx sinó a la sala gran de la Casa Bojons. Comunicats amb foto inclosa, consultables a internet. Davant tanta impunitat, sí, val més que ERC se sumi al carro dels demòcrates, en aquest tema.

Dijous. Juan Gómez, regidor de PxC a Santa Coloma de Gramenet, escriu a Twitter: “Guillén [sic] Agulló era un fill de puta que està molt bé on està ara mateix”. Parla de l’independentista assassinat fa 20 anys per uns feixistes. Gómez és el mateix que el 2004 quan va prendre possessió com a regidor de PxC a Manlleu i uns independentistes del Casal Boira Baixa el van xiular, l’alcalde Pere Prat va fer-los fora de la sala. “En aquesta sala es manté el respecte a les idees encara que no ens puguin agradar”, va dir Prat. Doncs au, anem-los respectant! Dimecres mataven a París un altre antifeixista de 18 anys encara amb cara de nen. Té cura l’estrabisme d’aquests polítics que se senten tan còmodes mirant a una altra banda i vivint en la il·lusió que tot és democràcia?"

3/6/13

Infame, miserable, roí, vil, mesquí i pervers


Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 31 de maig:

"26 de maig. Un any de la manifestació de Vic per la cohesió social i contra el racisme. El 29 de juny n’hi ha una altra al Vendrell. Aquells que no van voler anar a la de Vic perquè estaven en contra que s’assenyalés la ciutat com a niu del racisme, ara tenen l’ocasió de redimir-se amb si mateixos i anar a la capital del Baix Penedès a demostrar que hi estan en contra, aquí, allà i arreu.

De fet, si alguna cosa va cohesionar la manifestació de fa un any va ser els antifeixistes i antiracistes que, pel cas, és el mateix. Un any després s’ha fet un lloc en el mapa dels moviments socials de Vic i Osona una entitat com Unitat contra el Feixisme i el Racisme, un paraigua sota el qual s’hi pot aixoplugar tothom, sense el problema de sigles que va fer que alguns partits no s’adherissin a la mani de fa un any.

Mentrestant, però, les vacil·lacions de l’equip de govern de Vic han donat ales a PxC, que ha editat un butlletí infame on avança la creació del Servei per a la Defensa del Vigatà. Un servei que oferirà assessorament gratuït a tots els vigatans necessitats menys als immigrants. Infame. Vil. Detestable. Indigne. Pervers. Roí. Mesquí. Miserable. Abjecte. I tot això des d’unes oficines municipals, les de la Casa Bojons, que PxC i Anglada fan servir com a seu nacional del partit. De fet, el telèfon del servei que es dóna és el del despatx que l’Ajuntament posa a disposició de PxC a la Casa Bojons. Però per fer-hi tasques del grup municipal, no per fer-hi política de partit ni molt menys el servei discriminatori que ara s’hi vol engegar. Tindrà el que ha de tenir l’equip de govern per privar PxC de dur a terme el servei des d’allà? El butlletí, per cert, carrega fort, amb l’estil habitual de PxC, contra l’equip de govern. Un cop li han donat el que volia, els 100.000 euros per repartir al seu gust, ara toca tornar a la càrrega. I què es pensaven?"

La foto que il·lustra l'apunt és de la fotogaleria de la mani del 26-M a Vic que van fer la Lourdes i en Xevi per a EL9NOU.CAT.