30/9/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 30-9-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

27/9/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 27-9-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

Les piulades de l'hora de la veritat - 26-9-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

25/9/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 25-9-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

24/9/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 24-9-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

23/9/13

Pregunto... Sobre els Jocs Olímpics d'Hivern

Article publicat a EL 9 NOU del 16-9-2013:

"Realment l’única opció per desdoblar el tren fins a Vic (i per què no fins a Ripoll?!) és gastar-se una ronyonada ingent en uns Jocs Olímpics? Si les misses han de sortir igualment del pressupost públic no seria més fàcil fer-ho de dret, no per facilitar l’accés a les pistes als aristòcrates de l’olimpisme sinó a la gent que n’ha de fer ús cada dia? Realment Munell es creu que amb els Jocs de Barcelona –repeteixo, Barcelona– i en el millor dels casos la Cerdanya i l’Aran, el Ripollès es convertirà en una destinació turística de referència? Quants que fa dos dies blasmaven el malbaratament de recursos públics pels Jocs de Madrid ara s’abocaran amb entusiasme a la cursa desbocada pels Jocs (d’hivern!) de Barcelona? Realment les necessitats de la Catalunya del 2013 són les de la Catalunya del 1986, quan es van concedir els Jocs del 92? Realment Osona i el Ripollès hi guanyem res en aquesta festa? Ja que l’esperit olímpic fa temps que cria malves, més esperit crític, sisplau".

Començar la casa per la teulada

Article publicat a EL 9 NOU del 23-9-2013:

"Si avui no hi ha màquines furgant per la Garrotxa i el Ripollès és per la mobilització popular. També és cert, amb el suport d’alguns –no pas tots, ni gaires– partits. I sí, ara el govern fa marxa enrere i avala el que no fa gaire el conseller Puig qualificava de “rumors bastats en models ideològics”. Què esperava descobrir el govern que la comunitat científica no hagués sentenciat de fa temps? Si el govern hagués demanat l’informe l’octubre de 2011 quan va publicar al DOGC la primera sol·licitud de Teredo Oils per fer les prospeccions del projecte Ripoll, ens hauríem estalviat tot aquest temps de rumors basats en models ideològics. I si, a part de publicar-ho al DOGC i demanar l’estudi científic, n’hagués informat als ajuntaments ens hauríem estalviat que encara la setmana passada el vicepresident i responsable de Medi Ambient del Consell Comarcal d’Osona, Manel Romans, continués confonent el projecte Ripoll –al qual no van presentar al·legacions perquè ni el van ensumar, tot i estar publicat al DOGC– amb el projecte Leonardo. El govern, i això no és pas novetat, altre cop ha començat la casa per la teulada, donant primer fe cega al capital i només actuant quan el carrer es mou i li trontollen els vots sota els peus".

Les piulades de l'hora de la veritat - 23-9-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

21/9/13

Tot un món

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 19-9-2013:

"Dissabte, 14. Vilatorta Teatre representa a Calldetenes 'El fossar de les moreres'. Sis dies després encara resto consternat que, en la situació actual, amb la necessitat que hi ha de convèncer els indecisos, es representi tan tranquil·lament aquest Pitarra identitari, teatre de l’odi, del ressentiment per davant de la concòrdia. No, amics vilatortins, no és la independència que ens convé, aquesta que nega el perdó d’un pare cap a un fill, d’un fill cap a un pare. El treball actoral i de posada en escena, que una cosa no treu l’altra, bé.

Diumenge, 15. Entrevisten Vila d’Abadal a La Xarxa. És digne d’elogi l’esforç de l’alcalde de Vic per buscar solucions imaginatives a l’atzucac del referèndum –perdó, consulta– de la independència. És ben bé que la fe del convers mou muntanyes. Ara s’ha tret de la màniga donar un significat plebiscitari a les municipals del 2015. I que tots els grups que van firmar el Compromís de Vic (CiU, CUP, ERC, ICV, SI, RCat i la meitat del PSC) s’hi presentin en una sola candidatura. A la pràctica, quasi, un tots contra PxC. El que deia, se li agraeix l’esforç intel·lectual per cercar solucions.

Dimecres, 18. Mèdia.cat denuncia la doble visió del fet migratori a la premsa espanyola –i catalana– en funció de si es parla d’immigrants o emigrants. De l’alegria de com es parla de l’“assalt” dels africans que, més que assaltar, salten la vergonyant tanca que els separa de Ceuta, de l’Europa de somni que per molts acabarà sent d’insomni. I en canvi parlen dels “espanyols expatriats” que arriben un dia sí, l’altre també, a l’Argentina. Com diu Pascual Serrano: Recordeu quan no deixàvem entrar argentins a Espanya? No fa ni tres dies. Doncs 357.000 ciutadans de l’Estat espanyol ja han emigrat a l’Argentina! I molts hi viuen –i hi malviuen– sense papers. El dijous 26 a les 8 en parlarem al restaurant La Cuca de Vic amb en Carles Solà, periodista de TV3, on dirigeix l’espai Tot un món. Parlarem de periodisme i de migracions. I de les trampes del llenguatge. I del periodisme. Hi sou tots convidats".

20/9/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 20-9-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

19/9/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 19-9-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

18/9/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 18-9-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

17/9/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 17-9-2013

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

16/9/13

Les piulades de l'hora de la veritat - 16-9-2013

Recupero avui la publicació de la selecció de piulades que faig cada matí al magazín 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades d'avui. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

13/9/13

Records d'Itàlia

En l’època que a la costa catalana els records relacionats amb els toros continuen sent més que majoritaris. En l’època que les 24 fotos d’un rodet –amb una mica de sort, 48– de fa uns anys han quedat més que superades pels centenars –o algun miler– de fotos que buidem de la targeta –o el mòbil!– a l’ordinador i que difícilment classificarem, ni potser tornarem a mirar gaire mai. En època de records efímers i volàtils, sóc dels que m’agradaria escriure dietari de viatge quan sortim fora. Però et conformes amb quatre piulades i algunes fotos a l’Instagram. Societat líquida que ens ha tocat viure. I sobreviure. Recordo d’Itàlia –fa ni dues setmanes i sembla que ha passat mig estiu– la hipocresia de l’Església vaticana i la privatització de la platja. I els bons moments que es preserven pel dietari íntim que mai s’arribarà a escriure, és clar. I el carnet del PCI que vaig comprar per 5 euros... al mercat d’antiguitats de Porta Portese. Ai, PCI! El que deia, però, hipocresia vaticana: tants escarafalls aquí amb les dones musulmanes, massa tapades pel gust –o disgust– d’alguns, i allà el problema són les dones massa destapades. Un Vaticà que fa una explotació turística ja no només de l’art sacre sinó també de la religiositat (suposo, i no ho sé ben bé, que amb la corresponent injecció de fons públics), i no sap (no vol) adaptar-se a la moda del carrer. Ja no parlo dels pantalons curts “arran de figa” que en deia una periodista, sinó de vestits sense màniga o pantaló curt que l’últim que fan és provocar la lascívia de ningú. Solucions? Bàsicament mocadors top manta comprats a corre-cuita a preu d’or al carrer, però també en alguna església de la Santa Seu que oferien el mantell ells mateixos. Un mantell transparent! En fi... I les platges, privatitzades. Per a les elits que se la poden pagar. Em diuen que de fa temps. No ho sabia. Res, avís per a navegants despistats com jo. Anem-nos-hi fent a la idea, aquí, també, algun dia?

L'empelt ha ben brotat

Diu la cançó Sempre més, dels Brams: “Va arribar l’any dels Jocs, l’any que van jugar més brut, de tortures i presons, de pensar que havíem perdut. Aquí el filtre va petar, sols en recordo amargor i el dia que vaig pensar: –Quant de temps llençat en va! Amb l’absoluta certesa de no haver arribat enlloc vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc”. Ep, però: “Uns se’n van anar a dormir i altres vam passar la nit en blanc; però a casa tot era foscor fins que obrint el finestró, fascinats, vam comprovar que l’empelt havia brotat. Cap bon dia com aquell que ens permet tornar al combat”.

L’independentisme d’esquerres –de fet, fins fa res gairebé només era d’esquerres– efectivament va passar una mala nit. Però gràcies a aquells valents que, mentre uns se n’anaven a dormir, van passar la nit en blanc, ara som on som. L’empelt ha ben brotat. I que ningú li vulgui treure ni un polsim de mèrit a l’independentisme combatiu –i combatut, també per alguns que avui donen lliçons d’independentisme–, perquè si l’empelt ha brotat és perquè algú el va cuidar. A Osona, junt amb alguns pocs altres, les nits d’insomni esperant obrir algun dia el finestró i veure que l’empelt de la independència havia brotat, la van passar al Casal Manel Viusà. I ara que l’empelt ha brotat, deixen –i esperen– que altres el sàpiguen fer créixer. També en justícia social. Independència, sí, però per canviar-ho tot.

La Via Catalana i el dialecte català de CiU

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 13-9-2013:

"L’anècdota l’explicava Núria Cadenas, presidenta de SI, divendres a l’acte del Compromís de Vic. D’una dona que va trobar fa uns dies. Havia anat a la mani del 10-J, a la de la Diada del 2012, al concert de Girona de l’any passat, al Concert per la Llibertat, havia penjat l’estelada al balcó i tenia previst anar a la Via Catalana. Però ja no estava disposada a fer cap més acció simbòlica. La cadena humana és l’última. Si els polítics allarguen gaire més el procés, trairan la confiança d’aquest poble en moviment. Ara és l’hora de passar a l’acció i convocar el referèndum. Autoritzat, que no ho serà, o no. Si cal, ja vindrà la guàrdia civil o l’exèrcit a requisar les urnes. Això sí que sobtarà al món! I que no ens vinguin que el poble no està preparat o allò que a Osona vivim en una bombolla. A casa vam anar a la Via Catalana a una barriada de Sant Feliu de Llobregat. A una banda jo hi tenia la família, i a l’altra, gent d’allà. Tants com en sentia parlar ho feien en castellà. I parlaven d’independència i d’estelades. Vam parlar amb la gent d’allà. La utopia independentista la veuen més a prop que la d’assolir una justícia social i una societat on els valors de la igualtat i la solidaritat passin per davant dels que imposa la golafreria dels mercats i els interessos de la partitocràcia. Siguem doncs capaços de mantenir la tensió mobilitzadora, no només un cop a l’any per tornar-la a diluir tot seguit. En parlaven ahir a EL 9 FM l’advocat Jaume Salés i dos polítics, Josep Rafús (CiU) i Lluís Argemí (ERC). Aquests dos, defensant Mas. Salés parlava de la “zona obscura” per on es mouen els partits. Desconfia, com jo, que convoquin el referèndum. “Si no s’autoritza la consulta, la convocaran els municipis”, va empescar-se Rafús. Si això ja es va fer el 2009! I Salés va acabar ironitzant sobre el “dialecte català de CiU”. Brillant, Jaume, brillant".

1/9/13

Lectura d'estiu: infusió de cafè amb llet

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de divendres:

"Sóc dels que encara m’agrada assortir-me de llibres per Sant Jordi pel que queda de primavera i estiu. Dels que vaig comprar, m’havia guardat per a l’estiu el de l’Albano i la Marta de la revista 'Cafè amb Llet'. Malgrat el suggerent títol d’'Artur Mas: On són els meus diners? Crònica d’una batalla per la sanitat pública', reconec que em feia com mandra enfrontar-me a 353 pàgines de les quals sospitava que ja en coneixia el contingut. Van passar per davant altres com 'L’hora dels voltors', d’en Josep Manel Busqueta; 'Foc a la barraca', d’en David Fernàndez, o 'Et presento Garzón', de la Sònia Bagudanch. Ni tan sols la crida a portada que presentava el llibre sobre les martingales de la sanitat privada en la sanitat pública catalana em va apressar: “Una narració a mig camí entre la investigació periodística i la novel·la negra”. I realment és això. El llibre no decep, en absolut. Indigna, això sí. I als periodistes, si ens en sentim, ens fa posar vermells. De com uns periodistes quasi amateurs, que és com ells mateixos es presenten, han aixecat el que han aixecat. De fet, només es tractava de fer el que sempre hem pensat que hem de fer els periodistes: anar, buscar, trobar, mirar, remirar, comprovar i explicar. Ho diuen ells en el llibre, que després de dos anys d’investigació han conclòs també que “els rastres de les operacions més infames solen estar penjats a tot arreu i els documents que proven les actituds més reprovables acostumen a estar a la vista de tothom”. Molt recomanable, el llibre! Fins i tot donen guies per continuar, periodistes o no, la investigació en cada comarca. No puc més que preguntar-me si el Consorci Hospitalari de Vic està impol·lut de culpa en tot aquest joc de despropòsits. A l’últim ple de Vic, ICV va demanar pel concurs del restaurant de l’Hospital General adjudicat a una empresa de Ramon Bagó, un dels “dolents” de la trama del Cafè amb Llet. El regidor Josep Arimany, tot i fer un primer intent d’escapolir-se de l’escomesa –el clàssic “això no és competència de l’Ajuntament”–, es va comprometre a demanar pel tema. Som tot oïdes, doctor Arimany. I si no, s’haurà d’anar, buscar, trobar, mirar, remirar, comprovar i, és clar, explicar".