8/11/13

D'allò que el 2007 alguns ja vèiem venir



Article publicat avui a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU:

"Còpia de l’'A corre-cuita' que vaig publicar a EL 9 NOU del 30 de novembre de 2007, en plena borratxera fruit de la bombolla immobiliària: “El Graell és un despropòsit més de la política de totxos que ha impulsat en els últims anys l’Ajuntament de Vic, menjant-se terrenys agrícoles fèrtils”. La cita la dedico als que com jo aleshores ja vèiem a venir que això acabaria com ha acabat, però especialment als que d’un temps ençà, cada vegada que se’ls tira en cara la seva complicitat amb el saqueig i les polítiques neoliberals que ens han portat on som ara m’etziben una amable rima: “Com t’estàs tornant, Comajoan!”. Repeteixo: 30 de novembre de 2007. Just el dia que es van aturar les obres del Graell enmig d’un estira-i-arronsa entre la Generalitat i l’Ajuntament. I mai més s’han reprès. Aquest dissabte a les 12 del migdia la plataforma Recuperem El Graell hi fa una castanyada popular i una assemblea per definir quins possibles usos socials i agrícoles es podrien donar als terrenys, fèrtils durant molt de temps i ara deixats de la mà de Déu. Vint immenses hectàrees, ni més ni menys que 200.000 metres quadrats. Abandonats. I l’Ajuntament encara ara fa de mediador amb els propietaris i els ofereix l’enèsim projecte per construir-hi. I perquè els propietaris que van veure, com en el conte de la lletera, com se’ls desguitarrava la festa s’hi avinguin, els han abaixat l’IBI i el valor cadastral. I CiU i PSC (entenc que ERC, en no dir ni mu al ple i votar com els altres, també) encara compadeixen aquests pobres propietaris de terrenys que en el casino que s’havia convertit aquest país durant uns anys, també el 2007, no van saber tirar la fitxa a temps. I els que critiquen que l’Ajuntament deixi d’ingressar mig milió d’euros per les rebaixes que fa a l’IBI se’ls diu demagogs. Cada dia s’hi estan menys, alguns, a falta d’arguments, a dir que es fa demagògia quan no es pensa com ells. I sí, deu ser fer demagògia pensar que el que és realment injust no és que el pobre propietari no pugui forrar-se com volia sinó que una mare no pugui dur els fills a l’escola bressol perquè no li arriba per pagar la part no subvencionada. Demagògia, potser. Trista realitat, seguríssim".