Pàgines

21/12/14

Sense corbata ni guió

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 19-12-2014:

"Solidaritat. Cooperació. Empoderament. Transformació. Quatre conceptes que esmentava Joan Soler en la glosa prèvia a l’entrega del premi Vic Acció! a la PAH Osona. Llarguíssim aplaudiment a Joan Soler, claretià com Pere Casaldàliga, que ha convertit el Casal Claret de Vic en l’espai de llibertat que aixopluga causes justes que busquen –i aconsegueixen– apaivagar el dolor, que malgrat alguns facin ulls clucs, també existeix en aquest minúscul –i malgrat tot més suportable– Matto Grosso emboirat. “No et pots quedar sempre al marge, tard o d’hora t’hi has d’implicar”, resava Casaldàliga, i així ho fan, Joan Soler i la PAH. “Ser de centre és una manera de rentar-se les mans”, diu també Casaldàliga. Entre els de centre, esperava trobar en l’homenatge a la PAH el regidor de Convivència, lluint-hi la samarreta verda que li va regalar fa mesos la PAH del Garraf. Però no, el regidor, que dijous perpetrava dues rodes de premsa en poc més de dues hores, ara sí sense corbata que s’acosten eleccions, com per anar amb samarreta... Ballana no era a l’homenatge, segrestat per la seva pròpia estratègia, marcada el primer minut de legislatura, de fiar-ho tot a una política que va batejar de “tolerància zero”. I ara, a mig any de les eleccions, es troba que, amb l’emergència de noves formes de fer política, ja no cola el discurs il·lustrat dels polítics que fan política per a les persones, sinó sobretot el dels que cedeixen la política a les persones i els demanen que participin. I entestat a esgotar les estratègies de la vella política, el regidor descorbatat ara s’aferra a crear un conflicte amb l’alcalde perquè aquest el faci fora del govern del qual ha estat còmplice i executor. Massa vist a massa guions reescrits massa vegades. I ho fa, oh!, encomanant-se, ara sí!, al Graell, les Adoberies i la remunicipalització de serveis. Sense corbata i sense guionista. “Si no expliquem el que passa, ens convertim en còmplices”. Casaldàliga, altre cop. Amén".

7/12/14

"A viure ells, i a morir-nos nosaltres"

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 28-11-2014:

"El pas dels dies –i no fa ni una setmana!– i el corrent informatiu i deformatiu que ens porta una cridòria nova cada dia i s’emporta la de la nit anterior, ha apaivagat l’estupor que divendres provocaven en molta gent les imatges de la dona de 85 anys de Vallecas poc abans de ser desnonada del pis on havia viscut gairebé 50 anys després d’avalar un préstec de 70.000 euros que el seu fill no ha pogut acabar de pagar. “Som bons treballadors, i a sobre que estàs tota la vida lluitant, ara que hi pots estar una estoneta, et prenen casa teva. I a viure ells i a morir-nos nosaltres”, declarava una compungida Carmen Martínez, acompanyada dels activistes de la PAH que aquesta vegada no havien aconseguit aturar el desnonament davant la brutalitat policial utilitzada.

Darrere la imatge de Carmen plorant em ve la de la ministra d’Habitatge de Zapatero, Carme Chacón, que el 28 de setembre de 2007 anunciava a bombo i platerets: “Agilitzarem els desnonaments”. I on no hi ha suficient hemeroteca, hi ha actes dels plens. Com el de l’11 de juliol de 2011, quan una flamant Anna Erra que acabava d’estrenar els galons de tinent d’alcalde intervenia en aquests termes en ple debat d’una moció sobre desnonaments: “Estem en un estat de dret on les lleis s’han de complir, encara que moltes vegades puguin semblar injustes (...) La llei no satisfà a tothom, però cada vegada intenta ser més justa. D’altra banda, no creiem que les accions per impedir els desnonaments siguin la millor opció, perquè això comportaria una desprotecció dels propietaris”. Al final la moció de la CUP quedava rebutjada pels vots dels 15 regidors de CiU, ERC i PxC. I tot això en aquesta mateixa legislatura! Després alguns han fet acte de contrició i fins i tot han votat mocions de la PAH. Però allà queda l’hemeroteca, per a la història".

Polítics desendollats

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 5-12-2014:

"Incomprensible. Que encara ningú de la Generalitat hagi despenjat el telèfon per trucar a l’Agència Local de l’Energia d’Osona, o a la incombustible consellera d’Educació, Mercè Puntí, i demanar-los pel secret que ha permès estalviar en només dos cursos ni més ni menys que 279.996 euros en 23 escoles de la comarca. Bàsicament fent petits retocs en alguns aspectes del consum d’energia, fent-ne un control acurat –i amb la passió, imprescindible, que hi posen els tècnics de l’Agència de l’Energia d’Osona– i especialment a partir de la reducció de l’anomenat consum vampíric, aquell que es fa a les nits, caps de setmana i vacances sense necessitat. Aquell ordinador que queda engegat, aquell radiador que continua funcionant sense ningú al centre, aquells llumets tontos que no s’acaben d’apagar mai. Ja ho deia el capità Enciam, que els petits detalls són poderosos. Ara en diuen “Desendolla’t” i els cusen a premis. Això sí, a Espanya. A Catalunya, el govern ni sembla haver-se’n assabentat, tot i que els ho han explicat. És ben bé que alguns polítics sembla que siguin ells els que han desendollat de la realitat.

Uns altres que sembla que desendollin de la realitat, però que no, que saben molt bé què es fan i a favor i contra de qui ho fan. Els polítics del jurat del premi Paco Estrella. Les bases són clares: un premi a tasques d’especial rellevància en solidaritat i convivència. De les propostes que els havien arribat hi havia un empat entre l’ANC i la PAH. I el jurat va desempatar. Els polítics Pere Prat (ERC), Àlex Garrido (ERC), Josep Suriñach (CiU) i Josep M. Anglada (ICV) van votar per l’ANC. El sindicalista Lluís Donoso (CCOO), per la PAH. Solidaritat i convivència, diuen les bases. Sense treure-li cap mèrit, que i tant que en té!, a l’ANC: solidaritat i convivència. Acabo com començava: incomprensible".