Pàgines

30/10/15

Ens veiem en el futur

Foto d'un consell de redacció d'EL 9 NOU de 1988. El del boli a la boca sóc jo. Cara de pageset que fa època. Vull pensar que amb els anys he guanyat
El meu article de comiat a EL 9 NOU. Publicat a la secció "A corre-cuita" del 30 d'octubre de 2015:

"El 2 de desembre de 1985 sortia a EL 9 NOU una noticieta titulada “Aprovat el projecte de conducció d’aigua a Aiguafreda”. Tot i que no anava firmada, jo n’era l’autor. Tenia 18 anys i era el meu primer escrit com a corresponsal d’EL 9 NOU. De fet, la conducció d’aigua no era a Aiguafreda, sinó a Calldetenes. Havia portat l’original, picat encara amb màquina d’escriure, i em vaig descuidar de localitzar la notícia. I el company de la redacció que va editar la notícia, com si d’un Sherlock Holmes de l’edició periodística es tractés, va deduir que pel tipus de màquina amb què havia estat escrita havia de ser la de la companya corresponsal d’Aiguafreda. I ja està, per a la història va quedar la decisió de l’Ajuntament de Calldetenes com si fos del d’Aiguafreda. Afortunadament, diria que ha estat l’error més gran que he publicat en aquests 30 anys a EL 9 NOU. Fins ara. Avui deixo EL 9 NOU –que no la professió–, i avui toca acomiadar-se dels lectors, i dels bons moments, també d’estrès i d’enrabiades, que hi he passat en aquests 30 anys. De recordar que la premsa comarcal hi havia hagut un temps que també havia estat inclosa sota l’epígraf de “premsa alternativa”. De rellegir, i saber llegir, l’informe que ha fet públic aquesta setmana el Col·legi de Periodistes sobre l’estat de la professió periodística a Catalunya, que, entre altres coses, diu que més de la meitat dels periodistes se senten explotats i un 25% fracassats, que un 63,6% tan sols treballa de periodista i un 36,4% ho combina amb feines alienes a la professió, i que un 76,4% admet que no exerceixen el tipus de periodisme que els agrada. O de recuperar algunes de les cites que dissabte vaig fer a la festa final del Festival Protesta: “El veritable periodisme és intencional: aquell que es fixa un objectiu i que intenta provocar algun tipus de canvi. No hi ha altre tipus de periodisme. Parlo, òbviament, del bon periodisme” (Kapuscinski); “Hegemonia ideològica és poder colar a la tele pública un programa d’economia conduït per un extremista i que sigui percebut com a neutral i normal” (Joan Coma), o “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món” (Galeano). I sí, ho he dit altres vegades, sempre a corre-cuita, un altre món és possible. D’un futur que ja és present i que beu d’un passat llunyà. Com el bon periodisme. Doncs, va!, ens veiem en el futur, que, com diu Woody Allen, és on passarem la resta de la nostra vida. Adéu-siau!"

28/10/15

Adrenalina processista

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'El 9 Nou del 16-10-2015:

"Un argument recorrent del processisme –aquest corrent de l’independentisme que allarga i allarga el procés per interès propi o no– és repetir mil i una vegades que les coses s’han de fer per ordre, i amb ordre, perquè el món ens està mirant, i si fem alguna cosa que molesti el món, i a Europa en particular –es refereixen a la Unió Europea, perquè Europa ja està curada d’espants des de fa segles– el procés se n’anirà a fer punyetes. Sigui com sigui, el món continua fent un cas relatiu del nostre procés, i nosaltres anem fent, amb un president, ara sí, empès per les circumstàncies i, sobretot, la gent, a una fugida endavant a veure si així salven els mobles, ja que els immobles se’ls quedaran els de sempre, antics aliats seus. Per això m’encantaven les imatges que arribaven aquesta setmana de Barcelona, amb gent d’ordre i de seny concentrada davant el Palau de Justícia (en unes concentracions suposo que “comunicades” prèviament i en forma a l’autoritat competent). Com alguns han experimentat al cap de tants anys l’adrenalina que et genera el cos plantant cara al poder. I molt em temo, i de fet desitjo, que les imatges d’alcaldes brandant la vara davant el Palau de Justícia sigui molt més potent de cara al món i Europa que no pas tot el procés d’ordre i en ordre que s’ha seguit fins ara. L’Estat portant als tribunals el president que va posar les urnes, ni que fossin simulades en allò que en van dir procés participatiu, el dia que feia 75 anys de l’assassinat d’un altre president per part d’uns botxins que no és que no hagin estat jutjats, és que ni la sentència infame no ha estat anul·lada. Ni pel PP ni pel PSOE. I en el record, la Teia, la Muntsa, en Quim, en Pere, en Ferran, en Marc, en Xavier i els tres Tonis, els deu osonencs condemnats per haver posat les urnes del Multireferèndum, denunciats per la policia del govern de qui aquest dijous, justament, era aclamat amb les vares d’alcalde aixecades al vol".

25/10/15

Esbalaït, estupefacte, atònit i meravellat


Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 18-9-2015:

"Encara esbalaït de la resposta que va donar a l’últim ple el regidor de Salut, Josep Arimany, a Joan Coma, de Capgirem Vic, sobre l’aire condicionat de la planta privada de l’hospital. No, resulta que no tenen aire condicionat, ni cap sistema dels anomenats de climatització. Tenen, en paraules d’Arimany citant un informe que li havien fet els de l’hospital, i que ell es va creure, “una aportació d’aire fresc” procedent de la planta inferior. Doncs ja ens hem entès! No tenen aire condicionat... però a la planta privada estan ben frescos. I Arimany encara exigia a Coma que es retractés d’haver-lo acusat de dir falsedats. La gent, entre ells els pacients –mai millor dit– que aquest estiu van suportar temperatures de fins a 38 graus a les plantes sense l’“aportació d’aire fred de la planta inferior”, sabran jutjar els jocs de paraules d’Arimany i companyia.

Ara, que per atònits, estupefactes i sobretot meravellats, els que dimecres van llegir al Diari Oficial de la Generalitat el nomenament de l’exregidor vigatà de CiU Josep Rafús com a assessor del conseller de Territori i Sostenibilitat per a les relacions amb els governs locals i el territori. Gran mèrit, el de Rafús, que després d’anys d’aspirar a un càrrec com aquest l’aconsegueixi a una setmana de les eleccions i amb la legislatura més que exhaurida. El DOGC també precisa que les retribucions d’aquest lloc de treball són les corresponents a un funcionari del grup A –els més ben pagats–, nivell de destinació 27.1, i complement específic de 30.094,32 euros anuals. No ho diu, però deuen ser bruts. Finalment anys de treball abnegat tenen el seu reconeixement, ni que sigui pràcticament en temps de descompte, en forma d’un càrrec d’assessor del conseller per a les relacions amb els governs locals i el territori. Ara, a assessorar!".

21/10/15

Civisme i cinisme

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'El 9 Nou del 9-10-2015:

"L’Ajuntament de Ripoll habilitarà 24.000 metres quadrats distribuïts en cinc espais del municipi a les lleres del Ter i el Freser perquè els gossos hi puguin córrer i disfrutar lliurement. A Vic i Manlleu, diuen, ja ho tenen, això. Però a Manlleu són 1.000 metres quadrats a la zona de l’Arborètum. I a Vic, què voleu que us digui, són els tres pipicans de les zones de l’Era d’en Sellés, Sant Llàtzer i el parc Jaume Portell. Res a veure amb el que volen fer a Ripoll. És més, en el cas del parc Jaume Portell no fa pas gaire que encara algun propietari de gos es queixava que la Guàrdia Urbana –de paisà!– l’havia multat per tenir-hi el gos deslligat. Un gos que no és pas dels qualificats de perillosos, sinó més dels de tota la vida. El van multar en aplicació de la famosa ordenança de civisme, bon govern i –ironies de la vida!– bons costums. El bon costum, a pagès, havia estat tenir el gos més deslligat que lligat. A mesura que ens vam anar fent urbanites, els vam anar lligant. I tancant a casa. I a mesura que ens vam anar tornant cívics (ai, quina poca distància entre el civisme i el cinisme!), ens vam empescar multes per als que, volent que en un parc –no dels de gronxadors i nens per terra, sinó com el Jaume Portell, que just fa companyia a l’aparcament que té a banda i banda– els gossos correguessin, juguessin i, en definitiva, disfrutessin de la vida una estona en llibertat, acabessin pagant, i no poc. El tema dels gossos, i en concret de la caca que deixen pel terra sense que alguns –molts, però no tots– amos se’n facin càrrec, és polèmic. És dels més citats quan es demana pels problemes en els pobles. I també surt de forma recorrent als plens. Per això els alcaldes i regidors s’hi encaparren tant. Els hi pot anar algun vot i tot. Jo, però, estic per la convivència. També amb els gossos. D’aquí que sigui per aplaudir la mesura que prenen ara a Ripoll. Ara a esperar que es concreti i no duri quatre dies com les visites 'alliçonadores' de l’alcalde Munell a casa dels que deixaven la caca del gos al terra".