La foto de la vergonya obra de José Palazón |
"Fan mandra, molta mandra, aquests polítics professionals que et discuteixen fins i tot els punt i coma. Per tant, m’assortiré de dos textos manllevats. Un del Col·legi de Periodistes i Diverscat en Acció: “No amb els nostres mitjans”. Va dels discursos xenòfobs en campanya: “(...) Els professionals dels mitjans de comunicació catalans ens comprometem a no convertir-nos en transmissors ni altaveus de discursos de l’odi, que incitin a la discriminació, que propaguin falsos rumors o promulguin la supremacia o la preeminència d’una part de les persones que viu a Catalunya sobre unes altres. És per això que, si un candidat o representant d’un partit que promogui idees xenòfobes, racistes i discriminatòries, ha de ser entrevistat per un mitjà o participa en un debat, no permetrem que se serveixi dels mitjans per fer propaganda basada en principis discriminatoris, xenòfobs o racistes (...)”. L’altre, manllevat del Facebook de l’admirat i admirable Sergi Càmara, del discurs de José Palazón en rebre el premi Ortega y Gasset, autor d’una foto d’uns que juguen tranquil·lament a golf davant la infame tanca de Melilla d’on en salten unes persones. El salt del foc a les brases. Hi parla de la foto que insistentment porta fent des de fa 15 anys: “La foto del menyspreu per la dignitat humana, la foto del menyspreu per les pròpies lleis, la foto del menyspreu pels tractats internacionals, la foto de la insolidaritat, la foto de la indiferències. Els joves que intenten saltar la tanca de Melilla, jugant-se la vida, tenen raons molt poderoses per fer-ho: guerra, fam, abandonament... O el simple dret de procurar-se una vida més pròspera. Avui es parla obertament de facilitar als governs africans finançament i armes, per posar soldats que tanquin el camí. Volen matar la fam a cops de bala! I el govern espanyol és el principal avalador d’aquesta proposta. Vull traslladar el missatge d’un jove del mont Gurugu: “Som clandestins i som negres... però han de saber que també som homes”. Els animo a continuar fent fotos! Que no falti la tinta a la ploma! Que no s’apagui la veu!”. Dos textos manllevats però ben vigents en aquests tristos temps de periodisme pretesament equidistant i de societat hipòcrita i insensible".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada