Pàgines

3/5/16

Som Catalans i la paradeta islamòfoba de Sant Jordi

L'Steve Cedar durant l'acció pacífica per la qual l'han denunciat
Article publicat a Osona.com el dia 29-4-2016.

L’Ajuntament de Vic té una ordenança de bon govern, civisme, bons costums i convivència ciutadana. Sota aquest nom tan ampul·lós s’hi amaga una mena de codi penal municipal, però que a diferència de l’altre, l’Ajuntament el té bàsicament per a allò que li interessa, o per a allò que a l’equip de govern li convé per obtenir vots en les següents eleccions. En l’última legislatura en vam tenir diverses mostres amb l’ús i abús que es va fer del tema del mal anomenat civisme des d’algun grup municipal de govern.

Sigui com sigui, la tal ordenança de bon govern, civisme, bons costums i convivència ciutadana té un article, el número 4, dedicat a la “dignitat de les persones”, que comença dient que “s’han d’evitar totes les actituds individuals o col·lectives que atemptin contra la dignitat des les persones”, i continua prohibint, entre altres coses (que bàsicament d’això va la tal ordenança, de prohibir), “les actituds i comportaments racistes i xenòfobs”.

L’article 4 s’incompleix una vegada i una altra als plens de l’Ajuntament, davant els mateixos nassos de l’alcaldessa. O sigui, que tant que serveix per perseguir la pobra gent pobra que ha d’estendre la roba al balcó perquè no té ni assecadora ni lloc on eixugar-la dins del pis, per posar un exemple, l’ordenança en qüestió no serveix per evitar que l’article número 4 es vulneri una vegada i una altra davant dels mateixos nassos de l’alcaldessa.

El llibre de Filip Dewinter a la paradeta de Som Catalans

Però avui no volia parlar dels plens, sinó de Sant Jordi, de dissabte passat. D’un paradeta instal·lada precisament davant d’on viu el principal transgressor de l’article 4 de l’ordenança dels bons costums en qüestió. La paradeta era de Som Catalans, un grupuscle racista i fastigós (de fàstic, “sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna”, que diu el diccionari). S’hi venien roses i un llibre, “Inch’Alla, la islamización de Europa”, il·lustrat en la seva portada per un rostre de dona ocult darrere una burca. L’autor, Filip Dewinter, líder del Vlaams Belang, un partit flamenc, un dels màxims exponents del neofeixisme que, víctimes de la desmemòria, torna a treure pit per Europa.

Sigui com sigui, malgrat saber a la perfecció qui són i de quin peu calcen (fins i tot es van presentar a les últimes eleccionsmunicipals, on van treure 56 tristos vots), l’Ajuntament va autoritzar la paradeta de Som Catalans. I ningú de l’Ajuntament es devia cuidar ni de demanar-los què hi vendrien, ni durant el matí d’assegurar-se que el que tenien a la paradeta no transgredia l’article 4 de l’ordenança aquella de les bones costums. I a falta d’Ajuntament, altre cop la gent, la bona gent d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d’Osona, es va haver de cuidar d’informar qui passava per allà de quin peu calça Som Catalans, que la independència és només una excusa ben barata per difondre el seu missatge racista i fastigós (de fàstic, desagradable, repugnant, que ho diu el diccionari!).

L’acció d’UCFR va ser, com sempre, pacífica i respectuosa. Es van limitar a mostrar folis amb missatges com que Vic és antifeixista i que els feixistes no són benvinguts en una festa de la convivència com la de Sant Jordi. I molt menys la brossa islamòfoba en forma de llibre de l’”Inch’allah, la islamización de Europa” que venien a preu de saldo, tot sigui dit. Doncs el cas és que als de Som Catalans no els va fer gràcia l’acció informativa (i formativa, afegiria jo) d’UCFR i ho van denunciar a la policia. No era el primer cop, ja ho havien fet contra Steve Cedar, un dels activistes més actius, valgui la redundància, d’UCFR, militant històric de l’antifeixisme britànic, i ara també català. I el jutjat el va absoldre, d’haver-li dit feixista a un feixista de Som Catalans, perquè va considerar que, en el marc del debat polític, això no era delicte ni res. Vaja, que dir-li feixista a un feixista no era delicte.

Ara la denúncia de Som Catalans torna a anar contra Steve Cedar, i prou. Tot i que ells mateixos van identificar altres activistes entre l’acció informativa (i formativa). I ara, com que ja s’han adonat que la justícia no considera delicte dir-li feixista a un feixista, es treuen de la màniga que l’Steve li va dir a la lideressa de Som Catalans, Ester Gallego (numero 4 de PxC a Manlleu a les eleccions municipals de 2011, com a tret destacat del currículum) que era una “assassina”, i que “has de desaparèixer”, “Ester Gallego et borrarem del mapa”, “si no existissis tu, els altres no tindrien força”, “t’esperarem als plens” o “sabem on vius”. No concreta si l’Steve li ho va dir en català o en el castellà de Hackney amb el qual s’expressa a vegades quan alguna cosa li produeix fàstic o repugnància.

El judici a l’Steve Cedar és dimarts vinent, dia 3, a les 11 del matí al jutjat número 5 de Vic. UCFR ja ha convocat una concentració de suport, 20 minuts abans, davant del jutjat, a la cruïlla de la Rambla amb el carrer Doctor Junyent, al costat de Correus. Jo no vaig poder ser dissabte a l’acció d’UCFR al carrer Verdaguer, però poso no una mà sinó totes dues al foc que l’Steve no va dir cap de les paraules que se li atribueixen. No és ni el seu estil ni el d’UCFR, més d’accions pacífiques, sempre amb esperit unitari, i informant del que hauria de ser una evidència, també per a l’equip de govern de l’Ajuntament.

Però i qui són Som Catalans, aquest grupuscle que es va merèixer 56 tristos vots a les últimes eleccions municiapls a Vic? És un partit polític inscrit al Registre de partits polítics del Ministeri de l’Interior el 28 de febrer de 2014, amb seu a la Ctra. Vilafranca, 20, de Vilanova i la Geltrú. Forma part de l’espectre polític de la nova ultradreta europea que, sota el qualificatiu d’“identitaris”, camuflen una ideologia xenòfoba i racista i amb plantejaments propis del neofeixisme i en alguns casos fins i tot neonazis.

Es presenten com un partit identitari i posen el seu accent en l’independentisme i la xenofòbia. També inclouen en el seu discurs elements propis de l’ecologisme, l’animalisme i els moviments antiglobalització. Però d’una anàlisi més detallada del seu discurs se’n desprèn que tant l’independentisme com la resta de causes que diuen defensar són només un esquer per captar adeptes al partit i a un discurs clarament xenòfob, racista i discriminatori. Fins ara, afortunadament, amb més pena que glòria.

Ester Gallego a la presentació del partit al Sucre. Foto:José Manuel Gutiérrez / Osona.com
En l’encapçalament mateix de la seva pàgina web inclouen aquesta inscripció: “Per la identitat de Catalunya, per la independència del nostre poble. Ni colonització espanyola ni invasió migratòria”.  Els tres principals dirigents de Som Catalans  que s’han donat a conèixer són Ester Gallego (presidenta), Enric Ravello (portaveu) i Sergio Hidalgo (secretari). Tots tres havien tingut vinculacions amb Plataforma per Catalunya (PxC) fins poc abans de fundar Som Catalans.

Ester Gallego va ocupar el número 4 de la llista de PxC a Manlleu a les eleccions de 2011. El mes de juliol de 2013, va declarar a El 9 Nou que havia entrat a PxC “per les seves postures sobre la immigració, però que havia acabat abandonant el partit “en desacord amb la línia poc catalanista d’Anglada”, com si fos cap secret que Anglada prové de l’extrema dreta més espanyolista.

Sergio Hidalgo va ser regidor de PxC a l’Ajuntament d’Esparraguera. Hi va entrar l’any 2011 encapçalant la llista de l’aleshores partit de Josep Anglada. És el feixista a qui Steve Cedar el 2014 va dir-li feixista i, malgrat tot, la justícia va acabar absolent a l’activista d’UCFR. Al judici  Hidalgo va reconèixer que forma part del seu ideari un major control de la immigració, fins el punt de negar-li serveis públics essencials com la sanitat i l’educació primant-ne l’accés de la població nascuda a Catalunya.

I finalment, Enric Ravello, que té el logo de Som Catalans a l'encapçalament del seu compte de Twitter, on es defineix coportaveu del partit, és qui té l’historial més vinculat a la ultradreta i fins i tot a formacions neonazis. És, de fet, l’ideòleg de Som Catalans i com a tal ha estat en algunes ocasions a Vic acompanyant a altres militants a la paradeta que han muntat alguns dies de mercat al capdamunt del carrer Verdaguer. Em diuen que el dia de Sant Jordi també voltava per Vic, però no ho tinc cofirmat. Ravello va deixar el 2014 PxC, d’on n’havia estat secretari de Relacions Internacionals. Ell va ser qui va ajudar Josep Anglada a establir relacions amb alguns dels principals partits de la nova ultradreta islamòfoba europea, com l’FPO austríac o el Vlaams Belang flamenc.

Les vinculacions d’Enric Ravello amb formacions neonazis no són fruit de la imaginació de grups antifeixistes. L’octubre de 2012, un dels blogs d’anàlisi política del diari francès ‘Le Monde’ especialitzat en extrema dreta informava del fet que un dels principals recels del Front National de Marine Le Pen vers la PxC de Josep Anglada, era precisament les relacions de Ravello amb formacions clarament neonazis, i citava algunes declaracions d’aquest justificant i elogiant aquestes relacions amb formacions neonazis.

En concret, si bé se li coneixen relacions amb més d’una formació neonazi, destaca d’entre totes CEDADE. La Viquipèdia en català comença l’entrada dedicada a CEDADE amb aquesta definició: “El Cercle Espanyol d'Amics d'Europa (CEDADE) va ser un grup nacionalsocialista i europeista creat a Barcelona l'any1966. CEDADE pot considerar-se com el major i millor organitzat dels tots els grups nacionalsocialistes a Europa Va estar relacionat amb el creador del partit fexista belga i General de les Waffen SS Léon Degrelle i la Jeune Europe de Jean Thiriart i els ex-combatents de la División Azul”.

Abans de fundar Som Catalans, però, Ravello encara va tenir temps per passar pel Movimento Social Republicano (MSR).  Així el defineix l’MSR la Viquipèdia encastellà: “El Movimiento Social Republicano (MSR) es un partido político de extrema derecha español de ámbito nacional fundado en 1999, de ideología calificada como neonazi o neofascista”.

I més avall, parlant sobre la seva història: “El Movimiento Social Republicano se nutrió en su creación de miembros de Alternativa Europea (AE), un partido neonazi afín a posturas nacional-bolcheviques. La formación llevó en sus listas electorales para las elecciones generales de 2004 a 17 militantes de la organización nazi Blood & Honour, ilegalizada por "asociación ilícita" y tenencia de armas. En 2012 una parte de los implicados en la agresión a un menor en Manresa estaba vinculada a MSR según el sumario del caso”.

I el Vlaams Belang, el partit que lidera Filip Dewinter, l’autor del llibre que Som Catalans venia a preu de saldo a la seva paradeta de Sant Jordi? El Vlaams Belang és un partit neofeixista flamenc. Es consideren hereus del Vlaams Blok, prohibit pel govern belga el 2004 per la seva ideologia clarament racista. Malgrat tot, el Vallams Blok es va reformar després de només cinc dies com el Vlaams Belang. Segons Filip Dewinter, era “la mateixa fracció política, amb exactament la mateixa gent” que el partit il·legal.

Filip Dewinter, el líder del Vlaams Belang,  va iniciar la seva carrera política al moviment estudiantil d’extrema dreta, Nationalistische Studentenvereniging (NSV). Amb un uniforme inspirat al moviment estudiantil alemany de les primeres dècades del s.XX, NSV actua avui com una secció juvenil del VB i organitza manifestacions uniformades, de vegades violentes. El 2009, Filip Dewinter va escriure: “La societat multicultural és com la SIDA; afecta la resistència de la identitat europea”, “Considero la islamofòbia com un deure”, “Estem al començament d’una guerra civil ètnic-religiosa pel futur de Europa “. Aquestes paraules són gairebé idèntiques a les declaracions d’Anders Breivik, l’assassí d’Oslo.

Als últims anys, Dewinter ha portat el seu partit encara més cap a la dreta, fins al punt que alguns dels seus col·laboradors més antics l’han abandonat. Un d’ells, Frank Vanhecke, a més de tenir diferències polítiques, va marxar després de sentir com a membres de la facció de Dewinter es mofaven de la mort de la seva dona després de patir un càncer.

El diari israelià Haaretz va escriure de Dewinter: “s’ha mogut a l’àmbit antisemita i ha tingut vincles amb partits europeus extremistes i neo-nazis. El 1988, va retre homenatge a les desenes de milers de soldats nazis enterrats a Bèlgica, i el 2001, va iniciar un discurs amb el jurament de les SS.”

Ara fa un any, a la presentació de Som Catalans a Barcelona, poc abans de començar la campanya de les municipals, en un acte on també van intervenir Ravello i Gallego, Dewinter va proferir aquestes paraules: “Qualsevol indigent, qualsevol fracassat, qualsevol criminal, o qualsevol fugitiu de la justícia de qualsevol racó del món, que ha decidit abandonar el seu país, sembla que ve o vol venir a Europa a trobar el seu lloc”. Aquest és el personatge de qui l’Ajuntament de Vic, volent o sense voler, va autoritzar de vendre el seu llibre a la paradeta de Som Catalans.

Sigui com sigui, condemnin o no condemnin a l’Steve, que compto que no, perquè caldrà convertir la mentida en veritat per donar credibilitat a l’acusació, i això és impossible de fer, el nou intent del neofeixisme vigatà per treure el nas entre el fems hauria de fer reflexionar a l’equip de govern de l’Ajuntament, i als seus socis d’’esquerres’, i que una altra vegada s’assegurin de qui concedeixen permís per muntar paradeta. No es tracta de retallar la llibertat d’expressió de ningú, però és que aquesta llibertat, com totes, té un límit, que és quan es retalla la llibertat, i en aquest cas la dignitat, dels altres. La islamofòbia fastigosa, repugnant i feixista que es desprèn del discurs de Dewinter i els seus ‘hooligans’ catalans no només vulnera l’article 4 de l’ordenança de les bones costums vigatans sinó la més mínima decència i sentit elemental de la solidaritat i la convivència entre persones.