L'Steve Cedar durant l'acció pacífica per la qual l'han denunciat |
Article publicat a Osona.com el dia 29-4-2016.
L’Ajuntament de Vic té una ordenança de bon govern, civisme,
bons costums i convivència ciutadana. Sota aquest nom tan ampul·lós s’hi amaga
una mena de codi penal municipal, però que a diferència de l’altre,
l’Ajuntament el té bàsicament per a allò que li interessa, o per a allò que a
l’equip de govern li convé per obtenir vots en les següents eleccions. En
l’última legislatura en vam tenir diverses mostres amb l’ús i abús que es va
fer del tema del mal anomenat civisme des d’algun grup municipal de govern.
Sigui com sigui, la tal ordenança de bon govern, civisme,
bons costums i convivència ciutadana té un article, el número 4, dedicat a la
“dignitat de les persones”, que comença dient que “s’han d’evitar totes les
actituds individuals o col·lectives que atemptin contra la dignitat des les
persones”, i continua prohibint, entre altres coses (que bàsicament d’això va
la tal ordenança, de prohibir), “les actituds i comportaments racistes i
xenòfobs”.
L’article 4 s’incompleix una vegada i una altra als plens de
l’Ajuntament, davant els mateixos nassos de l’alcaldessa. O sigui, que tant que
serveix per perseguir la pobra gent pobra que ha d’estendre la roba al balcó
perquè no té ni assecadora ni lloc on eixugar-la dins del pis, per posar un
exemple, l’ordenança en qüestió no serveix per evitar que l’article número 4 es
vulneri una vegada i una altra davant dels mateixos nassos de l’alcaldessa.
El llibre de Filip Dewinter a la paradeta de Som Catalans |
Però avui no volia parlar dels plens, sinó de Sant Jordi, de
dissabte passat. D’un paradeta instal·lada precisament davant d’on viu el
principal transgressor de l’article 4 de l’ordenança dels bons costums en
qüestió. La paradeta era de Som Catalans, un grupuscle racista i fastigós (de
fàstic, “sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna”, que
diu el diccionari). S’hi venien roses i un llibre, “Inch’Alla, la islamización
de Europa”, il·lustrat en la seva portada per un rostre de dona ocult darrere
una burca. L’autor, Filip Dewinter, líder del Vlaams Belang, un partit flamenc,
un dels màxims exponents del neofeixisme que, víctimes de la desmemòria, torna
a treure pit per Europa.
Sigui com sigui, malgrat saber a la perfecció qui són i de
quin peu calcen (fins i tot es van presentar a les últimes eleccionsmunicipals, on van treure 56 tristos vots), l’Ajuntament va autoritzar la
paradeta de Som Catalans. I ningú de l’Ajuntament es devia cuidar ni de
demanar-los què hi vendrien, ni durant el matí d’assegurar-se que el que tenien
a la paradeta no transgredia l’article 4 de l’ordenança aquella de les bones
costums. I a falta d’Ajuntament, altre cop la gent, la bona gent d’Unitat
contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d’Osona, es va haver de cuidar
d’informar qui passava per allà de quin peu calça Som Catalans, que la
independència és només una excusa ben barata per difondre el seu missatge
racista i fastigós (de fàstic, desagradable, repugnant, que ho diu el
diccionari!).
L’acció d’UCFR va ser, com sempre, pacífica i respectuosa.
Es van limitar a mostrar folis amb missatges com que Vic és antifeixista i que
els feixistes no són benvinguts en una festa de la convivència com la de Sant
Jordi. I molt menys la brossa islamòfoba en forma de llibre de l’”Inch’allah,
la islamización de Europa” que venien a preu de saldo, tot sigui dit. Doncs el
cas és que als de Som Catalans no els va fer gràcia l’acció informativa (i
formativa, afegiria jo) d’UCFR i ho van denunciar a la policia. No era el
primer cop, ja ho havien fet contra Steve Cedar, un dels activistes més actius,
valgui la redundància, d’UCFR, militant històric de l’antifeixisme britànic, i
ara també català. I el jutjat el va absoldre, d’haver-li dit feixista a un
feixista de Som Catalans, perquè va considerar que, en el marc del debat
polític, això no era delicte ni res. Vaja, que dir-li feixista a un feixista no
era delicte.
Ara la denúncia de Som Catalans torna a anar contra Steve
Cedar, i prou. Tot i que ells mateixos van identificar altres activistes entre
l’acció informativa (i formativa). I ara, com que ja s’han adonat que la
justícia no considera delicte dir-li feixista a un feixista, es treuen de la
màniga que l’Steve li va dir a la lideressa de Som Catalans, Ester Gallego
(numero 4 de PxC a Manlleu a les eleccions municipals de 2011, com a tret
destacat del currículum) que era una “assassina”, i que “has de desaparèixer”,
“Ester Gallego et borrarem del mapa”, “si no existissis tu, els altres no
tindrien força”, “t’esperarem als plens” o “sabem on vius”. No concreta si
l’Steve li ho va dir en català o en el castellà de Hackney amb el qual
s’expressa a vegades quan alguna cosa li produeix fàstic o repugnància.
El judici a l’Steve Cedar és dimarts vinent, dia 3, a les 11
del matí al jutjat número 5 de Vic. UCFR ja ha convocat una concentració de
suport, 20 minuts abans, davant del jutjat, a la cruïlla de la Rambla amb el
carrer Doctor Junyent, al costat de Correus. Jo no vaig poder ser dissabte a
l’acció d’UCFR al carrer Verdaguer, però poso no una mà sinó totes dues al foc
que l’Steve no va dir cap de les paraules que se li atribueixen. No és ni el
seu estil ni el d’UCFR, més d’accions pacífiques, sempre amb esperit unitari, i
informant del que hauria de ser una evidència, també per a l’equip de govern de
l’Ajuntament.
Però i qui són Som Catalans, aquest grupuscle que es va
merèixer 56 tristos vots a les últimes eleccions municiapls a Vic? És un partit
polític inscrit al Registre de partits polítics del Ministeri de l’Interior el
28 de febrer de 2014, amb seu a la Ctra. Vilafranca, 20, de Vilanova i la
Geltrú. Forma part de l’espectre polític de la nova ultradreta europea que,
sota el qualificatiu d’“identitaris”, camuflen una ideologia xenòfoba i racista
i amb plantejaments propis del neofeixisme i en alguns casos fins i tot
neonazis.
Es presenten com un partit identitari i posen el seu accent
en l’independentisme i la xenofòbia. També inclouen en el seu discurs elements
propis de l’ecologisme, l’animalisme i els moviments antiglobalització. Però
d’una anàlisi més detallada del seu discurs se’n desprèn que tant
l’independentisme com la resta de causes que diuen defensar són només un esquer
per captar adeptes al partit i a un discurs clarament xenòfob, racista i
discriminatori. Fins ara, afortunadament, amb més pena que glòria.
Ester Gallego a la presentació del partit al Sucre. Foto:José Manuel Gutiérrez / Osona.com |
En l’encapçalament mateix de la seva pàgina web inclouen
aquesta inscripció: “Per la identitat de Catalunya, per la independència del
nostre poble. Ni colonització espanyola ni invasió migratòria”. Els tres principals dirigents de Som
Catalans que s’han donat a conèixer són
Ester Gallego (presidenta), Enric Ravello (portaveu) i Sergio Hidalgo
(secretari). Tots tres havien tingut vinculacions amb Plataforma per Catalunya
(PxC) fins poc abans de fundar Som Catalans.
Ester Gallego va ocupar el número 4 de la llista de PxC a
Manlleu a les eleccions de 2011. El mes de juliol de 2013, va declarar a El 9
Nou que havia entrat a PxC “per les seves postures sobre la immigració, però
que havia acabat abandonant el partit “en desacord amb la línia poc catalanista
d’Anglada”, com si fos cap secret que Anglada prové de l’extrema dreta més
espanyolista.
Sergio Hidalgo va ser regidor de PxC a l’Ajuntament
d’Esparraguera. Hi va entrar l’any 2011 encapçalant la llista de l’aleshores
partit de Josep Anglada. És el feixista a qui Steve Cedar el 2014 va dir-li
feixista i, malgrat tot, la justícia va acabar absolent a l’activista d’UCFR.
Al judici Hidalgo va reconèixer que
forma part del seu ideari un major control de la immigració, fins el punt de
negar-li serveis públics essencials com la sanitat i l’educació primant-ne
l’accés de la població nascuda a Catalunya.
I finalment, Enric Ravello, que té el logo de Som Catalans a l'encapçalament del seu compte de Twitter, on es defineix coportaveu del partit, és qui té l’historial més vinculat a la
ultradreta i fins i tot a formacions neonazis. És, de fet, l’ideòleg de Som
Catalans i com a tal ha estat en algunes ocasions a Vic acompanyant a altres militants
a la paradeta que han muntat alguns dies de mercat al capdamunt del carrer
Verdaguer. Em diuen que el dia de Sant Jordi també voltava per Vic, però no ho
tinc cofirmat. Ravello va deixar el 2014 PxC, d’on n’havia estat secretari de
Relacions Internacionals. Ell va ser qui va ajudar Josep Anglada a establir
relacions amb alguns dels principals partits de la nova ultradreta islamòfoba
europea, com l’FPO austríac o el Vlaams Belang flamenc.
Les vinculacions d’Enric Ravello amb formacions neonazis no
són fruit de la imaginació de grups antifeixistes. L’octubre de 2012, un dels
blogs d’anàlisi política del diari francès ‘Le Monde’ especialitzat en extrema
dreta informava del fet que un dels principals recels del Front National de
Marine Le Pen vers la PxC de Josep Anglada, era precisament les relacions de
Ravello amb formacions clarament neonazis, i citava algunes declaracions
d’aquest justificant i elogiant aquestes relacions amb formacions neonazis.
En concret, si bé se li coneixen relacions amb més d’una
formació neonazi, destaca d’entre totes CEDADE. La Viquipèdia en català comença
l’entrada dedicada a CEDADE amb aquesta definició: “El Cercle Espanyol d'Amics
d'Europa (CEDADE) va ser un grup nacionalsocialista i europeista creat a
Barcelona l'any1966. CEDADE pot considerar-se com el major i millor organitzat
dels tots els grups nacionalsocialistes a Europa Va estar relacionat amb el
creador del partit fexista belga i General de les Waffen SS Léon Degrelle i la
Jeune Europe de Jean Thiriart i els ex-combatents de la División Azul”.
Abans de fundar Som Catalans, però, Ravello encara va tenir
temps per passar pel Movimento Social Republicano (MSR). Així el defineix l’MSR la Viquipèdia encastellà: “El Movimiento Social Republicano (MSR) es un partido político de
extrema derecha español de ámbito nacional fundado en 1999, de ideología
calificada como neonazi o neofascista”.
I més avall, parlant sobre la seva història: “El Movimiento
Social Republicano se nutrió en su creación de miembros de Alternativa Europea
(AE), un partido neonazi afín a posturas nacional-bolcheviques. La formación llevó en sus listas electorales para las elecciones generales de
2004 a 17 militantes de la organización nazi Blood & Honour,
ilegalizada por "asociación ilícita" y tenencia de armas. En 2012
una parte de los implicados en la agresión a un menor en Manresa estaba
vinculada a MSR según el sumario del caso”.
I el Vlaams Belang, el partit que lidera Filip Dewinter,
l’autor del llibre que Som Catalans venia a preu de saldo a la seva paradeta de
Sant Jordi? El Vlaams Belang és un partit neofeixista flamenc. Es consideren
hereus del Vlaams Blok, prohibit pel govern belga el 2004 per la seva ideologia
clarament racista. Malgrat tot, el Vallams Blok es va reformar després de només
cinc dies com el Vlaams Belang. Segons Filip Dewinter, era “la mateixa fracció
política, amb exactament la mateixa gent” que el partit il·legal.
Filip Dewinter, el líder del Vlaams Belang, va iniciar la seva carrera política al
moviment estudiantil d’extrema dreta, Nationalistische Studentenvereniging
(NSV). Amb un uniforme inspirat al moviment estudiantil alemany de les primeres
dècades del s.XX, NSV actua avui com una secció juvenil del VB i organitza
manifestacions uniformades, de vegades violentes. El 2009, Filip Dewinter va
escriure: “La societat multicultural és com la SIDA; afecta la resistència de
la identitat europea”, “Considero la islamofòbia com un deure”, “Estem al
començament d’una guerra civil ètnic-religiosa pel futur de Europa “. Aquestes
paraules són gairebé idèntiques a les declaracions d’Anders Breivik, l’assassí
d’Oslo.
Als últims anys, Dewinter ha portat el seu partit encara més
cap a la dreta, fins al punt que alguns dels seus col·laboradors més antics
l’han abandonat. Un d’ells, Frank Vanhecke, a més de tenir diferències
polítiques, va marxar després de sentir com a membres de la facció de Dewinter
es mofaven de la mort de la seva dona després de patir un càncer.
El diari israelià Haaretz va escriure de Dewinter: “s’ha
mogut a l’àmbit antisemita i ha tingut vincles amb partits europeus extremistes
i neo-nazis. El 1988, va retre homenatge a les desenes de milers de soldats
nazis enterrats a Bèlgica, i el 2001, va iniciar un discurs amb el jurament de
les SS.”
Ara fa un any, a la presentació de Som Catalans a Barcelona,
poc abans de començar la campanya de les municipals, en un acte on també van
intervenir Ravello i Gallego, Dewinter va proferir aquestes paraules:
“Qualsevol indigent, qualsevol fracassat, qualsevol criminal, o qualsevol
fugitiu de la justícia de qualsevol racó del món, que ha decidit abandonar el
seu país, sembla que ve o vol venir a Europa a trobar el seu lloc”. Aquest és
el personatge de qui l’Ajuntament de Vic, volent o sense voler, va autoritzar
de vendre el seu llibre a la paradeta de Som Catalans.
Sigui com sigui, condemnin o no condemnin a l’Steve, que
compto que no, perquè caldrà convertir la mentida en veritat per donar
credibilitat a l’acusació, i això és impossible de fer, el nou intent del
neofeixisme vigatà per treure el nas entre el fems hauria de fer reflexionar a
l’equip de govern de l’Ajuntament, i als seus socis d’’esquerres’, i que una
altra vegada s’assegurin de qui concedeixen permís per muntar paradeta. No es
tracta de retallar la llibertat d’expressió de ningú, però és que aquesta
llibertat, com totes, té un límit, que és quan es retalla la llibertat, i en
aquest cas la dignitat, dels altres. La islamofòbia fastigosa, repugnant i
feixista que es desprèn del discurs de Dewinter i els seus ‘hooligans’ catalans
no només vulnera l’article 4 de l’ordenança de les bones costums vigatans sinó
la més mínima decència i sentit elemental de la solidaritat i la convivència
entre persones.