 |
| Amb en Tomeu Martí, després de l'entrevista, el 5 d'octubre al Casal Boira Baixa de Manlleu, amb la samarreta verda que li va comprar en solidaritat amb els docents en vaga a les Illes |
El 5 d'octubre entrevistava al Casal Popular Boira Baixa de Manlleu en Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear. Érem en plena vaga de docents per la llei lingüística i d'educació del govern Bauzá. Vaig publicar un resum de l'entrevista a El 9 Nou. Avui, Diada de Mallorca, publico aquí l'entrevista íntegra. Malgrat haver passat quasi tres mesos, és ben vigent. Les negretes, com sempre, són meves.
Què està passant a les Illes?
Estem vivint una autèntica revolució. Una revolució que visualitza una qüestió que s’ha anat forjant aquests darrers anys, que és un canvi d’hegemonia social. S’està consolidant una nova majoria social a favor de la llengua catalana i que bàsicament valora i estima la cultura pròpia, l'entitat i els interessos propis de les Illes Balears. Encara que hagi de semblar normal en una societat, en el de societats que han viscut ocupades o oprimides, no se sòl donar. Estam vivint l'eclosió d’aquesta nova majoria social.
Això és el principi d’una cosa més gran, encara, o és la culminació? Parlo de les tres setmanes de vaga indefinidia i les 100.000 persones al carrer.
No és una culminació. Ara, també fins a quin punt aquest canvi de majoria social s’arribarà a consolidar i amarar tota la classe dirigent, i quan dic classe dirigent no vull dir només política, sinó també empresarial, eclesiàstica, etc., jo això no ho sé. Ni sé si s’arribarà a produir. El que sí crec evident és que vivim un procés i, de fet, a mi, aquest procés concret d’ara no m’agafa gens per sorpresa perquè venc d’escriure precisament el llibre ‘La revolta dels Enllaçats’, que ja parlava de les mobilitzacions immediatament anteriors a les d’ara, i que ja servien d’intuició de com anava la societat. Ja va ser sorprenent aleshores el compromís de la comunitat educativa amb la llengua, amb la campanya d’els enllaçats, ja va ser molt impactant la vaga de fam dels dos jubilats a favor de la llengua, però també la gran solidaritat que això va despertar. I ja es notava alguna cosa en la gran manifestació del 25 de març de 2012. Per tant, ara això és com la segona part d’aquella revolta dels enllaçats, ara la revolució verda. Això ha arribat a més gent, és evident, mobilitzant a 100.000 persones. Si això arribarà a quallar en una transformació real i arribarà a amarar les capes dirigents, que és quan acaba de triomfar una cosa, no ho sé. Fins i tot és una mica d’hora, una mica prest, per dir-ho.
Des del Principat, el tòpic ‘catalunyès’ deia que amb les Illes i el País Valencià no hi ha res a fer, que la majoria vota el PP, i que ens n’oblidem.
Conec una mica el cas valencià, però conec especialment el cas de les Illes Balears. Hem de recordar una primera cosa, i és que l’Estat espanyol ha invertit infinitats de recursos, i ara que està en crisi no en pot invertir tants, i segurament això també explica algunes coses, en separar el País Valencià del Principat, sobretot, i també les Illes Balears. Ha invertit una quantitat ilimitada de diners en potenciar un sentiment anticatalà a València, en mantenir-nos dividits, perquè era part del seu negoci, part de la idea de mantenir-nos ocupats era mantenir-nos dividits. En el cas de les Illes Balears, aquests esforços també hi han estat, però també és important conèixer una realitat que en certa manera entronca amb una realitat històrica de les illes mediterrànies, que és el caciquisme, i en certa manera els hereus d’el caciquisme són el PP. Un caciquisme entès com a la manera de relacionar-se la societat amb un poder que moltes vegades no entenia, i quan dic que no entenia és que moltes vegades no entenia ni lingüísticament. És a dir, moltes vegades els mallorquins de fa un segle, per dir una cosa, la burocràcia, l'administració espanyola colonial, els era completament desconeguda, no coneixien els mecanismes i, per tant, la societat va generar aquesta tradició del caciquisme com a enllaç entre la societat i l'administració. Això qui interpreta millor aquest paper és el PP. El PP avui encara a les Illes Balears és el partit que d’alguna manera representa aquesta idea d’enllaç entre l’administració…
Un joc d’interessos i favors?
Un joc d’interessos, de favors, recordem que el PP el partit d’Abel Matutes a Evissia. Abel Matutes és l’amo de l’aigua d’Eivissa i per tant, el senyor a qui se li deu la capacitat de poder tenir aigua, i a partir d’aquí tot. És molt important entendre que el PP a les Illes Balears és una xarxa social molt ben organitzada i molt arrelada. A vegades quan se’m recorda que a les Illes guanya es PP, ho explico amb una imatge. La revolta dels enllaçats té moltes imatges. Té la imatge de la vaga de fam, de la manifestació, dels enllaços i tal… Però n’hi ha una que és quan Antoni Pastor, diputat del PP i alcalde de Manacor, trenca la disciplina de vot del PP i l’expulsen. Quan l’expulsen, els regidors del seu grup municipal tenen un conflicte de fidelitats entre el partit i el seu cap a Manacor. I són cridats a les oficines centrals del PP a Palma, i hi ha fotos del moment que arriben a la seu, i ho fan acompanyats del seu pare i dels seus familiars. Per tant, la deducció, per mi, és la decisió d’abandonar el PP no és una decisió personal basada en idees, sinó una decisió familiar basada en interessos. És a dir, en aquella reunió m’imagino que es va parlar no tant d’ideologia com de quanta gent tenia col·locada cada clan familiar i, per tant, quanta gent quedaria fora de la seva feina. I per tant, hem d’entendre això si volem entendre el vot al PP. Ara, malgrat això i segurament també influenciat per la crisi econòmica que fa que no puguin tenir tanta gent contenta, tota aquesta moguda que hi ha afectarà negativament al PP, fins el punt que segurament que no s’atreviran ni a presentar en Bauzá de candidat, però això ja és una especulació meva.
Sí, però, es regeneren, perquè Matutes, Cañellas, Matas…
Treuen en Matas i ara treuren aquest tio, en Bauzá, que és com si no hagués passat res, com si el PP no tingués res que veure amb un tal Jaume Matas, amb no sé quants casos de corrupució, i surt aquest tio i dóna lliçons de com s’ha de combatre la corrupció… Tenen molta capacitat de regeneració, efectivament.
L’Obra Cultural Balear ha coordinat la caixa de resistència per la vaga. Ahir s’arribava als 370.000 euros. Això de cinc en cinc euros costa molt de fer. D’on han sortit aquests diners, aquesta solidaritat?
Aquesta vaga ha despertat una gran solidaritat. Només ahir es varen produir 250 ingressos. I en aquests diners, encara no hi ha la major part del Principat, que els està recollint però encara no els ha ingressat. Quan això és produeixi, crec que es doblarà la xifra. Així i tot, no s’arribarà a una xifra que pugui compensar els diners que han deixat de guanyar els professors, però serà una xifra importantíssima i molt explicativa de la solidaritat que s’ha generat. I a banda de diners, aquests dies es produeix una cosa extraordinària quan vas per Palma i no diguem ja pels pobles més petits, i és la gran complicitat amb la gent que vesteix la samarreta verda, que en bars si pensen que ets un professor et conviden a beure o menjar, que hi ha hagut casos d’establiments, de supermercats o una carnisseria que s’han negat a cobrar als professors quan hi han anat a comprar, i hi ha iniciatives com un forn de Sa Pobla que ofereix pa gratuït a tot el professorat de Mallorca, la Unió de Pagesos que ha repartit fruita per a tots els docents en vaga, i mil exemples més de solidaritat que s’estan produint aquests dies.
Què penseu els independentistes de les Illes quan des de Catalunya hi ha una gran majoria que veu a prop la independència i dóna per fet que serà sense les Illes i el País Valencià?
Tenim un sentiment contradictori, perquè per un costat naltros sempre hem defensat la idea d’uns Països Catalans com a subjecte polític. I de fet això mos ha generat certs maldecaps, incidents i acusacions de venuts a Catalunya. Per tant, per un costat tenim aquest sentiment d’una certa contradicció, per dir-ho suaument. Per l’altre, no hem d’amagar que ens produeix una enveja important i una certa il·lusió en el sentit que estem convençuts que si el Principat es constitueix en estat, primer sereu molts els partidaris que aquest estat continuï ajudant i vigilant que no siguem atropellats en tant que catalans, en tant que catalanoparlants, però sobretot perquè serà un referent. Un Principat independent, que no era la meva idea sinó una nació catalana independent de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, però si al final es produeix la independència del Principat que jo crec que sí i que serà aviat, generarà molta il·lusió. I com que els mallorquins i illencs en general no són uns espanyols gaire acèrrims, ben aviat es replantejaran si hem de continuar en aquesta ruïna que es diu Espanya o si hem d’optar per una via catalana.
Quin creus que serà el següent pas en aquest renaixement del nacionalisme a les Illes?
El que ha experiment un vot quantitatiu espectacular és aquesta idea d'estimació cap a tot allò que és nostre, cap a la llengua, la cultura, la tradició… La cultura popular viu una eclosió… Aquesta idea d’estimació cap a tot allò nostre, ha experiment un creixement brutal. Quan es traslladarà això a l'àmbit de la política, que al cap i a la fi, és motor de canvi… no ho sé. Perquè també en ls País Valencià fa anys que hi ha milers de joves que opten per l’ensenyament en català, tot el moviment de música en valencià que hi ha centenars de grup que canten en valencià, i tot això encara no ha trobat una expressió política. A les Illes Balears crec que l’arribarem a trobar, que vorem coses inesperades com ja n’hem vistes algunes, i també en part dependrà de quin referent ofresqui el Principat. Crec que a les Illes Balears hi haurà una gran massa social que estarà entre optar per una via espanyola o per una via catalana, sabent que la via espanyola fins ara ha estat de maltracte fins a límits absurds. Perquè com es pot explicar com el lloc de l’estat espanyol per on entren més d’allò que abans se’n deien divises, que és la plantja de Palma i S’Arenal i tota aquella zona, i des de fa 40 anys no s’hi ha invertit ni un sol euro. Això és un tipus d’explotació típicament colonial, agafar tot el que puguis sense invertir allà. Per tant, això i la descreedura d’en Bauzá està obrint molts ulls de molta gent i, no sé quan, però crec que arribrà aquesta translació a la política.
