29/10/12

"Volem que el poble tingui més a dir que un vot cada quatre anys"


Divendres publicava a EL 9 NOU la primera de les entrevistes als candidats osonencs a les eleccions del 25-N. Començàvem per Georgina Rieradevall, número 2 a la llista de la CUP, formació que s'estrena en aquestes eleccions. Com he fet en altres entrevistes publicades a EL 9 NOU, on per qüestions d'espai només hi quep un extracte, publico aquí l'entrevista íntegra a la Georgina. Els destacats en negreta són meus.

Per què la CUP, ara sí, al Parlament?

G. R. Perquè l’assemblea ho ha decidit, primer de tot, i ho ha fet davant el context de crisi, de descontentament per les retallades. El país viu uns moments molt delicats, és un moment de transformació social on el carrer demana canvis, ja. Nosaltres som la veu del carrer, som les classes populars, som els partidaris que el poder ha de tornar a ser del poble. Ens presentem recollint la veu dels indignats, de la gent que vol ser lliure, en definitiva, per recuperar les llibertats que han estat segrestades, tant pels mercats com per l’estat espanyol i francès.


Diuen que l’independentisme va dividit a les eleccions i que això es pagarà la nit electoral.

No va dividit. El nostre independentisme no té res a veure amb l’independentisme electoralista d’altres formacions, o l’independentisme que ha claudicat en la idea de Països Catalans que nosaltres hem defensat sempre des de la primera vegada que ens vam presentar a les eleccions locals el 1979. Nosaltres no renunciem a la independència dels Països Catalans i, per tant, el que ofereixen els altres són renúncies només de començar. Per tant, com més plurals siguin les opcions que hi hagi, la gent votarà més convençuda la que defensi més els seus ideals.

Què diferencia la CUP d’aquestes altres opcions?

Tot. Per començar, hauríem de dir què ens iguala. Nosaltres tenim tres eixos bàsics que cap d’ells compleixen en la seva totalitat. Nosaltres defensem l’alliberament nacional dels Països Catalans, com no ho fa cap dedls altres partits, però anem més enllà i defensem l’alliberament social; sense alliberament social no hi pot haver alliberament nacional. La llibertat s’aconsegueix tant quan pots escollir quin país vols tenir com el futur de la teva terra, que vol dir la justícia, la llibertat, la igualtat... D’això ERC se n’ha oblidat, ha fet un gir cap a la dreta. Només hem de veure les votacions que ha fet amb CiU, perquè Artur Mas no hagi de donar comptes al Parlament pel cas Palau, o votant a favor amb Mas per eliminar l’impost de successions, tantes altres coses que s’està acostant a la dreta. Per tant, els drets socials bàsics no els ha defensat ERC, tot i que ara vol donar aquesta imatge. I Jonqueras va parlar molt clar,que si ha de triar entre el país i esquerra, tria el país. Nosaltres el país l’entenem en la seva totalitat. És com dir: cama dreta o cama esquerra. Les dues! Per caminar cap a la independència hem d’estar alliberats socialment i alliberats nacionalment. No ens assemblem en res. I l’altra qüestió de fons, que crec que cap partit ho defensa, és la radicalitat democràtica. Nosaltres defensem que el poder popular ha de residir en el poble, i això ha estat segrestat. La gent que mana són gestors dels mercats i si els mercats diuen que s’han de fer retallades per engreixar més les elits econòmiques i polítiques -que en molts casos coincideixen-, encara que això vagi en detriment de la població, ho faran. Per nosaltres, la democràcia ha de residir en el poble, diem que el poble és qui ha de tenir les eines per decidir el seu futur, i això inclou el control exhaustiu, la transparència, que les grans lleis es puguin votar, que si un parlamentari, un delegat del poble que ha entrat per defensar els interessos de la població, no ho fa bé, hi hagi una iniciativa popular revocatòria que el poble pugui dir que aquest senyor se n’ha d’anar...

Això potser no, però altres coses sí que ho tenen, posem per cas, ERC o ICV.

No ens assemblem en res. Quan han governat mai, mai, mai han demostrat que creuen en la democràcia directa i real com nosaltres. Nosaltres no entenem la política com l’entenen ells, nosaltres l’entenem com un servei al bé comú i, per tant, no volem viure de la política ni creiem en les poltrones. Només cal veure els sous que hi ha ara, que ningú se’ls vol tocar, nosaltres portem una proposta de cobrar com a màxim dues vegades i mig el sou mínim interprofessional, i que no es pugui repetir legislatura.

Parleu d’independència, drets socials i de radicalitat democràtica. La independència sembla ben encaminada. Els drets socials i la radicalitat democràtica van de capa caiguada. Què proposeu per redreçar-los?

Un canvi de model. Fem una esmena general a la totalitat de tot. No pot ser que els mercats siguin els que manin, que mercats i grans interessos polítics vagin junts. Per tant, primer de tot s’ha de canviar el sistema. El capitalisme s’ha demostrat que no ha funcionat, que només funciona per a les grans fortunes. Nosaltres proposem una economia al servei de les persones. Per tant, canvi radical de model econòmic, cap a un model cooperatiu. Que els recursos energètics tornin a mans públiques, que la salut pública, educació, habitatge, tots els drets bàsics, tornin a mans públiques, que nacionalitzem la banca, que no paguem els deutes il·legítims que han contret els bancs i que ens endeuten com a país. Vol dir fiscalització de tots els responsables que han dut al malbaratament del país, que si cal s’asseguin als tribunals com han fet a Islàndia. Que cap bé estratègic sigui en mans privades. Defensar el model públic de qualitat, que no s’han de basar en beneficis i costos, com si fos una empresa, sinó un servei al ciutadà de qualitat, universal i gratuït. Amb una fiscalització progressiva on es gravin les grans fortunes, on tothom col·labori perquè hi hagi una vida millor i, per exemple, en les finances posar l’impost Tobin per gravar les transaccions financeres i evitar l’especulació.


Realment no demanareu cap crèdit per finançar la campanya i si entreu al Parlament renunciareu a part del sou?

No demanarem cap crèdit, hi estem en contra. No creiem en aquest model econòmic, per tant, amb l’esforç de tothom, i amb una campanya més austera i a base de bons d’ajut, intentarem arribar on poguem. La grandesa de la unitat popular i no haver de fer crèdits, és que som a tot arreu; no som la CUP, som als indignats, som a les assemblees pels drets socials, pel dret a l’habitatge, molts som afectats, vivim la realitat i, per tant, el boca-orella és la nostra manera de funcionar. El gran màrqueting potser ens portaria alguns vots, però el que volem és que la gent que voti CUP sigui la que realment cregui que la transformació social i l’alliberament nacional són possibles i, per tant, no demanem cap crèdit. I el sou, doncs, hi renunciarem, i com que els parlamentaris han de treballar per això i bé han de viure, han de cobrar un salari, però just i adequat al país. I si el mínim bàsic són 700-800, doncs el màxim seran uns 1.600 euros. I al cap dels quatre anys, els candidats canvien, ja que la CUP no és un projecte personalista, al contrari.


Quina garantia tenim els ciutadans que realment la CUP sereu diferents?

Perquè ho hem estat demostrant durant molts anys als municipis, treballant colze a colze fent xarxa ciutadana, treballant contra els desnonaments, en els ajuntaments per desmuntar les corruptel·les, contra els sous abusius, demanant transparència, els comptes, fer auditories, volem que el poble tingui més a dir que només un vot cada quatre anys. Això ho hem demostrat cada dia arreu de les viles i ciutats on estem representants. I a més, hem treballat colze a colze al carrer. La unitat que busquem és la unitat popular, la de fer xarxa, treballant diàriament amb totes les persones per una cohesió social veritable. Que a un mes de les eleccions ens demanin per què no som unitaris... la unitat no la fem als despatxos, la fem al carrer i la fem cada dia. Gràcies a la CUP, com a mínim s’ha posat en evidència que el sistema democràtic que hi ha actualment és de fireta, i que s’allunya del poble.

Però hi ha el perill que si entreu al Parlament els ciutadans us acabin veient com uns més de la partitocràcia.

És un perill. La gent que ens coneix sap que no és així, però a nivell nacional hi ha molts pobles on la CUP encara no ha arribat... De fet, d’aquí venia la reticència d’anar al Parlament o no, perquè nosaltres pensem que l’alliberament s’ha d’anar creant poble a poble. Però també és veritat que des del Parlament tens un altaveu per fer arribar tot allò que estàs fent i tot allò que faràs. Si tot allò que hem estat fent als pobles i ciutats, ho fem al Parlament, i som el gra al cul de la partitocràcia, la gent ens veurà diferents.


Entrareu, però? Quina previsió de resultat feu?

Ens presentem per entrar. La previsió és arribar a 4 o 5 diputats, és la nostra esperança, i creiem en la gent que està farta del sistema actual.

Qui creieu que us votarà?

Ens votarà tota la gent que està desencantada de la política de sempre, que creu en la democràcia real, en la radicalitat democràtica, que creu que la justícia i la solidaritat han d’estar per damunt dels mercats, ens votarà la gent indignada que ha sortit a les places a dir prou del segrest de la democràcia, la gent que està patint i vol un futur millor, i gent independentista que creu sincerament que el futur del país passa per l’alliberament nacional i social, no només per separar Catalunya d’Espanya i ja està. Potser costarà arribar a la gent, però tothom qui conegui el nostre projecte i formi part de les classes populars, és molt fàcil que ho faci, les necessitats són les mateixes, i som un d’ells.


I si no s’entra, després de tant rumiar-s’ho, serria un fracàs?

Ni molt menys. Quan tu lluites pel que creus i a favor d’uns drets i llibertats, i convençut que allò és el camí, no és un fracàs. És una possibilitat de creixement, de continuar lluitant, com fa 300 anys que ho fan els catalans.


Vau recollir 27.111 avals en quatre dies; a Osona, més de 1.000, i a Vic, més de 500. Devia ser un bon escalfament per la campanya que, dit sigui de passada, no tindreu gens de visibilitat a la tele pública per culpa dels nefastos blocs electorals.

Va ser una gran dosi d’adrenalina, una demostració que hi ha molta gent demòcrata, que no vol dir que ens votin, però que altres veus puguin accedir al Parlament, per ells és una bona notícia. La mala notícia és que s’exigeixin avals. I l’altra cosa és que la llei electoral que hi ha és nefasta i el que fa és precisament beneficiar els partits grans i evitar que els partits puguin entrar.


Te’n refies de l’independentisme d’Artur Mas i CiU?

No. No estic en el pensament de l’Artur Mas, però com ha anat l’evolució dels dos anys que ha estat al govern, és totalment estratègic. Qualsevol president que vegi que el poble surt al carrer per demanar independència, ha d’aprofitar-ho. I com sempre, s’embolica amb la senyera i evita parlar d’altres problemes. Han anul·lat el debat de les retallades, dels drets socials, com si l’única prioritat fos la independència. Per tant, a mi quan només parla d’independència, que per mi també és social, i només tens en compte el factor geogràfic, no me’n refio. A més, tot continuaria igual, només que seríem independents, però mantenint les mateixes estructures d’estat, retallades i seguint els dictats de la Unió Europea, que no és una unió poítica, sinó econòmica. D’una economia al servei dels rics i els grans poderosos i no de les classes populars. I després de la independència què? La gent que està desnonada ja no ho estarà? La que passa gana ja no en passarà? La que està a l’atur, ja tindrà feina?


Si hi ha independència, però, serà per a les quatre províncies. Deixarem penjats la resta de Països Catalans?

No, no, no... Mai, mai... El dret a l’autodeterminació és un dret recollit internacionalment. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics el va firmar les Nacions Unides. Al cap d’un any Espanya signava i ratificava el pacte, com França, i un any després, el 1978, Espanya feia una constitució on no es reconeixia aquest dret. El primer que contravé el dret internacional, que preval a la legislació interna, és Espanya. Per tant, nosaltres no reconeixem una constitució que vulnera drets universals, drets humans i la pròpia ratificació de normativa. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics deixa clar que els estats han de treballar perquè aquells drets es compleixin, i si el ratifiquen, haurien de treballar perquè això sigui possible. Aquí, en canvi, ens posen la por que ens enviaran els tancs, però la gent ja ha perdut la por. Per tant, el que queda clar és que nosaltres, com diu el Pacte, seguirem pel dret a l’autodeterminació de tots els pobles, i poble és considerat no aquell que està dintre un estat, sinó el que comparteix cultura, llengua i història. Per tant, tenim tot el dret legítim i reconegut internacionalment perquè els Països Catalans poguem decidir el nostre futur, i això és el que proposarem. Evidentment, si Catalunya esdevé independent, nosaltres no votarem pas que no, però continuarem demanant la independència dels Països Catalans. Si un sol català no pot ser lliure per decidir, en realitat no som un poble lliure.


La majoria absoluta de CiU també avalarà les retallades.

No... Sí... Bé... Quan parles amb la gent, quan et diuen que votarà CiU, et diuen que vota independència, i que després ja parlarem de com construir el país. Estan obviant que estàs validant a una persona que ha abanderat les retallades més bèsties des de la transició, que ha fet glòria que ell sí que sap fer les coses, que ho ha fet abans que el senyor Rajoy. I la gent no és que ho oblidi, sinó que es creu que sent un país independent, com ens ha volgut fer creure el senyor Mas, després tot seran vaques grasses i no hi haurà cap problema. Però el model és el mateix, les retallades seguiran i des d’Europa ens les imposaran. Per tant, és molt important no oblidar, com fan ERC i SI, que el discurs no ha de ser només d’independència, independència.


Però hi havia alternativa per a les retallades? Ja saps que Madrid ens roba, i no hi ha ni un duro.

Sí, Madrid ens roba; per això hem de ser independents perquè no ens continuï robant. Però evidentment que hi havia alternativa per a les retallades. Es podia haver fet una fiscalitat molt diferent, gravant les grans fortunes, perseguint l’evasió d’impostos... Tu tens un pressupost, tens una riquesa, i pots treure diners d’una banda o de l’altra. I resulta que aquí s’ha tret només de les classes populars. Per tant, sí que hi havia manera de no retallar. A més, moltes de les coses que s’han retallat ha estat per donar diners a bancs, empreses multinacionals que desnonen persones cada dia, i per tant, un deute privat que no hauríem d’haver pagat mai. És un deute il·legítim que no s’hauria d’haver pagat i no estaríem en aquesta situació.


Com valores aquest any i escaig de política municipal a Vic?

Molt dur. Hem treballat de valent per ser clars, transparents, perquè es visualitzi que una altra manera de fer política és possible, que estem perquè hi hagi un control, que la gent sàpiga com es gestiona la política de Vic, per obrir el comú a la gent, i no hi hagut manera. Ha estat un picar ferro constant, hem estat una oposició ferotge però no ferotge de rabiós, sinó denunciant les injustícies, i aquí quan toques alguna cosa, rasques una mica, aquest vel de la Laura a la ciutat dels sants, aquesta boira, t’intenta engolir i t’intenta fer callar. I a nosaltres ens han intentat fer callar moltes vegades, ens han volgut presentar com uns radicals que només ens queixem per queixar-nos, i realment ha estat molt dur, però crec que hem demostrat que fem una política seriosa, que estem treballant moltíssim per la transparència, per la radicalitat democràtica, perquè la gent pugui participar de la vida pública, i això té un preu, i l’únic que fa és fer-nos guanyar enemics dintre, però crec que a fora la gent ho està agraint. Molta gent a mi m’ha felicitat per la tasca que estem fent que no deixem que les vaques grasses s’engreixin encara més.


Adreça una última frase a l’elector, per convènce’l que confiï en tu i la CUP.

Nosaltres som l’alternativa necessària, no és que representem la veu del poble sinó que som la veu de la gent que està patint, formem part de les classes populars, de l’essència democràtica, creiem en la llibertat, en la solidaritat, en la justícia social, i el que volem simplement és que tots poguem decidir un futur millor, que no ens en el decideixin des dels mercats, des de Madrid ni des d’enlloc, que els catalans i catalanes poguem decidir i construir el nostre futur lliurement, i lliurement vol dir lliure de mercats, lliure socialment i lliure nacionalment.


Havia dit una sola frase, però bé... Acabem, ara sí, amb preguntes amb resposta molt, molt curta. Un referent en qui emmirallar-te.

En tinc diversos... El bisbe Casaldàliga


Què penses quan veus imatges del Parlament gairebé buit?

Que els que hi falten haurien d’anar a treballar a les mines. Sous desorbitats per passejar-se amb cotxes oficials mentre la gent passa gana. Indignant!


Et veus en un cotxe oficial?

No. El metro va molt bé.


Ets actriu i professora de teatre. S’ha de fer molta comèdia a la política?

No. És l’únic moment de la vida que crec que s’ha de ser seriós.


Una data -raonable- per la independència.

2014.

3 comentaris:

Isaac Peraire Soler ha dit...

Molt interessant l'entrevista per veure i adonar-se de moltes coses.

Només volia fer una aportació, perquè generalment hi ha elements que són d'interpretació (i respecto molt i, fins i tot comparteixo), però en aquest cas penso que ho he de dir.

Quan la Georgina parla que ERC ha anat de bracet a CiU i diu que ERC va "votar a favor amb Mas per eliminar l’impost de successions", és fals. Va ser al contrari, va votar-hi en contra i ha defensat la seva restitució.

Apa, queda dit! ;)

Isaac Peraire

Llunydecasa ha dit...

Crec que la incapacitat de les CUP per saber separar entre la lluita per la indèndència i la lluita social, només serveix per no aconseguir cap de les dues coses.

L'entrecot és molt bo, però per menjar-lo cal tallar-lo en troços petits... (i sabent que per molt petits que siguin els troços, ens el volem menjar tot sencèr!!!)

Llunydecasa ha dit...

Crec que la incapacitat de les CUP per saber separar entre la lluita per la indèndència i la lluita social, només serveix per no aconseguir cap de les dues coses.

L'entrecot és molt bo, però per menjar-lo cal tallar-lo en troços petits... (i sabent que per molt petits que siguin els troços, ens el volem menjar tot sencèr!!!)