Pàgines

23/5/15

Periodisme, racisme i evangelis


Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 22-5-2015:

"Sempre he estat partidari de no convidar representants dels partits que practiquen el discurs de la discriminació, de l’odi, contra els drets humans, a tertúlies. Representa normalitzar la seva presència a la societat i, de rebot, el seu discurs. Els mitjans tenim la responsabilitat de no fer-ne d’altaveus. Altra cosa, però, són les entrevistes, on si l’entrevistador és un bon periodista, pot replicar el discurs al xenòfob en qüestió. I és que si les tertúlies penso que no són ben bé un gènere periodístic, l’entrevista sí que ho és. I en aquest nostre ofici, no hi ha bon periodisme ni mal periodisme. Hi ha periodisme i prou. La resta, és una altra cosa, propaganda o directament un xou mediàtic camuflat de periodisme. Tot plegat ve a tomb de les entrevistes que ha fet EL 9 TV als candidats xenòfobs a les eleccions a Vic. Alguns pensen que hauria estat millor obviar-los. Però penso, per exemple, en l’entrevista que se li va fer a Josep Anglada. Totes les respostes d’aquest, buides de contingut i només carregades de prejudicis i mala fe, per dir-ho suaument, van tenir contrarèplica de l’entrevistador. A la que parlava de casta: “Què és la casta? Vostè parla de regeneració, però porta 12 anys i va pels 16, però vostè no és casta...”. Sobre els ajuts a la immigració: “Les ajudes van a la gent de fora o van a la gent que ho necessita?”. I l’altre, que hi tornava, amb la gent de fora. “La gent necessitada!”, li insistia el periodista. I dels de fora, a la gent de casa. “Què vol dir gent de casa? Qui són els de fora?”. Els Mohamed... I el periodista: “Encara que sigui nascut a Vic, encara que treballi, encara que cotitzi i gràcies a ell un dia pugui pagar la seva pensió?!”, tot en to dur i incisiu. “Encara li estranya quan li diuen que vostè està al capdavant d’un partit xenòfob?”, li etziba a la següent resposta. I encara una altra: “Vostè també ha dit que és creient, que va a missa; aquest discurs casa amb l’Evangeli?”. I així fins al final. I parlant de missa i evangelis, Càritas Diocesana de Vic ha fet públic un comunicat denunciant un augment d’actituds racistes en empreses i partits polítics. Del discurs que “perjudica sistemàticament els més dèbils” que busquen “el més elemental pet poder viure (treball, aliment, sostre)”. Diumenge, doncs, pensem-hi i obrem en conseqüència".

18/5/15

Clandestins i negres, però també persones

La foto de la vergonya obra de José Palazón
Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 15-5-2015:

"Fan mandra, molta mandra, aquests polítics professionals que et discuteixen fins i tot els punt i coma. Per tant, m’assortiré de dos textos manllevats. Un del Col·legi de Periodistes i Diverscat en Acció: “No amb els nostres mitjans”. Va dels discursos xenòfobs en campanya: “(...) Els professionals dels mitjans de comunicació catalans ens comprometem a no convertir-nos en transmissors ni altaveus de discursos de l’odi, que incitin a la discriminació, que propaguin falsos rumors o promulguin la supremacia o la preeminència d’una part de les persones que viu a Catalunya sobre unes altres. És per això que, si un candidat o representant d’un partit que promogui idees xenòfobes, racistes i discriminatòries, ha de ser entrevistat per un mitjà o participa en un debat, no permetrem que se serveixi dels mitjans per fer propaganda basada en principis discriminatoris, xenòfobs o racistes (...)”. L’altre, manllevat del Facebook de l’admirat i admirable Sergi Càmara, del discurs de José Palazón en rebre el premi Ortega y Gasset, autor d’una foto d’uns que juguen tranquil·lament a golf davant la infame tanca de Melilla d’on en salten unes persones. El salt del foc a les brases. Hi parla de la foto que insistentment porta fent des de fa 15 anys: “La foto del menyspreu per la dignitat humana, la foto del menyspreu per les pròpies lleis, la foto del menyspreu pels tractats internacionals, la foto de la insolidaritat, la foto de la indiferències. Els joves que intenten saltar la tanca de Melilla, jugant-se la vida, tenen raons molt poderoses per fer-ho: guerra, fam, abandonament... O el simple dret de procurar-se una vida més pròspera. Avui es parla obertament de facilitar als governs africans finançament i armes, per posar soldats que tanquin el camí. Volen matar la fam a cops de bala! I el govern espanyol és el principal avalador d’aquesta proposta. Vull traslladar el missatge d’un jove del mont Gurugu: “Som clandestins i som negres... però han de saber que també som homes”. Els animo a continuar fent fotos! Que no falti la tinta a la ploma! Que no s’apagui la veu!”. Dos textos manllevats però ben vigents en aquests tristos temps de periodisme pretesament equidistant i de societat hipòcrita i insensible".

11/5/15

Nou èxit d'UCFR


Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 8-5-2015:

"El Col·legi d’Arquitectes, organitzador d’un dels debats més clàssics previ a les eleccions municipals a Vic, ha decidit suspendre el que tenia convocat per al dia 12. Molt probablement el farà el dia 19. Però amb una diferència: al primer hi havia convidat, com havia fet sempre, a totes les candidatures. Al segon s’estalviaran de convidar les quatre candidatures xenòfobes. No estar sotmesos a la llei electoral, com ho estan les ràdios i teles, els permet fer aquest gest davant la petició que, en el marc unitari d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d’Osona, els han fet arribar 7 de les 12 candidatures: CiU, Capgirem Vic, PSC, ERC, Vic per a Tots, SI i Via Vic. Una petita gran victòria, una més, d’UCFR, moviment nascut a Vic un cop ja començada la legislatura que ara acaba. Una legislatura que començava, tot i que la memòria és traïdora i molts ja ho deuen haver oblidat, amb una concentració ciutadana multitudinària –un miler de persones– a la plaça Major, muntada poc més que espontàniament, només cinc dies després de les eleccions que la PxC d’Anglada experimentava un nou creixement. El 26 de maig següent, un altre miler de persones es manifestava contra el racisme pels carrers de Vic. Un altre èxit de mobilització de la CUP i les 120 entitats que la convocaven. Alguns, però, quedaven amb el regust agredolç que la manifestació no acabés sent unitària. Aquell mateix any naixia UCFR a Osona i d’ells és mèrit que, després de l’infame pacte de CiU i ERC amb PxC pel pressupost de 2013, les forces de tradició democràtica s’anessin distanciant d’Anglada i la seva tropa. Fins avui. I és que hi ha un abans i un després del ple on es van presentar una colla de les joventuts de PxC, amb samarretes amb referents neonazis, en la percepció que les forces democràtiques i la ciutat van tenir de PxC, Anglada i el seu eixam d’escissions i contraescissions. Un ple on es debatia una moció de rebuig al racisme impulsada per UCFR. El principi del final del malson feixista de Vic. Esperem-ho".