Pàgines

31/12/12

#nopaguem

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 28-12-2012:

"El consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va aprovar el 20 de desembre les tarifes del transport públic a partir de l’1 de gener. Preus de metro i bus metropolità, però també del servei de Rodalies de Renfe. El mateix dia, vist l’increment de preus, s’impulsava des d’internet la campanya #nopaguem. No per fer un #novullpagar, com el del peatge de l’autopista, sinó per per rebel·lar-se contra el fet que es continuï repercutint en les classes populars l’encariment injustificat del transport públic, cada vegada més en mans de gestors privats. Tot plegat, afegit a una falta de pressió fiscal sobre el vehicle privat.

Tot això amb un increment de les tarifes a l’àrea de Barcelona que, tal com es cuidava de destacar l’ATM supera en pocs casos l’IPC. Però, i Rodalies de Renfe que, repeteixo, les tarifes ara les decideix l’ATM i no pas Madrid? Doncs l’increment del bitllet senzill per a una zona, la que cobreix Barcelona i el seu entorn més immediat, és del 0% –zero per cent!–, mentre que la de les sis zones, la que afecta a Osona, és del 5,56%. L’abonament mensual puja un 3,66%. Anar i tornar en un dia de Vic a Barcelona en tren valdrà 12,40 euros. En bus, el preu encara és més car. Desconec els preus de 2013, però el de 2012 és de 13,70 euros per anar i tornar en un dia. És lògic que, per poc que vagin més de dues persones per viatge, sigui més barat anar a Barcelona en cotxe que en transport públic?

El 1951, en ple franquisme, es va aconseguir anul·lar l’increment de tarifes del tramvia de Barcelona després de dues setmanes de boicot al servei. Els historiadors expliquen que a la indignació per les tarifes s’hi va afegir el profund malestar per les condicions de vida cada cop més precàries. Alguns pensaran que ha plogut molt des d’aleshores. Però vès que no retrocedim en el temps i faci falta un altre pols seriós, com el 1951. Seríem capaços? O els nourics no ho fem això?".

Sobre el mateix tema fa temps que hi ha obert un compte de Twitter d'una campanya que proposa repetir la vaga de tramvies de 1951. Es pot consultar en aquest enllaç.

La preciosa imatge que il·lustra el post l'he capturat d'aquest que va escriure la Núria Aupí al seu bloc sobre la vaga de tramvies de 1951.


Les piulades de l'hora de la veritat - 31-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

25/12/12

Nadales subversives


Aquest és el vídeo que vaig gravar en l'acció que vam fer fa uns dies a Vic una colla de l'Assemblea pels Drets Socials d'Osona. Vam anar a cantar nadales a l'interior d'oficines bancàries de Vic. Els vam cantar una versió adaptada per a l'ocasió d''El dimoni escuat'. El vídeo és del Banc Sabadell, però també vam entrar a Catalunya Caixa, la Caixa i Unnim.

La lletra de la nadala és la següent:

Nadala subversiva, en to de cabreig major, amb esperança ma non troppo

Allà al mig de la Plana, veureu un pageset, pobret, pobret (bis), 
contra vents i marea, treballa el seu hortet, pobret, pobret, treballa el seu hortet.

Dient que és per la crisi, un dimoni escuat, patrip-patrap (bis), 
voldria retallar-lo ben bé per la meitat, patrip-patrap, ben bé per la meitat.

Però aquesta santa crisi, d’on nassos ha sortit?, t’ho dic, t’ho dic? (bis) 
Dels bancs de Wall Estrit ide tots els seus amics, dels rics, dels rics, i tots els seus amics.

Els bancs la caguen grossa, correm tots a ajudar, oidà, oidà, (bis) 
que si no els ajudem, el món s’ensorrarà, oidà oidà, el món s’ensorrarà.

No sé si la brometa podrem pagar-la mai, carai, carai... (bis) 
Si ho demanem als rics, se’ns envan tots a Dubai, carai, carai, se’n van tots a Dubai.

Que ho paguin metges, mestres i humils treballadors, oi i tant, senyors! (bis), 
veuràs que, si algú es queixa, només són un o dos, oi i tant, senyors!, només són un o dos.

Però diuen que aquests dies Jesús retornarà, per’quí, per’ llà, (bis) 
potser, quan el nen creixi,això ens ho arreglarà, per’quí, per’llà, això ens ho arreglarà.

El pobre Sant Josep no té casa per al menut, petic-petuc (bis),
El banc l'ha desnonat i busca un aixopluc, petic-petuc, i busca un aixopluc!!!


   I aquest altre vídeo és el d'EL 9 TV de l'acció que una altra colla van fer la setmana passada a la plaça Major de Vic. Era contra totes les retallades, però sobretot les que afecten els treballadors públics. Entre altres coses, també van cantar una versió d''El desembre congelat' reconvertit en 'El desembre retallat'. La lletra és la següent:

El Desembre retallat

1. El Desembre retallat, SOL Adéu-siau la paga. DO RE SOL Tots ens hem quedat glaçats. Tot això qui ho para? DO RE SOL
Si el PP passa el corró, amb Convergència i Unió. No tenim diners, Per gastar al comerç. Què farem? Què faran? Sense paga extra? DO SOL Tots farem protesta. RE SOL

2. La Merkel primer causà, La nit tenebrosa. El deute cal rebaixar, Però els bancs van fent bossa.
Si convé cal rescatar, Tot aquell qui va estafar. Però els treballadors, Dels públics sectors. Pagaran. Pagarem. La seva factura, Això és una tortura.

3. Cal tenir-ho tots present, Això és una estafa. De crisi no en té ben res, però a tots ens esclafa.
No ho podem permetre més, que ens rebaixin tots els drets. Benestar Social, Convenis signats, Hospitals. Sanitat, I també l’Escola. Nois, això no mola!

4. Els brots verds no han florit, I doncs, què es pensaven? Si els obrers no han consumit, per què retallaven?
I amb l’IVA s’hi han ben cagat, al comerç no els hi ha agradat. Com afrontaran ara, aquest Nadal. Al final, Baixaran La seva persiana I tots morts de gana.

5. Cal sortir tots al carrer. Amb gran alegria. Farem sentir els nostres drets. Això és de Justícia!
I no ens faran pas callar. Pel futur hem de lluitar! Cridarem ben alt! Molts de cops, si cal. Volem ja! Tots cobrar. La paga que ens toca. I als bancs? Bancarota!

Aquí en aquest enllaç hi ha un munt més de nadales reivindicatives. De Gràcia, veig que diuen.

I finalment, per acabar de donar color a les festes, unes quantes fotos que he anat penjant a l'Instagram d'aquesta última acció i d'altres que s'han fet aquest mes de desembre a Vic. De moment, poc, però a Osona també anem ocupant espais públics per fer arribar missatges alternatius al discurs únic i de la por.

19-12-2012. Acció contra les retallades a la plaça Major de Vic
19-12-2012. Acció contra les retallades a la plaça Major de Vic
18-12-2012. Acte de la plataforma Aturem el Fracking
a l'espai ETC de Vic
17-12-2012. Presentació del nucli d'Osona del Grup de Periodistes Ramon Barnils amb l'Albano Dante i la Marta Sibina de 'Cafè amb llet'
14-12-2012. Acte sobre Palestina a
Can Costa i Font de Taradell amb la Laura Arau
10-12-2012. Acte contra la llei Wert a la plaça Major de Vic
10-12-2012. Acte contra la llei Wert a la plaça Major de Vic
10-12-2012. Acte contra la llei Wert a la plaça Major de Vic
8-12-2012. Final de l'acció contra el fracking
a la plaça de la Catedral de Vic


8-12-2012. Acció contra el fracking a Vic
8-12-2012. Acció contra el fracking a Vic


8-12-2012. Acció contra el fracking a Vic
7-12-2012. Cantada de nadales subversives a Unnim


7-12-2012. Cantada de nadales subversives a la Caixa.
Ho vam fer fora i dins de cada oficina
7-12-2012. Cantada de nadales subversives a Catalunya Caixa


5-12-2012. Acabem catant els Segados amb el puny alçat la cassolada contra la llei Wert davant la seu del PP a Vic
5-12-2012. Acompanyem afectats pels desnonaments
en un acció davant del jutjat. Al cartell d'anuncis del jutjat
ja no hi caben més ordres de desnonament


3-12-2012. Acció d'usuaris i professionals de Sant Tomàs a Vic contra les retallades al sector de l'atenció a la discapacitació
3-12-2012. Acció d'usuaris i professionals de Sant Tomàs a Vic contra les retallades al sector de la discapacitació
Els que a Osona han tingut un desembre molt actiu, però que no he pogut asssistir a cap dels seus actes, són els del Casal Popular Boira Baixa de Manlleu, que han celebrat el seu desè aniversari. Felicitats, altre cop!!!

24/12/12

I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts

La Georgina, dilluns passat, al Parlament. Foto: Xavier Bertral/ara.cat
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 21-12-2012:

"Dilluns al matí. Constitució del desè Parlament després del franquisme. Dues diputades i un diputat osonencs. Marta Rovira i Ramon Espadaler, seguint el guió. Rovira, amb Francesc Homs, durant la setmana, protagonistes d’un nou pacte dels vigatans que vés a saber on ens portarà. Georgina Rieradevall, incorregible, una de les tres potes del cavall de Troia al Parlament, cobrint la seva panxa de vuit mesos amb una samarreta verda de la PAH, i portant per primera vegada al Parlament, junt amb els seus dos companys, els noms de Manuel G. B., el veí de Burjassot que va voler suïcidar-se abans que ser desnonat, i els de Pedro Álvarez, Guillem Agulló, Idrissa Dallo, Ester Quintana, Blanca Serra i Andreu de Cabo. Més enllà del debat de les samarretes, em quedo amb els noms.

A la tarda-vespre, l’últim ple de la Georgina a Vic. Incorregible. Recita un text de comiat que no deixa indiferent a ningú. Als que no els agrada, i als que pensem que si diu el que diu és per algun motiu. Interessos, trampes, pressions, qui dia passa any empeny, xantatge, manca d’ètica, abús de poder, esquenadrets, voltors encorbatats i el “joc brut per neutralitzar l’oposició i intentar destrossar-me personalment”. En això últim és on l’entenc del tot. Els acaba donant les gràcies, però, per haver-la fet més forta i amb les conviccions més clares que mai.

Tanco el dia rellegint una de les nostres lectures preferides.
–Laura!; il·lusa, incorregible... –mormola.
La Laura, darrere la seva finestra del Parlament, contempla, amb angoixa, la llunyania del mar, temptadora, enganyosa.
Mossèn Joan, a Comarquinal, des de la seva finestra, mira com la boira li esfuma totes les llunyanies; i encara sembla que no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts. Fi.

Afortunadament, el Vic de la Laura no és exactament i en tot el Comarquinal que ha conegut la Georgina. Però encara ho és una mica massa, més dels que alguns esquenadrets voldrien fer-nos pensar. En fi... Aquells que pensin que en faig un gra massa, que es tranquil·litzin. Possiblement sigui l’últim article que escric sobre la Georgina a la ciutat dels sants. Sobre la Laura, potser encara no."

21/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 21-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

20/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 20-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:
I ja posats, Liliana, diria que ha arribat l'hora de canviar l'ou de l'avatar de Twitter per una foto o una imatge, no?

19/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 19-12-12

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

Les piulades de l'hora de la veritat - 18-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que vaig fer ahir a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Com ja vaig dir en el programa, em vaig esmerar en buscar piuladissa sobre el ple de Vic de la gent d'ERC i no en vaig trobar cap de significativa. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

16/12/12

"No hay revolución sin baile, ni baile sin revolución"

La Meritxell Gené interpretant una preciosíssima versió de
 l''Homenatge a Teresa' al concert de Gramanet a Ovidi
El 7 de desembre publicava aquest article a EL 9 NOU. Encara no l'havia transcrit al bloc. Vet-ho-aquit:

"Dissabte, 1. Amb en Cesk Freixas, aquest esqueix de cançó necessària del Penedès trasplantat a la Plana de Vic, al concert d’homenatge a l’Ovidi a Santa Coloma de Gramenet, Gramenet del Besós que en diuen alguns allà. Cultura popular, a preus populars. Més de dues hores que es van fer curtíssimes d’una vintena d’intèrprets, molts d’ells dignes representants d’aquest moviment que va emergint i que en diuen “la cançó necessària”. En Cesk, però també en Jordi Montañez, l’Andreu Valor o la Meritxell Gené. “Ells tenen la Caballé, però nosaltres tenim la Meritxell Gené”, que va dir aquell. Una Meritxell Gené que a Gramenet va brodar un inoblidable “Homenatge a Teresa”. Un concert farcit d’accents, ja no només del valencià dels que van pujar d’Alcoi per interpretar una sola peça d’homenatge al “president Ovidi”, que també diu aquell. També l’accent de Gramenet, o d’alguns que des de Gramenet, havent tingut com a “lengua vernacula”, que diria Wert, el castellà, ara abanderen el procés d’alliberament nacional i social i proclamen, a l’estil d’Estellés, que “assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble”, perquè “allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”. En dues setmanes de diferència he estat en dos actes a Gramenet, tots dos presidits per una estelada amb l’estel roig, i, creieu-me, els tòpics cauen al mateix ritme que s’enlairen els accents. Com el de la dona amb vel islàmic que, en un català impecable, ens va ajudar a trobar el camí de l’auditori. L’acte de dissabte de Gramenet a Ovidi, un devessall d’accents, un devessall de llengua, un devessall de cultura popular que intueix la unitat popular. I és que “no revolución sin baile, ni baile sin revolución”, ens deien uns de Chiapas que també van voler ser al concert. Un devessall de cançó necessària, un devessall d’immersió lingüística que desmenteix Wert. I és que, això sí ho deia Ovidi, “hi ha gent que no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català; és la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense".

11/12/12

Lleis injustes i votacions per oblidar

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU:

"El 9 de febrer de 2011 es produïa a Vic un dels anomenats desnonaments “mediàtics”, ja que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va avisar la premsa perquè en fes el seguiment. De la moguda que hi va haver per evitar el desnonament se’n va derivar la denúncia de 13 persones, que van ser jutjades l’11 de juliol d’aquell mateix any i posteriorment condemnades per desobediència a l’autoritat. A la mateixa hora del judici al ple de Vic la CUP –que tenia alguns membres seus entre els encausats– proposava una moció de suport. Es va tombar pels vots de CiU, ERC i PxC.

No hi ha res més objectiu i neutral que recórrer a l’acta del ple. Veiem què hi deia la portaveu de CiU: “La llei no satisfà a tothom, però cada vegada intenta ser més justa. D’altra banda, no creiem que les accions per impedir els desnonaments siguin la millor opció, perquè això comportaria una desprotecció dels propietaris, atès que no tindrien la seguretat de cobrar el lloguer”. I això el que deia el portaveu d’ERC: “Si en aquests moments algú considera que hi ha una irresponsabilitat o un excés policial en relació amb aquest temes, té evidentment la possibilitat de fer-ho; no obstant això, la posició, com a grup i des de l’Ajuntament, en aquests moments, és votar en contra de la moció, insistint que no és en relació amb els ideals o la noblesa dels plantejaments de les persones individualment enteses”.

Al cap de poc més d’un any, hi ha un consens més que generalitzat entorn a la injustícia dels desnonaments i que si la cosa no ha anat a més és per l’acció decidida i valenta de la PAH i els que els han donat suport. Pel camí, dues persones han perdut la vida a Granada i Barakaldo. Ben trist que haguem d’esperar a la tragèdia per veure que les lleis injustes s’han de canviar. I de pressa."

8/12/12

#aturemelfracking





Imatges de l'acció informativa que ha fet la gent de la plataforma "Aturem el Fracking" d'Osona. Vestits amb granotes blanques i màscares antigas han repartit fulls informatius sobre el projecte de la Generalitat i la multinacional Montero Energy Corporation de fer prospeccions de gas i hidrocarburs al subsòl de la Catalunya Central -amb 33 municipis d'Osona afectats- i, possiblement, posteriors extraccions a través del sistema conegut com a 'fracking', altament contaminant i prohibit en diversos països europeus. A l'acció d'avui hi han participat, entre altres, activistes del GDT, la CUP i ICV. Entre les cares conegudes, la del president d'ICV d'Osona, Arnau Martí, i la regidora de Vic i diputada electa de la CUP, Georgina Rieradevall.

Per a més informació sobre el fracking es poden consultar aquest enllaç o aquest altre.

7/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 7-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

5/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 5-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

4/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 4-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

3/12/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 3-12-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

1/12/12

Fruita i verdura podrida? 12.000 quilos!

La portada del reportatge de denúncia del 30 de març passat

La informació amb el final feliç de l'acció a l'edició del 2 de novembre
Avui, segon dia del Gran Recapte d'Aliments, recupero l'article de l'"A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 2 de novembre passat i que encara no havia publicat al bloc. Va de com de bé ha acabat la campanya de denúncia del malbaratament d'aliments que vam fer amb la gent de la CUP la primavera passada.

En aquest enllaç es pot trobar una selecció en PDF de totes les informacions i articles referits a la campanya i el posterior reportatge sobre el Banc d'Aliments de Vic que ja reflectia l'èxit de la mateixa. L'article de l'"A corre-cuita" del 2 de novembre era aquest:

"Encara hi ha certa classe periodística convençuda que allò del quart poder és real, que poden arribar a influir en l’esdevenir del seu barri, ciutat o país, o del món. El periodisme en general està tan tocat que els altres tres poders el tenen cada vegada més agafat per allà on els homes els fa tan mal si els donen un bon cop. Per tant, d’influir, molt molt poc i cada vegada menys. I de poder, ni primer, ni quart ni vuitanta-novè. Sí, però, que a vegades es dóna una suma de circumstàncies que permeten canviar una petita, molt minsa, part de la història. I els diaris hi podem ajudar. Com en la donació de menjar al Banc d’Aliments de Vic que abans els súpers llençaven a les escombraries.

Un servidor formava part, a principis d’any, d’un incipient grup de professionals que ens havíem reunit a Barcelona per posar fi, en la mesura del que poguéssim, al malbaratament de menjar per part dels súpers. Un reportatge de denúncia emès al '30 minuts' ens havia motivat. I tot d’una la CUP es presenta al ple de Vic demanant a l’equip de govern que mediés amb els súpers de la ciutat perquè deixessin de fer-ho. La moció, gens radical i amb tot el sentit comú del món, va ser tombada enmig d’observacions desafortunades com que només es llençava fruita i verdura podrida.

És a partir d’aquí que el periodisme i l’activisme polític, en aquest cas de la CUP, vam coincidir en la comprovació de si realment només es llençava fruita i verdura podrida. I no. Es llençaven quantitats ingents de menjar en bon estat. Per motius ben diversos, bàsicament de caire economicista. El reportatge va provocar la ira –i alguna enveja– de la majoria de la resta de grups polítics. I ara, al cap de poc més de mig any del reportatge –també mèrit de l’Ajuntament, que es va posar les piles en el tema, malgrat tombar per dos cops la moció de la CUP,– resulta que si aleshores els súpers (de fet, només el Bon Preu) donaven 400 quilos mensuals de menjar, ara en donen 12.000. Trenta vegades més!

Saber, com reconeixen des del Banc d’Aliments, que el reportatge va servir per donar una empenta al tema és d’aquelles petites i escasses satisfaccions que dóna l’exercici del periodisme. I suposo que per part dels activistes polítics, també. Com deia la setmana passada, una altra societat és possible".

30/11/12

Partitocràcia i 'omertà', presumptament


Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 30-11-2012:

"Amb les urnes encara en cos present esclata a Sabadell l’enèsim cas de corrupció. Tractant-se de presumptes delinqüents de coll blanc, sobretot no ens descuidem de repetir fins a la sacietat que són presumptes corruptes. Presumptament. Entitats veïnals, ICV, l’Entesa, la CUP... feia anys que clamaven en el desert sobre l’estil Bustos que coneixen prou bé companys de redacció d’EL 9 NOU que el van tastar en el seu moment.

Bustos, de fet, no és la malaltia, presumptament. És el símptoma. D’un sistema, d’una partitocràcia que gira i gira entorn del cercle viciós de dependre cada vegada més del finançament d’uns partits que s’han anat fent grans i que han anat criant poltrones. Fa falta diners per mantenir el partit, que a la seva vegada ha de mantenir la poltrona dels fidels i lleials a la cúpula, al 'capo' del partit. Presumptament.

I entretant llegeixo del periodista David Fernández –ara feliçment també elegit diputat– la història d’un mateix patró en el robatori d’ordinadors. Històries de nit, d’'omertà' i de silencis. Presumptament. El robatori de l’ordinador d’ICV de Sabadell el 2010, quan van començar a apuntar al cas que ara als farsants de torn els ha esclatat a les mans. Presumptament. El mateix que li va passar a l’exregidora de Barcelona Itziar González quan va començar a destapar altres coses que feien tanta o més pudor. Presumptament. O a Adigsa al cap de poc que Maragall etzibés a Mas –presumptament– allò del 3%. En seu parlamentària! En el país de les meravelles, la ciutat dels prodigis, recorda Fernández. I del robatori d’ordinadors que expliquen les coses tal com són. Presumptament.

Ah, i aquest divendres i dissabte, no us n’oblideu!, el Gran Recapte d’Aliments. Això no és presumpte, això és ben real. Una altra societat és possible. Som-hi?"

Les piulades de l'hora de la veritat - 30-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

29/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 29-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

Les piulades de l'hora de la veritat - 28-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

27/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 27-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

26/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 26-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia: 

24/11/12

Ja no ens alimenten molles

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 23-11-2012:

"Vergonyosa, escandalosa, repugnant, oprobiosa, vil, infame i detestable la idea del Ministeri d’Economia d’oferir la nacionalitat espanyola als immigrants rics que comprin un pis per un mínim de 160.000 euros. A dos dies d’unes eleccions que milers i milers i milers de catalans no tindran dret a vot perquè no van tenir la sort de néixer en això que se’n diu Espanya. I immigrants rics –o nourics xinesos i russos que trauran profit de la ignomínia espanyola– compraran la nacionalitat i el dret de vot per 160.000 euros de res. I de passada trauran dels bancs –o d’aquest banc dolent que diuen que volen crear– part del llast que els va quedar quan els va esclatar la bombolla immobiliària als morros. Decididament, a part d’un banc dolent ens faria falta votar un govern dolent, que anés fent, que anés tenint idees, que les persones ja ens organitzarem la vida pel nostre compte. A casa i al carrer, que és on va començar a fer-se política i és on haurà de retornar.

Al carrer, on diumenge a Barcelona es manifestaran centenars de dones. I homes. A la manifestació del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, que la Junta Electoral ha prohibit perquè és dia d’eleccions i podria influir en el vot! La festa de la democràcia, en diuen! A quina llumenera se li ha acudit que democràcia i manifestació són dos conceptes antagònics? Que es manifestin, que desobeeixin! Al carrer. Després de votar, com demana l’Assemblea Nacional Catalana, una opció independentista. I jo afegeixo: per assolir la independència política d’Espanya, però també la independència econòmica dels mercats. I la independència energètica. I l’alimentària... Ho volem tot, perquè com deia l'Ovidi, “ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer, vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent”. Entre totes, tot!"

23/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 23-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

22/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 22-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

21/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 21-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

20/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 20-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

19/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 19-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

18/11/12

Les piulades de l'hora de la veritat - 16-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

Les piulades de l'hora de la veritat - 15-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

13/11/12

El 14-N també és un dia de vaga de consum

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 9-11-2012:

"Dijous, 8. M’arriben els documents de l’Assemblea pels Drets Socials d’Osona sobre la vaga general de dimecres. Em fixo en el full que fa referència a la vaga de consum, interessat com estic últimament en els símptomes que assenyalen que, més enllà de la societat competitiva i egoista que hem anat forjant les últimes dècades, una altra societat més cooperativa i solidària és possible.

La vaga de consum va més enllà del concepte clàssic d’obrerisme clàssic i a la cultura de vaga general que aquells que la volen combatre il·lustren amb el clàssic piquet a les portes de l’empresa. Apel·la no només als assalariats, sinó també a estudiants, aturats, autònoms, empresaris i pensionistes. Com diu aquell, entre totes, tot. I algun dia guanyarem. La bona gent, la que dimecres posarà el seu granet de sorra no posant la rentadora ni el rentaplats perquè l’estadística de consum elèctric sigui més baixa que mai. La bona gent que potser no s’ha adherit mai a cap vaga però que s’estarà d’anar a comprar i que si ho fa l’endemà, ho farà en un comerç de proximitat o que incentivi el consum responsable, solidari o dels anomenats productes de quilòmetre  zero. La bona gent que de ben segur deixarà la targeta de crèdit a casa i que no en farà ús en tot dimecres. Ni cap altre servei bancari. La bona gent que s’assegurarà de posar benzina al cotxe dimarts perquè, ni que sigui simbòlicament, la gasolinera també pugui parar de rajar dimecres. La bona gent que s’estalviarà de fer ús de cap servei de l’administració i que si té una cita prèvia concertada intentarà anul·lar-la. El 14-N hauria de poder ser també un dia de vaga de consum. I més enllà de deixar de consumir béns i serveis durant 24 hores, reflexionar sobre les nostres formes de consum la resta de l’any. Una altra societat, sí, és possible."

El text del manifest de l'Assemblea pels Drets Socials d'Osona sobre la vaga de consum és aquest:

"La jornada de vaga general del 14-N també ha de ser un dia de vaga de consum al qual, a part de les treballadores i treballadors a compte d’altri, també permet adherir-s’hi a estudiants, aturats, treballadors autònoms, empresaris o pensionistes.

La vaga de consum consisteix en deixar de consumir béns i serveis, o fer-ho només en la mesura que sigui totalment imprescindible, al llarg de tota la jornada de vaga. L’èxit d’una jornada de vaga general no només es mesura pel nombre de persones que no han assistit a la feina, sinó també per altres ítems com la disminució del consum elèctric o de determinats serveis.

El 14-N ha de ser una vaga laboral i social, però també de consum per fer visible la nostra oposició a les polítiques econòmiques actuals.

Per fer una vaga de consum, per exemple, es poden dur a terme les següents accions:

●     No comprar res en tot el dia ni consumir en bars i restaurants.
●   Disminuir el màxim el consum elèctric, d’aigua, gas o telèfon, fent-ne ús només en allò que sigui  imprescindible. No posant la rentadora ni el rentaplats, per exemple.
●    No fer ús de la targeta de crèdit ni de cap altre servei bancari.
●   No repostar combustible als vehicles. Assegurar-se de fer-ho el dia abans, si fa falta. Primar els desplaçaments a peu o amb bicicleta.
●    No fer ús de cap servei de l’administració i si se’n tenia alguna, cancel·lar les cites per un altre dia, excepte en els casos de serveis sanitaris urgents.
●    No assistir a classes, tant de formació reglada com no reglada.

Més enllà de deixar de consumir béns i serveis durant 24 hores, també seria interessant fer amb motiu de la vaga de consum una reflexió entorn a les nostres formes de consumir la resta de l’any.

I des de l’Assemblea pels Drets Socials d’Osona us animem a comprar sempre preferentment en aquells comerços de proximitat o que incentivin el consum responsable, solidari o dels anomenats productes de proximitat o de km. 0. També en aquells comerços que el 14-N se solidaritzin amb els seus treballadors i segueixin la vaga general."

Les piulades de l'hora de la veritat - 13-11-2012

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia:

"Vull una Catalunya lliure però no en mans de la Caixa, Abertis o Godó"

Foto: Jordi Puig / EL 9 NOU
Ja fa uns dies vaig entrevistar l'Arnau Martí, número 30 de la llista d'ICV-EUiA a les eleccions de diumenge. És el candidat osonenc. Com vaig fer amb l'entrevista amb la Georgina Rieradevall, publico ara aquí l'entrevista íntegra, ja que la que va sortir a EL 9 NOU era un extracte. Els destacats en negreta són meus.

A ICV sembla que totes les enquestes li ponen, però per quedar-se igualment a l’oposició, és clar...

El que podem capitalitzar en aquestes eleccions és precisament el lideratge a l’oposició. Avui qui ha confrontat amb les retallades del govern de CiU en educació, sanitat, serveis socials, aquests últims dos anys hem estat nosaltres. I ho hem fet tant al Parlament com al carrer; això sí que ho podem capitalitzar. Ara, és veritat que es fa difícil veure una majoria alternativa que pugui fer front a l’hegemonia de la dreta catalana.


És la primera vegada que podeu acostar-vos, ni que sigui tímidament, al vostre germà gran, el PSC.


El PSC pateix una desorientació global. Primer, perquè la socialdemocràcia a Europa segurament ha de reinventar-se i tornar als seus orígens. La societat el que penalitza de la socialdemocràcia és la seva connivència amb els poders econòmics responsables de la crisi financera, i que quan han estat governant no han aportat més solucions que les receptes de la dreta. Vull recordar el missatge que va donar en el seu moment Zapatero quan va dir que abaixar impostos és d’esquerres. Quan el model social que defensa la socialdemocràcia no s’acosta en res al que ha defensat històricament l’esquerra és quan la vinculació amb les seves bases electorals trontolla. I per tant és possible que ICV pugui capitalitzar també un grau de descontentament dels votants socialistes. 


És d’aquestes bases electorals del PSC d’on penseu anar a pouar bona part dels vots que guanyareu?


Nosaltres defensem un front d’esquerres al Parlament i volem que el PSC se sumi també a aquest front d’esquerres per intentar tenir una alternativa política al conjunt de retallades de CiU. I aquí hi són benvinguts tant la gent del PSC com altres persones independents o de l’esquerra nacionalista que consideren que cal que el país tingui un partit i una coalició de partits que pugui fer front a CiU.


Una Syriza catalana?


Alguns ho hem estat defensant, però no sé si per egoïsme, per manca de generositat o per manca de temps, no ha estat possible. Però l’esquerra necessita més pluralisme, menys dogmatisme, més generositat entre les forces, per poder plantejar una proposta atractiva per als votants de centre i centre-esquerra i que pugui canviar la majoria del Parlament.


Això de la generositat que m’has dit dos cops vol dir no aferrar-se tant a la poltrona per part dels dirigents de cada partit?


Segurament, però també que el problema de la democràcia actual és un excés de partitocràcia. Els partits acaben copant totes les quotes de poder de les institucions. I cal que la lògica d’aquesta democràcia no es basi única i exclusivament en els interessos partidistes de cada partit. Per això penso que també cal que aquesta nova Syriza catalana aposti per una regeneració orgànica, per una altra manera de fer política, segurament més austera, i per una manera de fer política entesa com un servei al ciutadà.


En unes eleccions plebiscitàries entorn a la qüestió sobiranista com es plantegen aquestes, on se situa ICV-EUiA?


Nosaltres hem tingut una posició clara. Apostem clarament pel dret a decidir. I a partir d’aquí emplacem a l’actual govern a que el proper mandat hi hagi un referèndum perquè la gent pugui decidir, un dret de qualsevol poble, poder decidir el seu futur lliurement. Però també li hem de recordar a la gent que la situació de crisi econòmica del país -avui parlem de més de 700.000 aturats, 13.000 a Osona, un 30% de persones pobres- fa indestriable que qualsevol procés d’emancipació nacional vagi lligat a un procés d’emancipació social. Per tant, no només cal decidir sobre la nostra relació amb la resta de l’Estat espanyol, sinó també sobre les polítiques actuals de retallades que estan dinamitant l’estat del benestar.


Però, a veure, en un referèndum ‘independència, sí-independència, no’, on se situarien ICV i Arnau Martí?


Jo personalment ho tinc molt clar, i no ho diré per una qüestió econòmica com alguns arguments. Jo sóc sobiranista i votaria que sí. És evident que en el meu partit hi ha persones que no creuen el mateix i creuen en un model federal, però en qualsevol cas independentistes i federalistes han d’anar junts per poder, primer de tot, exercir el dret a l’autodeterminació. A partir d’aquí, cadascú s’haurà de posicionar. Jo dins el meu partit defensaré aquesta postura favorable. Pallach deia que un ciutadà no pot ser lliure si no ho és el seu poble. Ara bé, tinc clar que vull una Catalunya lliure però no en mans de la Caixa, Abertis o Godó.


Tindrem referèndum o no la pròxima legislatura? Vosaltres vau firmar l’acord del Parlament que s’ho fixava com a repte

.
L’acord del Parlament deia “prioritàriament”...


Sí, però vosaltres el volíeu ja per la pròxima legislatura...


Sí, exigíem que fos en aquesta legislatura i en canvi CiU no va voler firmar que fos explícitament en aquesta legislatura. És obligat que avui preguntem a la gent què pensa sobre la relació entre Catalunya i Espanya. No entendria que no passés en el proper mandat. Però també hem de parlar d’altres coses. A mi el que em preocupa és aquesta cortina de fum que ha estès CiU per tapar els problemes que té el país, el fracàs en la seva gestió econòmica i els casos greus de corrupció que l’impliquen.


Però realment creus que la gent és tan mesella que votarà en clau nacional i s’oblidarà de les retallades del govern de CiU?


La gent és més intel·ligent del que alguns es pensen. Tot i la síndrome d’Estocolm que alguns independentistes tenen amb Artur Mas i CiU, la gent veu que en dos anys la situació del país s’ha deteriorat molt, que la crisi econòmica està afectant a moltes famílies, avui un de cada quatre nens els seus pares no li poden pagar unes ulleres noves, centenars de persones passaran l’hivern sense calefacció, avui 700 famílies viuen gràcies al Banc d’Aliments de Vic, hi haurà més retallades tant en sanitat com en educació... La gent és prou intel·ligent per entendre que no només ens juguem independència sí o no, ens juguem bàsicament el model social i econòmic del nostre país en els pròxims anys.


Eren evitables les retallades? I no em surtis amb allò de l’impost de successions, que si jo fos convergent et diria que donava per la xocolata del lloro.


Tres-cents milions d’euros servirien per eixugar les retallades a les escoles bressol...


I la resta?


La resta no nego que hi hagi d’haver retallades, però no només retallem, també redistribuïm. Per això nosaltres parlem de fiscalitat més justa, que gravi les grans fortunes i no tant persones com els autònoms, sobreexplotats fiscalment quan grans multinacionals del país paguen menys que ells. Avui toca fer una reflexió sobre el model fiscal que necessita Catalunya. Evidentment que no el podem fer sols, s’ha de fer a nivell europeu. 


En dos anys n’hi ha hagut prou perquè a ICV li passés el ‘jet lag’ d’haver format del tan denostat triparti?


En dos anys molta gent s’ha adonat que, si bé tots els governs tenen errors i encerts, si avui els pares es queixen de la puja de taxes a les escoles bressol és perquè hi va haver un govern que va creure en l’educació infantil i en la necessitat que hi haguessin escoles bressol a tots els municipis. O si avui hi ha barris que no poden acollir-se a una llei de barris, és perquè n’hi ha hagut que se n’han beneficiat, com a Manlleu o Vic, i que han millorat no només urbanísticament sinó també socialment després d’estar deixats de la mà de Déu durant molt temps. L’escola pública havia de tenir una sisena hora, com la tenia la concertada, per això ara molts pares es queixen de les retallades en educació. O en salut, amb l’augment de les llistes d’espera. En dos anys s’ha anat destruint l’estat del benestar.


Parles d’errors. Un dels errors d’ICV va ser acceptar la conselleria d’Interior i haver de repartir estopa entre la seva gent?


No crec que sigui un error, ans al contrari. Jo potser sóc més crític amb altres conselleries, i no només d’ICV. No es pot fer balanç d’una acció de govern per una actuació policial que, a més, una que va ser equivocada es va saldar amb la destitució del cap de la policia. Es van cometre errors, però si la conselleria d’Interior va generar tant de debat és perquè ICV va saber situar un model de seguretat pública diferent al que hi havia hagut durant 23 anys amb CiU. Temes com la transparència, les càmeres a les comissaries, el codi ètic de la policia, que molts altres partits hi estaven en contra, sobretot la dreta i el PSC, suposaven un canvi radical en el model de seguretat pública.


Quina previsió de resultat feu?


Hi ha enquestes que ens donen 14-15 diputats. Seria ideal. Aspirem al màxim.


I Osona, què? Tu deuràs ser el candidat d’ICV a Vic. Ja sé que ho ha de decidir l’assemblea, però et deus deu posar a disposició dels companys, com se sol dir...


L’elecció dels caps de llista, també als municipis, ha de canviar. Els processos de primàries han de ser més oberts. No seria just per part meva dir que em presento en una candidatura quan encara queden tres anys. L’assemblea ha de decidir sobiranament, però hem d’intentar obrir un procés no només al partit sinó al conjunt de la ciutadania.

Un referent en qui emmirallar-se.


La Neus Català. I totes les Neus Català, homes i dones, que van lluitar en moments molt complicats.


Què penses quan veus imatges del Parlament gairebé buit?


Conec el Parlament i sé que hi ha molts diputats que treballen, però també molts que no treballen. Fem una aposta clara per la transparència, perquè l’exercici d’un càrrec públic hagi de passar comptes, s’avaluï i que casos com el de l’alcalde de Vic no tornin a passar. Però és que no és només el cas de l’alcalde de Vic. Recentment ha sortit un informe sobre la feina que fan els diputats del Parlament i 35 diputats del grup majoritari estan al mateix nivell que l’alcalde de Vic a nivell de feina. Això ha de canviar i la gent ha de saber molt bé a què es destinen els diners públics.


A favor de suprimir tots els cotxes oficials?


A vegades en això dels cotxes oficials s’entra en un discurs una mica demagògic. El president de la Generalitat ha de poder anar en cotxe oficial, però per exemple, al Parlament, el nostre gurp no va amb cotxe oficial, tot i que li deixaven mantenir. 


Quin seria el sou just per a un diputat?


No sóc especialista, però crec que amb el sou mitjà de qualsevol tècnic mitjà n’hi hauria prou, al voltant dels 2.000 euros.


Corren mals temps per al ‘bicing’.


I pels amants de la bicicleta en general. No només perquè s’hagi apujat la taxa del ‘bicing’ a Barcelona, sinó perquè el model de mobilitat sostenible que durant un temps el govern de la Generalitat havia intentat imposar s’ha acabat. L’altre dia denunciàvem la reducció d’un 50% en partides per promoure la sostenibilitat. El medi ambient, que era una de les banderes de l’anterior govern, ha desaparegut.


Obama t’ha decebut, a tu, també?


Ha fet una mica el que ha pogut. La societat americana té poc a veure amb la realitat europea. M’ha decebut perquè no ha estat prou valent moltes vegades per enfrontar-se al poder econòmic i financer.