Aquell 1991 i aquella estelada d'Espadaler

Espadaler brandant l'estelada pels carrers de Vilnius l'estiu de 1991

Ai, l’hemeroteca! Em fan arribar quatre pàgines d’El 855, la revista del Bisaura, de la tardor de 1991. En concret, de les quatre pàgines d’un Dossier firmat per R. Espadaler, J. Roca, P. Colom, J. Mendo i Ll. Comas. El primer, R. Espadaler, és el mateix Ramon Espadaler que aquest diumenge opta a la presidència de la Generalitat com a candidat d’Unió, com a candidat de “la força del seny”. El dossier en qüestió és el relat, molt i molt sentit, del viatge que havien fet aquell estiu a Lituània amb motiu de l’assoliment de la independència d’aquella república bàltica. Les quatre pàgines que m’han fet arribar s’acompanyen d’una foto on es pot veure clarament un jove Espadaler brandant una gran estelada, la de l’estel roig, que el 1991 l’altra, la del triangle blau i l’estel blanc, estava a punt de tancar unes quantes dècades de guaret. El text, com deia, molt i molt sentit, declaradament independentista, relata com el poble lituà va desobeir el govern i va desafiar els tancs de l’exèrcit rus. Espadaler i companyia, emocionats, en van ser testimonis. “Encara avui, una setmana després dels fets, emociona pensar que els nostres amics lituans han assolit la independència”, acabaven el dossier.

De ben segur, tothom pot evolucionar, fins i tot a pitjor. I passar d’aquella emoció de fa 24 anys a l’enèsima apel·lació al seny i al diàleg. De sords. Afortunadament, els polítics, passen, però els pobles queden. I aquests, la tendència és a evolucionar, també. Però a millor. Diumenge es votarà, i si no hi ha una sorpresa molt gran, el vot a favor del “sí” serà inqüestionable. Per això des de l’endemà mateix caldrà demostrar, amb fets, perquè les paraules ja han quedat massa gastades de tant que se n’ha abusat, que els que en aquest procés sembla que han apostat per donar una sortida a la voluntat d’aquest poble, ara sí, van de debò. Reflexionem, doncs, i recordem, a l'hora de votar, com aquell mateix 1991 que Espadaler encara brandava l'estelada de l'estel roig -ai las!- en les terres alliberades de l'antiga Unió Soviètica, els que l'acabarien apadrinant i fent-lo un home de seny, l'home del seny, estaven enllestint el pacte amb l'Estat espanyol que, via Barcelona'92, via Garzón, via abraçada de Ialta a la catalana entre Jordi Pujol i Narcís Serra, intentaria enterrar per sempre l'estelada i tot allò que aleshores ja represetava. Que la normalització de l'estelada no ens faci oblidar els que fa 24 anys, i moltíssim més, brandaven l'estelada i no l'han desada en un racó oblidat del Bisaura com devia fer Espadaler.