Foto d'un consell de redacció d'EL 9 NOU de 1988. El del boli a la boca sóc jo. Cara de pageset que fa època. Vull pensar que amb els anys he guanyat |
"El 2 de desembre de 1985 sortia a EL 9 NOU una noticieta titulada “Aprovat el projecte de conducció d’aigua a Aiguafreda”. Tot i que no anava firmada, jo n’era l’autor. Tenia 18 anys i era el meu primer escrit com a corresponsal d’EL 9 NOU. De fet, la conducció d’aigua no era a Aiguafreda, sinó a Calldetenes. Havia portat l’original, picat encara amb màquina d’escriure, i em vaig descuidar de localitzar la notícia. I el company de la redacció que va editar la notícia, com si d’un Sherlock Holmes de l’edició periodística es tractés, va deduir que pel tipus de màquina amb què havia estat escrita havia de ser la de la companya corresponsal d’Aiguafreda. I ja està, per a la història va quedar la decisió de l’Ajuntament de Calldetenes com si fos del d’Aiguafreda. Afortunadament, diria que ha estat l’error més gran que he publicat en aquests 30 anys a EL 9 NOU. Fins ara. Avui deixo EL 9 NOU –que no la professió–, i avui toca acomiadar-se dels lectors, i dels bons moments, també d’estrès i d’enrabiades, que hi he passat en aquests 30 anys. De recordar que la premsa comarcal hi havia hagut un temps que també havia estat inclosa sota l’epígraf de “premsa alternativa”. De rellegir, i saber llegir, l’informe que ha fet públic aquesta setmana el Col·legi de Periodistes sobre l’estat de la professió periodística a Catalunya, que, entre altres coses, diu que més de la meitat dels periodistes se senten explotats i un 25% fracassats, que un 63,6% tan sols treballa de periodista i un 36,4% ho combina amb feines alienes a la professió, i que un 76,4% admet que no exerceixen el tipus de periodisme que els agrada. O de recuperar algunes de les cites que dissabte vaig fer a la festa final del Festival Protesta: “El veritable periodisme és intencional: aquell que es fixa un objectiu i que intenta provocar algun tipus de canvi. No hi ha altre tipus de periodisme. Parlo, òbviament, del bon periodisme” (Kapuscinski); “Hegemonia ideològica és poder colar a la tele pública un programa d’economia conduït per un extremista i que sigui percebut com a neutral i normal” (Joan Coma), o “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món” (Galeano). I sí, ho he dit altres vegades, sempre a corre-cuita, un altre món és possible. D’un futur que ja és present i que beu d’un passat llunyà. Com el bon periodisme. Doncs, va!, ens veiem en el futur, que, com diu Woody Allen, és on passarem la resta de la nostra vida. Adéu-siau!"
5 comentaris:
Josep, gràcies per tants anys de feina ben feta, i gràcies per endavant per la feina que vindrà...!
Una abraçada!
Sempre hi ha algú disposat a dir en veu alta el que pensa molta altra gent. Radicals, inconformistes, antisistema... no ens ha d'importar el qualificatiu, sinó l'honradesa personal que avala l'acció. La petita gran vanitat del periodista és provocar un canvi... el canvi. Transgredir i reconvertir el pecat en virtut. Quina gran feina!
No cal desitjar-te sort, tot i que benvinguda sia, que tinguis un bon camí, perquè això voldrà dir que has participat d'aquest canvi que tants anhelem!
Espero que els nous camins et portin a llocs desitjats i magnífics. Mentrestant, quedem una mica més orfes dels teus escrits al 9nou... Molta sort! (que de ben segur, no necessitaràs)
Bona sort i que la vida sigui amable amb tu i amb els periodistes que s'hi deixen la pell.
Moltíssimes gràcies a tots quatre!!! Des de divendres he rebut molts molts missatges de whatsapp, twitter, facebook, correu, etc., però valoro molt que encara hi hagi gent que escrigui en els comentaris dels blogs. I no, Iñaki, orfes dels escrits a El9Nou, potser sí, però orfes dels escrits ja t'asseguro que no. Seguim i seguirem!!! Abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada