Judici de nivell en una sala de poble

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 21 d'octubre de 2011:

"Dilluns, 17. Judici a Josep Anglada i Joan Carles Fuentes a Manresa. Més de vuit hores de judici. Els 15 periodistes, els 8 testimonis i 4 persones de públic, apretats convivint durant una jornada laborable sencera en una sala que no deu arribar als 30 metres quadrats. Jo hi vaig agafar un virus i tot. La jutgessa, en queixar-se l’advocat Antoni Iborra, de l’acusació particular, que no deixaven entrar cap dels seus representats i sí el vicepresident de PxC, August Armengol, que s’havia “colat”, en expressió de la magistrada, va ser concloent: “Això és una sala de poble (de 'pueblo', va dir ella, que en castellà sembla més autèntic i tot), i és la més gran que tenim”. Doncs per ser un poble, a Manresa, els han fet uns jutjats que a Vic costarà segles veure’n uns d’iguals. Queda dit i escrit.

Respecte al judici, pels que no som experts juristes, va semblar més que mai que la partida entre defensa i acusacions, capitanejades pel flamant fiscal especial pels delictes d’odi i discriminació, va acabar amb empat tècnic. Veurem. Fuentes sembla tenir-ho més cru que Anglada. Però vaja, Osona ja va estrenar-se amb la primera gran condemna per delicte ecològic, en una altra partida jurídica disputada aleshores entre el fiscal de medi ambient Pérez de Gregorio i els diferents lletrats de toga de seda que van defensar Josep Puigneró al llarg dels anys. El judici de dilluns, amb el fiscal Aguilar i l’advocat Ruiz, el de la Llibreria Europa, em va recordar el cas. I trist, el paper de l’únic periodista que es va esmentar en el judici, Xavier Bosch, l’articulista i futur director de l’'Avui', que en plena jornada electoral de les municipals de 2007, va reproduir el pamflet racista al diari donant per bo que l’havien escrit uns magrebins. Si fins i tot ell va picar, quants dels 2.800 votants que va tenir PxC no ho devien fer, aquell dia."