24/12/12

I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts

La Georgina, dilluns passat, al Parlament. Foto: Xavier Bertral/ara.cat
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 21-12-2012:

"Dilluns al matí. Constitució del desè Parlament després del franquisme. Dues diputades i un diputat osonencs. Marta Rovira i Ramon Espadaler, seguint el guió. Rovira, amb Francesc Homs, durant la setmana, protagonistes d’un nou pacte dels vigatans que vés a saber on ens portarà. Georgina Rieradevall, incorregible, una de les tres potes del cavall de Troia al Parlament, cobrint la seva panxa de vuit mesos amb una samarreta verda de la PAH, i portant per primera vegada al Parlament, junt amb els seus dos companys, els noms de Manuel G. B., el veí de Burjassot que va voler suïcidar-se abans que ser desnonat, i els de Pedro Álvarez, Guillem Agulló, Idrissa Dallo, Ester Quintana, Blanca Serra i Andreu de Cabo. Més enllà del debat de les samarretes, em quedo amb els noms.

A la tarda-vespre, l’últim ple de la Georgina a Vic. Incorregible. Recita un text de comiat que no deixa indiferent a ningú. Als que no els agrada, i als que pensem que si diu el que diu és per algun motiu. Interessos, trampes, pressions, qui dia passa any empeny, xantatge, manca d’ètica, abús de poder, esquenadrets, voltors encorbatats i el “joc brut per neutralitzar l’oposició i intentar destrossar-me personalment”. En això últim és on l’entenc del tot. Els acaba donant les gràcies, però, per haver-la fet més forta i amb les conviccions més clares que mai.

Tanco el dia rellegint una de les nostres lectures preferides.
–Laura!; il·lusa, incorregible... –mormola.
La Laura, darrere la seva finestra del Parlament, contempla, amb angoixa, la llunyania del mar, temptadora, enganyosa.
Mossèn Joan, a Comarquinal, des de la seva finestra, mira com la boira li esfuma totes les llunyanies; i encara sembla que no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts. Fi.

Afortunadament, el Vic de la Laura no és exactament i en tot el Comarquinal que ha conegut la Georgina. Però encara ho és una mica massa, més dels que alguns esquenadrets voldrien fer-nos pensar. En fi... Aquells que pensin que en faig un gra massa, que es tranquil·litzin. Possiblement sigui l’últim article que escric sobre la Georgina a la ciutat dels sants. Sobre la Laura, potser encara no."

1 comentari:

Toni Iborra ha dit...

Un bon article, Josep. Crec que la Georgina té raó de queixar-se del tracte rebut. Tan de bo s'entengui el plantejament que va fer. Hi ha gent de pell fina (i no pas els de la CUP, precisament).