2/8/13

Guillem Agulló, pare: "La impunitat està ben viva, i ben subvencionada!"



Aquesta és l'entrevista íntegra que vam fer als pares d'en Guillem Agulló el 28 de juny passat a Vic amb motiu de l'homenatge que se li va fer després de dedicar-li un espai de la ciutat. Un resum de l'entrevista la vam publicar el dilluns 1 de juliol a EL 9 NOU. La Laura va gravar l'entrevista íntegra en vídeo. És el vídeo que encapçala aquesta entrada al blog. Sota l'entrevista hi ha els vídeos sobre l'acte que van fer la mateixa Laura, EL 9 TV i la CUP.

Vet-ho-aquí, doncs, l'entrevista a en Guillem Agulló, pare, i la Carme Salvador. Quan no es diu el contrari, qui contesta és Guillem. Les negretes són meves.

-Què senten en veure dedicar-li un espai al seu fill a Vic a l’altra punta dels Països Catalans?

-Per a nosaltres és un gran orgull i un honor que a l’altra punta dels Països Catalans es fique a un carrer el nom de Guillem. Lo que ve a demostrar i a representar és que la memòria de Guillem és ben viva i que la flama de la lluita i la reivindicació és ben present.

-Fins a quin punt és important guardar la seva memòria?

-Fins al punt que totes les llibertats estiguen garantides i les injustícies mínimament eliminades.

-Guillem s’ha convertit en un símbol per a la lluita antifeixista, també per a joves com els d’aquí d’Arran Osona, que ni havien nascut quan el van matar...

-Lo que vol dir és que Guillem s’ha convertit en un símbol, que el tenen mitificat, malgrat que ell no haguera volgut.... I que de la mateixa manera que l’han mitificat i el tenen com un símbol, per l’altra banda el criminalitzen i l’insulten... No al mateix nivell, perquè n’hi ha molts més que estan a favor de Guillem, però continuen criminalitzant la memòria de Guillem.

-Sí, és el que li volia dir, també és un mite per als que el van matar i per als que pensen com ells. Ara amb motiu dels 20 anys un regidor de PxC l’insultava i s’alegrava públicament de la seva mort. És molt fort!

-Sí, clar, per això ho deia, hi ha la reivindicació de Guillem, com a part de la memòria col·lectiva dels Països Catalans, i de la lluita antifeixista i contra les injustícies socials, però per una altra banda PxC l’insulta i el criminalitza, perquè els descol·loca el seu discurs.

-Tenen la sensació que la impunitat que va deixar l’assassinat del seu fill sense el càstig exemplar que es mereixia encara continua viva?

-Sí, continua viva... Estan ben vius, ben viva la impunitat, i ben subvencionada... Subvencionada!

-Subvencionada pel govern valencià.... pel govern espanyol...?

-No ho dic.

-Continua notant complicitat implícita o explícita dels governs valencià i espanyol amb el feixisme que va matar Guillem?

-Malgrat que no puc demostrar-ho, estic convençut que és així.

-Va dir fa poc que a l’assassí del seu fill el vol ben viu perquè pateixi en vida almenys la meitat del que vostès han patit fins ara.

-Sí, perquè és clar, nosaltres venim de la cultura de la pau, i no volem la mort per a ningú. Però el que va assassinar al meu fill no sap el dolor que ha provocat a aquesta família. I el volem ben viu perquè patisca sols la meitat del que hem patit nosaltres.

-Com era Guillem Agulló?

-Guillem Agulló era un jove compromès i combatiu, i amb una alegria immensa pel que pensava i pel que lluitava, que era tan difícil parar-la que... bé, que era impossible. Jo no podia parar-lo.... Les seves conviccions eren tan fortes, que jo li deia: Fill meu, però si el propi sistema t’absorbirà i et comprarà tot allò que estàs volent canviar... I ell ens deia: Però si jo no lluito pel que crec, prefereixo morir-me. Un xic amb 18 anys. I tu em diràs com és possible que un xic amb 18 anys pugui dir aquestes coses... Doncs les deia, perquè tenia uns amics que es corresponien als seus ideals, tenia uns pares que es corresponien als seus ideals, i segurament ens hauria agradat que no fos així, perquè ara el tindríem viu. Però algú va pensar que eixa manera de pensar s’havia d’acabar amb ella.

-CS: Guillem no era diferent a la gent jove de la seva època, era un lluitador, estimava moltíssim la terra i per això volia millorar en el possible la convivència entre tots. Era una persona molt alegre, amb les idees molt clares, però com qualsevol persona jove d’aquella època, almenys al País Valencià.

-Amb els anys, fins i tot per a la família la figura es tendeix a desfigurar i es converteix en un mite com ho és per a més d’una generació d’independentistes i antifeixistes?

-Volguérem que no passara. Hem de fer esforços, perquè ens contamina l’ambient que l’envolta, però us asseguro que no direm mai una paraula que no siga certa de Guillem, perquè nosaltres mateixos ens faríem molt de mal. El que diguin els altres és collita d’ells, ja t’he dit que el mite no té fronteres, tampoc no sabem fins on arriba.

-Què us empeny a continuar la lluita?

-CS: La mateixa injustícia, el judici dels seus assassins va ser una burla per a ell, per a nosaltres. Era una bona personal, un xiquet molt dolç, i que no es mereixia morir a mans d’aquesta gent. I com que no es va fer justícia, com que han seguit burlant-se, durant 20 anys, hem hagut de seguit veient ‘Guillem, jodete’, ‘Guillem, mort i ben mort’, fins que no es reconega que va ser una mort política, que el van matar per les seves idees, seguirem allí.

-GA: A més, és tan difícil justificar la mort de Guillem, tan impossible justificar-la, que fins i tot tenen problemes per solucionar la qüestió. I per tant, si és viva la memòria de Guillem és perquè l’assassinat va ser tan dolent i la justícia va ser tan injusta, que va ser una estafa i una burla, que tenen un problema molt greu, que no van a poder resoldre l’assumpte si no es parla que al País Valencià hi ha una trama feixista organitzada que arranca de la transició... perquè això de la transició exemplar va ser una estafa, i d’aquí ve un poc que a la justícia li costi tant demostrar que la mort de Guillem va ser una casualitat, una baralla entre joves. No és possible, va ser un assassinat polític.

-Heu demanat que es reobri el cas a la justícia?

-Fan falta molts diners. Si fos multimilionar potser ho podria aconseguir, però això li correspon a la fiscalia. Jo fa poc m’enviava un dossier una diputada del Parlament espanyol dient que en una comissió reconeixien el dolor de la família, i que les institucions estan a favor de la família, per tot allò que nosaltres hem dit que les institucions no ens han reconegut mai... Ara pareix que comencen a dir-ho, però tampoc sé com se tradueix això. Ja veurem més endavant què és el que s’ha parlat en aquesta comissió, amb tots els partits polítics, des del PP, PSOE, IU, que diuen que van a acabar amb tota eixa impunitat. No sé com es va a traduir, que m’ho expliquen més endavant.

-Feliu Ventura parla d’un viatge que parteix del dolor, de la por, de la ràbia... i que va cap a la construcció. Comparteixen aquesta sensació?

-Sí, sí, sí... Clar. Guillem és el present i és el futur.

-Com definiria la situació actual del País Valencià?

-Una situació de fallida tècnica i política. Hi una xicoteta esperança que l’esquerra recuperi el Parlament valencià després de tants anys que hi ha manat la dreta. Sí, una esperança...

-Es pot redreçar la situació, doncs, són optimistes?

-Ens manté l’esperança. Sí, sí... No som pessimistes. El dolor ens ha fet forts. Hem anat creixent en el dolor. I per tant no tenim més remei que ser optimistes. Perquè hi ha unes generacions que s’ho mereixen.

-El Principat està en un procés cap a la independència... Si més no ho sembla. De moment, però, la majoria d’independentistes d’aquí s’obliden de la resta de Països Catalans. Com es veu el fenomen des de País Valencià?

-Des del món independentista del País Valencià, que som un gruix prou interessant, no ens agradaria que nos deixaren fora. També comprenc que és prou complicat, perquè allà es viu molt en clau espanyola. Malgrat que som dels Països Catalans, ja veu que el govern valencià actual ara s’ha inventat un idioma que es diu íber per no dir-li català... S’han entestat a espanyolitzar molt el País Valencià perquè pensàrem menys en català. I com que això pareix que s’està animant, perquè ara allà hi ha hagut la presentació de les CUP, i està Esquerra Republicana del País Valencià, i està l’Entesa, això és tot un fenomen creixent que va provocant que el canvi se veu vindre.

-CS: De tota manera, quan Catalunya siga independent, allà a València quan vegen el canvi, què és el que significa ser independent, poble per poble anirem demanant la independència, estic segura.

-GA: Nosaltres no farem un procés democràtic i popular, com el vostre. Nosaltres farem declaracions institucionals, perquè allà és un poquet més complicat, però potser que fem declarcions institucionals municipi per municipi fins arribar al Parlament i demanarem també la independència. I ja veurem si serà una federació, o una confenderació, o què, però no podem estar destriats dels Països Catalans.

-I com s’ha donat el tomb al Principat, on ara hi ha una majoria social per la independència quan fins fa ben pocs anys es veia com una cosa molt difícil, veuen possible el canvi al País Valencià, on hi ha una majoria que vota PP?

-Home, quan vegen que Catalunya no té cap problema per a la seva supervivència i que viuen millor fins i tot que algun país europeu, aquestos, la dreta, tampoc té cap problema en apuntar-se al carro... si és que és intel·ligent. A no ser que vulga pegar-li foc a tot el País Valencià, com altres voltes en la història dels valencians.

-Aquí sí que impera una mena de discurs únic que posa la independència per davant de tot, deixant el discurs socials en un segon terme.

-Ho sento, però no m’agrada. La independència no es construirà en bones condicions si darrere no hi ha una seguretat que els interessos de la majoria estan protegits. Per tant, seria també una xicoteta estafa.

-Com creuen que Guillem viuria avui dia la situació actual?

-Avui dia? Eixes preguntes me les fan a voltes i no sé contestar-les... Ho sento, no sé contestar-la.

1 comentari:

sargantana ha dit...

De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

ens agradaria que us afegíssiu al projecte, aixi com si en podeu fer difusió

animeu-vos !!

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/