12/2/14

"Segrest democràtic i desigualtat econòmica"


Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 24-1-2014:

"A la vista de la candidesa d’alguns que només es fixen en l’ús de la violència en les manifestacions de divendres de suport a Gamonal, recupero les paraules de Julio Cortázar: “És molt important comprendre qui posa en pràctica la violència, si són els que provoquen la misèria o els que lluiten contra ella”. Sobretot ara que ja sabem que el bulevard de Gamonal era només la gota que va fer vessar el got. I parlant de violència, la que representen les desigualtats cada vegada més accentuades. Ho diu Intermón-Oxfam en un informe de títol ben significatiu: “Governar per a les elits. Segrest democràtic i desigualtat econòmica”. A Espanya, només 20 persones, les més riques, tenen tant patrimoni com cinc milions de persones, les més pobres. La crisi ha fet més rics els rics i més pobres els pobres i a bona part de la dita classe mitjana, ara en vies d’extinció. I al món, segons el mateix informe, els 85 més rics tenen tant com la meitat de la població més pobra, o sigui, 3.570 milions de persones. Això sí, a aquests 3.570 milions no se’ls ocorregués, en un rampell de ràbia, cremar cap contenidor o llançar cap cadira a les portes d’una comissaria! I vinga condemnar la ràbia social, quan el problema és la passivitat social. I l’endemà, les xifres de beneficis de la banca, el 2013: Santander, 4.722 milions; BBVA, 2.498; CaixaBank, 569; Bankia, 460 (valgamdeusenyor!); Bankinter, 211; Popular, 210, i Sabadell, 203. La cara visible d’uns mercats financers que el 2014 continuaran engreixant-se a base d’un pressupost de la Generalitat sotmès al règim de la deutecràcia, aquell que dicta el dogma que allà on no puguis retallar, privatitza. Ho deia Isabel Vallet a ses senyories que van aprovar-los: “Les vostres renúncies són les nostres misèries. Esteu fabricant un exèrcit de pobres que un dia us reclamaran el que és seu”.