El TAV de Girona i el tren de la bruixa

Manifestants al carrer contra el projecte faraònic del TAV
de Girona sota l'atenta vigilància dels Mossos d'Esquadra

Les autoritats espanyoles i el president català anant a Girona
amb el TAV. Hi ha qui hauria preferit que hi anessin per l'N-2

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de l'11-1-2013:

"Dimecres, 9. Primers viatgers al flamant nou Tren d’Alta Velocitat de Barcelona a Girona l’endemà que l’estrenessin el príncep d’Espanya, el president d’Espanya, la ministra de Foment d’Espanya i el president de la Comunitat Autònoma de Catalunya, acompanyats de la resta de la cort. A Girona els esperaven més patums mentre el poble es manifestava al carrer contra el projecte faraònic que ha representat continuar prioritzant l’alta velocitat per davant del tren de proximitat, o el que acabarà sent un tren de dues velocitats, el TAV per a qui s’ho pugui pagar, i l’altre, que com diu Pere Molist a Twitter va a una velocitat punta inferior al tren de la bruixa. I mentre els primers viatgers van a Girona en TAV, a la mateixa hora també a Twitter el centellenc Francesc Mateu lamenta que arriben 106 (cent sis!!!) minuts tard, després d’estar més d’una hora parats, abandonats i sense cap informació a Montcada Bifurcació (quin nom més sinistre!). Quin dia ens revoltarem els de la línia de Vic i Ripoll? O ens resignem ja per sempre més? Si no és el cas, s’accepten propostes per fer la revolució, vist que els polítics sols no se n’han sortit.

El dia abans el príncep havia fardat que Espanya és el primer país d’Europa en línies d’alta velocitat i el segon del món després de la Xina. Al·lucinant! El TAV no és el model que necessita avui el país. És a les antípodes del model ferroviari de proximitat, modern, d’ample europeu i al servei de les classes populars, del territori i del medi ambient. I amb doble via, és clar! I a Girona les patums locals, ves, requerien de pitet davant de tan magne esdeveniment. És clar que, com deia el regidor gironí Jordi Navarro, el 98% de les intervencions ressaltaven les oportunitats de negoci i riquesa i només el 2% explicava com es repartirà la suposada creació de riquesa. Més d’hora que tard el que farà és empobrir una mica més les classes populars, que veuran com el tren convencional va perdent qualitat perquè acabin pagant més tot anant en el TAV. Venim, doncs, d’una altra derrota, però com diu també Navarro citant el poeta de Roda, “tanmateix la remor persisteix”, i la lluita per un món millor continua".