Pàgines

14/4/13

Trenta-tres polítics però... no fan política!

Mares de l'escola El Castell al ple del Consell. Al fons, polítics que no fan política

Recuperant articles publicats ja fa uns dies. Aquest, del 5 d'abril:

"Dimecres, 27. Ple al Consell. Es debat una moció sobre l’escola El Castell de Tona. La presenta la CUP i hi donen suport ICV i independents. És tot sentit comú. La mateixa que van aprovar a Tona. Només s’hi afegeix un petit retret –ai!– a Ensenyament per no fer cas de la resolució del Parlament, votada també per ERC i PSC, perquè s’escoltés la comunitat educativa d’El Castell. El tripartit de govern –CiU, ERC i PSC– opten per tombar la moció com la presentaven els grups de la seva esquerra. Davant la perplexitat de les mares presents al ple. Diuen, els del corró governamental, que allà no s’hi va a “fer política”, que la CUP vol “polititzar el Consell” (!!!) i que la consellera Liliana Vilanova s’hi ha presentat amb “una estratègia política”. Molt bé. Però què hi feien tants polítics (33!) allà ben escarxofats si no s’hi fa política? Diria que si el Consell d’Osona és el que és, és perquè algun dia algú hi va anar a fer política. Bona política, és clar.

Dimecres, 3. M’arriba el delirant informe policial que prohibeix fer una calçotada antifeixista a la Bassa dels Hermanos perquè... és massa a prop d’on viu Anglada! Una resolució que criminalitza els moviments socials –fins i tot hi rep la PAH, que passava per allà, però que com tothom sap, és ETA– i presenta Anglada com a víctima en potència. Sincerament, Joans, per fer-s’ho mirar.


I un últim record, ara que ja som tots –o gairebé tots– independentistes, per a Guillem Agulló, assassinat precisament pel feixisme per ser independentista. Dijous farà 20 anys. Al cap de 20 anys, repeteixo, ara que tots –o gairebé tots– ja som independentistes, però que a més volem ser –ara ja no sé si la majoria– independents, és bona hora per fer memòria d’aquest nostre passat recent i tan llunyà alhora. Dedicar-li un espai a cada poble i cada vila serà una bona manera de reconciliar-nos amb el passat, fer memòria de les nostres víctimes, i de passada combatre el feixisme. D’ahir i d’avui".