Cultura que fa visible l'invisible

Article publicat a la seció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 2-5-2014:

"Cap de setmana, el passat, de Cultura, amb majúscula, a Vic. Dissabte, a l’espai alliberat de l’ETC, la final del Festival Protesta, que va premiar 'Minerita', un documental atordidor del realitzador navarrès Raúl de la Fuente, també guanyador dels últims Goya. I diumenge, a L’Atlàntida, el públic dempeus –molt poc habitual a Vic– després de l’exhibició de mestria de Juan Diego Botto amb la impressionant i impecable obra 'Un trozo invisible de este mundo'. Tant el documental com l’obra de teatre, de fet, fan visible l’invisible i demostren una vegada més que la Cultura, amb majúscula, és i ha de ser corretja de transmissió, de sentiment però també d’idees. De fet, Juan Diego Botto aterrava a Vic el 27 d’abril, aniversari de la mort d’Antonio Gramsci, pare del concepte de l’“hegemonia cultural”, a través de la qual les classes populars poden rebatre i combatre allò que els poderosos els prenen per l’hegemonia de la força. El poder de la cultura i les idees contra el poder de la força i la norma. A 'Minerita' se’ns fa visible un infern en vida, on les dones no tenen cap mena d’esperança –en tot cas, sobreviure– mentre que els homes tenen com a únic consol pegar, abusar i violar les dones, les seves companyes i totes les altres. Els gossos que pul·lulen pel Cerro Rico, una població boliviana minera a 4.702 metres, viuen molt millor que aquelles dones. Un documental real, realíssim, i cru, cruíssim, rodat al segle XXI. 'Un trozo invisible de este mundo' és com si fos la continuació. Narra històries de la immigració i de l’exili, ni una sola escena en va, ni una sola frase desaprofitable. Dels que van deixar l’infern per buscar-se una vida, un món, ja no millor, sinó per viure i no només sobreviure. Si 'Minerita' és recomanable, l’obra immensa que ha escrit i interpreta Juan Diego Botto ja és imprescindible".