D'entre totes les piulades seleccionades, em quedo amb aquesta:
Es veu que demà operen Duran Lleida del menisc i ja tenen previst prescriure-li dos mesos de repòs absolut... ;)
— xevi bardolet (@xbardolet) setembre 26, 2012
27/9/12
Les piulades de l'hora de la veritat - 27-9-2012
En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT.
D'entre totes les piulades seleccionades, em quedo amb aquesta:
D'entre totes les piulades seleccionades, em quedo amb aquesta:
26/9/12
Les piulades de l'hora de la veritat - 26-9-2012
En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT.
D'entre totes les piulades seleccionades, em quedo amb aquesta:
D'entre totes les piulades seleccionades, em quedo amb aquesta:
No entenc com el PP encara està governant a les Diputacions amb els independentistes que fan l'hisenda pròpia. Falla la coherència. De qui?
— Marta Rovira Vergés (@martarovira) setembre 26, 2012
25/9/12
Les piulades de l'hora de la veritat - 25-9-2012
En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT.
D'entre totes les piulades seleccionades, em quedo amb aquesta:
D'entre totes les piulades seleccionades, em quedo amb aquesta:
Mas vol una Catalunya com Puerto Rico i Vila d'Abadal una Catalunya com Bielorussia, amb l'oposicio silenciada.
— tornafoch (@tornafoch) setembre 24, 2012
22/9/12
"Junts podem arribar més lluny, més lluny"
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 21-9-2012:
"Dissabte, 15. Com sempre, allà on no arriben les paraules dels polítics ho fan les dels artistes. Grans artistes com Txarango, que van omplir la plaça Major de Vic en horari com qui diu infantil. Encara ara hi ressonen les paraules del seu cantant, l’Alguer Miquel: “Procurem per l’educació dels nostres petits a casa nostra, vigilem pels valors amb què pugen a l’escola, però després el món de la gent gran permet que passin coses com les que passen aquí, que l’odi i el racisme s’instal·len als ajuntaments, en una estranya democràcia que ho permet tot. Per tant, si no volem que els petits arrosseguin les pors dels grans més val que apaguem aquestes pors i fem fora el racisme i l’odi dels nostres ajuntaments, com aquí a Vic; això no pot ser, família!”. I tot seguit van entonar un autèntic himne: “Quan tot s’enlaira toco els somnis de puntetes, junts podem arribar més lluny, més lluny. Un llarg viatge, il·lusions dins les maletes, junts podem arribar més lluny, més lluny”.
Dimecres, 19. Commovedora entrevista de Jordi Molet a 'L’hora de la veritat' d’EL 9 FM al nou director de Càritas Arxiprestal de Vic, Santi Saborit. Reconeix que en una escola de Vic i una de la comarca ja tenen detectats com a mínim un cas en cadascuna de nens amb problemes d’alimentació a casa seva. M’arriba el cor l’entusiasme amb què Saborit parla dels projectes de Càritas. Per exemple, de com han donat la volta a la situació denigrant que havíem denunciat no fa ni mig any de supermercats que llençaven menjar als contenidors. I preocupen les paraules de Saborit, en el sentit que “si l’administració retalla més o paren algunes prestacions, això se’ns pot disparar o fins i tot se’ns pot escapar de les mans”. Escoltem Alguer Miquel, escoltem Santi Saborit! “Junts podem arribar més lluny, més lluny”."
Les paraules de l'Alguer Miquel i la cançó 'Quan tot s'enlaira', dissabte a la plaça Major, es poden recuperar en el vídeo que encapçala aquest post. L'entrevista a Santi Saborit, en el podcast de 'L'hora de la veritat' del dimecres 19 (a partir del minut 80).
#sompaisoscatalans
21-9-2012
La flama de tot un poble en moviment.
Amb Obrint Pas a Santa Coloma de Farners
21/9/12
18/9/12
#osonagram 17-9-2012
La cúpula d'ERC, endollada al mòbil durant l'històric ple que declara Vic territori català lliure i sobirà
16/9/12
"Fascinats, vam comprovar que l'empelt havia brotat"
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 14-9-12:
"Què queda per dir de la manifestació de dimarts? Podria rematar-ho amb alguna dita ocorrent, que el refranyer català és savi i en té una per a cada ocasió. També ho és, però, el cançoner català. Rematem-ho, doncs, amb un fragment d’una cançó d’en Llach, de títol prou significatiu, 'No abarateixis el somni': “No abarateixis el somni, res més que això tinc per dir-te, si vols. (...) Que ens han fet preu per viure i el viure a voltes té el preu de dir prou. Prou de renúncies mediocres que no ens permeten la història dempeus”. I salto de cançó en cançó. Ara sona 'Sempre més', el tema de Brams que en Titot va escriure en record dels detinguts en l’Operació Garzón prèvia als Jocs de 1992, i tot el que aquella repressió va representar per a l’independentisme: “Amb l’absoluta certesa de no haver arribat enlloc vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc. Uns se’n van anar a dormir i altres vam passar la nit en blanc; però a casa tot era foscor fins que obrint el finestró, fascinats, vam comprovar que l’empelt havia brotat”. L’escolto repassant retalls no del 1992, sinó del 1982, quan l’aleshores governador civil de Barcelona, Jorge Fernández Díaz, actual ministre espanyol de l’Interior, va ordenar la detenció de Carles Castellanos, Ramon Pelegrí, Blanca i Eva Serra, Teresa Lecha i Mait Carrasco. Llegeixo en l’auto de presó que els imputaven el delicte d’“ultraje a la unidad de la Nación Española”. Repeteixo, érem el 1982, amb Franco mort i enterrat. Van passar dos mesos a la presó! El delicte, dur en una manifestació a Barcelona una pancarta on deia... “Independència”. Dimarts n’haurien pogut detenir un milió i mig! Però, ves per on, l’empelt ha brotat. Un record emocionat, doncs, per a tants independentistes criminalitzats durant tants i tants anys i que van cuidar l’empelt perquè un dia pogués brotar."
15/9/12
#mmvv 15-9-2012
Love of Lesbian al Mercat
de Música Viva... i a EL 9 TV
L'Estudiant de Vic, espectador d'excepció
al Mercat de Música Viva
Mercat de Música Viva. Flaire d'Amsterdam
Mercat de Música Viva. La flama continua encesa
12/9/12
11/9/12
#11s2012 #sompaïsoscatalans
Brandant l'estelada de casa
davant l'escenari de l'Estació de França
Marea verda independentista a l'Estació de França
La litúrgia de l'esquerra independentista
a Santa Maria del Mar
Hem pres la humil decisió de lluitar.
Baixa al carrer i participa
Barcelona, envaït per un
poble unit, alegre i combatiu
Mar d'estelades
#osonagram 10-9-2012
La Marxa dels Vigatans vista des de la redacció.
El Cant dels Segadors
A la Marxa dels Vigatans,
a punt de cremar el Decret de Nova Planta
A la Marxa dels Vigatans
Vic, pròxim territori català lliure?
Ho sabrem el dia 17
A l'acte de l'esquerra independentista d'Osona.
Per la independència i pels drets socials
A l'ofrena floral a Bac de Roda a Vic
A l'ofrena floral a Bac de Roda a Vic. Balla l'Àliga
A la hissada de l'estelada a la plaça del Mil·lenari de Vic. La pròxim al pal de l'Ajuntament?
Un patriota escalador ha enfilat una estelada
al capdamunt de la grua de la Catedral de Vic
Ajuntament de Vic. Al balcó, l'estelada. Al pal, la senyera. Aquella prudència tan vigatana...
9/9/12
#11s2012: "Baixa al carrer i participa"
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 7-9-2012:
"Dilluns, 3. Intento convèncer una bona amiga, potser farta de la burocratització de la vida pública, de la partitocràcia i del que alguns comencen a anomenar feixistització de la política institucional, que encara hi ha feina a fer als ajuntaments. Em diu: “Farem feina al carrer, i més ara que buidaran de contingut els ajuntaments”. Segur que ho intentaran, i que al carrer s’hi haurà d’anar, si cal carrer a carrer, però als ajuntaments s’hi ha de ser, no se’ls pot deixar per a ells sols, per als farsants de qui parlava fa uns dies. Ajuntaments per treballar a peu de carrer, això sí. I donant suport, que per això no fan falta grans pressupostos, a iniciatives molt pròpies dels nous temps com, per posar un cas, el 4t Mercat d’Intercanvi que fa la xarxa ECO Alt Congost aquest dissabte a Tagamanent, amb moneda pròpia inclosa.
Dimecres, 5. Extraordinari discurs de Lluís Solà i Sala a la presentació de la Marxa dels Vigatans. Sobre la necessitat de la llibertat, negada al poble català des de fa segles. D’entre moltes idees, em quedo amb dues. Una, que no es pot separar la qüestió nacional de la qüestió social. I va posar èmfasi en el fet que la segona no deixés de banda la primera, i jo dic, i viceversa, que la nacional no ens faci oblidar la social. Que veure la llum al final del túnel no ens faci perdre de vista que el túnel del drama social cada vegada és més fosc. I l’altra, l’aposta pel federalisme, però pel que ens hauria de federar amb els altres països catalans. Que la hipotètica independència de les quatre províncies no ens faci renunciar a la reunificació dels Països Catalans. Això l’endemà del Dia Estellés, el dia que el poeta hauria fet 88 anys. L’autor d’aquells versos que donen pas a 'La flama', el tema que algú va encertar a convertir en banda sonora del lipdub per la independència vigatà: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”. Doncs això."
"Dilluns, 3. Intento convèncer una bona amiga, potser farta de la burocratització de la vida pública, de la partitocràcia i del que alguns comencen a anomenar feixistització de la política institucional, que encara hi ha feina a fer als ajuntaments. Em diu: “Farem feina al carrer, i més ara que buidaran de contingut els ajuntaments”. Segur que ho intentaran, i que al carrer s’hi haurà d’anar, si cal carrer a carrer, però als ajuntaments s’hi ha de ser, no se’ls pot deixar per a ells sols, per als farsants de qui parlava fa uns dies. Ajuntaments per treballar a peu de carrer, això sí. I donant suport, que per això no fan falta grans pressupostos, a iniciatives molt pròpies dels nous temps com, per posar un cas, el 4t Mercat d’Intercanvi que fa la xarxa ECO Alt Congost aquest dissabte a Tagamanent, amb moneda pròpia inclosa.
Dimecres, 5. Extraordinari discurs de Lluís Solà i Sala a la presentació de la Marxa dels Vigatans. Sobre la necessitat de la llibertat, negada al poble català des de fa segles. D’entre moltes idees, em quedo amb dues. Una, que no es pot separar la qüestió nacional de la qüestió social. I va posar èmfasi en el fet que la segona no deixés de banda la primera, i jo dic, i viceversa, que la nacional no ens faci oblidar la social. Que veure la llum al final del túnel no ens faci perdre de vista que el túnel del drama social cada vegada és més fosc. I l’altra, l’aposta pel federalisme, però pel que ens hauria de federar amb els altres països catalans. Que la hipotètica independència de les quatre províncies no ens faci renunciar a la reunificació dels Països Catalans. Això l’endemà del Dia Estellés, el dia que el poeta hauria fet 88 anys. L’autor d’aquells versos que donen pas a 'La flama', el tema que algú va encertar a convertir en banda sonora del lipdub per la independència vigatà: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”. Doncs això."
8/9/12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)