Pàgines

16/1/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 16-1-2014

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

15/1/14

Tuits i retuits del 15-1-2014

Tuits i retuits del dia... ja amb ganes de Protesta(r)






Les piulades de l'hora de la veritat - 15-1-2014

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

14/1/14

Tuits i retuits del 14-1-2014

Tuits i retuits del dia que l'Arnau n'ha fet 17...






I aquesta foto, pescada de la peixera del Facebook...


Les piulades de l'hora de la veritat - 14-1-2014

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

13/1/14

Tuits i retuits del 13-1-2014

Tuits i retuits d'un dilluns de xirimiri...












I això altre, pescat a la peixera del Facebook...


Les piulades de l'hora de la veritat - 13-1-2014

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

10/1/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 10-1-2014

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

9/1/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 9-1-2014

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

8/1/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 8-1-2014

En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

7/1/14

Les piulades de l'hora de la veritat - 7-1-2014

Sant Tornem-hi! En aquest enllaç es pot consultar la selecció de piulades que he fet avui a 'L'hora de la veritat' d'EL 9 FM. Si voleu recuperar el programa sencer ho podeu fer al podcast d'EL9NOU.CAT. I vet-ho-aquí la piulada destacada del dia (amb la qual hi puc estar més d'acord o menys, quedi clar pels aspirants a Torquemada que volten per aquí)

6/1/14

2014, l'any de la desobediència?

           

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 3-1-2014:

"Dilluns, 30. Fi d’any cinematogràfic amb '12 anys d’esclavitud'. Bona, molt bona. Recomanable. Dura, molt dura. Però ben real. De com, al segle XIX, la nació més poderosa del món va fer-se, també, a base de treball esclau. I al segle XXI? Recupero dades de 'L’hora dels voltors', de Josep Manuel Busqueta: “L’Organització Internacional del Treball (OIT) ens informa que avui l’esclavitud és una realitat per desgràcia ben viva”. Segos l’OIT, al món hi ha al voltant de 12,3 milions de persones en aquesta condició, que Kevin Bales eleva a a 27 milions, i estimacions de l’ONU parlen de molts milions més. De la pel·lícula, més enllà de lluita, ja no per sobreviure, sinó per viure, dels esclaus, em quedo amb l’apel·lació a la desobediència de les lleis injustes del personatge que interpreta Brad Pitt, el blanc que se la juga per alliberar el negre.

Dimarts, 31. Fart de tanta cantarella als mitjans nacionals amb l’increment de la T-10 d’1 zona i sense trobar enlloc res de l’increment de les 6 zones. La del viatge en tren de Vic a Barcelona. O des de més enllà. Vaig per fer una comparativa de preus i increments, i m’ho trobo ja fet al blog de la Isàvena Opisso, activista a Perquè no ens Fotin el Tren, ICV, i tantes més lluites compartides. Doncs això: la T-10 de sis zones s’ha apujat dos euros, els mateixos que l’any abans; un 4,82%, un 10,13% acumulat els dos últims anys. Però és que el bitllet senzill s’ha apujat un 7,89% només ara! La T-50/30, un 8,33% (14,04% acumulat els dos anys), i la T-70/30, un 8,46% (14,33% acumulat). Ja ho vaig dir ara fa un any i ho repeteixo: ja només la desobediència podrà capgirar aquest abús insultant cap als usuaris del transport públic. Sense ni molt menys voler comparar amb el tema de l’esclavisme, també farà falta jugar-nos-la amb un #nopaguem reiterat i col·lectiu."

Sobre el tema de la pujada de tarifes del tren, posteriorment també n'ha fet un excel·lent escrit al blog l'Òscar Guàrdia, consultable aquí.


4/1/14

I tanmateix, la remor persisteix

Foto: Ana García (http://www.interarteonline.com/Ana_Garcia.htm)
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 15-11-2013:

“Aquesta remor que se sent no és de pluja. / Ja fa molt de temps que no plou. / S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula pels carrers i les cases”.

La justícia no hauria de ser lenta, però ho és. I hauria de ser justa, però no ho és (sempre). En el cas del xapapote de Galícia s’ha dictat sentència, però no s’ha fet justícia. No n’han sabut o volgut fer, ja que el delicte hi ha estat però no han sabut o volgut trobar el culpable.

“Aquesta remor que se sent no és de vent. / Han prohibit el vent perquè no s’alci / la pols que hi ha pertot / i l’aire no esdevingui, diuen, irrespirable”.

Il·lustrativa conferència la de divendres a Santa Eugènia del periodista Martí Anglada. Tot dades, tot informació. Significativa la comparança sobre la unitat de les forces polítiques a Estònia i Letònia. On anaven units abans de la independència, no se’n surten; on cadascú va seguir el seu programa, ara són referents en cohesió social.

“Aquesta remor que se sent no és de paraules. / Han prohibit les paraules perquè /no posin en perill / la fràgil immobilitat de l’aire”.

Tan gran com és el món, no hi havia més universitats que dues d’Israel per firmar els convenis per la nova facultat de medicina de la UVic?

“Aquesta remor que se sent no és de pensaments. / Han estat prohibits perquè no engendrin / la necessitat de parlar / i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe”.

Nou capítol de David contra Goliat. La fona ara reconvertida no només en paraula sinó en la simbòlica sandàlia que tant de carrer ha viscut i trepitjat. I altre cop quan el dit assenyala la lluna, el neci es fixa en el dit. Altre cop el sistema ens hauria volgut fer fixar només en la sandàlia de David Fernàndez perquè no paréssim compte en els botons de puny daurats de Rodrigo Rato.

Martí i Pol, 10 anys. “I tanmateix, la remor persisteix”.

3/1/14

L'amo català de Sacyr. Mediterràniament!

El tercer Demetrio Carceller de la nissaga. El de l''estrella' Damm i el fiasco del canal de Panamà
Matí surfejant per les ombres de les elits extractives, aquestes que es passegen, i se'ns passegen, de porta giratòria en porta giratòria. Avui la notícia és Sacyr, i els espavilats de torn s'han afanyat a assenyalar altre cop a Madrid per encolomar-los l'antepenúltima xapussa de la #MarcaEspaña. Ara amb el nyap del canal de Panamà. Sort, un altre cop, d'en Roger Palà, que ja ens interpel·lava de bon matí en una piulada si no hauríem de parlar també de #MarcaCatalunya. I és que el principal accionista de Sacyr és l'empresari català Demetrio Carceller, el de l''estrella' Damm. Curiós oblit el de la majoria (per no dir pràcticament tota) la premsa del país en obviar el nom de Carceller a l'hora de parlar dels afers foscos de la seva constructora. El mateix oblit que ja van tenir en parlar del fiasco de l'aeroport de Múrcia, que després d'estar acabat des de 2007 encara no ha entrat en funcionament, i presentat des d'aquí com un d'aquests fiascos clàssics de la #MarcaEspaña. L'empresa que el va construir i ara l'hauria d'estar gestionant, Aeromur, té com a principal accionista la constructora dels Carceller i companyia.

Tercer Demetrio d'una dinastia d'emprenedors, que en dirien alguns ara, han viscut durant dècades a l'ombra de l'Estat, aquest Estat que des del seu liberalisme descarnat maleeixen cada vegada que obren la boca, però el qual continuen necessitant a l'hora de fer bo allò que si el negoci privat és bo, el benefici és privat, i si no, la despesa per pagar els plats trencats ja serà pública. I així sembla que passarà altre cop amb el nyap del canal de Panamà, obra que va tenir com a 'agent comercial' de Sacyr el mateix Rodríguez Zapatero i que va avalar l'Estat a través de l'agència d'assegurances pública -i malgrat tot molt opaca- CESCE (Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació).

Deixo més avall alguns enllaços fruit del surfing d'aquest matí per la xarxa. De ben segur que gratant una mica més ens acabaríem escandalitzant molt més. Ah, i qualsevol dia d'aquests no us estranyi trobar Zapatero al consell d'administració de Sacyr o alguna altra porta giratòria que se li escaigui a un estadista com ell. Està bé assenyalar el PP i Rajoy, però també reconèixer-li els mèrits del seu predecessor. Com ho és fer-ho amb la Marca España, però també amb la Marca Catalunya que tan dignament porta Carceller pel món. O no serà que quan es va quedar Cacaolat no van córrer tots -aleshores sí- a citar-lo perquè havia salvat la marca catalana que era a punt de desaparèixer o a anar a parar a vés a saber quines mans.

I bé, com que no tot han de ser males notícies, ahir mateix, coincidint amb tot el merder de Panamà, l'Audiència Nacional desimputava Demetrio Carceller nét de l'acusació de frau fiscal i blanqueig de diners per 72 milions de res que Demetrio Carceller fill s'havia descuidat de declarar a Hisenda. Contra el que podria desprendre's d'alguns titulars, però, la imputació continua viva pel Carceller fill. El que se'n salva, però, és el nét, que de moment prou maldecaps tindrà -o no!- amb això del Panamà.

Com deia, doncs, fruit del surfing matiner, deixo alguns enllaços per acabar-se de fer a la idea de quina mena de gent i assumptes estem parlant.

Composició del consell d'administració de Sacyr, amb altres descendents de ministres franquistes i, oh!, el president de Prisa, l'editora d'El País.

Article sobre la 'dinastia dels Carceller', des de l'avi falangista i ministre de Franco al nét de l''estrella' Damm i el nyap de Panamà.

Un altre article amb sucoses anècdotes sobre els Carceller. Especialment graciosa la del cotxe que li va 'comprar' als americans el Carceller ministre franquista.

Informació: "Demetrio Carceller, primer accionista de Sacyr al elevar su participación al 15,7%".  

Informació de quan Zapatero va anar a fer d''agent comercial' de les empreses espanyoles perquè els adjudiquessin les obres del canal de Panamà.

Informació de 2009, on alguns -les competidores de Sacyr, entre altres- ja posaven el crit al cel per l'aval públic del govern espanyol al negoci privat de Sacyr al canal de Panamà.

Excel·lent reportatge d'en Marc Font a la Directa de fa uns dies sobre l'entramat públic de Cesce i el benefici que comporta a les transnacionals espanyoles.

Panamà no és del tot desconegut als Carceller: "Los Carceller repatrían la fortuna familiar aparcada en el paraíso de Panamá".

Informació sobre el fiasco de Sacyr a l'aeroport de Múrcia.

2/1/14

Canvi d'any, i també de sistema?

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 27-12-2013:

"Divendres, 20. Publiquem la comparativa entre la barrera de seguretat de formigó de la C-17 al punt que un cotxe va caure al riu i hi van morir quatre veïns d’Aiguafreda, i la tanca de ferro que han fet a l’altura de Ribamala, a Sant Joan. Aquesta, aparentment molt més segura que la primera. Aviat algú apunta que la primera és una carretera de la Generalitat, pobra de solemnitat, i la segona és una de l’Estat, que lliguen els gossos amb llonganisses. I doncs? Per què en volem marxar, d’Espanya? Un company de redacció més llest hi veu una altra diferència: la C-17 la va fer una empresa privada, que ara la té en concessió. La carretera de Sant Joan és pública cent per cent. D’on es deu haver de marxar, doncs, és d’aquest sistema que prima el benefici per davant de tot?

Dissabte, 21. Repassant actes de plens. Dimecres n’hi havia hagut al Consell Comarcal. La CUP s’hi va interessar per la sobtada desaparició de la PAH, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, del conveni pel servei d’intermediació hipotecària que firma el Consell amb l’Ajuntament de Vic. Quan en el conveni de les mateixes característiques que havia firmat l’Ajuntament de Vic al juny la PAH sí que hi constava com a entitat a tenir en compte en la intermediació. El president, Joan Roca, se’n va rentar les mans i va dir que es limiten a aprovar el que ja va aprovar Vic al ple del novembre. Anem a l’acta del ple de Vic del novembre... La CUP havia fet la mateixa pregunta i el regidor Joan Ballana hi va respondre que això és cosa del Consell (!), que ho preguntin al ple del Consell. I els uns pels altres, la PAH ja no hi és. I avui pau i demà glòria. Quin dels dos polítics té raó, però? Cap?
I així, entre la desídia dels uns i la punyeteria dels altres, se’ns en va l’any. Com diu una vinyeta que corre per internet, “que el nou any porti felicitat a tota la humanitat”. Em quedo, però, amb la resposta de l’indígena de la vinyeta: “Per a això ha de canviar el sistema, no l’any”. Doncs això. I no deixeu passar l’any sense llegir l’article de l’Eudald i companyia de sobre meu. S’ho val."