Pàgines

6/1/14

2014, l'any de la desobediència?

           

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 3-1-2014:

"Dilluns, 30. Fi d’any cinematogràfic amb '12 anys d’esclavitud'. Bona, molt bona. Recomanable. Dura, molt dura. Però ben real. De com, al segle XIX, la nació més poderosa del món va fer-se, també, a base de treball esclau. I al segle XXI? Recupero dades de 'L’hora dels voltors', de Josep Manuel Busqueta: “L’Organització Internacional del Treball (OIT) ens informa que avui l’esclavitud és una realitat per desgràcia ben viva”. Segos l’OIT, al món hi ha al voltant de 12,3 milions de persones en aquesta condició, que Kevin Bales eleva a a 27 milions, i estimacions de l’ONU parlen de molts milions més. De la pel·lícula, més enllà de lluita, ja no per sobreviure, sinó per viure, dels esclaus, em quedo amb l’apel·lació a la desobediència de les lleis injustes del personatge que interpreta Brad Pitt, el blanc que se la juga per alliberar el negre.

Dimarts, 31. Fart de tanta cantarella als mitjans nacionals amb l’increment de la T-10 d’1 zona i sense trobar enlloc res de l’increment de les 6 zones. La del viatge en tren de Vic a Barcelona. O des de més enllà. Vaig per fer una comparativa de preus i increments, i m’ho trobo ja fet al blog de la Isàvena Opisso, activista a Perquè no ens Fotin el Tren, ICV, i tantes més lluites compartides. Doncs això: la T-10 de sis zones s’ha apujat dos euros, els mateixos que l’any abans; un 4,82%, un 10,13% acumulat els dos últims anys. Però és que el bitllet senzill s’ha apujat un 7,89% només ara! La T-50/30, un 8,33% (14,04% acumulat els dos anys), i la T-70/30, un 8,46% (14,33% acumulat). Ja ho vaig dir ara fa un any i ho repeteixo: ja només la desobediència podrà capgirar aquest abús insultant cap als usuaris del transport públic. Sense ni molt menys voler comparar amb el tema de l’esclavisme, també farà falta jugar-nos-la amb un #nopaguem reiterat i col·lectiu."

Sobre el tema de la pujada de tarifes del tren, posteriorment també n'ha fet un excel·lent escrit al blog l'Òscar Guàrdia, consultable aquí.