 |
| Anglada aprofitant el temps per fer proselitisme mentre no comença el judici |
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 25 de novembre de 2011:
"Portava la idea de comentar les dades publicades a internet sobre com haurien anat els resultats si a les eleccions al Congrés es votés amb una sola circumscripció en comptes de 52. Hi ha el mite que els partits independentistes i regionalistes no tindrien tanta representació. Fals, segons les dades publicades. Sí que n’hauria tret un, però, PxC, ja que precisament a les circumscripcions amb més població, Madrid i Barcelona, és on els partits petits surten més castigats pel sistema actual. Un toc d’atenció més, doncs, que malgrat no haver tret representació i haver-se clavat una patacada monumental a Vic, els 52.985 vots de PxC no són per menysprear. Són, de moment, només un símptoma.
Però deixo el comentari per una altra estona. Explicaré l’anècdota
viscuda aquest dijous al matí durant la llarga espera perquè comencés el
judici a Josep Anglada. Surten dos acusats d’un judici anterior per
furt, tots dos estètica Estopa. Veuen les càmeres de la tele. “Són per
nosaltres?!”, bromeja un. Li ensenyen Anglada i li diuen que és polític.
No l’havia vist mai. Anglada veu que els mira i els ofereix de seguida
la mà amb un ample somriure. La conversa va anar més o menys així: “Ets
dels d’en Rajoy?”, li diu un. “No!, de Plataforma per Catalunya”, respon
ell. Cara de perplexitat de tots dos. “Deu ser un partit
d’esquerres...”. “No! Ni d’esquerres ni de dretes, del sentit comú, del
poble”. Comencen a parlar de la justícia, dels polítics, i de com, en
paraules d’Anglada, “en aquest país qui roba una gallina va a la presó i
qui roba 1.000 milions se’n salva”. “D’on sou?”, els pregunta Anglada,
segurament estranyat que no el coneguessin. “De Sabadell”. “I com és que
sent de Sabadell, us jutgen aquí?”. “És que la gallina la vam robar
aquí”. Van acomiadar-se tan amics. Un altre símptoma."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada