30/1/12

Mobilitat professional internacional? Com diu?

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 27-1-2012:

"Dimarts, 24. M’arriba una nota de premsa de la Generalitat sobre el conveni amb el govern regional del Quebec per “canalitzar la mobilitat i l’experiència professional a nivell internacional de treballadors catalans”. Els dos executius, diu la nota, crearan un grup de treball mixt sobre “mobilitat professional internacional”. Mira que n’he arribat a veure d’eufemismes, però ara veig que a l’emigració per motius de feina n’hi diem “mobilitat professional internacional”. Així ho expresso a Twitter i em contesta l’exconsellera Marina Geli: “Catalunya, un país d’emigració per falta d’oportunitats, l’any 2011 primer amb saldo negatiu de més de 36.000 joves”. Dilluns se’n feia ressò el diari 'Ara', en un complet reportatge sobre el primer saldo migratori negatiu de la dècada, acompanyat d’un article de la investigadora de la UOC Adela Ros. Parla de la fascinació que li provoca com s’entrecreuen la realitat de la immigració –encara prou present a casa nostra– amb la de l’emigració de joves catalans a països on la crisi no és tan severa. “Mentre parlem dels que van arribar com a categoria anònima i problematitzem tot el que els envolta, dels nostres en diem, quan marxen, que són persones que se’n va a aportar capital i talent”. I tot seguit proposa un exercici interessant: “Ara que tenim molt fresca la memòria de la immigració, imaginem els problemes de discriminació, desigualtat i marginalitat amb què els nostres es trobaran allà on vagin. Perquè un no és mai immigrant, l’hi veuen. I als nostres, també els veuran així”. I jo que em torno a preguntar: vista la situació, no dramàtica, però sí ja real, els ajuntaments encara continuen obsessionats a pagar escoles de música –i que consti que no hi tinc res en contra, si ens les podem pagar– i cap ni un es planteja finançar una escola d’idiomes municipal?"