21/6/13

Periodisme escombraria

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 14 de juny:

"Dissabte. Assemblea del Grup de Periodistes Ramon Barnils. El periodisme té futur. I el periodisme crític i compromès, també. De fet, periodisme crític hauria de ser un oxímoron. I no. No ho és. I cada vegada menys. O més, vés a saber! El cas és que polítics i savis continuen assenyalant el periodisme –segurament a vegades no pas faltats de raó– com una mercaderia més. “Ho feu per vendre diaris”, ens diuen a la més mínima. I sí, de moment, allò que es pretén bo es fa pagar. El que no hauria d’estar a la venda és el periodisme escombraria. I en canvi, molts potser n’acabarien pagant fins i tot més.

Vegeu, si no, tres històries que ens han arribat a la redacció aquesta setmana. Eludirem noms i pobles. Un que ha vingut tres cops. Vol que apuntem amb bala contra un centre de salut. El maltracten, diu. I cita una llarga llista de metges. Se sent traumatitzat des de fa anys per una infantesa marcada per les agressions de la mare contra el pare [sic]. Una altra: un que ha denunciat un/-a regidor/-a d’un ajuntament de per aquí. Diu que ha fet servir la seva doble condició d’advocat/-da i de responsable de la policia per dir-li a la seva dona, clienta seva, en procés de separació: tu provoca’l, que salti, i jo et faig venir la policia d’immediat. Misèries de la convivència i de la política que han anat a espetegar a una comissaria. I una última: una història de batalletes entre membres d’una família disputant-se l’herència de la mare. Documents firmats d’amagatotis, enganys a la mare i llibretes d’estalvi que van i vénen. Tres històries servides en safata al periodista de torn. Històries, us ho asseguro, amb tots els ingredients per excitar el morbo del més indiferent. Allò que diuen, fa vendre tants diaris. Escombraries que hem llençat al contenidor del rebuig. Per ètica. I pel periodisme."

Per cert, per si a algú li quedava algun dubte, l'advocat/-da del qual parlo a l'article NO és en Joan Ballana. Queda dit.