24/6/13

Un dia no podrem més, i llavors ho podrem tot

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de divendres:

"Dijous, 20, capvespre. Primera assemblea del Procés Constituent que promouen Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. S’hi presenten més de 150 persones. Inaudit, tot i que un company m’envia un missatge demanant-me quants eren a la primera assemblea a Osona de Solidaritat per la Independència. Suposo que ho diu perquè eren encara més. I ara no se sap ben bé on són. Alguns sí, a l’assemblea del Procés Constituent. Caldrà aprendre dels errors del passat per construir el futur en aquest present incert. També hi veig gent de l’entorn d’ICV, de la CUP, d’EUiA, de CCOO, de la USTEC, però sobretot, sobretot, sobretot, molta gent 'verge' que s’estrena (o es reestrena) en l’activisme, convençuts que el canvi és possible, que allò que el 99% ha de recuperar el govern de les coses ara en mans de l’1% no només és possible sinó necessari, i força urgent. Som tants que hem de baixar al pati del Casal Claret, dins ja no hi cabem. I continuem sent tants que ens hem d’aplegar en grups, petites assemblees que conformen l’assemblea. Al grup on vaig a parar ens presentem. Tots hi són a títol particular, però amb un objectiu comú. La política queda lluny tot i que en realitat s’està fent política. A la recerca de la democràcia, etimològicament, el govern del poble. Perduda en la nit de la partitocràcia, el desori de la burocràcia i la vergonya de la cadirocràcia. Cadascú arriba a l’assemblea amb la seva motxilla i la posa a disposició del procés. Entre encuriosits i engrescats. Perduts, també. L’assemblearisme no és fàcil, però és el camí per recuperar el fil de la història perduda. No sóc ingenu. No serà gens fàcil. I hi ha gent, força més de la que ens pensem, que com la formiga de la faula ja treballa pels objectius que ara pot semblar que acabi de descobrir el Procés Constituent. Només a Osona: l’Assemblea pels Drets Socials, la PAH, Unitat contra el Racisme, la plataforma per l’Auditoria del Deute... I més. Tothom, però, hi és benvingut, a sumar. Tothom. I com diu Estellés, un dia no podrem més, i llavors ho podrem tot."