1/9/13

Lectura d'estiu: infusió de cafè amb llet

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU de divendres:

"Sóc dels que encara m’agrada assortir-me de llibres per Sant Jordi pel que queda de primavera i estiu. Dels que vaig comprar, m’havia guardat per a l’estiu el de l’Albano i la Marta de la revista 'Cafè amb Llet'. Malgrat el suggerent títol d’'Artur Mas: On són els meus diners? Crònica d’una batalla per la sanitat pública', reconec que em feia com mandra enfrontar-me a 353 pàgines de les quals sospitava que ja en coneixia el contingut. Van passar per davant altres com 'L’hora dels voltors', d’en Josep Manel Busqueta; 'Foc a la barraca', d’en David Fernàndez, o 'Et presento Garzón', de la Sònia Bagudanch. Ni tan sols la crida a portada que presentava el llibre sobre les martingales de la sanitat privada en la sanitat pública catalana em va apressar: “Una narració a mig camí entre la investigació periodística i la novel·la negra”. I realment és això. El llibre no decep, en absolut. Indigna, això sí. I als periodistes, si ens en sentim, ens fa posar vermells. De com uns periodistes quasi amateurs, que és com ells mateixos es presenten, han aixecat el que han aixecat. De fet, només es tractava de fer el que sempre hem pensat que hem de fer els periodistes: anar, buscar, trobar, mirar, remirar, comprovar i explicar. Ho diuen ells en el llibre, que després de dos anys d’investigació han conclòs també que “els rastres de les operacions més infames solen estar penjats a tot arreu i els documents que proven les actituds més reprovables acostumen a estar a la vista de tothom”. Molt recomanable, el llibre! Fins i tot donen guies per continuar, periodistes o no, la investigació en cada comarca. No puc més que preguntar-me si el Consorci Hospitalari de Vic està impol·lut de culpa en tot aquest joc de despropòsits. A l’últim ple de Vic, ICV va demanar pel concurs del restaurant de l’Hospital General adjudicat a una empresa de Ramon Bagó, un dels “dolents” de la trama del Cafè amb Llet. El regidor Josep Arimany, tot i fer un primer intent d’escapolir-se de l’escomesa –el clàssic “això no és competència de l’Ajuntament”–, es va comprometre a demanar pel tema. Som tot oïdes, doctor Arimany. I si no, s’haurà d’anar, buscar, trobar, mirar, remirar, comprovar i, és clar, explicar".