1/12/13

Embolics privats en espais públics

Bany de pintura en un parquímetre de Manlleu. Foto: El Ter
Recuperant articles ja un pèl antics. Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 31-10-2013:

"Dimarts, 29. Ple de Manlleu. L’enèsim debat sobre els parquímetres. Ni el mateix alcalde Pere Prat en sap treure l’entrellat. Preguntat pel munt d’aparcaments lliures que hi ha en zones de pagament l’alcalde reconeix que és veritat que no funciona tot rodó. Però no es veu amb cor de canviar res per culpa de l’embolic jurídic entre l’empresa concessionària de les obres del pàrquing de la plaça, Hormipresa, que també havia de gestionar els parquímetres en superfície, i la que va acabar fent les obres després que la primera fes concurs de creditors, Prhosa, que no sé si finalment també porta les zones blaves, tot i que formalment ho fa la societat Aparcaments d’Ausa. Tot un embolic, efectivament, fruit de la cursa desenfrenada d’algunes administracions per privatitzar tot allò que és públic i pot generar algun negoci. Ah!, i si finalment algun dia un grup de veïns s’enfaden amb tant d’embolic jurídic i privatització de l’espai públic i amb unes formes que podríem considerar més que desafortunades, les emprenen contra els parquímetres, doncs cap al jutjat falta gent. A veure quin embolic jurídic es desembolica abans. El que un dia o altre pot acabar amb una multa exemplar als veïns indignats o el de les empreses que mentrestant van fent calaix a costa de la burocràcia administrativa i jurídica.

És clar que per parquímetres amb poca fortuna els de la zona universitària de Vic. Un desert. I és que si es pretenia que els estudiants que deixaven el cotxe criant pols durant tota la setmana, com va dir el regidor Toni Serrat al ple, ara paguessin, ho portaven clar. Ara, si és que crien pols, ho fan uns metres més enllà, a la zona gratuïta de darrere l’estació, per exasperació dels que hi deixaven el cotxe per anar a buscar el tren. I a la zona universitària, el que deia, tot un desert de color taronja. Com el desert de color verd de l’entorn del camp de l’OAR. Per fortuna, en aquest cas, dels pares dels futbolistes que, ara sí, ho tenen millor per trobar aparcament a tocar del camp. I de franc. No hi ha com tenir un Juan Palomo a l’Ajuntament".