29/12/13

Sospitosos habituals

Article publicat a la secció "A corre-cuita" del 29-11-2013:

"Escolto entusiasmat, als vídeos de la web del Parlament, la intervenció del pediatre osonenc Xavier Pérez Porcuna. Hi va anar a parlar de crisi, de retallades i del futur que ens espera –sobretot als nostres nens– si no hi posem fre. A les retallades. Aquí, diu, “la pobresa té cara de nen, i no sabem si estem en el bon camí”. I més: “Estem davant d’un desastre sanitari, en el sentit pediàtric; la privada no ho solucionarà això, i la pública s’està ensorrant”. Entretant, els primers pressupostos de la legislatura –els de 2013 eren els de l’austericidi pactat pel 2012 amb el PP– van fent el seu curs. Diuen que es retalla menys, però com Pérez Porcuna, no ho veig clar. I llegeixo David Fernàndez, que, analitzant la cartera del deute de la Generalitat, hi troba “tots els sospitosos habituals”: Caixa, BBVA, Santander, Bankia, Sabadell... i Goldman Sachs. Curiosament el concepte “sospitosos habituals” el repeteix l’endemà Pilar Rahola enfilada a la trona des de la qual predica cada dia a La Vanguardia. Ho fa per referir-se als que veuen amb recel i disgust els convenis de la UVic amb universitats i instituts israelians còmplices del règim d’apartheid contra el poble palestí. Els tracta de poc menys que inquisidors medievals. Els retreu que fan bo allò que “com més complex és un conflicte, més simplista és l’anàlisi dels irreductibles”. I ho diu ella, precisament ella! Irreductibles, sí, però com Ilan Pappé, jueu, que no sionista, que va ser professor precisament de la Universitat de Haifa entre 1984 i 2007, i que va denunciar i condemnar la política de neteja ètnica de Palestina per part d’Israel, l’ocupació i l’apartheid. I ara s’ha adherit a la campanya “Complicitats que maten” contra els acords de la UVic amb els còmplices intel·lectuals de tot plegat. I una última cita arreplegada del Twitter de Cesk Freixas, en el dia mundial contra la violència masclista. De Mary Wollstonecraft, precursora de la filosofia feminista: “No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes”. Sí, irreductibles, i tanmateix sospitoses habituals."