4/1/14

I tanmateix, la remor persisteix

Foto: Ana García (http://www.interarteonline.com/Ana_Garcia.htm)
Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 15-11-2013:

“Aquesta remor que se sent no és de pluja. / Ja fa molt de temps que no plou. / S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula pels carrers i les cases”.

La justícia no hauria de ser lenta, però ho és. I hauria de ser justa, però no ho és (sempre). En el cas del xapapote de Galícia s’ha dictat sentència, però no s’ha fet justícia. No n’han sabut o volgut fer, ja que el delicte hi ha estat però no han sabut o volgut trobar el culpable.

“Aquesta remor que se sent no és de vent. / Han prohibit el vent perquè no s’alci / la pols que hi ha pertot / i l’aire no esdevingui, diuen, irrespirable”.

Il·lustrativa conferència la de divendres a Santa Eugènia del periodista Martí Anglada. Tot dades, tot informació. Significativa la comparança sobre la unitat de les forces polítiques a Estònia i Letònia. On anaven units abans de la independència, no se’n surten; on cadascú va seguir el seu programa, ara són referents en cohesió social.

“Aquesta remor que se sent no és de paraules. / Han prohibit les paraules perquè /no posin en perill / la fràgil immobilitat de l’aire”.

Tan gran com és el món, no hi havia més universitats que dues d’Israel per firmar els convenis per la nova facultat de medicina de la UVic?

“Aquesta remor que se sent no és de pensaments. / Han estat prohibits perquè no engendrin / la necessitat de parlar / i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe”.

Nou capítol de David contra Goliat. La fona ara reconvertida no només en paraula sinó en la simbòlica sandàlia que tant de carrer ha viscut i trepitjat. I altre cop quan el dit assenyala la lluna, el neci es fixa en el dit. Altre cop el sistema ens hauria volgut fer fixar només en la sandàlia de David Fernàndez perquè no paréssim compte en els botons de puny daurats de Rodrigo Rato.

Martí i Pol, 10 anys. “I tanmateix, la remor persisteix”.