7/8/15

Je Suis Zapata


Article publicat a la secció "A corre-cuita" del 19-6-2015:

"Vagi per davant: no sóc dels que penso que el dret a la llibertat d’expressió és un dret absolut. Ni molt menys. Com tots els drets s’han de poder posar en una balança els efectes positius i els negatius del que s’opina, s’expressa i fins i tot del que ens en riem. Sóc dels que tot i maleint els ossos dels terroristes que van fer la matança de París no tenia clar allò del Je suis Charlie, sobretot per l’alt component d’hipocresia, i fins i tot politiqueria interessada i racisme encobert, dels que ho predicaven. Començant pels Rajoys, Merkels i Hollandes de torn que van córrer a manifestar-se per un dret en el qual no és que no hi creguin, sinó que el combaten tant com poden. Vaig tenir clar que la publicació d’una carta homòfoba fa unes setmanes en aquest diari va ser inoportuna. Perquè l’autor, tot i tenint dret a expressar la seva opinió, fent-ho feia més molt més mal que bé en un col·lectiu encara massa estigmatitzat. I ara aquesta història del regidor de Madrid, dimitit per la caverna més ultramuntana a poques hores després del seu nomenament. El pretès acudit que va publicar fa quatre anys a Twitter, entre cometes i en un context on ell precisament defensava el contrari del que ara pretenen fer-nos veure que feia, així, descontextualitzat, és detestable. Posat en context, és prescindible. Però com deia Nacho Vigalondo en un article sobre el tema, els que escrivim a Twitter ho fem com els primers fumadors que no sabien dels efectes que tenia en el càncer de pulmó. Els efectes secundaris del Twitter poden ser molt nocius. Ho dic per experiència pròpia, també. Però Zapata no havia d’haver dimitit. Ni l’alcaldessa ho havia d’haver permès. L’han dimitit per ser qui és i representar el que representa. I l’esquerra rupturista, o pretesament rupturista, ja ho veurem, ha irromput a les institucions sense vacuna prèvia contra la ràbia cavernícola. Sigui espanyola o catalana. Un altre dia parlem d’aquesta vacuna. Sergi Picazo n’apuntava a Crític algunes idees en un article sobre l’hegemonia cultural que recomano".