3/8/15

Les trompetes estan preparades



Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 5-6-2015:

"La música i la poesia ja ho tenen, això, que de cop ressorgeixen de més avall de la punta de l’iceberg de la nostra memòria sentiments, percepcions i il·lusions desades en la nit del temps i de la vida. Com aquest dimecres, quan un bon amic enllaçava a Twitter un vídeo amb el poeta de la Dharma, l’enyoradíssim Josep Fortuny, recitant aquells versos antològics de 'Jo vull viure en pau'. 

“Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra / parlaria a tothom del seu alè constant / tornaria a parlar amargament de tanta guerra /parlaria a tothom dels gemecs del mar / ai, la gent vol viure en pau / i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana / són uns fills de puta acabats / sempre foten la punyeta / estats-carronya! bèsties de guerra! / les seves festes són criminals / alceu els cossos! l’hora ha sonat! / és la rauxa dels condemnats”. 

Són dies de converses i negociacions, i tan poc diàleg, en la penombra dels despatxos, per jugar-se al millor postor els vots que la gent va confiar no fa ni 12 dies a les urnes. Passat el mal tràngol de l’escrutini, se senten altre cop amos i senyors de les voluntats d’aquells a qui diuen representar. I quan entre tant de mercadeig, en surt un que diu que prefereix ser fidel a les urnes i treballar a l’oposició, el primer que se’ls ocorre als que tiren de Maquiavel és que se senten més còmodes en la trinxera –el gueto, gosen dir-ne alguns!– de l’oposició. 

“Ballarem amb energia damunt tota la porqueria / perquè aquesta és una música tossuda i obstinada / música per a ferir-se els peus, / ballant-la al seu voltant. / Sí, han de caure les muralles, totes, totes, totes, / les trompetes estan preparades”. 

Doncs això, a fer caure les muralles, de pedra i mentals, i a fer créixer la llavor que alguns van plantar fa tants anys. En temps de la Dharma i fins i tot molt abans".