30/11/14

Causes col·lectives i històries personals

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' del 31-10-2014:

"Tasca encomiable la que fan els activistes d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), també a Osona. Nascut a Barcelona a partir de la confiança i el treball unitari entre més de 200 entitats, a Osona ve a ser tres quarts del mateix, tot i que massa sovint els interessos de partit acabin interferint en el dia a dia. O les contradiccions mateixes pròpies de qualsevol col·lectiu que vulgui treballar des de l’honestedat.

L’última, la relacionada amb Houari Akouad, un nacional marroquí de 48 anys que en fa 14 que viu a Manlleu, ara a un centre d’internament per a estrangers, el CIE. El temut CIE d’on la ciutat perd el seu nom, que diria l’admirat i enyorat Paco Candel, a les entranyes de la Zona Franca. La família d’Houari va recórrer dimarts a UCFR perquè els ajudessin a combatre el racisme institucional que representa tancar en una presó amb menys drets que una presó.

Darrere la història de racisme institucional dels centres d’internament d’estrangers, però, també hi ha històries personals, com la de l’Houari, amb algun antecedent de violència domèstica i algun altre aspecte, diguem-ne, poc exemplar. I sobrevé el dilema entre defensar la persona i defensar la causa, la de la lluita antiracista, com en alguns se’ls van despertar alguns dubtes la primavera de 2013 de si calia continuar acampats quasi sota zero davant del Banesto de Vic, amb la PAH, en solidaritat amb qui identificaven amb qui no feia pas gaire anys participava en agressions a independentistes i defensors dels drets socials. La causa, contra la màfia del sistema hipotecari i bancari, va prevaler, com ara ho fa la del combat als CIE, una de les vergonyes del segle XXI, com ho són la tanca de Melilla i el mar sense fons de Lampedusa. La causa col·lectiva, la solidaritat, per davant de la personal".