Ja és ben legal, tot això, regidor Ballana?

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 9-3-2012:

 "Dilluns, 5. Ple de Vic. S’aprova un conveni entre l’Ajuntament i Interior per “compartir un programari de gestió i suport als processos de les policies locals”. El regidor Joan Ballana tranquil·litza la concurrència: ja ho han fet altres ajuntaments. I tot és a fi de bé. La intenció de Ballana, si més no, segur que és bona. No n’hi ha prou amb això. Sort que la CUP s’havia llegit els papers. En l’annex 2 del conveni es preveu la creació d’un fitxer de dades com la ideologia, la religió, l’afilició sindical, les creences o l’origen racial. De col·lectius com, i copio textualment, “ciutadans, delinqüents, infractors, víctimes de robatoris, usuaris del servei”. L’origen de les dades? “Entrevistes, formularis, administracions públiques, transmissió electrònica, llistes de grups professionals, mitjans de comunicació, altres”. Vaja, un servei d’espionatge i recol·lecció de dades en tota regla. És realment necessari recopilar en diaris i/o llistes de grups professionals la ideologia, religió, afiliació sindical, creença o origen racial dels ciutadans? I ben legal, ho és?

Dimarts, 6. S’inaugura l’exposició de Sert a París. Em destaquen el paper que hi ha fet a l’hora de posar en valor a Vic com a “ciutat Sert” l’oficina de la Generalitat a París. Perquè després algú es cregui aquells que volen tancar aquestes ambaixades. Ambaixades de la promoció turística, dic jo. I això deu ser bo, no? Per Vic i per Catalunya.





Dimecres, 7. La UGT anuncia una nova demanda contra Josep Anglada. Per injúria i difamació contra els sindicats, als quals en el ple de Vic va qualificar de “corruptes i inútils”. La primera qualificació, a instància de l’alcalde, la va retirar al ple mateix. M’ensumo una nova absolució. És això el que realment vol la UGT? A més, no estarem confonent les veritables víctimes del discurs d’Anglada? Són realment, i abans que res, els sindicats?"

Als 123 mossos del Carnaval de Torelló

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 2-3-2012:

"En un temps de crisi i desmereixement de la funció pública de tant en tant va bé aturar-se a valorar la tasca d’alguns d’aquests servidors públics en esdeveniments massius com el Carnaval de Torelló. La setmana passada parlava del que jo mateix en deia l’altra cara del Carnaval. Doncs bé, la festa també té altres cares, més enllà dels milers de persones que hi van a divertir-se i a passar-s’ho bé, que per això es munta. Penso, per exemple, en els 123 mossos que es van desplegar a Torelló entre el Pullassu del dijous i la rua i festa posterior del dissabte. Una tasca gairebé invisible, desitjada i forçosament invisible, ja que és senyal que tot ha anat prou bé. M’expliquen l’operatiu muntat, amb mossos treballant a peu de carrer, però també a les entrades de Torelló, on ja van intentar que no entrés ni una ampolla de vidre. O a les estacions de tren de Vic, Manlleu i Torelló. Cada persona que baixava del tren passava per un control policial i tampoc els deixaven entrar a Torelló amb cap ampolla de vidre, llauna o objecte mínimament perillós. Alguns, en veure’ls i haver estat alertats per la megafonia a les estacions de Vic i Manlleu, ja van optar per deixar les ampolles dins el tren. Altres van preferir comprar ampolles d’aigua de plàstic, buidar-les i reomplir-les amb l’alcohol. Sempre que no fossin menors. I a la Policia Local s’hi va muntar el CECOR, el centre de comandament i coordinació, amb Mossos, Policia Local i Protecció Civil. Era la primera vegada que es muntava i tots en van sortir més que satisfets. La primera atenció per problemes d’alcoholèmia no va ser a les 8, com altres anys, sinó a les 9. Vam guanyar una hora, em comenta satisfeta la responsable de l’operatiu. Una hora, diu, per a ells és molt. Doncs per a la societat, també. El que deia, servidors públics."

Amb el Martini dins l'ampolla de Font Vella

Una de les comparses del Carnaval de Torelló. Foto: EL 9 NOU

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 24-2-2012:

 "Ho deia el company Isaac Moreno a Twitter: “L’enquesta del diari 'Ara' no té base científica, però mass media obriu els ulls! Passa quelcom més enllà de Sitges i Vilanova!”. L’enquesta havia designat el Carnaval de Torelló com el millor dels Països Catalans. I si no ho és, és dels millors; dels de Terra Endins, el primer. Les 60.000 persones que van plantar cara al fred i s’hi van arribar en són una mostra. També ho és perquè els organitzadors el reinventen constantment, amb propostes d’allò més esbojarrades. I tot això ho combinen amb una crida pública i ben concret amb la campanya “Per Carnaval tot s’hi val? Passa-t’ho bé, sense passar-te!”. Al díptic diuen, entre altres coses: “Els adults sovint diuen: ‘els joves només se saben divertir si s’afarten d’alcohol i drogues’. Demostreu-los que no ha de ser així”. Doncs bé, gairebé se n’han sortit. Dic gairebé perquè com totes les iniciatives d’èxit tenen la seva altra cara. Una altra cara de la qual, per fer honor a la veritat, també s’ha de deixar constància, després de la vintena de pàgines que EL 9 NOU va dedicar dilluns a la cara amable i alegre del Carnaval. Responsables de la seguretat de la festa em parlen de menors que portaven martinis camuflats en ampolles d’aigua. També, però, d’uns pares que, després de requisar-los l’ampolla d’alcohol als menors, la van anar a reclamar als Mossos. Total, entre 60.000 persones, encara no una quinzena de menors atesos per intoxicació etílica, que se’n diu tècnicament. Algun cas colpidor com el d’una nena de 14 anys de Taradell atesa a quarts de 12 de la nit a l’avinguda de la Generalitat, en perdre el coneixement després de vomitar. Hi ha altres casos similars; repeteixo, no més de 15. I sé que, en el conjunt, és l’anècdota. Que hi reflexionin, sobretot, alguns adults. Els responsables dels menors. He dit responsables?"

'Catalonia is not Marbella'

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 17-2-2012:

"Dijous, 16. Em trobo damunt la taula de la redacció una fotocòpia d’un article escrit el 2006. L’autor escriu, en referència als comportaments dubtosos d’alguns polítics: “No hi ha dret que per culpa de les il·legalitats marbellines es jutgi tota la classe política municipal amb el mateix sedàs. Els alcaldes del país treballen amb altres objectius, amb la dèria de fer progressar els seus municipis i no amb la de deteriorar-los amb actuacions irresponsables”. Més avall, deia, en referència a la tasca que s’estava fent des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM): “L’ACM ha batallat contra l’estigmatització dels polítics i demana, exigeix, que també des dels poders públics i governamentals de l’Estat s’esforcin en el mateix sentit”. Totalment d’acord amb l’autor de l’article, Josep M. Matas, aleshores secretari general de l’ACM. També amb un paràgraf anterior: “És evident que a tot arreu probablement hi ha àrbitres comprats, empresaris sense escrúpols i polítics indignes del càrrec que ocupen”. Especialment d’acord amb la conclusió final de l’article de Josep M. Matas: “Marbella és una pedra a la sabata però no és la sabata de tots els electes locals. Marbella és una excepció: per la part que ens toca i perquè tothom ho entengui: “Catalonia is not Marbella”. És la sensació que m’han traslladat aquesta setmana la totalitat dels polítics amb qui he parlat, que són uns quants. Que les presumptes –insisteixo, presumptes, que com deia una col·lega periodista d’una televisió, això d’aquesta setmana, total només són informacions que ha publicat un diari i no pas cap resolució judicial– irregularitats d’alguns no taquin la tasca abnegada de tants servidors públics –polítics i treballadors de l’administració– que cada dia es lleven intentant fer millor la seva feina. Perquè no, 'Catalonia is not Marbella', Matas."

Aliments aptes per al consum al contenidor

Fragment del reportatge 'El menjar que llencem' que es va emetre al '30 minuts' de TV3

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 10-2-2012:

"20 de gener. El regidor de Serveis Socials de Girona, Eduard Berloso, de CiU –repeteixo, de CiU–, es reuneix amb representants de Mercadona, Caprabo, Carrefour, Valvi, Bon Preu i Hipercor. La idea és posar remei a la imatge de persones que, un cop tanquen els súpers, fan cua per agafar menjar que s’ha llençat als contenidors. Menjar que continua sent apte per al consum, però que pels motius que sigui, sobretot de caire econòmic o logístic, els súpers prefereixen llençar. S’il·lustrava de forma molt gràfica en un '30 minuts' de fa unes setmanes. No es tracta de criminalitzar cap súper, sinó de dignificar la manera com s’aprofiten els aliments que sobren. La solució que s’apunta és que els súpers habilitin espais annexos on deixar-hi, de manera ordenada, menjar que ja no està a la venda. L’Ajuntament hi actua de coordinador i prou.

6 de febrer. Ple de Vic. La CUP presenta una moció demanant, amb alguna variació poc significativa, que es faci a Vic el que sembla que es pot acabar fent a Girona. Només ICV-EUiA dóna suport a la CUP. La resta es queden a gust qualificant la moció d’imprecisa, inadequada i incoherent, per acabar-se fent els ofesos perquè ja hi ha entitats com el Banc d’Aliments que treballen en aquest àmbit. Com si algú ho hagués posat en dubte! Vegem la incoherència i la inconcreció del que demanava la CUP: fer una campanya a través dels agents cívics destinada a les persones que recullen aliments dels contenidors i oferir-los els serveis dels menjadors socials i el Banc d’Aliments; demanar als súpers que no llencin els productes aptes per al consum i els donin a l’Ajuntament; habilitar un servei de recollida dels aliments i els que sobrin fer-los arribar al Banc d’Aliments. No serà que la incoherència està en votar o no una moció en funció del grup que la presenti?"

I si ha nevat, torneu-vos-hi a tombar

Nens jugant a la neu a Girona, l'1 de febrer. Foto: Agustí Ensesa / La Vanguardia

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 3-2-2012:

"Llegeixo al mur del company Jordi Vilarrodà a Facebook: “La desbandada de centres escolars de Vic, des de primària a la Universitat, davant d’una nevada ridícula que ni tan sols ha agafat als carrers en cap moment és un exemple de com va el país”. Al darrere, una allau, no de neu, sinó de comentaris, d’indignats amb els mestres i de mestres indignats. Una d’elles es lamenta que “una gran part de professionals de l’educació ens cal desplaçar-nos quilòmetres i quilòmetres per l’extensa Catalunya Central o qualsevol dels extensos serveis territorials catalans, si volem guanyar-nos les garrofes”. I afegeix: “Tant si topes amb el cotxe com si et quedes tirat a la carretera no hi ha cap plus de bon servei que et compensarà amb més feina, més nòmina, més avantatges laborals o menys retallades”. Sí, sí, és clar, el pobre que es lleva a les 5 del matí per anar a treballar a Can Tarradellas deu anar-hi en el taxi de l’empresa, segurament. Cada cop que neva em ve al cap l’exasperació d’un familiar que ha treballat anys a l’estranger, en un país on neva molt i molt més que aquí. Si algú no arriba a l’hora a la feina o els alumnes no van a escola, doncs s’hi arriba tard o no s’hi va, però la resta de la maquinària continua. Està molt bé la prevenció, però diria que el govern s’ha passat d’excés de zel. I ho trobo normal. De la manera que s’hi van abonar amb el conseller Saura i els errors –que hi van ser– en la gestió de l’última nevada (recordem-ho, amb el director general de Protecció Civil sense poder arribar a la feina perquè aquell dia hi anava en tren!), el mínim que podien fer era curar-se en salut i que si els havien de criticar fos per excés de zel. Acabo amb un comentari de Món Rodríguez al mur d’en Jordi Vilarrodà: “Llevem-nos ben d’hora i el país... Com era, Guardiola? Ah, i si ha nevat, torneu-vos-hi a tombar!”."

Mobilitat professional internacional? Com diu?

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 27-1-2012:

"Dimarts, 24. M’arriba una nota de premsa de la Generalitat sobre el conveni amb el govern regional del Quebec per “canalitzar la mobilitat i l’experiència professional a nivell internacional de treballadors catalans”. Els dos executius, diu la nota, crearan un grup de treball mixt sobre “mobilitat professional internacional”. Mira que n’he arribat a veure d’eufemismes, però ara veig que a l’emigració per motius de feina n’hi diem “mobilitat professional internacional”. Així ho expresso a Twitter i em contesta l’exconsellera Marina Geli: “Catalunya, un país d’emigració per falta d’oportunitats, l’any 2011 primer amb saldo negatiu de més de 36.000 joves”. Dilluns se’n feia ressò el diari 'Ara', en un complet reportatge sobre el primer saldo migratori negatiu de la dècada, acompanyat d’un article de la investigadora de la UOC Adela Ros. Parla de la fascinació que li provoca com s’entrecreuen la realitat de la immigració –encara prou present a casa nostra– amb la de l’emigració de joves catalans a països on la crisi no és tan severa. “Mentre parlem dels que van arribar com a categoria anònima i problematitzem tot el que els envolta, dels nostres en diem, quan marxen, que són persones que se’n va a aportar capital i talent”. I tot seguit proposa un exercici interessant: “Ara que tenim molt fresca la memòria de la immigració, imaginem els problemes de discriminació, desigualtat i marginalitat amb què els nostres es trobaran allà on vagin. Perquè un no és mai immigrant, l’hi veuen. I als nostres, també els veuran així”. I jo que em torno a preguntar: vista la situació, no dramàtica, però sí ja real, els ajuntaments encara continuen obsessionats a pagar escoles de música –i que consti que no hi tinc res en contra, si ens les podem pagar– i cap ni un es planteja finançar una escola d’idiomes municipal?"

El poble audita l'alcalde i l'auditor

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 20-1-2012:

"Dimecres, 18. Passen deu minuts de les 10 del vespre. Mentre el país està pendent de l’enèsim Barça-Madrid, a Calldetenes acaben les gairebé dues hores de presentació de l’auditoria feta als comptes de l’Ajuntament. Cap gran sorpresa. EL 9 NOU del 8 de juliol ja avançava, segons dades facilitades pel nou equip de govern, que les factures impagades superaven els tres milions d’euros. Ara s’hi ha posat el segell i se suposa que la rigorositat d’una auditoria externa i una institució com la Diputació. Corren mals temps per a la política com per creure’ns les dades que havia donat el nou equip de govern que han resultat ser més certes del que alguns haurien desitjat. En fi... que no és sobrer haver fet l’auditoria i, això també, haver-la presentat al poble, en un acte amb l’auditor i els tècnics i polítics de la Diputació, a més de l’equip de govern, a disposició dels veïns per fer-los les preguntes que fessin falta. El mateix president de l’àrea d’Hisenda de la Diputació, Carles Rossinyol, va reconèixer que la Diputació fa més de 20 anys que fa estudis economico-financers com aquest, però que era la primera vegada en molts anys que es presentava al poble. Ferran Bayo, director del servei d’Economia i Intervenció de la Diputació, va recordar que, el 1993 o 1994, precisament havia estat a Calldetenes un dels primers llocs on ell va aterrar treballant al servei de la Diputació. Molt bé, alcalde, doncs, per aquest exercici de transparència.

No em queda tan clara la intenció del comunicat de la secció local d’ERC. Sembla com si vulguin dir però no acabin de dir. Parlen de la transparència i l’honestedat en la gestió pública que ERC ha fet seus des del primer dia. I reclamen “accions polítiques”. Estan demanant, sense gosar acabar de dir-ho, que Jaume Mas plegui i permeti a ERC de Calldetenes fer foc nou amb el passat? Si és així, que ho diguin clarament. Si no, no acabo d’entendre el comunicat. "

Oooohhhh, París!!!! El nou anunci de l'Estrella Damm

París, el Barça i les coses fetes amb amor... el nou anunci de l'Estrella Damm...

Campanada de mort

En la mort de Manuel Fraga,copio la cita de Lluís Llach de la portada de Vilaweb: "Assassins de raons, assassins de vides. Que mai no tingueu repòs en els vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries". I reprodueixo el vídeo amb les paraules i la cançó del mateix Llach a Vitòria, amb motiu dels 30 anys de la mort de cinc treballadors a mans de la policia espanyola que depenia aleshores de Fraga. Morts que van donar orígen a la cançó 'Campanades a morts'.

Anglada ha d’anar a les tertúlies de la tele?

El 27 de desembre em van publicar aquest article al bloc de l'ESCACC. Ara que ja han passat uns dies, el reprodueixo també aquí. M'agradaria que es pogués obrir una mica de debat sobre el tema. No hi confio gaire, la veritat, però; els comentaris als blocs, amb comptades excepcions, gairebé han desaparegut.

"El 16 de desembre vaig participar en la taula de mitjans de comunicació de les IV Jornades de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual a la seu del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). La meva taula rodona, en concret, portava per títol “La importància del llenguatge: immigrants, fins quan?”. La jornada la va obrir la presidenta de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual i consellera del CAC, Carme Figueras. Segons resumeix la nota de premsa que va publicar el mateix CAC, Figueras va mostrar la seva preocupació per la irrupció, iniciada fa uns dos anys, de la immigració com a arma electoral en l’agenda política. “Algunes formacions polítiques importants han perdut la por a utilitzar la immigració com a recurs electoral”, va dir, i va subratllar que el discurs excloent “ha tingut acceptació entre persones que no qualificaríem de xenòfobes o racistes”. 

Figueras va al·ludir a l’efecte multiplicador dels mitjans: “Els mitjans de comunicació, majoritàriament i en graus diversos, han contribuït a amplificar la confrontació política, donant-li una dimensió que no es correspon amb la situació de normalitat que es viu en el dia a dia dels nostres barris, pobles i ciutats”. En concret, va mostrar-se molt crítica amb el fet que alguns mitjans facin d’altaveu de formacions xenòfobes com Plataforma per Catalunya (PxC). Amb tot, va acabar remarcant que hi ha també bones pràctiques periodístiques que ressalten les notícies positives relacionades amb la immigració. “El quid de la qüestió es com aconseguir fer-les visibles, com trencar aquesta contradicció que les notícies positives no venen”, va dir la que va ser consellera d’Acció Social els últims mesos del primer tripartit.

Notícies positives relacionades amb la immigració... Immigrants, fins quan?... Mitjans que fan d’altaveu de la xenofòbia... Qüestions que no donen per una taula rodona, sinó segurament per tota una jornada, per no dir tot un màster en gestió de la diversitat i mitjans de comunicació. El tema no és gens fàcil i és més aviat complex. En el meu quart d’hora d’intervenció vaig intentar, no ja donar respostes, sinó aportar diversos interrrogants.

Vaig partir d’una anècdota. Immigrants, fins quan?, ens interpel·lava el títol de la taula rodona. Notícies positives sobre la immigració, ens demana el CAC. Vaig explicar l’anècdota de l’escriptora Najat el Hachmi i ‘El 9 Nou’. El 25 d’abril de 1997 titulàvem a portada: “Una estudiant magribina de Vic guanya el concurs literari Antoni Pous”. L’1 de febrer de 2008, obríem portada amb el següent titular: “La vigatana Najat el Hachmi guanya el premi Ramon Llull de novel·la”. El subtítol destacava que és el premi més ben dotat de les lletres catalanes. Cap referència al seu orígen immigrant –va venir a viure a Vic, el 1987, als vuit anys-, a diferència del que va fer la majoria de premsa nacional, que la va ‘descobrir’ aleshores, quan va guanyar el Llull.

Doncs bé, el 2008 també vam saber que aquella portada d’onze anys abans havia disgustat profundament a la Najat. Ella, un estudiant brillant de l’institut Jaume Callís de Vic, on hi cursava el COU i era a punt de fer el salt a la universitat, encara era notícia perquè, deu any després d’arribar a Vic, era “una estudiant magribina de Vic”. Allò de què nosaltres estàvem tan cofois, de destacar que una estudiant d’orígen immigrant ‘triomfava’ i guanyava un premi literari en català, per a ella va ser un mal titular. A la redacció, quan vam saber de les crítiques de la Najat al titular d’onze anys abans, les vam considerar un pèl injustes. Ho eren, però? Potser l’escriptora es mirava el titular de 1997 amb ulls de 2008, o realment ella, al 1997, ja tenia una mirada diferent que nosaltres respecte el titular de portada? Immigrants, fins quan? Una bona pregunta, però també, notícies positives de la immigració, quan i en quines circumstàncies? Fent discriminació positiva en aquests casos no podem acabar perpetuant la ‘marginació’, la diferència?

El punt de partida del tractament de la immigració, i pel que respecta al llenguatge en concret, fa temps que a ‘El 9 Nou’ ens sembla que ho tenim clar. A la jornada del CAC em va sorprendre que a Catalunya Ràdio, per exemple, pel que va explicar la companya de taula Elisa Omedes, no tothom ho tingui tan clar. Destacar l’orígen marroquí, per posar un cas, d’un lladre o un agressor, sense que això aporti res de substancial a la notícia, hi ha qui ho defensa per donar el màxim de dades i informació possible. Identificar innecessàriament l’orígen dels delinqüents, als quals ja se’ls reconeix prou pel nom de pila que sí que se sòl publicar, ho considero innecessari i més aviat perniciós.

En favor de la convivència i la cohesió social, dos béns a protegir diria que en casos per davant de la llibertat d’informació –ja no diguem de donar informacions supèrflues-, crec que caldria anar molt amb compte amb aportar expressions o connotacions discriminatòries als continguts informatius. Ja no diguem expressions directament xenòfobos o racistes. I aquí és on apareix un altre element distorsionador i on xoquen altra vegada diversos drets. Em refereixo a la irrupció en la vida política de partits com PxC, i a Vic molt concretament, on és la segona força de l’Ajuntament, amb només tres regidors menys que la primera, CiU, i a tres de les que li segueixen, CUP, PSC i ERC, que en tenen dos.

Què cal fer amb PxC? Nosaltres, que ja fa deu anys que ‘batallem’ amb el tema, hem anat a diferents ritmes. S’han anat imposant diferents teories, totes amb els seus matisos corresponents. El curiós del cas és que, a mesura que va entrant en diferents ajuntaments, pràcticament a tot arreu es produeix el mateix estat de xoc, en la ciutat, en el consistori i, també, en els mitjans de comunicació locals. El primer que sòl passar pel cap és ‘silenciar’ la PxC, no fer-li més ‘propaganda’ des dels mitjans. Després, un cop s’ha vist que no serveix de gran cosa (a Vic, després d’aquesta prevenció de no parlar-ne gaire, el 2007 va passar d’1 a 4 regidors), es passa a la crítica. Alguns ‘savis’ proposen al periodista, com si aquest no ho hagués pensat ja molt abans: heu d’investigar qui finança la PxC. Sí, i als altres partits?

Del silenci i la crítica se sòl passar a una certa ‘normalització’, a la convivència amb el partit en el dia a dia informatiu. Un altra diferència respecte altres ciutats és que ells parlen de convivència amb el partit d’Anglada i en el cas de Vic, es tracta de convivència amb el partit d’Anglada i amb el propi Anglada. Això últim, en comptes de dificultar la relació, com li podria semblar a algú, pel caràcter obert i fins i tot dialogant del polític en qüestió, la facilita. Cal un plus de professionalitat per no patir una certa dosi de ‘síndrome d’Estocolm’. Com deia, l’‘adaptació’ dels mitjans de comunicació local a la nova realitat de tenir PxC als ajuntaments va a un ritme diferent segons si acaben d’entrar o ja són una força més que consolidada com a Vic.

A Vic, en concret, diria que som a punt d’entrar en una quarta fase, la ‘normalització’ acrítica. El fet que Anglada i el seu partit ja participin en molts més debats públics més enllà del de la immigració, junt amb l’‘esgotament’ dels tres posicionaments previs, fa que, a poc a poc, si no hi un plus de responsabilitat i cura, acabem integrant Anglada i la PxC en l’escenari polític català. La ‘còpia’ que se n’ha fet dels seus postulats des d’altres partits, en la majoria de casos amb un èxit més que relatiu, com ho va demostrar a Vic la polèmica de l’empadronament d’immigrants, també ho facilita. El que s’hagi passat de l’anomenat ‘bonisme’ al que jo en dic ‘malisme’, també.

Sigui com sigui, a les tertúlies d’EL 9 TV, a diferència del que fan les altres dues teles d’Osona, Canal Català i Canal Taronja, encara no hi ve ni Anglada ni ningú del seu partit. Malgrat tenir la representativitat que té, molt especialment a Vic, la capital de la comarca. Sóc plenament conscient que, no convidant-los, vulnerem el principi de pluralitat de les tertúlies polítiques. Fem bé? Serveix de res? És només una forma de dotar-nos d’una pàtina diguem-ne progressista? A la jornada del dia 16 no em vaig saber estar d’acabar demanant a les dues conselleres del CAC presents a la sala, Carme Figueras, però també Dolors Comas, què en pensaven elles. Ho demanava en seu del CAC, l’organisme que, entre altres coses, vetlla pel pluralisme polític en els mitjans de comunicació audiovisuals de concessió pública. Em reservo la resposta per als assistents a la jornada. Això sí, vam acabar parlant de la llei de partits polítics."

Sobre els preus del transport públic

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 5 de gener de 2012:

"Dilluns, 2. M’arriba la comparativa de preus als serveis de Rodalies de diferents parts de l’Estat que ha fet Oriol Munuera. El preu d’una zona, que des de diumenge a Catalunya val 2 euros, oscil·la entre els 1,35 euros de Madrid, Sant Sebastià i Saragossa, i els 1,45 de Cadis, Bilbao i València. A les sis zones, que són les que hi ha entre Vic i Barcelona, i que des de l’1 de gener val 5,4 euros, es va, en els casos que s’arriba a aquest nombre de zones, dels 3,35 de Madrid als 5,05 de Múrcia. La mitjana de desviació de preus en una zona de Barcelona respecte a la resta és del 27,5%, i en les sis zones, del 17,86%. Apujant el preu de Rodalies, els ingressos segurament augmentaran, però temo que acabin fent un efecte encara més dissuasiu sobre l’ús del transport públic per moure’ns per Catalunya que no pas el que ja de per si fan a la línia 3 de Rodalies els efectes de la via única, com poden ser els retards o la falta de freqüències. Reclamar un tren millor està bé i s’ha de fer, però també més barat. Trobo contradictori posar el crit al cel per l’euro del tiquet moderador farmacèutic i després mirar-se tan tranquil·lament que et cobrin 2,95 euros per anar fins a Vic des de Sant Quirze o Sant Martí de Centelles.

Dimecres, 4. M’arriba l’ordre del dia del ple de Calldetenes. Hi ha la fixació d’una taxa pel 50% de l’abonament de l’autobús per anar a Vic per als més grans de 70 anys. Fins ara, era gratuït. Doncs això ho veig bé. La gratuïtat dels serveis s’ha de mantenir si l’administració no ha de fer un gran sacrifici per costejar-la, com devia ser el cas de Calldetenes, que em diuen que deu tres anualitats a l’Ajuntament de Vic. Una subvenció del 50%, penso, és més que suficient per incentivar l’ús del transport públic; si cal, amb una exempció del 100% per qui no s’ho pugui pagar."

La imatge que il·lustra el post l'he capturada d'aquí.

M'autoinculpo de no ser plural

La consellera del CAC Carme Figueras obrint la jornada

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 23 de desembre de 2011:

"Divendres, 16. Participo en una jornada al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre  món local i immigració. La inaugura la presidenta de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual i exconsellera d’Acció Social, Carme Figueras. Un discurs contundent, sense pal·liatius. Apel·lant a la responsabilitat social dels mitjans de comunicació en no fer d’altaveu de la xenofòbia, en servir a l’interès públic i no a l’interès del públic. Sí, senyora. Fa referència explícita, ella i altres ponents, al fenomen de la Plataforma per Catalunya, a Josep Anglada i a Vic. Al meu torn, és clar, torno sobre el tema, sobre els dubtes dels mitjans sobre què s’ha de fer amb Anglada i el seu partit. M’autoinculpo en explicar que a les tertúlies d’EL 9 TV, a diferència del que fan altres teles, vulnerem el principi de pluralitat política en no convidar-hi mai Josep Anglada i els seus companys de partit. Tot això a la seu del CAC, responsable de vetllar per aquesta pluralitat. No em puc estar d’acabar demanant a alguna de les dues conselleres del CAC presents a la jornada la seva opinió sobre aquesta vulneració. Acabem parlant de la llei de partits.

Dijous, 22. Salta a l’esfera pública la discrepància a la CUP sobre com afrontar el fenomen Anglada. Comento amb Georgina Rieradevall l’estratègia de la formació, em diu que aprovada per una majoria de l’assemblea local, de no participar en les votacions de mocions de PxC. Al Consell Comarcal, tampoc. Sóc dels que encara penso que a Anglada se’l combat amb un discurs que li desmunti el seu, però no limitant-se a negar-lo, a obviar-lo, perquè ser-hi, hi és. Què passarà el dia que formacions no tan escrupoloses donin suport a una moció de PxC sobre immigració –i no sobre bicis, com ha estat ara el cas– i facin falta els dos vots de la CUP per tombar-la? El debat no és gens fàcil."

"Una mena d'Anglada de la independència"

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 9 de desembre de 2011:

"Dilluns, 5. M’arriba el ressò d’uns sorprenents missatges al Twitter d’Unió Democràtica de Balaguer (@UDCBalaguer). Dic sorprenents perquè s’aparten de la tradicional cortesia que sol haver-hi en públic entre militants de la federació de CiU. Unió de Balaguer, que forma part del govern monocolor de CiU a la capital de la Noguera, va reconèixer que els seus dos regidors havien votat “a contra cor” la moció d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència que promou l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, democratacristià com ells. Ho van fer a contracor “per ser avisats el mateix dia d’aquesta votació” i perquè “no estava consensuat el vot”. Preguntats a Twitter mateix pel periodista de 'La Mañana' Àlvar Llobet sobre la contradicció d’oposar-se a l’Associació promoguda pel seu company de partit Vila d’Abadal, els d’Unió de Balaguer es despatxen a gust: “Sembla ser que l’alcalde de Vic és una mena d’Anglada de la independència, poca feina d’alcalde deu tenir”. Tot acompanyat de l’emblema del partit a Balaguer, sense que en cap cas es doni cap nom ni cognom de qui subscriu aquestes opinions tan sui generis, tot i que en algun moment la redacció sigui en primera persona: “Crec que això de la independència ara per ara no és possible”. L’anomenada política 2.0 té la màniga força més ampla que la 1.0, però també té el seu reglament no escrit; netiqueta, en deien als principis d’internet. Donar la cara de qui escriu en primera persona quan s’opina en tercera persona d’algú en els termes que es fa de Vila d’Abadal en podria ser una norma elemental i mínima. En fi... el dia 14 es constitueix a Vic (a porta tancada!) l’Associació de Municipis per la Independència. Caldrà esperar que la trajectòria de l’Associació pugui desmentir amb rotunditat les atzagaiades d’Unió de Balaguer".

En l'article original parlava per error d'un govern de coalició entre CiU i ERC a Balaguer. En realitat governa en solitari CiU. Gràcies a l'Àlvar Llobet per fer-me adonar de l'error.

La rifa del programa Viure al Poble Més

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 2 de desembre de 2011:

"Dijous, 1. El Diari Oficial de la Generalitat publica la llista dels 19 ajuntaments que els ha tocat la rifa del programa Viure al Poble Més, uns ajuts finançats en bona part per fons europeus i que tenien la peculiaritat d’anar destinats a projectes d’un mínim de 600.000 euros de cost. D’Osona i el Ripollès només hi entra un ajuntament per comarca: Perafita i Ribes. En canvi, en queden exclosos els projectes presentats per Campelles, Camprodon, l’Esquirol, Gurb, Molló, Montesquiu, Oristà, Planoles, Sant Bartomeu, Sant Julià, Santa Eulàlia i Setcases. Dels 19 ajuntaments que els ha tocat la rifa –vull dir que van presentar els millors projectes–, en 16 hi governa CiU, en solitari o acompanyat. Els altres tres tenen un  alcalde independent, un de socialista i un d’ERC. A Osona i el Ripollès, no és que els afortunats siguin de CiU, és que en tots dos l’alcalde és d’Unió, el partit que remena les cireres a Governació. Als 12 exclosos, n’hi ha 4 amb alcalde socialista (o independents associats al PSC), 4 d’Esquerra, 2 de CiU, 1 d’EPM-ICV i 1 d’independent. Res, tot casualitat. La mateixa casualitat que feia que en els últims anys, quan ERC manava a Governació, una part considerable dels ajuts del programa Viure al Poble anessin a parar a ajuntaments del seu color. Ara la majoria de CiU entre els afortunats és més gran, però cal tenir en compte que estadísticament és qui té més ajuntaments a tot Catalunya i per tant també ha de ser qui en tingui més entre els escollits. Aquell malpensat que pensi que en ple segle XXI, i amb la que ens està caient a sobre, encara hi ha algú que es mira el color del partit que mana aquí o allà, és perquè no s’hi ha fixat prou bé i no ha vist que els projectes escollits eren els que s’ho mereixien. I sí, probablement s’ho mereixen tots 19. És de l’únic que n’estic totalment convençut."

La foto que il·lustra el post ha estat capturada d'aquí.