Aïllar la intolerància o la discrepància?

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 4-5-2012:

"L’alcalde de Vic ens va convocar la setmana passada per demanar-nos que l’ajudéssim a pacificar la ciutat, massa crispada després de l’incident protagonitzat per Josep Anglada a la plaça Major. Nosaltres, obedients, titulàvem a portada: “Vic, contra la violència”. I la pau sembla haver tornat. No per mèrit de la premsa! L’alcalde també hi va posar el seu granet de sorra. Dilluns va cridar al despatx Josep Anglada just després de la junta de govern. La reunió entre alcalde i cap de l’oposició traspuava bon rotllo, m’expliquen.
A la junta de portaveus posterior, la resta de l’oposició, que no sembla estar tant per la pau social, presentava una moció rere una altra. La CUP, la que més. Quatre: una d’elles, demanant ni més ni menys que l’Ajuntament es presentés com a acusació popular en el procés judicial contra Anglada per la presumpta agressió a dos magrebins! A gaire ningú se li va posar massa bé que es pretengués posar tant contra les cordes Anglada, ara que està calmat (als plens, se sobreentén). A l’alcalde, tampoc, ja que aquest dijous, fent servir la seva potestat de decidir quina moció entra i quina no, va decidir que de la CUP, tres fora i només una dins. La d’Anglada, evidentment, va quedar fora. Tot sigui per la pau social! Sí que va acceptar-ne una de PxC demanant modificar el text del manifest per la pau que van firmar la resta de grups la setmana passada mentre Anglada preferia anar-se’n a un xou televisiu. I de l’acord que la CUP volia fer arribar a la resta de grups per aïllar la PxC i la intolerància de l’Ajuntament ja no en deuen quedar ni les engrunes. Ningú ho veia clar. Sigui per les presses que li atribueixen a la CUP –el més compassius–, sigui perquè ara que la PxC està calmada tampoc es tracta de ferir la bèstia. I és que per què aïllar la intolerància podent aïllar la discrepància?"