"Vull una Catalunya lliure però no en mans de la Caixa, Abertis o Godó"

Foto: Jordi Puig / EL 9 NOU

Ja fa uns dies vaig entrevistar l'Arnau Martí, número 30 de la llista d'ICV-EUiA a les eleccions de diumenge. És el candidat osonenc. Com vaig fer amb l'entrevista amb la Georgina Rieradevall, publico ara aquí l'entrevista íntegra, ja que la que va sortir a EL 9 NOU era un extracte. Els destacats en negreta són meus.

A ICV sembla que totes les enquestes li ponen, però per quedar-se igualment a l’oposició, és clar...

El que podem capitalitzar en aquestes eleccions és precisament el lideratge a l’oposició. Avui qui ha confrontat amb les retallades del govern de CiU en educació, sanitat, serveis socials, aquests últims dos anys hem estat nosaltres. I ho hem fet tant al Parlament com al carrer; això sí que ho podem capitalitzar. Ara, és veritat que es fa difícil veure una majoria alternativa que pugui fer front a l’hegemonia de la dreta catalana.

És la primera vegada que podeu acostar-vos, ni que sigui tímidament, al vostre germà gran, el PSC.

El PSC pateix una desorientació global. Primer, perquè la socialdemocràcia a Europa segurament ha de reinventar-se i tornar als seus orígens. La societat el que penalitza de la socialdemocràcia és la seva connivència amb els poders econòmics responsables de la crisi financera, i que quan han estat governant no han aportat més solucions que les receptes de la dreta. Vull recordar el missatge que va donar en el seu moment Zapatero quan va dir que abaixar impostos és d’esquerres. Quan el model social que defensa la socialdemocràcia no s’acosta en res al que ha defensat històricament l’esquerra és quan la vinculació amb les seves bases electorals trontolla. I per tant és possible que ICV pugui capitalitzar també un grau de descontentament dels votants socialistes. 

És d’aquestes bases electorals del PSC d’on penseu anar a pouar bona part dels vots que guanyareu?

Nosaltres defensem un front d’esquerres al Parlament i volem que el PSC se sumi també a aquest front d’esquerres per intentar tenir una alternativa política al conjunt de retallades de CiU. I aquí hi són benvinguts tant la gent del PSC com altres persones independents o de l’esquerra nacionalista que consideren que cal que el país tingui un partit i una coalició de partits que pugui fer front a CiU.

Una Syriza catalana?

Alguns ho hem estat defensant, però no sé si per egoïsme, per manca de generositat o per manca de temps, no ha estat possible. Però l’esquerra necessita més pluralisme, menys dogmatisme, més generositat entre les forces, per poder plantejar una proposta atractiva per als votants de centre i centre-esquerra i que pugui canviar la majoria del Parlament.

Això de la generositat que m’has dit dos cops vol dir no aferrar-se tant a la poltrona per part dels dirigents de cada partit?

Segurament, però també que el problema de la democràcia actual és un excés de partitocràcia. Els partits acaben copant totes les quotes de poder de les institucions. I cal que la lògica d’aquesta democràcia no es basi única i exclusivament en els interessos partidistes de cada partit. Per això penso que també cal que aquesta nova Syriza catalana aposti per una regeneració orgànica, per una altra manera de fer política, segurament més austera, i per una manera de fer política entesa com un servei al ciutadà.

En unes eleccions plebiscitàries entorn a la qüestió sobiranista com es plantegen aquestes, on se situa ICV-EUiA?

Nosaltres hem tingut una posició clara. Apostem clarament pel dret a decidir. I a partir d’aquí emplacem a l’actual govern a que el proper mandat hi hagi un referèndum perquè la gent pugui decidir, un dret de qualsevol poble, poder decidir el seu futur lliurement. Però també li hem de recordar a la gent que la situació de crisi econòmica del país -avui parlem de més de 700.000 aturats, 13.000 a Osona, un 30% de persones pobres- fa indestriable que qualsevol procés d’emancipació nacional vagi lligat a un procés d’emancipació social. Per tant, no només cal decidir sobre la nostra relació amb la resta de l’Estat espanyol, sinó també sobre les polítiques actuals de retallades que estan dinamitant l’estat del benestar.

Però, a veure, en un referèndum ‘independència, sí-independència, no’, on se situarien ICV i Arnau Martí?

Jo personalment ho tinc molt clar, i no ho diré per una qüestió econòmica com alguns arguments. Jo sóc sobiranista i votaria que sí. És evident que en el meu partit hi ha persones que no creuen el mateix i creuen en un model federal, però en qualsevol cas independentistes i federalistes han d’anar junts per poder, primer de tot, exercir el dret a l’autodeterminació. A partir d’aquí, cadascú s’haurà de posicionar. Jo dins el meu partit defensaré aquesta postura favorable. Pallach deia que un ciutadà no pot ser lliure si no ho és el seu poble. Ara bé, tinc clar que vull una Catalunya lliure però no en mans de la Caixa, Abertis o Godó.

Tindrem referèndum o no la pròxima legislatura? Vosaltres vau firmar l’acord del Parlament que s’ho fixava com a repte
.
L’acord del Parlament deia “prioritàriament”...

Sí, però vosaltres el volíeu ja per la pròxima legislatura...

Sí, exigíem que fos en aquesta legislatura i en canvi CiU no va voler firmar que fos explícitament en aquesta legislatura. És obligat que avui preguntem a la gent què pensa sobre la relació entre Catalunya i Espanya. No entendria que no passés en el proper mandat. Però també hem de parlar d’altres coses. A mi el que em preocupa és aquesta cortina de fum que ha estès CiU per tapar els problemes que té el país, el fracàs en la seva gestió econòmica i els casos greus de corrupció que l’impliquen.

Però realment creus que la gent és tan mesella que votarà en clau nacional i s’oblidarà de les retallades del govern de CiU?

La gent és més intel·ligent del que alguns es pensen. Tot i la síndrome d’Estocolm que alguns independentistes tenen amb Artur Mas i CiU, la gent veu que en dos anys la situació del país s’ha deteriorat molt, que la crisi econòmica està afectant a moltes famílies, avui un de cada quatre nens els seus pares no li poden pagar unes ulleres noves, centenars de persones passaran l’hivern sense calefacció, avui 700 famílies viuen gràcies al Banc d’Aliments de Vic, hi haurà més retallades tant en sanitat com en educació... La gent és prou intel·ligent per entendre que no només ens juguem independència sí o no, ens juguem bàsicament el model social i econòmic del nostre país en els pròxims anys.

Eren evitables les retallades? I no em surtis amb allò de l’impost de successions, que si jo fos convergent et diria que donava per la xocolata del lloro.

Tres-cents milions d’euros servirien per eixugar les retallades a les escoles bressol...

I la resta?

La resta no nego que hi hagi d’haver retallades, però no només retallem, també redistribuïm. Per això nosaltres parlem de fiscalitat més justa, que gravi les grans fortunes i no tant persones com els autònoms, sobreexplotats fiscalment quan grans multinacionals del país paguen menys que ells. Avui toca fer una reflexió sobre el model fiscal que necessita Catalunya. Evidentment que no el podem fer sols, s’ha de fer a nivell europeu. 

En dos anys n’hi ha hagut prou perquè a ICV li passés el ‘jet lag’ d’haver format del tan denostat triparti?

En dos anys molta gent s’ha adonat que, si bé tots els governs tenen errors i encerts, si avui els pares es queixen de la puja de taxes a les escoles bressol és perquè hi va haver un govern que va creure en l’educació infantil i en la necessitat que hi haguessin escoles bressol a tots els municipis. O si avui hi ha barris que no poden acollir-se a una llei de barris, és perquè n’hi ha hagut que se n’han beneficiat, com a Manlleu o Vic, i que han millorat no només urbanísticament sinó també socialment després d’estar deixats de la mà de Déu durant molt temps. L’escola pública havia de tenir una sisena hora, com la tenia la concertada, per això ara molts pares es queixen de les retallades en educació. O en salut, amb l’augment de les llistes d’espera. En dos anys s’ha anat destruint l’estat del benestar.

Parles d’errors. Un dels errors d’ICV va ser acceptar la conselleria d’Interior i haver de repartir estopa entre la seva gent?

No crec que sigui un error, ans al contrari. Jo potser sóc més crític amb altres conselleries, i no només d’ICV. No es pot fer balanç d’una acció de govern per una actuació policial que, a més, una que va ser equivocada es va saldar amb la destitució del cap de la policia. Es van cometre errors, però si la conselleria d’Interior va generar tant de debat és perquè ICV va saber situar un model de seguretat pública diferent al que hi havia hagut durant 23 anys amb CiU. Temes com la transparència, les càmeres a les comissaries, el codi ètic de la policia, que molts altres partits hi estaven en contra, sobretot la dreta i el PSC, suposaven un canvi radical en el model de seguretat pública.

Quina previsió de resultat feu?

Hi ha enquestes que ens donen 14-15 diputats. Seria ideal. Aspirem al màxim.

I Osona, què? Tu deuràs ser el candidat d’ICV a Vic. Ja sé que ho ha de decidir l’assemblea, però et deus deu posar a disposició dels companys, com se sol dir...

L’elecció dels caps de llista, també als municipis, ha de canviar. Els processos de primàries han de ser més oberts. No seria just per part meva dir que em presento en una candidatura quan encara queden tres anys. L’assemblea ha de decidir sobiranament, però hem d’intentar obrir un procés no només al partit sinó al conjunt de la ciutadania.

Un referent en qui emmirallar-se.

La Neus Català. I totes les Neus Català, homes i dones, que van lluitar en moments molt complicats.

Què penses quan veus imatges del Parlament gairebé buit?

Conec el Parlament i sé que hi ha molts diputats que treballen, però també molts que no treballen. Fem una aposta clara per la transparència, perquè l’exercici d’un càrrec públic hagi de passar comptes, s’avaluï i que casos com el de l’alcalde de Vic no tornin a passar. Però és que no és només el cas de l’alcalde de Vic. Recentment ha sortit un informe sobre la feina que fan els diputats del Parlament i 35 diputats del grup majoritari estan al mateix nivell que l’alcalde de Vic a nivell de feina. Això ha de canviar i la gent ha de saber molt bé a què es destinen els diners públics.

A favor de suprimir tots els cotxes oficials?

A vegades en això dels cotxes oficials s’entra en un discurs una mica demagògic. El president de la Generalitat ha de poder anar en cotxe oficial, però per exemple, al Parlament, el nostre gurp no va amb cotxe oficial, tot i que li deixaven mantenir. 

Quin seria el sou just per a un diputat?

No sóc especialista, però crec que amb el sou mitjà de qualsevol tècnic mitjà n’hi hauria prou, al voltant dels 2.000 euros.

Corren mals temps per al ‘bicing’.

I pels amants de la bicicleta en general. No només perquè s’hagi apujat la taxa del ‘bicing’ a Barcelona, sinó perquè el model de mobilitat sostenible que durant un temps el govern de la Generalitat havia intentat imposar s’ha acabat. L’altre dia denunciàvem la reducció d’un 50% en partides per promoure la sostenibilitat. El medi ambient, que era una de les banderes de l’anterior govern, ha desaparegut.

Obama t’ha decebut, a tu, també?

Ha fet una mica el que ha pogut. La societat americana té poc a veure amb la realitat europea. M’ha decebut perquè no ha estat prou valent moltes vegades per enfrontar-se al poder econòmic i financer.