Foto d'en Pere Virgili a l''Ara'. Les cares ho diuen tot |
"Amb màniga curta en ple desembre congelat i palplantat davant del televisor del despatx d’en Jaume Espuny. Deurà ser d’aquells moments que al cap dels anys recordarem què fèiem i on érem quan va passar allò. I allò és que el president Mas, contra tot pronòstic, com em reconeixia a la tarda la mateixa Marta Rovira, va anunciar per al 9 de novembre un referèndum per preguntar per la independència de Catalunya. I jo, més desconfiat que sant Tomàs, encara sóc dels que penso que la consulta (que del referèndum ja fa temps que se’n van oblidar) no es farà. No perquè Espanya no ens deixi, que tampoc, sinó perquè al final alguns temo acabin cedint a la feblesa de la carn, que en política és posar el partit per davant del que li demana el carrer, el poble, la gent, en definitiva. O potser no, potser la sensació estranya d’alguns aquest dijous en sentir la pregunta, més doble que binària, és aquella mateixa estupefacció que vam sentir en saber que per la Diada d’aquest any es convocava una cadena humana. I al final, sí, va ser tot un gran què, la Via Catalana. Desconfiats de mena que som alguns.
Sigui com sigui, el tren està en marxa i el xoc de trens que se’n diu ara (i pensar que en els temps del tripartit alguns parlaven de Dragon Khan!) sembla ja, aquesta vegada, inevitable. Els últims mesos han servit perquè a alguns els anessin caient les caretes, però diria que encara queda molta màscara veneciana entre el sobiranisme català. Darrere tant de glamour possiblement s’hi estigui covant, i ells potser encara ni ho saben, l’ou de la resignació, que alguns més atrevits en dirien traïció. El conflicte democràtic amb Espanya està servit i de la decisió amb què s’afronti, des del carrer, quasi segur, però també des de les institucions, començant pel Parlament, en dependrà que es decanti cap a una part o l’altra. Ara, però, toca pujar al tren, sabent que va desfrenat i que possiblement se’n trobi un de més potent de cara. I si fins ara la consigna era consulta i pregunta, sí o sí, ara també caldrà remetre’s a la resposta, sí i sí".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada