L'amo de Sacyr i els raïms del cec

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU del 10-1-2014:

"Divendres, 3. Últim dia de les minivacances. El dedico a fer de periodista. Surfejant per la xarxa, desxifrant d’aquí, buscant per allà i interpretant més enllà de les versions oficials. En surt un article a corre-cuita al blog sobre “l’amo català de Sacyr”, el tercer Demetrio Carceller d’una dinastia d’arribistes, corruptes i franquistes, amb dispensa de l’actual amo de la Damm, el Cacaolat, Pescanova, un munt de gasolineres i, d’un temps ençà, també Sacyr, la constructora del nyap del canal de Panamà. Catalans des que l’avi Demetrio Carceller va emigrar de ben petit a Terrassa. Catalans també, per a la premsa del país, el dia que salven Cacaolat. Però espanyols pel que fa a la resta. I ja és ben bé això, ja, aquesta família, digna del millor 'palco del Bernabéu' i de dur els gens de la marca España per arreu del món. Aquesta marca que ja els autors del Segle d’Or espanyol van reflectir tan bé a la novel·la picaresca. Del Lazarillo i el cec menjant cadascú més raïms dels que havien pactat. I el cec renyant el Lazarillo perquè els menjava de tres en tres quan havien pactat fer-ho d’un en un. I el Lazarillo estranyat que ho sabés, essent cec. I aquest que li etziba al nano: “Sé que te’ls menges de tres en tres perquè jo ho feia de dos en dos i tu callaves”. Recomano alguns dels enllaços que vaig incloure a l’article del blog. La història dels Carceller és la de l’Espanya de l’últim segle. Tal qual. I així fins arribar a la imputació de la filla del rei. Lamentant-se per boca del seu advocat marca Catalunya, Roca Junyent. Com el cec del Lazarillo, Undargarín i senyora menjaven els raïms de dos en dos (com a mínim), sabent que els que mengen de tres en tres no diran res. Impunitat i picaresca, patents de la marca España, del palco del Bernabéu, del pont aeri, i de molt més cap aquí, on massa sovint plou sobre millet. Mediterràniament!"