'Damnatio Memoriae' i 'Operació Valquíria'

Article publicat a la secció 'A corre-cuita' d'EL 9 NOU del 14-2-2014:

"Dissabte al matí. Centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet. Cimera d’entitats convocada per SOS Racisme. Sobre la taula, les estratègies per desmuntar el racisme i la xenofòbia davant el probable increment de la ultradreta a les eleccions europees del 25-M. Els que hi són, quatre d’ells activistes d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme d’Osona, debaten a fons, sense saber que, a la mateixa hora, en un altre punt de l’Hospitalet, al centre cívic de Bellvitge, s’està posant en marxa la particular 'Operació Valquíria' de PxC contra el seu führer (líder, segons el diccionari). Els homes que portaven anys rient-li les gràcies i aplaudint-li les sortides de to decidien, en una sola matinal dels ganivets llargs, afilar-los i matar el pare. I en poques hores n’havien esborrat tot rastre. Josep Anglada, víctima d’una particular 'Damnatio Memoriae' (el procés que en l’antiga Roma consistia a esborrar el nom dels emperadors de les inscripcions i a xafar-ne les estàtues, quan queien en desgràcia) ja no tenia ni blog, ni Facebook ni el seu preuat compte de Twitter des d’on en els últims temps havia deixat anar tanta porqueria com havia pogut contra els que no pensaven com ell. Alguns d’aquests han fruït, durant la setmana, tant del fet en si com de la imatge patètica que estan donant uns i altres, en un serial en el qual la majoria de premsa que seguim el tema ens hem d’autoimposar mesura per no convertir-ho en un xou de grans dimensions. PxC s’ha dividit entre angladistes –ni que sigui només el mateix Anglada i la seva inseparable Marta Riera– i antiangladistes. Però, compte! Les idees, els objectius, la tara, surten del mateix germen, d’aquell que posa l’ambició per davant de la raó i dels drets humans més elementals. No caiguéssim en l’error de pensar que hi ha feixistes de primera i feixistes de segona".