"Diumenge centenars de milers de catalans votaran, si els deixa el govern català (l’espanyol ja ha quedat clar que no). Votaran per un nou país. La majoria. Perquè els deixi de robar Espanya. Altres, però, votaran també perquè amb aquest nou país els deixi d’espoliar l’oligarquia catalana, aquella que durant dècades s’ha cregut –i ha actuat en conseqüència– que el país i la seva gent eren seus. Que els deixin d’espoliar aquells que s’empesquen un subterfugi rere un altre per camuflar una realitat resultat de prémer el botó per aturar l’ascensor social en el qual, com si es tractés d’un miratge de l’oasi català, havíem imaginat que vivíem. Espolis ja no en forma d’impostos que no tornen, com fa Espanya, sinó més sibil·linament amb invents com ara el programa Visc+, que consisteix a vendre les dades dels pacients de la sanitat pública a empreses privades. La revista Cafeambllet ho explica en un ampli reportatge d’investigació al seu últim número. Un projecte del govern català amanit entre nou empreses, la majoria multinacionals de la sanitat privada i que està passant totalment desapercebut enmig del tsunami sobiranista. Diran que és per guanyar en eficiència en la recerca, però no si les asseguradores usaran les dades per fer estudis per apujar primes de risc. O si les farmacèutiques les usaran per analitzar si produir un determinat medicament és rendible o no. O si les empreses de recursos humans les usaran per determinar factors i perfils basant-se en informacions confidencials sobre salut mental o hàbits de consum d’alcohol o tabac. Facilitar informació perquè la sanitat privada competeixi amb la sanitat pública és també espoli. No és l’espoli dels impostos catalans que van a parar a vies mortes de l’AVE messetari, però continua sent espoli. Votem, i tant!, i rebel·lem-nos contra qui no ens ho deixa fer. I votem que sí i que sí; sí a un nou país, i sí a un nou país on els voltors ja no hi tinguin res a devorar".
La il·lustració del post és feta a partir d'una manipulació de la portada del llibre, també molt recomanable, 'L'hora dels voltors' (Edicions El Jonc), de Josep Manel Busqueta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada