"Ho vam fer. El govern, tirant endavant el procés participatiu, que tenia forma de consulta no referendària i que a efectes de la gent era com si fos un referèndum. Els milers de voluntaris, no només els 40.000 que consten oficialment, sinó molts més que s’hi van afegir al llarg del dia, fent un exercici d’autogestió i autoorganització que meravella. I els més de dos milions que vam votar, desoint i desobeint aquells que ens volen a casa submisos i distrets amb el pa i el circ, o amb el circ i prou, que de pa cada vegada n’hi ha per a menys. El 9N va ser un monumental exercici de desobediència, d’aquells necessaris per donar un tomb a la història. Agradi o no als que des d’allà portaven mesos bramant que no hi hauria consulta o fins i tot als d’aquí que, tot i desobeint, neguen haver-ho fet.
El procés sobiranista ha ensenyat el camí a milers de persones. Organitzats en assemblees locals, han permès empènyer els polítics fins al 9N. Molts, milers, han descobert, molts sense ser-ne conscients, les virtuts de l’assemblearisme. Un assemblearisme heterodox, amb llacunes, però assemblearisme al cap i a la fi, que els porta a l’autoorganització. En són conscients els vetlladors dels interessos de l’oligarquia que han ensenyat el camí de l’autoorganització i, més encara, de la desobediència a tot un poble en moviment? Quan se sol dir que el procés no té marxa enrere no és perquè els partits de torn estiguin més o menys convençuts dels plantejaments que han desembocat en la gran mobilització popular del 9N, sinó perquè ha despertat l’esperit de lluita de molts, milers, per un nou país. Ni que sigui a base de folrar de plàstic groc els arbres de la carretera i els pals dels fanals. Tot és bo per mantenir l’esperit de lluita i la mobilització. Ara, això sí, mobilitzem-nos pel nou país, però també per un nou país millor"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada